Els Gegants de Navàs són els gegants del poble de Navàs. Actualment el poble compta amb dues parelles de gegants: la Montserrat Pubilla de la Creueta i el Jordi del Pla de Santa Eulàlia, estrenats el 1966 i coneguts com els Gegants pubills; i l’Eulàlia de Can Vall i el Genís de Masadella, incorporats el 1982 i anomenats habitualment els Gegants pagesos.

Totes quatre figures participen en les principals festivitats locals, especialment la Festa Major de Navàs, juntament amb els Nans, els Cascavells, els Bastoners i l'Òliba; així com a la Trobada de Gegants de Navàs, que té lloc per Fira de Primavera.

La Colla Gegantera de Navàs és l'encarregada de fer ballar els gegants, i de portar-los, tant a actes del poble com en trobades geganteres d’arreu del territori.

El 1996 els Gegants de Navàs van rebre el guardó navasseenc "Premi Flama a la Cultura Popular", juntament amb els Nans i els Cascavells de Navàs.

Els Gegants de Navàs Els gegants pubills El 1966 es va estrenar primera parella de gegants, els Gegants pubills o Gegants vells, que van ser batejats amb els noms dels patrons de Catalunya:

Montserrat Pubilla de la Creueta. Jordi del Pla de Santa Eulàlia.

Representen un pubill i una pubilla, en homenatge als pubills del poble que, juntament amb l’Ajuntament de Navàs, van contribuir econòmicament a la seva realització, reunint les 50.000 pessetes que en van fer possible la construcció.

Es van comprar al taller El Ingenio, de Barcelona. Foren estrenats el 28 d'agost de 1966 amb motiu de la Festa Major d'aquest municipi. El gegant mesura 3,55 m d'alçada i la geganta 3,30 m.

El 2016, commemorant els 50 anys dels gegants, es va renovar la seva vestimenta i es va inaugurar un nou ball.

Els gegants pagesos El 1982 la Colla Gegantera de Navàs va decidir comprar una parella de gegants més, els Gegants pagesos o Gegants nous:

Genís de Masadella, en referència a la l'església de Sant Genís de Masadella que dona nom al patró del poble Eulàlia de Can Vall, per la primera masia construïda en el que acabaria sent Navàs, la masia de Can Vall, on antigament hi havia hagut una capella dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida.

Els van encarregar al Taller Casserras, concretament al constructor solsoní Manel Casserras i Boix. Foren estrenats el 25 d'abril de 1982 amb motiu de la L Fira de Primavera de Navàs. El gegant mesura 3,55 m i la geganta 3,35 m.

Actualment, els Gegants Pagesos a part de sortir per Festa Major de Navàs i per Fira de Primavera, són la parella de gegants que assisteix a les trobades geganteres d'altres localitats.

Llegenda La llegenda oficial dels Gegants de Navàs és la següent:En Genís i l’Eulàlia representen dos pagesos que viuen a una masia a prop de Castelladral on treballen el camp i que tenen un fill, en Jordi. Després de dedicar-se durant uns anys a treballar al camp, en Jordi decideix deixar la masia familiar i baixar a Navàs per casar-se amb la Montserrat, la pubilla de la Creueta. Junts s’instal·len prop d’un alzinar i, mica en mica, van prosperant. Al cap d’uns anys, el Genís i l’Eulàlia, ja grans i sense forces per continuar treballant al camp, es traslladen també a Navàs per viure amb el seu fill i la seva jove.

Balls Els Gegants de Navàs compten amb diversos balls pròpis que formen part del patrimoni festiu de Navàs. No obstant això, el ball principal i més emblemàtic és El Ball dels Gegants de Navàs, que exclusivament es balla per Festa Major.

El Ball de Gegants de Navàs El Ball de Gegants de Navàs és el ball principal dels Gegants de Navàs. Va ser compost l’any 1966 pel Mestre Josep Maria Castella i Molins.

El ball va ser coreografiat per Lluís Gubianas Pi amb l’ajuda de Josep Seriols Feliu i el mateix compositor. La coreografia presenta dues parts diferenciades: una primera més alegre, en què els Gegants ballen mentre els Nans representant el poble, i una segona part solemne i majestuosa que simbolitza el festeig de la parella. La coreografia ha patit petites variacions amb el pas dels anys, especialment pel que fa al festeig i a la forma i l’ordre de voltar.

Inicialment, aquest ball va ser pensat perquè fos ballat per una parella de gegants, el Jordi i la Montserrat, que el ballen des de la seva creació. L’any 1982, però, amb la incorporació del Genís i l’Eulàlia, els quatre gegants el ballaren conjuntament per primera vegada. El 1983 va sorgir el debat sobre si aquesta nova parella també havia de ballar el ball compost pel Mestre Castella i, per aquest motiu, aquell any la dansa es va tornar a interpretar només amb la parella original, mentre que els quatre gegants van ballar la peça A en Genís i n’Eulàlia. El 1984 es va consolidar la participació conjunta de les dues parelles i des de llavors sempre ha estat ballat pels quatre gegants.

El Ball de Gegants de Navàs només es balla per la Festa Major de Navàs: el dissabte a la tarda a la Residència, i el diumenge al pic del migdia a la plaça de l’Ajuntament. Tanmateix, extraordinàriament s'ha ballat en comptades ocasions especials, com en l'enterrament del compositor de la música.

A en Genís i n’Eulàlia L’any 1983, després de la incorporació dels gegants Genís i Eulàlia, es va encarregar una nova peça musical al compositor Josep Maria Conangla i Escudé, qui la va titular A en Genís i n’Eulàlia. Tot i que la composició estava pensada exclusivament per als nous gegants pagesos, la coreografia, elaborada per Joan Josep Mora, fou concebuda per ser ballada conjuntament per les dues parelles. Aquesta dansa es va interpretar per primera i única vegada durant la Festa Major de 1983 pels quatre gegants, i no s’ha tornat a ballar des de llavors a causa de la seva dificultat tècnica.

Toc de Grana L'any 2007, amb motiu del 25è aniversari del Genís i l’Eulàlia, es va encomanar a Anna Vega i Marc Sibila Vidal la composició d'una nova peça anomenada Toc de Grana, incialment composta per ser tocada amb gralla. Aquest ball, interpretat exclusivament pel Genís i l’Eulàlia, s’ha ballat en sis ocasions durant la Fira de Primavera: de manera consecutiva entre els anys 2007 i 2011, i novament l’any 2022 amb motiu del 40è aniversari de la parella. En aquesta darrera edició, la peça va ser arranjada per a banda i interpretada en directe.

El Ball d'Aniversari dels Gegants de Navàs L’any 2016, amb motiu del 50è aniversari del Jordi i la Montserrat, es va estrenar un nou ball, El Ball d'Aniversari dels Gegants de Navàs, compost per Mercè Sangrà Massagué. El ballen només el Jordi i la Montserrat i la coreografia va ser creada per Josep Casafont Cendra, amb la col·laboració d'altres membres de la Colla . Aquest ball només el ballen el Jordi i la Montserrat el diumenge de Festa Major per aniversaris, cada cinc anys. Per aquest motiu, només s'ha ballat un cop el 2016 i dos cops el 2021, a causa de la pandèmia.

La Colla Gegantera de Navàs La Colla Gegantera de Navàs és l’entitat que s'encarrega de fer ballar els gegants i de vetllar per dur els gegants a les cercaviles i a les festes més destacades: la Festa Major de Navàs i la Trobada de Gegants que té lloc el dissabte de la Fira de Primavera de Navàs, així com en les trobades geganteres d'altres localitats.

Els orígens de l’activitat gegantera al poble es remunten a l’any 1966, quan es va estrenar la primera parella de gegants. Inicialment, els gegants eren ballats per membres de l’Agrupació Sardanista de Navàs, però a partir del 1975 es va formar una nova generació que es va identificar plenament com a geganters i que van començar a funcionar autònomament. Durant l’any 1983 es va proposar formalitzar la colla de geganters creant una secció pròpia dins de l’Agrupació Sardanista per tenir veu pròpia com a colla. Tot i això, aquesta iniciativa no es va materialitzar i la colla va continuar funcionant de manera autònoma però sense ser reconeguda oficialment.

L’any 2004, finalment, la Colla es va constituir legalment com a entitat amb personalitat jurídica pròpia amb el nom de Colla de geganters de Navàs. Finalment, l’any 2021, responent a la demanda de les geganteres de la colla, l'entitat va canviar oficialment el seu nom a Colla Gegantera de Navàs. Actualment, la Colla Gegantera de Navàs està formada gairebé per una cinquantena de joves.

Referències

Bibliografia complementària

Navars Categoria:Navars