Anton (o Antonín o Antoine) Reicha (o Rejcha) (Praga, 26 de febrer de 1770 – París, 28 de maig de 1836) fou un compositor nascut txec i nacionalitzat francès. Va ser flautista en la seua joventut i un influent teòric. Actualment és especialment recordat per la seua contribució a la música per a quintet de vent, i l'experimentació amb mesures imparelles.
Vida Va rebre la primera formació musical del seu oncle, Josef Reicha, un virtuós violoncel·lista. El seu concert per a violoncel Op. 4 s'interpreta en l'actualitat i ha estat gravat. Reicha va traslladar-se a Bonn amb la seua família el 1785, on va ser intèrpret de flauta a la Hofkapelle sota la direcció del seu oncle i del mestre de capella Andrea Luchesi al costat del llavors jove violista Ludwig van Beethoven, que va esdevenir el seu amic durant tota la vida. Després de cinc anys a Hamburg i dos a París, Reicha va instal·lar-se a Viena el 1801, on va establir amistat amb Haydn, va conrear la relació amb Beethoven, i va prendre lliçons dels millors professors vienesos, Johann Georg Albrechtsberger i Antonio Salieri.
Reicha es va establir permanentment a París el 1808 on va atènyer el 1818 la plaça de professor de contrapunt i fuga al Conservatori de la ciutat. Molts dels compositors capdavanters del romanticisme va tenir infinitat d'alumnes i fou un gran admirador i també alumne i que el lloà molt en Jaques Auguste Delaire. La seua influència es va transmetre més enllà de la seua vida a través dels seus texts, especialment el Traité de haute composition musicale. Durant alguns anys el va substituir en aquesta funció el compositor i teòric de la música, francès, August Barbereau.
Obres miniatura|Monument fúnebre a Anton Reicha al cementiri del Père-Lachaise, París És recordat avui dia per la seua substancial contribució a la literatura per a quintet de vent, vint-i-cinc obres escrites a París entre el 1811 i el 1820, que van gaudir de gran difusió arreu d'Europa. Reicha va reivindicar en les seues memòries que els seus quintets de vent van omplir un buit: "En aquell temps, hi havia una absència de bona música per a quintet de vent, simplement perquè els compositors en desconeixien la tècnica.". Avui dia alguns dels quintets de vent de Reicha s'interpreten regularment i tots han estat gravats.
Va compondre de manera prolífica moltes altres obres, incloent-hi vuit simfonies, algunes amb els moviments connectats des del punt de vista temàtic, set òperes, música per a piano, dos conjunts de variacions i un conjunt de treta-sis fugues; sonates per a violí i trios amb piano, cinc quintets per a vent i corda, 24 trios per a tres trompes (Op.82, publicats a París, 1815); deu quintets de corda, quatre quintets per a violoncel sol i quartet de corda i sis per a quartet de corda i una segona viola; almenys trenta-set quartets de corda, dels quals només tres van ser interpretats durant el Segle XX. Els vuit quartets de corda de Viena (1801-5) es troben entre les seues obres més importants. Tot i ser llargament ignorats després de la seua mort, van ser obres molt influents durant la seua vida, deixant la seua empremta sobre els quartets de Beethoven i Schubert. La primera edició moderna de les partitures dels quartets de Viena va ser publicada en juny de 2006].
Els seus escrits teòrics van ser: Traité de mélodie (1814); Cours de composition musicale (1818); Traité de haute composition musicale (2 vols. 1824–1826; amb traducció alemanya de Carl Czerny apareguda al voltant del 1835). La seua obra principal. L'art du compositeur dramatique (4 vols., 1833). Tractat de la composició d'òpera que subministra informació sobre les tècniques d'interpretació del seu temps.
Alumnes d'Anton Reicha Emile Douai,*Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 2.ª part, pàg. 2095, () Henri-Louis Blanchard,*Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 1093. () Louis François Dauprat,Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 316. () Henri-Catherine-Camille, Comte de Ruolz,Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 849 () Mezerai, Franz Liszt, Louis Hector Berlioz, els parisencs Louise Farrenc,Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23. pàg. 334 () i Eugène Sauzay.Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 1116 () Charles Gounod breument, César Franck, Adolphe Vogel, el bordelès Jean-Henri Ravina el belga Albert Grisar,Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 1351 () Amédée MéreauxEnciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 879 () Jean-Baptiste Guiraud (1803-1883), Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 555. () Alphonse Le Duc (1804 - 1868). Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum II, pàg. 691. ()
Bibliografia Olga Šotolová, Antonín Reicha: A Biography and Thematic Catalogue. Deryck Viney, translator. Supraphon, Prague, 1990.
Referències
Enllaços externs Ron Drummond, "Els Quartets de corda d'Anton Reicha" Breu referència de la música clàssica txeca Anton Reicha Klassiekemuziek: Anton Reicha
Categoria:Compositors txecs del Classicisme Categoria:Compositors francesos del Classicisme Categoria:Compositors d'òpera de Praga Categoria:Compositors d'òpera francesos Categoria:Pedagogs musicals txecs Categoria:Pedagogs musicals francesos Categoria:Teòrics de la música Categoria:Alumnes de la Universitat de Bonn Categoria:Distingits amb la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Assagistes francesos Categoria:Escriptors de Praga Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Assagistes del segle XVIII Categoria:Compositors de quartet de corda Categoria:Compositors francesos morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII Categoria:Escriptors francesos morts al segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XVIII