Nikolai Ivànovitx Bukharin, , (Moscou, 27 de setembre de 1888 - Moscou, 15 de març de 1938) fou un polític revolucionari, economista i filòsof marxista rus. Va ser membre del Politburó (1924-29) i del Comitè Central (1917-37), president de la Internacional Comunista (Comintern 1926-29) i editor en cap de Pravda (1918-29), el diari Bolxevic (1924-29), Izvéstia (1934–36) i de la Gran Enciclopèdia Soviètica
Va néixer el 27 de setembre de 1888 a la ciutat russa de Moscou. Fou detingut en diverses ocasions pel règim tsarista i participà activament a la Revolució d'Octubre (1917). Va col·laborar amb Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili Stalin en els anys de la lluita per la successió de Lenin, amb la consigna "Enriquiu-vos!", adreçada als pagesos benestants (kulacki). Durant anys va polemitzar amb l'altre gran economista del període, Ievgueni Preobrajenski, aliat polític de Lev Davídovitx Bronstein (Trotski), que proposava la ràpida industrialització del país centrada en la indústria pesant, i la quasi militarització del treball agrícola, i la seva col·lectivització forçosa.
Havent estat exiliat Trotski, Stalin va canviar la seva política en relació amb l'agricultura i la pagesia i va portar a terme la col·lectivització inicialment proposada per Trotski i Preobrajenski, fet que va fer caure en desgràcia l'antic aliat Bukharin, que fou repressaliat i executat el 13 de març de 1938 a Moscou, dins del procés del Judici dels Vint-i-un.
El seu llibre principal és L'ABC del comunisme, co-escrit amb Ievgueni Preobrajenski; a més dels llibres Imperialisme i Economia Mundial (1918) i Materialisme Històric (1921), entre d'altres.
Orígens Nikolai Bukharin va néixer a Moscou, segon fill de dos mestres d'escola, Ivan Gavrilovitx i Liubov Ivanova Bukharin. La seva infància està molt explicada a la seva novel·la, majorment autobiogràfica, "Com va començar tot".
La vida política de Bukharin als 16 anys amb el seu amic Ilià Erenburg quan participà en activitats estudiantils a la Universitat de Moscou relatives a la Revolució Russa de 1905. S'afilià al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus el 1906, esdevenint membre de la facció bolxevic. Juntament amb Grigori Sokólnikov, s'afilià a la Conferència Juvenil de 1907 a Moscou, que posteriorment seria considerat fundacional del Komsomol.
Amb vint anys era membre del Comitè de Moscou del partit. El comitè estava molt infiltrat per la policia secreta tsarista, la Okhrana. Com un dels seus líders, Bukharin ràpidament es convertiria en algú d'interès per a ells. Durant aquest temps va estar molt a prop de N. Osinskii i de Vladímir Smirnov, i també va conèixer la seva primera muller, Nadejda Mikhaïlovna Lukina, la seva cosina I germana de Nikolai Lukin, que també era membre del partit. Van casar-se poc després del seu exili, el 1911.
El 1911, després d'un breu empresonament, Bukharin va ser exiliat a Onega, a Arkhànguelsk, però poc després fugí a Hannover, on va estar-se un any abans d'anar el 1912 a Cracòvia per trobar-se amb Lenin per primera vegada. Durant l'exili continuà amb la seva educació i va escriure diversos llibres que el situaren a primera línia dels teòrics bolxevics a la dècada de 1920. El seu treball, Imperialisme i economia mundial influencià a Lenin, qui lliurement li demanà.Lenin va escriure un prefaci pel llibre (Lenin Collected Works, Moscow, Volume 22, pages 103-107). al seu major i més conegut treball, Imperialisme – el màxim estat del capitalisme. Malgrat això, Bukharin i Lenin sovint discutien sobre qüestions teòriques i per la proximitat de Bukharin i la seva tendència anti-estat. Bukharin s'interessà pels treballs de teòrics econòmics austríacs, tant marxistes com no-marxistes, com Aleksandr Bogdànov, es desvià de les posicions leninistes. També, mentre que es trobava a Viena el 1913, a petició de Lenin ajudà al bolxevic georgià Ióssif Djugaixvili a escriure un article, Marxisme i la qüestió nacional.
L'octubre de 1916, mentre es trobava a Nova York, edità el diari Novy Mir (Mon Nou) amb Lev Trotski i Aleksandra Kol·lontai. Quan Trotski arribà a Nova York el gener de 1917, Bukharin va ser el primer a rebre'l (com l'esposa de Trotski "amb una abraçada d'os i immediatament començà a parlar sobre una biblioteca pública que estava oberta fins tard a la nit i que volia ensenyar-nos de seguida" arrossegant els esgotats Trotskis per la ciutat "per admirar el seu gran descobriment").Cohen, p. 44.
De la Revolució de febrer de 1917 a 1923 miniatura|Una representativa portada del Pravda, 1917 En rebre notícies de la revolució russa de febrer de 1917, Bukharin retornà a Rússia, convertint-se en un dels líders bolxevics a Moscou, sent elegit pel Comitè Central. Durant la Revolució d'Octubre, esbossà, introduí i defensà els decrets revolucionaris del Soviet de Moscou, en nom del qual havia tingut lloc la insurrecció. Bukharin representà el Partit de Moscou al seu informe al govern revolucionari a Petrograd.Cohen, p. 53. Després de la segona Revolució de 1917, esdevingué editor del diari del partit, el Pravda.
Bukharin creia apassionadament en la promesa de la revolució mundial. Enmig de la confusió russa prop del final de la I Guerra Mundial, i quan s'estava perfilant una pau negociada amb les Potències Centrals, demanà que la guerra continués, amb l'esperança d'incitar totes les classes proletàries a les armes. Fins i tot quan no estava compromès cap als enemics de Rússia al camp de batalla, rebutjà qualsevol fraternització amb les Potències Aliades capitalistes: va dir que va plorar quan va assabentar-se de les negociacions oficials per ajut.
Bukharin emergí com el líder dels Comunistes d'Esquerra, en amarga oposició a la decisió de Lenin de signar el Tractat de Brest-Litovsk. En aquesta època de lluita de poders durant la guerra, alguns dels seus més propers l'urgiren a detenir a Lenin. Bukharin rebutjà la idea immediatament, però aquesta posteriorment esdevindria la base de les acusacions estalinistes contra ell, culminant en el judici-espectacle de 1938.
Després de la ratificació del tractat, Bukharin dimití de les seves responsabilitats al partit. El març de 1919 esdevingué membre del comitè executiu del Comintern i membre candidat al Politburó. Durant el període de la Guerra Civil publicà diversos treballs sobre teoria econòmica, incloent el popular "L'ABC del comunisme" (amb Ievgueni Preobrajenski, 1919), i "Economia del Període de Transició" http://www.marxists.org/archive/bukharin/works/1920/abc/index.htm (1920) i "Materialisme Històric" (1921). http://books.google.cat/books?id=Yu4rV6wles8C&dq=Bukharin+Historical&hl=ca&ei=vfpATfCqC4L7lwfRtazmAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&sqi=2&ved=0CDMQ6AEwAw
El 1921, canvià la seva posició i acceptà les tesis de Lenin sobre la supervivència i reforç de l'estat soviètic com a bastió de la futura revolució mundial. Va convertir-se en el seguidor més incondicional de la Nova Política Econòmica (NPE), a la que lligà la seva sort política. Considerat pels Comunistes d'Esquerra com una retirada de les polítiques socialistes, la NPE reintroduí els diners, va permetre la propietat privada i les pràctiques capitalistes a l'agricultura, el comerç minorista i la indústria lleugera, mentre que l'Estat retenia el control de la indústria pesant. Tot i rebre crítiques per aquest gir aparent, el seu canvi pot explicar-se parcialment per la necessitat de pau i estabilitat després de 7 anys de guerra a Rússia, i el fracàs de les revolucions comunistes a l'Europa Central i Oriental van apagar l'objectiu d'una revolució mundial.
La lluita pel poder Després de la mort de Lenin el 1924, Bukharin esdevingué membre de ple dret del Politburó. En la subseqüent lluita de poder entre Leon Trotsky, Grigori Zinóviev, Lev Kàmenev i Stalin, Bukharin s'alià amb Stalin, qui es posicionà al centre del Partit i donà suport a la NPE contra l'Oposició d'Esquerra, que volia una industrialització més veloç, un augment de la lluita de classe contra els kulaks, i agitació per a la revolució mundial. Va ser Bukharin qui formulà la tesi de Socialisme en un país que Stalin presentà el 1924, que argumentà que el socialisme (segons la teoria marxista, el pas de transició del capitalisme al comunisme) podia ser desenvolupada en un únic país, fins i tot sotsdesenvolupat com Rússia. Aquesta nova teoria afirmà que la revolució no calia ser encoratjada als països capitalistes des que Rússia pogués i hagués aconseguit sola el socialisme. La tesi esdevindria un segell per a l'estalinisme.
Trotsky, la primera força darrera l'Oposició d'Esquerra, va ser derrotat per un triumvirat format per Stalin, Zinóviev i Kàmenev, amb el suport de Bukharin. El 1926, l'aliança Stalin-Bukharin apartà Zinóviev i Kàmenev del lideratge del partit, i Bukharin gaudí del màxim grau de poder durant el període 1926-28. Emergí com a líder de l'ala dreta del Partit, que incloïa dos membres més del Politburó, Aleksei Ríkov, el successor de Lenin com a President del Consell de Comissaris del Poble i Mikhaïl Tomski, cap dels sindicats, que seria president del comitè executiu del Komintern el 1926. Però a causa de la mancança de gra el 1928 Stalin girà i proposà un programa d'industrialització veloç i forçà la col·lectivització car no creia que la NPE anés prou de pressa. Stalin creia que en la nova situació les polítiques dels seus antics companys (Trotski, Zinóviev i Kàmenev) eren les adequades.
Bukharin estava amoïnat per les perspectives del pla de Stalin, que temia que portaria a una "explotació militar-feudal" de la pagesia. Bukharin volia que la Unió Soviètica aconseguís la industrialització però preferia una aproximació més moderada d'oferir a la pagesia l'oportunitat d'esdevenir pròsper, la qual cosa comportaria una major producció de gra per vendre a l'exterior. Bukharin exposà les seves opinions durant 1928 en reunions del Politburó i al Congrés del Partit, insistint que enfortir les requises de gra seria contraproduent, com el comunisme de guerra havia estat una dècada abans.
La caiguda del poder El suport de Bukharin a la continuació de la NPE no era popular als alts quadres del Partit, i la seva crida a la pagesia de "Enriquiu-vos vosaltres!" i la proposta d'aconseguir el socialisme "a pas de cargol" el deixà vulnerable als atacs primer de Zinóviev i després de Stalin. Stalin atacà les opinions de Bukharin, retratant-lo com una desviació capitalista i declarant que la revolució podria estar en risc sense una política forta que encoratgés una ràpida industrialització.
Després d'haver ajudat a Stalin a aconseguir un poder sense discussió contra l'Oposició d'Esquerra, Bukharin es trobà que Stalin no trigà a deixar-lo de costat. Malgrat tot, la victòria de Stalin no hagués estat inevitable si Bukharin hagués estat més astut políticament. Sembla que inicialment va gaudir d'una majoria al Politburó (va dir que Kalinin i Voroixilov va trair la Dreta al darrer moment) i a diferència de l'Oposició d'Esquerra, un ampli suport entre la pagesia, que constituïa un 80% de la població. Malgrat tot Bukharin juga per la validesa de Stalin mantenint l'aparença d'unitat entre el lideratge del Partit. Mentrestant, Stalin usà el seu control de la maquinària del Partit per a substituir els seguidors de Bukharin en la base del poder de la Dreta a Moscou, als sindicats i al Comintern.
Bukharin intentà guanyar suport d'antics enemics, com Kàmenev i Zinóviev que havien caigut del poder i estaven situats als quadres mitjans del Partit Comunista. Els detalls de la seva trobada amb Kàmenev, a qui confià que Stalin era "Genghis Khan", que canviava les polítiques per tal d'eliminar els rivals, eren filtrats per la premsa trotskista i subjecta a l'acusació de faccionalisme. Eventualment, Bukharin va perdre el seu lloc al Comintern a l'abril de 1929, així com l'editorial del Pravda, i va ser expulsat del Politburó el 17 de novembre.