Carl Dietrich Harries (5 d'agost de 1866, Luckenwalde, Brandenburg, Prússia - 3 de novembre de 1923, Berlín, Alemanya) fou un químic alemany.
Biografia Harries era besnet del teòleg alemany Heinrich Harries. Rebé el seu doctorat el 1892. El 1900, es casà amb el Hertha von Siemens, filla de l'inventor i empressari Werner von Siemens el qual havia inventat un dels primers generadors d'ozó. El 1904, es traslladà com a catedràtic a la Universitat de Kiel, on romangué fins al 1916. Insatisfet de la vida acadèmica i per no haver obtingut un dels dos càrrecs en universitats de major prestigi, deixà la vida acadèmica per esdevenir director d'investigació de Siemens i Halske.
Obra Harries es dedicà a l'estudi de l'ozonòlisi. Establí els procediments experimentals per ozonòlisi, demostrà la generalitat de la reacció dels compostos no saturats amb l'ozó, i demostrà que l'ozó pot ser utilitzat per a la síntesi d'una àmplia varietat de compostos. També investigar els polímers i el cautxú. Demostrà que el cautxú consistia en un polímer amb unitats de monòmers que es repetien.
Referències
Categoria:Químics alemanys Categoria:Alumnes de la Universitat Humboldt de Berlín Categoria:Morts a Berlín Categoria:Professors de la Universitat Christian Albrecht de Kiel Categoria:Científics de Brandenburg Categoria:Morts de càncer a Alemanya