El dijous 5 de maig de 2011 se celebraren els comicis per escollir el 129 nous membres del Parlament Escocès.
Els resultats signifiquen la formació del primer govern en majoria al parlament de Holyrood des del retorn del parlament el 1997. És un fet rellevant atès el sistema mixt per a escollir els membres del parlament (73 escollits per districte electoral o constituency pel sistema d'escrutini uninominal majoritari i 56 més pels vuit grans districtes/regions electorals de manera proporcional), creat especialment per evitar governs en majoria així com per garantir resultats proporcionals a Escòcia. Aquell dia el Partit Nacional Escocès fa historia i obté 69 escons, els seus millors resultats tant al parlament de Holyrood com al de Westminster, i Alex Salmond és escollit de nou Primer Ministre.
El SNP tomba encara més contesa a favor seu i arrabassa trenta-dos districtes electorals als seus contrincants; vint dels quals al Partit Laborista Escocès, uns altres nou als Liberal Demòcrates i un districte als conservadors. En conseqüència el SNP controla 53 dels 73 districtes electorals.
Els laboristes sofreixen una dolorosa derrota difícil de pair; obtenen els pitjors resultats en unes eleccions a Escòcia des del 1931. Els laboristes perden importants masses de votants a la «cintura central» (central belt) o als Central Lowlands, regió tradicionalment obrera i de vot laborista, i llur cal obtenir vots pel sistema proporcional per obtenir almenys uns representants al parlament. No obstant la desfeta es mantenen com el principal partit a l'oposició. En veure els resultats, el seu líder, Iain Gray anuncia la seva dimissió.
Els liberals reben un cop encara més dur; perden la meitat de la seva base i electoral i llur representació parlamentària es divideix per tres: de 17 a 5 escons. Tavish Scott és ja el segon líder de partit en dimitir en aquestes eleccions poc després de conèixer-se'n els resultats.
El tercer partit tocat són els conservadors; la seva intenció de vot baixa lleugerament i perden cinc escons; no obstant la lleugera baixada la presidenta del partit, Annabel Goldie també anuncia que dimitirà.
S'organitzen fins a tres debats televisius amb els quatre principals candidats (els verds no són convidats) els dies 29 de març i el 3 de maig a la STV i l'1 de maig a la BBC Scotland. El dia de les eleccions es transmeten en directe els resultats minut a minut a la BBC Scotland així com per la STV.
El mateix dia de les eleccions se celebraven arreu del Regne Unit les eleccions a les assemblees de Gal·les, Irlanda del Nord i les eleccions locals a Anglaterra a més del referèndum celebrat arreu del Regne Unit per triar el nou sistema de vot. Era la quarta vegada que els escocesos podien votar al parlament reinstaurat el 1997.
Data Segons la Lei d'Escòcia de 1998, s'havia de celebrar unes eleccions quatre anys després de les del 2007, concretament el primer dijous del maig de l'any de les eleccions.
Les properes eleccions locals a Escòcia es duran a terme el proper 2012 en comptes del 2011 car el 2007, en coincidir les eleccions locals i les parlamentaries, van haver un gran nombre de problemes i confusions generant-se un gran nombre de vots nuls. D'altra banda aquesta resolució es contradigué amb el fet que el mateix 5 de maig se celebrà el referèndum del vot alternatiu. El diputat laborista escocès Ian Davidson mantingué una ferma negativa a la coincidència de les dues votacions.
En Michael Moore, el secretari Escocès es mostrà partidari de mantenir les eleccions el mateix dia, en objectar que si el referèndum se celebrés un altre dia costaria 17 milions de lliures més.
Qualsevol ciutadà britànic, irlandès, de la Commonwealth i de la Unió Europea que visqués a Escòcia i que tingués 18 o més anys tenia el dret de votar. El terme establert per registrar el vot era el dissabte 5 d'abril de 2011, encara que qualsevol persona que es volgués registrar com a votant anònim ho pogué fer fins al dimarts vint-i-sis d'abril de 2011.The deadline for the receipt and determination of anonymous electoral registration applications was the same as the publication date of the notice of alteration to the Electoral Register (i.e. the fifth working day before election day).
Canvi dels límits de les circumscripcions electorals La taula que es mostra a continuació indica els escons obtinguts per cada partit (de manera nocional) a les pasades eleccions de 2007 segons els canvis introduïts. Els conservadors són els més afavorits amb tres escons de més, essent el Labour qui en perd més.
Partit Escons per les circumscripcions electorals Escons per les 8 regions Escons totals Canvi d'escons SNP 21 25 46 –1 Labour 35 9 44 –2 Conservative 6 14 20 +3 Liberal Democrat 11 6 17 +1 Scottish Green 0 1 1 –1
Sistema electoral, regions i escons El nombre final de parlamentaris (MSPs) puja fins als 129.
La Comissió de demarcació electoral comunica el 3 de juliol de 2007 la intenció de fer la primera revisió periòdica de les Regions i Circumscripcions electorals Escoceses. El 2009 publica el seu estudi preliminar per la revisió de les demarcacions electorals.
El Parlament Escocès utilitza un sistema de membres addicional, esbossat per tal de produir una aproximada representació al parlament per cada una de les 8 regions electorals, cadascuna de les quals es troba subdividida en circumscripcions o "constituencies" més petites.
Hi ha un total de 73 "constituencies" o circumscripcions electorals. Cada circumscripció escull un membre del parlament (MSP) pel sistema de majoria relativa (el primer a arribar a la fita; un únic representant per "constituencies" que és el més votat). A més cada regió escull set diputats addicionals per al parlament fent servir un sistema de membres addicional. S'empra una variant de la regla D'Hondt per, amb els resultats de les circumscripcions electorals (constituencies) a la mà, calcular quins membres addicionals de cada partit aportarà cada regió al parlament.D'Hondt system, BBC News Online, 28 September 2009. Accessed 4 May 2011
Les circumscripcions electorals del Parlament Escocès no corresponen amb les circumscripcions a Westminster des de les generals del 2005, quan les antigues 72 circumscripcions electorals a Westminster se substituïren per 59 de noves; moltes d'elles més grans.
A més, la comissió de la divisió territorial també recomana canvis en les regions electorals que escullen els escons de llistes pel parlament Escocès (el segon tipus de vot; el proporcional). Ací dessota podeu veure les recomanacions i esmenes:
Glasgow. La regió electoral es crea unint els escons de Glasgow per Anniesland, Cathcart, Kelvin, Maryhill and Springburn, Pollok, Provan, Shettleston, Southside, i Rutherglen. Highlands and Islands. Regió electoral conformada per les noves circumscripcions de Argyll and Bute, Caithness Sutherland and Ross, Inverness and Nairn, Moray, Na h-Eileanan an Iar, Orkney Islands, Shetland Islands, i Skye Lochaber and Badenoch. West Scotland. Creada a partir de les circumscripcions de Clydebank and Milngavie, Cunninghame North, Cunninghame South, Dumbarton, Eastwood, Greenock and Inverclyde, Paisley, Renfrewshire North and West, Renfrewshire South, i Strathkelvin and Bearsden. Central Scotland. Formada a partir de la unió recomanada de Airdrie and Shotts, Coatbridge and Chryston, Cumbernauld and Kilsyth, East Kilbride, Falkirk East, Falkirk West, Hamilton Larkhall and Stonehouse, Motherwell and Wishaw, i Uddingston and Bellshill. Lothian. Creada a partir de les redibuixades circumscripcions d'Almond Valley, Edinburgh Central, Edinburgh Eastern, Edinburgh Northern and Leith, Edinburgh Pentlands, Edinburgh Southern, Edinburgh Western, Linlithgow, i Midlothian North and Musselburgh. Mid Scotland and Fife. Creada a partir de Clackmannanshire and Dunblane, Cowdenbeath, Dunfermline, Kirkcaldy, Mid Fife and Glenrothes, North East Fife, Perthshire North, Perthshire South and Kinross-shire, i Stirling. North East Scotland. Consisteix en les redissenyades circumscripcions per Aberdeen Central, Aberdeen Donside, Aberdeen South and North Kincardine, Aberdeenshire East, Aberdeenshire West, Angus North and Mearns, Angus South, Banffshire and Buchan Coast, Dundee City East, i Dundee City West South Scotland. Creada en unir les circumscripcions d'Ayr, Carrick Cumnock and Doon Valley, Clydesdale, Dumfriesshire, East Lothian, Ettrick Roxburgh and Berwickshire, Galloway and West Dumfries, Kilmarnock and Irvine Valley, i de Midlothian South, Tweedale and Lauderdale.
Diputats sortints "Circumscripció electoral" (Constituency) MSP ixentPartit Mid Scotland and Fife Christopher Harvie Scottish National Party Argyll and Bute Jim Mather Scottish National Party Lothians Ian McKee Scottish National Party South of Scotland Alasdair Morgan Scottish National Party Angus Andrew Welsh Scottish National Party Paisley North Wendy Alexander Scottish Labour Party Midlothian Rhona Brankin Scottish Labour Party Glasgow Baillieston Margaret Curran Scottish Labour Party West Renfrewshire Trish Godman Scottish Labour Party Carrick, Cumnock and Doon Valley Cathy Jamieson Scottish Labour Party Lothians George Foulkes Scottish Labour Party Motherwell and Wishaw Jack McConnell Scottish Labour Party North East Scotland (Circumscripció electoral) Marlyn Glen Scottish Labour Party Highlands and Islands Peter Peacock Scottish Labour Party Caithness, Sutherland and Easter Ross Jamie Stone Scottish Liberal Democrats Ross, Skye and Inverness West John Farquhar Munro Scottish Liberal Democrats Aberdeen South Nicol Stephen Scottish Liberal Democrats Glasgow Bill Aitken Scottish Conservative Party Mid Scotland and Fife Ted Brocklebank Scottish Conservative Party Lothians Robin Harper Scottish Green Party
Campanya Quan el parlament es dissol el 22 de març de 2011 la campanya electoral comença tot seguit. Els Conservadors, només començar la campanya perden 3 dels seus candidats que es retiren: són en Malcolm McAskill per Glasgow, en Iain Whyte de Glasgow Maryhill & Springburn i en David Meikle de la Regió electoral de Glasgow. El candidat Liberal Demòcrata Hugh O'Donnell, que es presentà per la regió electoral de Central Scotland dimiteix el 27 de març, mostrant el seu enuig per la coalició dels Liberal Demòcrates amb els conservadors de David Cameron a Westminster.
El liberal demòcrata John Farquhar Munro mostrà públicament el seu suport a Alex Salmond, tot i que de fet en cap moment va fer campanya i declarà que no donava suport al SNP. El candidat Liberal Demòcrata per Clydesdale, en Jon Paton-Day, no pogué dipositar a temps els documents per a inscriure's com a candidat abans del venciment del termini, essent Clydesale l'única Circumscripció sense cap candidant Liberal Demòcrata. En Tavish Scott, el líder dels liberals demòcrates escocesos es va mostrar enutjat perquè el relacionen amb els conservadors (a Westminster formen un govern de coalició).
Els analistes consideraren que els guanyadors del debat emès per la STV el 29 de març foren els líders de l'SNP l'Alex Salmond i del Partit Conservador Annabel Goldie. Fins i tot la versió escocesa del diari Britànic The Sun surt en defensa d'un segon mandat de l'SNP, tot i que el diari no és conegut pel seu suport a la independència.
El líder laborista escocès Iain Gray, quan es trobava de campanya a l'estació central fou emboscat per un grup de manifestants contra les retallades prop d'un restaurant de menjar ràpid. Els mateixos manifestants havien encalçat la líder conservadora Annabel Goldie un mes abans. Ja el 27 d'abril, en Iain Gray com l'Alex Salmond es presentaren a la vegada en un supermercat de la cadena Asda, al poble d'Ardrossan, ambdós partits asseveraren que el líder contrari havia fugit davant l'altre per por a trobar-se.
Promeses electorals Els principals partits polítics es presentaren a les eleccions amb els següents programes electorals:
Partit Nacional Escocès