Leducació de persones adultes (EPA)Educació de persones adultes designa la totalitat dels processos organitzats d'educació, sigui quin sigui el seu contingut, el nivell i el mètode, siguin formals o no formals, tant si prolonguen o reemplacen l'educació inicial dispensada a les escoles i universitats, i en forma d'aprenentatge professional, mitjançant els quals, les persones considerades com a adultes per la societat a la qual pertanyen desenvolupen les seves aptituds, enriqueixen els seus coneixements, milloren les seves competències tècniques o professionals o els donen una nova orientació, i fan evolucionar les seves actituds o el seu comportament en la doble perspectiva d'un enriquiment integral de l'home i una participació en un desenvolupament socioeconòmic i cultural equilibrat i independent.Conferència General de la UNESCO, Nairobi, 1976
LEPA com a pràctica social va esdevenir com a resposta de necessitats en concret i, per tant, el seu creixement sol estar caracteritzat per restes d'activitats i no per una expansió continua. Avui dia, els canvis tecnològics i la necessitat de formar a les persones per conduir-les a noves carreres exerceixen una gran influència en l'àmbit de l'educació de persones adultes a Europa.
Descripció La definició que la Generalitat de Catalunya atorga a l'educació d'adults afirma el següent postulat, "l'educació d'adults comprèn les activitats d'aprenentatge al llarg de tota la vida, permet que les persones adultes desenvolupin les seves capacitats, enriqueixin els coneixements i millorin les competències tècniques i professionals. Això fa que participin persones amb objectius diferents, com poden ser obtenir una titulació, ficar-se al dia o ampliar els coneixements."
Un dels pedagogs més importants de la història; Paulo Freire va desenvolupar una renovació tant pedagògica com filosòfica, la qual va contribuir a incrementar l'interés per l'educació de persones adultes a Espanya durant la transició democràtica. Aquest fet va influir en les actituds dels docents, en la configuració de projectes educatius i va apostar per la transformació de la societat envers l'educació. Mentre que el règim de Franco apostava per una educació permanent, Freire va tenir una gran importància en els moviments de renovació de l'educació de persones adultes.
Pel que fa a les aportacions de Paulo Freire envers l'educació de persones adultes, va proposar que aquesta havia d'estar basada en la consciència de la realitat viscuda en el dia a dia de la ciutadania i volia que aquesta no s'entengués com una visió enfocada només en el coneixement de definicions i teories. En definitiva, va promoure la col·laboració, la decisió, la participació i la responsabilitat social i política per part d'aquest grup de persones adultes. Personalment, Freire va destacar que els coneixements més importants que va adquirir van ser aquells que va aprendre un cop va solucionar els seus propis problemes i els del seu entorn.
Cal un impuls ètic i polític alhora que reconegui i tensioni la pluralitat de subjectes col·lectius que impulsin positivament altres possibles maneres de relacionar-se i de conviure; proposicions que desafien la submissió i la dependència arrelades no sols en el nostre cor, també al nostre cervell: sobretot, i que haurien de dislocar produint una sense fi d'oscil·lacions. No hi ha principi, no hi ha fi; sols línies que potencien i possibiliten l'autocanvi.
Història Segle Els nivells d'instrucció de la societat espanyola El procés d'alfabetització en el nostre país ha seguit un camí lent, a molta distància de l'efectuat en la majoria dels països europeus. La proporció d'analfabets a Espanya a la fi del segle estava per sobre de la que tenien Irlanda, França, Bèlgica, Àustria, Hongria i Romania.
Les causes d'aquesta desigualtat en els ritmes del procés d'alfabetització han estat abordades per diferents autors. La seva interdependència amb el procés d'industrialització i urbanització, la influència de l'església reformada amb el deure que els seus fidels tenien de llegir la Bíblia i el progressiu canvi de concepció sobre el paper social de la dona. Unit a l'increment de l'interès de la historiografia.
La font principal per a l'estudi dels nivells d'instrucció de la societat espanyola ens la proporcionen els cens que, amb caràcter general, es van efectuar en els anys 1857, 1860, 1877, 1887, 1897 i 1900. +Percentatge d'analfabetismeTOTAL %HOMES %DONES %186075,5264,985,9187772,0162,680,9188768,0158,876,8190063,7855,771,4 Podem doncs, afirmar que la immensa majoria de la població espanyola era analfabeta a principis del . L'analfabetisme era molt més gran en les dones que en els homes. En 1855, el nombre de centres d'ensenyament de nens era més del doble que el de nenes. Com a resultat d'aquesta situació de desigualtat, el nombre d'homes alfabetitzats el 1860 duplicava també al de dones.
Les dades que acabem de comentar ens ofereixen una idea bastant precisa de quin era l'ambient educatiu / cultural de l'Espanya vuitcentista.
Les actuacions de l'estat L'educació, era un tema que preocupava als il·lustrats i que segueix preocupant als liberals, dipositen una gran confiança en el poder de la instrucció pública.
Els liberals de Cadis són els primers que fan referència a un text legal a l'educació d'adults.
A les Corts designen una Junta perquè prepari un pla general d'instrucció pública, que va ser presentat al parlament sota el títol de "Informe de la Junta creada per la Regència per proposar els mitjans de procedir a l'arranjament de la Instrucció Pública", document més conegut com a Informe Quintana.
En el seu apartat sobre les Bases Generals de tota Ensenyament, expressa que la instrucció "ha de ser universal, és a dir, estendre a tots els ciutadans (...). Ha de, en fi, abraçar el sistema sencer dels coneixements humans, i assegurar als homes en totes les edats de la vida la facilitat de conservar els seus coneixements o d'adquirir-ne de nous ".
El projecte de llei elaborat a partir de l'Informe, dedica el títol a l'educació de les dones. establint en el seu article 115 la creació de "escoles públiques, en què s'ensenyi a les nenes a llegir i a escriure, i a les adultes les tasques pròpies del seu sexe".
La implantació de l'absolutisme va suposar el retorn a l'estructura de l'Antic Règim.
Un dels materials que recull més informació sobre el desenvolupament dels ensenyaments per a adults, és l'obra de Luis Puig i Sevall, director d'una escola pública de Barcelona, impresa en 1865 "Organització de les escoles d'adults". El panorama que ens ofereix és desolador: "Nosaltres hem assistit en diferents ocasions a diverses d'aquestes escoles de nit, i tot i que totes elles eren dirigides per prestigiosos professors observem sempre cert disgust, que provava la violència que havien de fer-se tant el mestre com els deixebles per quedar-s'hi (...). Mes en veritat no ens sorprèn. No obstant organització, sense mètode, sense sistema determinat, sense un punt fix en on dirigir la seva mirada, el professor ensenya amb desànim i l'alumne s'avorreix i es fastigueja ". (L. Puig, 1865).
Això reflecteix dos dels problemes fonamentals i constants de l'educació d'adults promoguda per l'Estat, des dels seus començaments fins als nostres dies: la manca de preocupació dels diferents governs per aquest tema i la manca d'una metodologia específica.
Els liberals i el desenvolupament dels ateneus Els liberals del van continuar la trajectòria educativa iniciada pels il·lustrats, alhora van impulsar la creació de diversos centres educatius. Els ateneus van néixer a França, fruit de la il·lustració, el primer establiment va ser l'ateneu de París de 1785. El grup predominant d'aquests era la classe mitjana, la qual provenia de la burgesia i del sector artesà. En aquests espais hi havia biblioteques, sales de lectura i teatres.
Segle XX A partir del segle XX ja es disposava de censos més regulars, concretament en els anys 1900, 1910, 1920, 1930, 1940, 1950, 1960, 1970 i 1981. En aquest segle, el que s'ha realitzat principalment ha estat el procés d'alfabetització de la societat espanyola. D'acord amb aquests censos, l'evolució seguida per l'analfabetisme ha estat la següent. +Percentatge d'analfabetismeTOTAL %HOMES %DONES %190056,0745,5865,89191050,3141,1358,82192042,8834,9950,16193031,1323,6838,09194023,1717,2828,46195017,3412,1822196013,648,9917,9319708,805,0912,2619816,63,89,2 Amb relació a la taula podem observar el gran descens d'analfabetisme produït durant el . Mentre que a la primera dècada del segle més de la meitat de la població era analfabeta, la xifra va disminuir considerablement. Es va arribar fins a menys d'una desena part de la població a la dècada dels vuitanta. Cal esmentar la desigualtat entre gèneres, la qual cosa proporcionava que hi hagués un major índex de dones analfabetes.
Actuacions de l'estat En el camp de l'educació de persones adultes la línia d'actuació estatal presenta valuoses innovacions teòriques, encara que amb uns resultats pobres. Aquest fracàs s'esdevé a causa de continus canvis de plans; basats molts cops en pressupostos erronis; s'obviava el caràcter específic i no es nombraven professors especialitzats.
El 25 de maig de 1900 es van crear dos decrets complementaris: el primer d'aquests tenia com a objectiu contribuir a l'eliminació de l'analfabetisme entre els treballadors, la qual cosa obligava a els empreses a concedir una hora de treball als obrers menors d'edat, per tal que puguin dedicar-la a estudiar. Pel que fa al segon decret, es van establir classes nocturnes gratuïtes per als obrers a Instituts i Escoles Normals.
Un mes després es van crear classes de persones adultes a les escoles regides per mestres, motivant als docents amb una pujada salarial del 25%.
Associacions confessionals Les dues institucions religioses que més accions van dur a terme en el camp de l'educació de persones adultes en aquells anys, van ser els Salesians i els jesuïtes.
Projecte d'Universitat Popular a l'Escola Moderna de Ferrer Ferrer i Guàrdia oposa un tipus d'educació que engendri "homes capaços d'evolucionar incessantment; capaços de destruir, de renovar-se ells mateixos; homes que la independència intel·lectual sigui la força suprema".
Aquests plantejaments el van portar a projectar la creació de la Universitat Popular, "acudien els alumnes, els seus familiars i gran nombre de treballadors desitjosos d'aprendre", formant aquell auditori de nens i adults -deia Ferrer- un magnífic conjunt.
La mort de Ferrer a Montjuïc (1909) "a mans de la justícia", posa fi a aquesta experiència.
L'educació popular durant la II República Els republicans es van preocupar també per la instrucció de les generacions adultes, inquietud plasmada, sobretot, en les Missions Pedagògiques. L'educació d'adults no va sofrir grans canvis amb respecte a dècades anteriors.
Per els republicans, l'analfabetisme era un dels factors claus pel endarreriment que patia Espanya.
Van ser les Missions una obra inusual en aquella època, basada en una sèrie de petits esforços i plasmada en tot un nus de sensacions noves que calava en aquells pagesos.
L'educació d'adults a Catalunya (1900-1939) La conjuntura política de les primeres dècades del segle XX i les noves necessitats socials i econòmiques, afavoreixen el desenvolupament de l'educació d'adults a Catalunya. Institucions públiques i privades dispensen una considerable atenció a aquest camp educatiu, reflectida en l'abundant nombre d'escoles i centres culturals.
La puixança del moviment obrer i la seva presa de consciència en pro d'una educació de classe, estimulen el progrés i consolidació dels ateneus, alhora que es multipliquen els centres i cursos destinats a la tasca específica d'instruir la classe treballadora.
El període Franquista