miniatura|Dona'm pit! és una de les expressions castelleres més utilitzades. Es diu quan un casteller de la pinya demana que el casteller situat darrere seu empenyi amb el pit la seva esquena per tal de compactar encara més la pinya. Aquest glossari és una llista de termes usats en l'argot casteller.
El vocabulari casteller està format, d'una banda, del lèxic general de la llengua i, de l'altra, d'una sèrie de mots i expressions propis de l'activitat castellera.Brotons, 1995: pàg. 225 D'aquests últims termes es distingeix entre els que són de base o patrimonials i el vocabulari casteller que s'ha anat modificant al llarg del temps. Els primers mots gairebé des dels orígens dels castells s'han mantingut pràcticament intactes, com per exemple les denominacions dels diferents tipus de construccions castelleres (pilar, torre, tres de set, quatre de vuit, etc.) o les diferents posicions en un castell (enxaneta, aixecador, dosos, quints, quarts, terços, etc.).Brotons, 2001: pàg. 11
A part d'aquest substrat lèxic casteller, que pràcticament s'ha mantingut intacte al pas dels anys, el vocabulari casteller s'ha anat modificant al llarg de la seva història. D'una banda, hi ha alguns mots que han caigut en desús, però, no obstant això i contràriament a aquestes petites pèrdues lèxiques, des de la dècada del 1990 hi ha hagut un enriquiment considerable del lèxic casteller. Aquest increment lèxic es deu a diversos factors. En primer lloc, l'evolució tècnica dels castells experimentada durant l'època de platí ha comportat l'aparició de nous conceptes, fet pel qual s'han hagut d'inventar termes nous per referir-s'hi (portacrosses, portavents, etc.). D'altra banda, la mediatització del fet casteller per part dels mitjans de comunicació durant la dècada dels noranta ha significat un fort desenvolupament del llenguatge periodístic casteller, incorporant nous termes i expressions, els quals sovint s'inspiren en el llenguatge periodístic de l'esport (tripleta màgica, clàssica de vuit, supercatedral, etc.).
Reculls lèxics El primer recull exhaustiu sobre lèxic casteller fou el vocabulari recopilat per l'estudiós vallenc Pere Català i Roca en el segon volum de l'obra Món Casteller, editada l'any 1981, on s'incloïen 894 entrades. Al llarg dels anys vuitanta també es van publicar alguns vocabularis castellers, però no és fins al març del 1995 que es va publicar la primera edició del llibre Castells i castellers. Guia completa del món casteller, obra de Xavier Brotons, el qual presentava un recull més extens que els anteriors vocabularis a més d'incorporar expressions modernes. El setembre del 2001 es va publicar el Diccionari casteller, el qual suposà la primera normativització lingüística del lèxic casteller. El diccionari, també obra de Brotons, fou assessorat pel Centre de Terminologia TERMCAT i editat per l'Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona. S'hi recullen més de sis-centes entrades acompanyades de vint-i-sis il·lustracions.
El 23 d'abril del 2007, amb motiu de l'inici oficiós de la temporada de castells, el TERMCAT va estrenar en el seu web un diccionari en línia anomenat Diccionari casteller que recull els termes bàsics relacionats amb el món casteller. Aquest compendi, assessorat per especialistes del món casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, glossa un centenar de formes d'ús habitual d'aquesta activitat i recull la denominació i la definició de cada un d'aquests termes. La publicació d'aquest diccionari va fer-se durant l'inici d'una campanya de promoció, començada el 14 d'abril del 2007 a Valls durant la primera Nit de Castells, amb l'objectiu que la UNESCO declarés els castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La campanya fou organitzada per la revista Castells i comptà amb la participació de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
El 20 d'octubre del 2012, en el marc del II Simposi Casteller amb motiu de la Fira de Santa Úrsula a Valls, es va presentar una nova guia de lèxic casteller anomenada Lèxic casteller. La guia, editada pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, fou elaborada per Joan Pol, tècnic d'imatge i edicions del CPNL, i Xavier Brotons, coordinador de dinamització del CNL de Tarragona, periodista casteller i autor del Diccionari casteller, a més de comptar amb la col·laboració de Ramon Vidal, tècnic del CNL de Tarragona. Consta de diversos apartats, i per primera vegada en un recull lèxic casteller s'inclouen les estructures noves de set, tres amb l'agulla i cinc amb l'agulla.
L'abril del 2013 diversos membres de l'Associació Catalana El Pont Blau d'Hamburg van editar un nou vocabulari casteller en alemany, en una iniciativa sorgida arran d'uns tallers de castells organitzats per la mateixa entitat.
A Abocar-se de pit Anar-se'n endavant de mig cos en amunt, un casteller, amb la qual cosa perd la posició recta. Acotxador, acotxadora Vegeu aixecador. Vegeu diada castellera. 1. Casteller que es col·loca al mig de la pinya, dins del tronc i de cara a un dels baixos, i que agafa un segon a l'alçada dels genolls.2. Pilar. (3) Aleta 1. Vegeu Fer l'aleta.2. Al Vendrell, enxaneta. Al·lot, al·lota Membre de la colla dels Al·lots de Llevant. Casteller que es col·loca al segon pis del pom de dalt i penúltim del castell. Anar a galeres A la colla dels Castellers de Vilafranca, ocupar una posició en el peu d'un castell amb folre, o amb folre i manilles. Angelet, angeleta Membre de la colla dels Angelets del Vallespir. Anxaneta Vegeu enxaneta. Activitat periòdica en què les colles preparen tècnicament els castells i les actuacions. Apuntalar Reforçar alguna posició del castell. Arreplegat, arreplegada Membre de la colla dels Arreplegats de la Zona Universitària. Assajar 1. Preparar els castells.2. Preparar-se, els castellers. Atleta del Camp de Tarragona Antigament, casteller. Terme documentat diverses vegades en el Diario de Villanueva a partir de la segona meitat del . Avellana Relatiu o pertanyent a la colla dels Xiquets de Reus.
B 1. Casteller que ocupa el primer pis del tronc d'un castell i que trepitja directament el terra.2. Dit del pilar d'un castell que té una alçada inferior a la resta de pilars. Bandarra Membre de la colla dels Castellers del Poble Sec. Bastir Fer un castell. Batzegada Moviment brusc que desestabilitza un castell. Bergant, berganta Membre de la colla castellera universitària dels Bergants del Campus de Terrassa. Bordegàs, bordegassa Membre de la colla dels Bordegassos de Vilanova. Bordeus
Membre de la colla Xiquets de Cambrils. Membre de la colla Castellers d'Esparreguera. Membre de la colla Castellers de Lleida Borinot, borinota Membre de la colla dels Castellers de Sants. Bous Membre de la Colla Castellera La Bisbal del Penedès Bressol dels castells Qualificatiu aplicat a Valls pel fet que s'hi documenten les primeres colles castelleres. Brivall Membre de la colla dels Brivalls de Cornudella.
C Caiguda Acció de caure. Camisa Peça de vestir de màniga llarga i del color característic que distingeix cada colla. Normalment incorpora amb l'escut de la formació cosit al pit sobre la butxaca. La camisa du un coll que els castellers de tronc solen mossegar per tal de no quedar arrugat sota el peu del casteller del damunt. A l'estiu, és habitual veure les camises arremangades, i a principi i final de temporada, si la camisa no és suficient per resguardar del fred, hom usa samarreta per sota. Fa unes dècades els Nens del Vendrell van dur la paraula "Vendrell" escrita a l'esquena. Aquest costum s'abandonà fins que fou recuperat per la Colla Jove de Barcelona. Els nens i nenes més petits de la colla que formen els poms de dalt dels castells. Per extensió, tota la mainada que participa en la colla. Capgròs, capgrossa Membre de la colla dels Capgrossos de Mataró. Capgirat, capgirada Membre de la colla dels Castellers de Castellar del Vallès. Carallot, carallota Membre dels Carallots de Sant Vicenç dels Horts. Cargolí, cargolina Membre de la Colla de Castellers d'Esplugues. Arribar, l'enxaneta, al capdamunt d'un castell i, encavalcat damunt l'aixecador amb els peus sobre les espatlles dels dosos o damunt dels peus de l'aixecador, aixecar el braç i fer l'aleta. Carregat, carregada 1. Dit del castell que només s'ha pogut carregar però que no ha estat possible de descarregar.2. Dit del castell que en el seu conjunt és pesant.3. Fase de la construcció del castell abans de fer l'aleta. Quatre de vuit. Casc Element de protecció del cap emprat pels castellers que pugen al pom de dalt. Al Penedès, especialment al Vendrell, aixecador. Cassoleta Vegeu Cassola. Castell 1. Qualsevol tipus de construcció humana.2. A Valls, tronc d'un castell.3. Antigament, tres, o sigui, castell format per tres castellers per pis. Castell seminet Castell sense l'estructura habitual de la pinya, però que en algun moment és agafat per les mans. Castell simple Castell format per una estructura simple com el pilar, el dos, el tres i el quatre. Castell total Sobrenom aplicat modernament al quatre de nou sense folre. Castellàs Castell de gran dificultat. , castellera 1. Persona que fa castells.2. Relatiu o pertanyent als castells. Casteller que s'ha especialitzat a anar al tronc. Casteller que puja Vegeu casteller de tronc. Castellística Tot allò relacionat amb l'art de fer castells. Catedral Vegeu catedral dels castells. Catedral dels castells Cinc de vuit. Cedir a la força de la gravetat. Ceballut, ceballuda Vegeu saballut. Cerdanyolenc, cerdanyolenca Membre de la colla dels Castellers de Cerdanyola. Cinc Castell estructura combinada format per un tres al pilar del mig del qual s'adossa una torre. Cinc amb agulla Vegeu cinc amb l'agulla. Cinc amb el pilar Vegeu cinc amb el pilar al mig. Cinc amb el pilar al mig A Valls, cinc amb l'agulla. Cinc amb l'agulla Castell d'estructura combinada format per un cinc i un pilar al mig del tres. Cinc amb l'agulla al mig Vegeu cinc amb l'agulla. Clàssica de set Combinació d'un tres de set, un quatre de set i un dos de sis carregats i/o descarregats per la mateixa colla en una mateixa actuació. Combinació d'un tres de vuit, un quatre de vuit i un dos de set carregats i/o descarregats per la mateixa colla en una mateixa actuació. Agrupació o associació de gent amb la finalitat d'alçar castells units amb un sol nom i simbologia. Casteller del nucli de la pinya que se situa darrere del baix, segon (del folre) o terç (de manilles) i, amb el pit, intenta evitar que se'n vagi cap enrere. Construcció humana Exercici acrobàtic en què un grup de persones pugen unes damunt les altres, dempeus o de genolls, recolzant els peus o bé els genolls sobre l'esquena, les espatlles o les cuixes d'un altre, creant així diferents estructures. N'hi ha de gran diversitat de formacions i de diversos pisos d'alçada. Cornellanenc, cornellanenca Membre de la colla dels Castellers de Cornellà Casteller del nucli de la pinya que encaixa l'espatlla sota una aixella del baix, segon (del folre) o terç (de manilles) per a evitar que s'ensorri.
D Darrere Vegeu home de darrere. 1. Vent.2. Casteller de pinya que es posa entre les dues crosses i davant del vent, tot agafant faixa per compactar encara més el peu. Actualment és una posició clarament en recessió. Descargolat, descargolada Membre de la Colla castellera universitària dels Descargolats de l'EEBE. Descarregar Executar completament un castell sense caure després d'haver-lo carregat prèviament. Descarregat 1. Dit del castell que ha estat completat.2. Dit del castell en què els components d'un o diversos pisos pesen més aviat poc. Desfer 1. Desmuntar.2. Descarregar. Dia de la colla Vegeu diada de la colla. Diada Vegeu diada castellera. Actuació, especialment quan hi participa més d'una colla, que normalment és una jornada fixa i tradicional dins del calendari casteller.