Agostino Spinola Basadone (Gènova, 1597 – Sevilla, 12 de febrer de 1649) fou un eclesiàstic espanyol d'origen italià que ocupà les dignitats de cardenal, bisbe de Tortosa, arquebisbe de Granada, Santiago de Compostel·la i Sevilla; i home d'Estat, amb activitats diplomàtiques davant la Santa Seu i membre del Consell d'Estat.
Biografia Fou el segon fill d'Ambrosio Spinola, primer marquès de los Balbases, i de Giovanna Basadone (o Bacciadona o Bassadona).Aranda 1683: p. 47-49.
Visqué els primers anys en Gènova. En 1607 és enviat a Madrid per servir de menino de la reina Margarida d'Àustria,Aranda 1683: p. 57. fins al 1611, any en què morta la reina torna a la casa familiar.Aranda 1683: p. 62-64. En 1614 comença els estudis a la Universitat de Salamanca,Aranda 1683: p. 66. on es va graduar com a batxiller en Cànons i Lleis,Aranda 1683: p. 75. i en 1620 els continua en la Universitat d'Alcalá de Henares.Ortiz de Zúñiga 1796: p. 383.Segons altre testimoni, estudia gramàtica a Alcalá de Henares, continua a Salamanca, on estudia ambdós drets i es gradua en Cànons, per tornar a Alcalá de Henares, i també graduar-se en Cànons (Bermúdez de Pedraza 1638: fol. 295r.)
L'11 de gener de 1621, per influències polítiques, Pau V el nomena cardenal;Eubel 1960: p. 15. i quan aquest papa mor, es mou cap a Roma per assistir al conclave. Assabentat de l'elecció de Gregori XV a mig camí, torna a Madrid, on és ordenat prevere,Aranda 1683: p. 77. per residir posteriorment al Col·legi Màxim de la Companyia de Jesús a Alcalá de Henares.Aranda 1683: p. 80-87.
El 6 de gener de 1623, Felip III el presenta per a ocupar el bisbat de Tortosa,Aranda 1683: p. 87. Gregori XV el nomena el 5 de març,Eubel 1960: p. 15 i 174. pren possessió el 14 d'abril mitjançant procurador, és consagrat a la Capella Reial per Andrés Pacheco, bisbe de Conca, el 12 de juny,Aranda 1683: p. 89. i fa l'entrada solemne a Tortosa el 24 de juliol.Aranda 1683: p. 90. Sembla que des aproximadament des d'aquest any Miquel Joan Bodí i Queralt és el seu secretari. Informat poc després de la mort del papa, viatja a Roma, on arriba quan ja ha estat elegit Urbà VIII, el qual li atorga el capel i la diaconia amb el títol dei Santi Cosma e Damiano en el consistori de 18 de desembre. Allí resideix uns mesos i torna a Tortosa al mes d'abril de 1624, on inicia la seva activitat pastoral. De Roma porta un cos sant, el de Sant Crescenci, i el col·loca en una urna d'argent que entrega a l'església catedral.Aranda 1683: p. 92. Realitza una visita pastoral pel bisbat, participa en les corts del regne de València celebrades a Montsó, i col·loca la primera pedra de l'església de sant Jaume de Tortosa.Aranda 1683: p. 92-101. En el seu acomiadament dona 500 lliures d'argent per a la construcció d'una custòdia per a la catedral.Aranda 1683: p. 104.Fernández y Domingo 1867: p. 284.
El 12 de juliol de 1626 Felip IV el presenta per l'arquebisbat de Granada,Aranda 1683: p. 103. el 7 de setembre Urbà VIII el nomena arquebisbe i li concedeix el pal·li,Eubel 1960: p. 15 i 196. pren possessió mitjançant procurador el 27 de febrer de 1627, arriba al bisbat el 24 de juliol, i l'endemà, fa l'entrada solemne a la ciutat i a la catedral. Promou reformes en el clergat, fomentant l'estudi i els costums,Aranda 1683: p. 105-109. i realitza dues visites pastorals per l'arquebisbat, en 1628 i en 1630.Aranda 1683: p. 111 i 116. En la inundació de l'Albaicín de 28 d'agost de 1629 mobilitza els ajuts pels afectats, i realitza unes despeses pròpies de més de 4.000 ducats.Bermúdez de Pedraza 1638: fol. 295v.
Presentat per Felip IV, a principis de 1630, per a ocupar l'arquebisbat de Compostel·la, el rei el convoca a Madrid i l'envia a Roma, on arriba el 28 de juny. Aquesta visita pretén promoure l'ajut del papa en les empreses de la casa d'Àustria i tenir més presència espanyola en un possible conclave. Ja en Roma, el papa el nomena arquebisbe de Compostel·la el 23 d'octubre de 1630Eubel 1960: p. 15 i 204. i li imposa el pal·li el 17 de novembre en la Basílica de Santa Maria Major; també el nomena cardenal prevere del títol de San Bartolomeo all'IsolaAranda 1683: p. 138-139. i ocupa el càrrec de camarlenc des del 10 de gener de 1632 fins al 9 de gener de 1633. Com a arquebisbe de Compostel·la nomena els càrrecs per la governació de la seu i els visitadors per controlar l'arquebisbat.Aranda 1683: p. 140.
En les darreries de 1634 torna a Espanya amb la intenció de residir en la seva arxidiòcesi, tal com ho havia decretat el papa, però el govern de Madrid pretén que es quede en la Cort.Aranda 1683: p. 177. Passa uns mesos com a conseller reial, fins que en abril de 1635 arriba a Santiago,Aranda 1683: p. 182. on inicia el seu pontificat amb el nomenament dels càrrecs de l'arxidiòcesi i celebrant un sínode el mes de juliol del mateix any.Aranda 1683: p. 187. Realitza visita pastoral per dues zones de l'arquebisbat.Aranda 1683: p. 194 i 196. En 1638 es trasllada a Madrid i és nomenat Conseller d'Estat,Ortiz de Zúñiga 1796: p. 385.Aranda 1683: p. 204. on tracta en primera fila els conflictes amb Catalunya, que portaren a l'anomenada guerra dels Segadors, i amb Portugal, fins a aconseguir la seva independència.Aranda 1683: p. 213-222.
En febrer de l'any 1643 és presentat per Felip IV per ocupar l'arquebisbat de Sevilla, però Urbà VIII no ratificà el nomenament, ja que aquest anava unit al nomenament de l'arquebisbe de Sevilla, Gaspar de Borja y Velasco, com a arquebisbe de Toledo, i el papa no volia promoure al cardenal de Borja.Aranda 1683: p. 222-223. Aquest mateix any torna a Santiago de Compostel·la i front l'atac portuguès a Galícia, és nomenat governador de Galícia durant tres mesos.Aranda 1683: p. 229-233. En agost de 1644, coneixent la mort del papa, a instàncies del Rei, Agostino Spinola inicia viatge per assistir al conclave, però en Múrcia coneix l'elecció d'Innocenci X, i desisteix d'anar a Roma. Torna a Madrid requerit pel Rei, on exerceix de conseller reial.Aranda 1683: p. 239-242.
El 16 de gener de 1645 el papa el nomena arquebisbe de Sevilla, pren possessió mitjançant procurador el 8 d'abril, i arriba a Sevilla el 22 de maig del mateix any, efectuant dos dies després l'entrada solemne.Aranda 1683: p. 253. Comença renovant els càrrecs de l'arxidiòcesi, i per visitar-la, la seva deteriorada salut l'obliga a nomenar visitadors.Aranda 1683: p. 260-262. Durant el seu pontificat destaquen les seves almoines, la preocupació i interès pel comportament del clergat, i les diverses aportacions econòmiques al Rei.Aranda 1683: p. 264-307.
El 12 de febrer de 1649 mor en Sevilla, i és soterrat en l'església de la Casa Professa de la Companyia de Jesús.Ortiz de Zúñiga 1796: p. 396-397.
Referències i notes
Bibliografia
Categoria:Arquebisbes de Santiago de Compostel·la Categoria:Arquebisbes de Sevilla Categoria:Bisbes de Tortosa Categoria:Cardenals creats per Pau V Categoria:Cardenals espanyols Categoria:Alumnes de la Universitat de Salamanca Categoria:Alumnes de la Universitat d'Alcalá Categoria:Morts a Sevilla Categoria:Religiosos genovesos Categoria:Camarlencs del Col·legi Cardenalici Categoria:Cardenals ligurs