La vocal mitjana anterior no arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada i la semioberta (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Alguns lingüistes (concretament sinologistes) utilitzen , mentre la representació més comuna i estesa és amb diacrítics, o bé d'abaixada o bé de pujada .
Moltes llengües, com el castellà, el japonès, el coreà, el grec, l'hebreu i el turc, posseeixen una vocal mitjana anterior no arrodonida la qual és fonèticament distinta de les vocals semitancades i semiobertes. Així mateix, alguns dialectes anglesos també disposen de tal vocal mitjana.
En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dona en alguerès, català septentrional, i parlars influenciats per la fonètica castellana.
Característiques
L'altura vocàlica és mitjana, això significa que la llengua es col·loca entre una vocal semitancada i una vocal semioberta. La posteriotat vocàlica és anterior, això vol dir que la llengua es col·loca el més cap endavant possible sense crear una constricció que la classificaria com a consonant. És una vocal no arrodonida, és a dir, els llavis no són pas arrodonits i estan en posició de repòs.
Ocorre en Llengua Mot AFI Significat Notes Anglès YorkshireJohnson & Roca, 1999: «A Course in Phonology» pàg. 179. play 'jugar, tocar' Vegeu la fonologia de l'anglès CastellàMartínez-Celdrán, Fernández-Planas & Carrera-Sabaté, 2003: «"Castilian Spanish", Journal of the International Phonetic Association», pàg. 256. bebé 'nadó' Vegeu la fonologia del castellà CatalàRecasens, 1996: «Fonètica descriptiva del català: assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i el consonantisme català al segle XX», pàg. 59. Català septentrional sec 'sec' i es fan en aquests dialectes. Vegeu la fonologia del català Alguerès CoreàLee, 1999: «"Korean", Handbook of the International Phonetic Association, Cambridge University Press», pàg. 121. 베개 'coixí' Vegeu la fonologia del coreà FinèsIivanen & Harnud, 2005: «"Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt", Journal of the International Phonetic Association», pàg. 60-66. menen '(jo) aniré' Vegeu la fonologia del finès Grec φαινόμενο/fainómeno 'fenomen' Vegeu la fonologia del grec modern HebreuLaufer, 1999: «"Hebrew", Handbook of the International Phonetic Association», pàg. 98. חלק 'part' Les vocals hebrees no es mostren en l'escriptura, vegeu Niqqud i la fonologia de l'hebreu modern HongarèsSzende,1994: «"Illustrations of the IPA:Hungarian", Journal of the International Phonetic Alphabet», pàg. 92. hét 'set' Vegeu la fonologia de l'hongarès JaponèsOkada, 1999: «"Japanese", Journal of the International Phonetic Association, vol. 21, 2», pàg. 94. 笑み 'somriure' Vegeu la fonologia del japonès Romanès fete 'noies' Vegeu la fonologia del romanès RusJones & Ward, 1969: «The Phonetics of Russian», pàg. 41. человек 'persona' Ocorre només darrere de consonants suaus. Vegeu la fonologia del rus SerbocroatLandau, Lončarića, Horga & Škarić, 1999: «"Croatian", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 67. жена/žena 'dona' Vegeu la fonologia del serbocroataTagàlog daliri 'dit' Vegeu la fonologia del tagàlog TurcZimmer & Orgun, 1999: «"Turkish", Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet», pàg. 155. ev'' 'casa' Vegeu la fonologia del turc
Referències
Bibliografia
Mitjana Anterior No Arrodonida