Els geomètrids (Geometridae) són una família de lepidòpters ditrisis de la superfamília dels geometroïdeus (Geometroidea). Inclou 23.000 espècies, i més de 1.400 espècies de sis subfamílies autòctones només a l'Amèrica del Nord, constituint la segona família més gran de l'ordre Lepidoptera. El nom de "Geometridae" deriva del grec γεωμέτρης ("geòmetra, mesurador de terres"). Això fa referència al sistema de locomoció de les larves o erugues, que tenen un cos diferent al d'altres erugues i es mouen d'una manera característica, alçant la part mitjana del cos, donant la impressió que mesuren el camí.
Un membre molt conegut n'és Biston betularia, el qual ha estat subjecte de nombrosos estudis de genètica de poblacions ja que es un exemple clàssic de selecció natural darwiniana. Moltes espècies són plagues per a l'agricultura. Les erugues típicament s'alimenten de fulles, algunes ho fan de líquens, flors o pol·len. En el gènere Eupithecia de les Hawaii, fins i tot són carnívores. Els adults solen tenir l'abdomen prim i les ales amples. Algunes espècies mostren una excepcional cripsi sobre troncs. La majoria tenen una mida mitjana, d'uns 3 cm d'envergadura, i algunes mostren activitat diürna.
Erugues miniatura|Eruga geòmetra imitant una branqueta com a camuflatge. miniatura|Desplaçament d'una eruga geometridae. El nom "Geometridae" deriva en última instància del llatí i aquest del grec ("geòmetra", "mesurador de la terra"). Es refereix al mitjà de locomoció de les larvae o erugues, que manquen de la dotació completa de prollegues que s'observa en altres erugues, amb només #dos o tres parells en l'extrem posterior en lloc dels cinc parells habituals. Equipada amb apèndixs en tots dos extrems del cos, l'eruga s'agarra amb les potes davanteres i aixeca les posteriors, després s'agarra amb les posteriors (prollegues) i allarga la mà per a agafar un nou apèndix davanter, fent l'efecte que mesura el seu recorregut. Per això, les erugues es denominen "mesuradores", pel seu característic moviment en arc. El cuc de la col (Plutella xylostella) i el cuc de la soia (Anticarsia gemmatalis) no són cucs, sinó erugues d'una família diferent. En moltes espècies d'arnes geomètriques, els cucs mesuren 25 mm de llarg. Solen ser verds, grisos o brunenques i s'amaguen dels depredadors adoptant una postura que s'assembla la d'una branqueta que brolla d'una branca o mimetitzant el substrat. Quan se'ls molesta, molts cucs es mantenen alçats i immòbils sobre les seves potes davanteres, la qual cosa augmenta encara més la seva semblança. Alguns tenen geps o filaments, o es cobreixen amb material vegetal. Són gregaris i generalment llisos. Generalment, s'alimenten de fulles, encara que algunes e alimenten de líquens, flors o pol·len, mentre que uns altres, com les espècies hawaianes del gènere Eupithecia, són carnívores. Algunes espècies de cucs pugons destructius es denominen "cucs afiladores", algunes espècies a Hawaii, membres del gènere Eupithecia, que són carnívors.
Adults La majoria són de grandària moderada, amb envergadura del voltant de 3 cm, però hi ha variacions de grandària. Molts geomètrids tenen l'abdomen prim i ales amples. En general, quan estan en repòs, les mantenen planes i desplegades sobre el substrat, amb les ales posteriors exposades. Això les diferencia dels noctuids, que solen mantenir les ales plegades damunt de l'abdomen. Tot això els dona una aparença similar a les papallones diürnes, si bé són típiques papallones nocturnes. La majoria vola de nit, però algunes ho fan de dia. Les ales tenen un frènul que manté unides les ales anteriors amb les posteriors. Les antenes dels mascles solen ser plomoses. Les ales i cos acostumen a presentar un disseny intricat de línies ondulants amb el qual mimetitzen el substrat. En algunes espècies la femella manca d'ales o les té atrofiades i no funcionals; tenen òrgans timpànics característics en la base de l'abdomen, absents en les femelles no voladores.
Una autapomorfia distintiva és la presència de l'ansa, una estructura única dels Geometridae, situada en l'òrgan timpànic, prop de la base de l'abdomen.
Taxonomia La col·locació de les espècies exemple segueix un tractament sistemàtic de 1990; pot estar desfasat. Les subfamílies s'ordenen provisionalment en una seqüència filogenètica, des de la més basal a la més avançada. Tradicionalment, les Archiearinae es consideraven el llinatge més antic de les arnes geòmetres, ja que les seves erugues tenen potes ben desenvolupades. No obstant això, ara sembla que les Larentiinae són en realitat més antigues, com indiquen els seus nombrosos plesiomorfs i les dades de seqüència d'ADN. O bé són un llinatge extremadament basal dels Geometridae — juntament amb els Sterrhinae — o fins i tot podrien considerar-se una família separada dels Geometroidea. Quant als Archiearinae, algunes espècies que tradicionalment es col·locaven en ella semblen pertànyer en realitat a altres subfamílies; en conjunt, sembla que en uns pocs casos, les prollegues que originalment es van perdre en les arnes geòmetres ancestrals van evolucionar de nou com un atavisme.
Se calculen al voltant de 26.000 espècies agrupades en nou subfamílies. No obstant això, la sistemàtica d'aquesta família no és molt clara i continua estudiant-se. És possible que algunes de les subfamílies siguin considerades famílies independents en el futur. El 45% de les espècies d'aquesta família pertanyen a la subfamília Ennominae, la més gran, que comprèn diverses espècies que poden causar grans danys als boscos i a les plantes ornamentals. Un terç de les arnes d'aquesta subfamília es troben en el Neotròpic.
Subfamílies i gèneres Alsophilinae Archiearinae Desmobathrinae Ennominae Geometrinae Cusuma Moore, 1879 Larentiinae Oenochrominae Orthostixinae Sterrhinae
Filogènia La filogènia de Geometridae segons Abraham et al. (2001) es basa exclusivament en dades moleculars:
Galeria d'imatges
Membres notables de la família Geometridae L'arna de la col (Mamestra brassicae), encara que tècnicament pertany a la família Noctuidae, aquesta espècie és esmentada a causa de la seva semblança amb algunes arnes Geometridae i la seva importància agrícola. Aquesta arna és una plaga comuna dels cultius de plantes crucíferes, com la col, el bròcoli i la col arrissada. Les seves larves són menjadors voraços que poden causar danys significatius en els cultius.
L'arna verda (Pasiphila rectangulata), és una espècie coneguda per la seva coloració verda brillant, que l'ajuda a camuflar-se en les fulles de les seves plantes hoste. Les arnes del gènere Pasiphila són petites i típicament descansen amb les seves ales en forma de botiga sobre el seu cos. Es troba comunament en hàbitats boscosos i de bruguerars, on s'alimenta de diverses plantes herbàcies.
miniatura|Arna rosada de l'auró Dryocampa rubicunda.
L'arna comuna maragda (Hemithea aestivaria) és coneguda per les seves belles ales verdes amb patrons subtils i contrastants més foscos, l'arna comuna maragda és un representant de la subfamília Hemitheinae dins de Geometridae. Les seves ales imiten el color de les fulles, proporcionant un excel·lent camuflatge durant el dia. Les erugues s'alimenten d'una varietat de plantes, incloent-hi les fulles d'arbres caducifolis i arbustos.
L'arna tardorenca (Epirrita autumnata) és una espècie comuna en els boscos del nord d'Europa i l'Amèrica del Nord. Les seves ales són generalment de color marró o vermellós, amb patrons intricats que recorden la textura de l'escorça o de fulles seques. Les erugues de l'arna tardorenca s'alimenten de les fulles dels bedolls i altres arbres, i aquesta espècie a vegades es considera una plaga forestal, particularment durant grans brots.
Referències
Bibliografia