La Capçalera de Caldes, o circ de la Noguera de Tort, és un espai natural que es troba majoritàriament dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i en part dins de la seva zona perifèrica de protecció. Pertany al terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. El conjunt està inventariat com a zona humida amb 17 estanys de més de mitja hectàrea.
Geografia Aigües amunt de la Presa de Cavallers, punt de naixement de la Noguera de Tor, constitueix la capçalera de la vall principal de la Vall de Boí, o Vall de Caldes, i el seu extrem meridional. Es troba per sobre dels 1.783 metres, la seva superfície aproximada és de 25,3 km² i el seu perímetre té d'uns 23,2 km. Inclou els circs glacials dels vessants: oriental del Massís del Besiberri i meridional del Montardo, l'oriental Vall de Colieto i els barrancs que baixen per les vessant occidental de la Punta Alta de Comalesbienes. Al seu perímetre destaquen quatre tres mils: Pic de Comaloforno, Besiberri Sud, Besiberri Nord i Punta Alta de Comalesbienes; així com nombrosos pics per damunt del 2.700 metres. També cal remarcar els més de 16 estanys o grups d'estanys dins d'aquesta zona lacustre.
miniatura|esquerra|Ribera i Capçalera de Caldes vista des de l'Aüt. miniatura|esquerra|Estany Negre, Pantà de Cavallers i Pics de Comalesbienes, vistos des de l'Estany de Tumeneia de Dalt. miniatura|Estanys Gran de Colieto, de Colieto i Negre, vistos des del Bony dels Estanys de Colieto. miniatura|Estany de Mangades vist des de l'extrem sud-occidental (Imatge amb anotacions) La Presa de Cavallers (1.783,9ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Presa de Cavallers. [Consulta: 21/09/2013] m) constitueix el punt 2013d'entrada a la capçalera de la vall. Des de l'extrem occidental de la presa, limitant amb la part meridional de la vall, el Massís de Comalestorres remunta, direcció nord-oest, fins al Pic de Coma les Torres (2.811,9ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de Comalestorres. [Consulta: 21/09/2013] m) i davalla després cap al Portell de Comaloforno (2,761ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Portell de Comoloforno. [Consulta: 21/09/2013] m). Poc després del coll, la carena vira cap a l'oest, per assolir el Pic de Comaloforno (3.029,2ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Comaloforno. [Consulta: 22/09/2013] m), sostre de la vall i del parc. Des d'aquest cim, el Massís del Besiberri, en el tram que discorra fins al Besiberri Sud (3.023,4ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Besiberri Sud. [Consulta: 22/09/2013] m), limitant a ponent amb la Vall de Llubriqueto, la carena vira al nord. Des del més meridional dels Besiberris, limitant ara amb la Vall de Besiberri, el massís prossegueix cap al nord, travessant el Pas de Trescazes (2.908ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pas de Trescazes. [Consulta: 22/09/2013] m) i coronant el Besiberri del Mig (2.995,9ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Besiberri del Mig. [Consulta: 23/09/2013] m) i el Besiberri Nord (3.009,3ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Besiberri Nord. [Consulta: 22/09/2013] m). Limitant ara amb l'aranesa Vall de Vallarties, la Serra de Tumeneia pren un rumb que fluctua entre est-nord-est i nord-est, alternant pics i colls, travessa: Bretxa Peyta (2.765,5ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Bretxa Peyta. [Consulta: 22/09/2013] m), Punta d'Harlé (2.885,0ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Punta d'Harlé. [Consulta: 22/09/2013] m), Coll d'Harlé (2.728,4ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Coll d'Harlé. [Consulta: 22/09/2013] m), Mussol de Tumeneia (2.832,3ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Mussol de Tumeneia. [Consulta: 22/09/2013] m), el Pa de Sucre (2.862,6ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. el Pa de Sucre. [Consulta: 22/09/2013] m), Bretxa de Pauss (2.682,2ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Bretxa de Pauss. [Consulta: 22/09/2013] m), Tumeneia (2.783,1ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Tumeneia. [Consulta: 22/09/2013] m), Serra de Tumeneia, Coll de Tumeneia (2.603,8ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Coll de Tumeneia. [Consulta: 22/09/2013] m) i Tuc des Monges (2.698,6ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Tuc de Monges. [Consulta: 22/09/2013] m). Circumval·lant el Circ dera Restanca, situat al nord-oest, la serra davalla cap al Coret de Oelhacrestada (2.472,5ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Coret de Oelhacrestada. [Consulta: 22/09/2013] m), per finalment remuntar al Montardo Petit (2.781,4ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Montardo Petit. [Consulta: 22/09/2013] m), situat al nord. Vorejant el septentrional Circ del Montardo, la cresta continua cap al sud-est per trobar les Agulhes deth Pòrt (2.658,2ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulhes deth Pòrt (Agulla Occidental). [Consulta: 22/09/2013] m), que s'estenen cap a l'est, on es troba el Tuc de Ribereta (2.675,7ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Tuc de Ribereta. [Consulta: 22/09/2013] m). La cresta vira cap al Tuc deth Cap deth Pòrt de Caldes (2.671,4ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Tuc deth Cap deth Pòrt de Caldes. [Consulta: 22/09/2013] m) al sud, delimitant, en aquest curt tram, l'oriental Ribèra de Ribereta. Limitant ara a llevant amb el Circ de Colomèrs de la Vall d'Aiguamog, la carena agafa direcció sud, descendeix al Port de Caldes (2.567,0ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Port de Caldes. [Consulta: 22/09/2013] m), corona el Tuc del Port de Caldes (2.783,0ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Tuc deth Pòrt. [Consulta: 22/09/2013] m) i travessa el Coll de Travessani (2.671,3ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Coll de Travessani. [Consulta: 22/09/2013] m) per trobar, al Pic Nord de Travessani (2.736,4ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic Nord de Travessani. [Consulta: 21/09/2013] m), la intersecció amb la carena septentrional de la Vall de Colieto. La bifurcació de la carena, que tanca la vall per ponent, continua cap al Pic de Travessani (2.754,7ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de Travessani. [Consulta: 21/09/2013] m) a l'oest, i per les Agulles de Travessani (2.733,0ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Agulla Septentrional de Travessani. [Consulta: 21/09/2013] m) direcció sud-oest després.
En l'extrem oriental de la presa, els contraforts pugen cap al Pic de Comalesbienes (2.993,3ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de Comalesbienes. [Consulta: 22/09/2013] m) a l'est, d'on es pot coronar la Punta Alta de Comalesbienes (3.014,0ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Punta Alta de Comalesbienes. [Consulta: 21/09/2013] m) al nord-est, que també està situada a la carena amb la Vall de Comalesbienes, la qual s'estén fins a trobar la carena meridional de la Vall de Colieto. Seguint cap al nord, el Coll Arenós (2.790,7ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Coll Arenós. [Consulta: 21/09/2013] m) i el Cap Brau (2.831,2ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Mapa Vall de Boí 1:25.000. Editorial Alpina. Cap Brau.ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Mapa Carros de Foc 1:25.000. Editorial Alpina. Cap Brau. m) es troben a mig camí dels Pics de Comalespada (2.831,6ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic sud-occidental de Comalespada. [Consulta: 21/09/2013] i 2.830,2ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic nord-oriental de Comalespada. [Consulta: 21/09/2013] m).
Fora de la carena que limita la capçalera i de la Vall de Colieto, tan sols cal remarcar tres elevacions: el Bony de l'Orri (2.363,2ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Bony de l'Orri. [Consulta: 22/09/2013] m) a l'est del Pic de Comaloforno i del Pas de l'Ós (2.488,7ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pas de l'Ós. [Consulta: 22/09/2013] m), el Tossal Esbonllat (2.601,4ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Tossal Esbonllat. [Consulta: 22/09/2013] m) al sud-est de la Punta d'Harlé i del Pas dels Isards (2.745,6ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pas dels Isards. [Consulta: 22/09/2013] m), i el Tuc de Roques Negres (2,498,1ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Tuc de Roques Negres. [Consulta: 22/09/2013] m) que separa els estanys Cloto (SO) i Tumeneia de Dalt (NE).
En la part més septentrional de la capçalera es troben tres estanys: el del Port de Caldes (2.412ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany del Port de Caldes. [Consulta: 22/09/2013] m), situat sota el port; el de Mangades (2.379ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany de Mangades. [Consulta: 22/09/2013] m), al sud-oest del primer, que l'hi desaigua; i el de Monges (2.418ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany de Monges. [Consulta: 22/09/2013] m), situat sota el Coret de Oelhacrestada. Aquests dos últims, juntament amb l'Estany Clot (2.280ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany Clot. [Consulta: 22/09/2013] m), desaigüen cap a l'Estany de Travessani (2.247ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany de Travessani. [Consulta: 22/09/2013] m), situat al sud dels dos primers i a tocar del tercer a l'est. Aquest estany, que recull les aigües dels anteriors, desaigua cap al sud-est, al més oriental dels estanyets, que al voltant dels 2.230 metres, es troben en el Pletiu de Travessani. Els estanyets desaigüen cap al Barranc de les Llastres a l'est, excepte l'oriental que ho fa al sud, sota el Pletiu d'Estany Negre: a l'Estany Negre (2.134ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany Negre. [Consulta: 22/09/2013] m), epicentre d'aquesta zona lacustre i el lloc on la Vall de Colieto desaigua per occident; és en aquest lloc on s'alça el Refugi Joan Ventosa i Calvell (2.214ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Refugi Joan Ventosa i Calvell. [Consulta: 21/09/2013] m). El Barranc de les Llastres, que travessa la zona rocosa de les Llastres de la Morta, recull també les aportacions dels estanys de Tumeneia de Baix (2.285ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany de Tumeneia de Baix. [Consulta: 22/09/2013] m) i de Tumeneia de Dalt (2.320ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany de Tumeneia de Dalt. [Consulta: 22/09/2013] m). En el Pletiu de Riumalo, procedent de l'est, el Riuet d'Estany Negre rep pel nord-est les aportacions del Barranc de les Llastres i pel nord-nord-oest de l'Estany Cloto (2.350ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany Cloto. [Consulta: 22/09/2013] m), creant multitud de meandres agafa direcció sud-oest. Procedent de l'oest-nord-oest, el Barranc de Malavesina, que neix en l'Estany de Malavesina (2.494ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany de Malavesina. [Consulta: 22/09/2013] m) i que també recull les aigües de l'Estany Gelat de Comaloforno (2.683ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany Gelat de Comaloforno. [Consulta: 22/09/2013] m), conflueix amb el Riuet d'Estany Negre en l'extrem sud del Pletiu de Riumalo, on gira cap al sud, flanquejant per l'oest el Pletiu de l'Obaga. Al sud, l'Embassament de Cavallers (1.783ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Embassament de Cavallers. [Consulta: 05/07/2011] m), no solament emmagatzema les aportacions del riuet si no que també recull les dels barrancs i canals que el flanquegen per ambdues bandes: el de Comalestorres, que baixa per ponent de Comalestorres; i els de Comalespada, de Punta Alta, de l'Obaga de Cavallers i Fonda que ho fan per llevant.
Rutes Nombroses són les rutes que creuen la Capçalera. Les més conegudes són:
Estany Negre i Refugi Joan Ventosa i Calvell: des de la Presa de Cavallers, pel Pletiu de Riumalo, el Barranc de les Llastres i Pletiu d'Estany Negre. Pic de Comaloforno: des de l'extrem occidental de la Presa de Cavallers, via el Pas de l'Ós i l'Estany Gelat de Comaloforno. Besiberri Sud: des del Pletiu de Riumalo, pel barranc i l'Estany de Malavesina. Besiberri del Mig: des del Pletiu de Riumalo, pel Barranc de Malavesina, l'Estany de Malavesina i el Pas de Trescazes. Besiberri del Mig: des del Pletiu de Riumalo, pel Barranc de Malavesina, l'Estany de Malavesina, la Bretxa Peyta i el Pas de Trescazes.