Préveza, Preveza o Prévesa és una ciutat de l'Epir al nord-oest de Grècia, situada a la boca del Golf d'Ambràcia. És la capital de la Prefectura de Préveza, que és part de la Perifèria de l'Epir (regió administrativa). Un túnel immergit, completat el 2002, que va entre Préveza i Àccium, connecta la ciutat a l'Acarnània occidental a la regió d'Etòlia-Acarnània. Les ruïnes de l'antiga ciutat de Nicòpolis de l'Epir són a 7 km al nord de la ciutat. Dins de municipi de Preveza hi ha les ruïnes de cinc ciutats antigues o ciutadelles: Nicòpolis, Berenice, Kassope, Elàtria i Trikastron. El 2001 la municipalitat tenia 29.918 habitants en una superfície de 381,6 km², i el 2011 la unitat municipal té 17.724 habitants i 66,8 km² de superfície.
Etimologia El nom Preveza és d'etimologia incerta. Hi ha tres versions sobre l'origen de paraula Πρέβεζα;: Podria venir de la paraula antiga eslava perevoz que significa "travessia, passatge" (Diogenes Charitonos i Fyodor Uspeski).. Petros Fourikis: Primera edició "Nikopolis Preveza", Atenes 1930 o De la paraula antiga albanesa prevëzë-za, que vol dir "transport" (Petros Fourikis i Konstantinos Amantos),. o Del llatí prevesione, que vol dir manutenció o vitualles (Max Vasmer, Peter Schustall, Johannes Conter),.. Max Vasmer: Die Slaven in Griechenland", 1970 (reimpressió), pàg. 64 "Preveza".
Municipalitat El municipi actual de Préveza es va formar durant la reforma de govern municipal del 2011, per la fusió de 3 anteriors municipis, que van esdevenir unitats municipals constituents:.Llei Kallikratis Ministeri de l'Interior de Grècia Luros (Ano Rachi, Kotsanopoulo, Luros, Neo Sfinoto, Oropos, Revmatia, Skiadas, Stefani, Trikastro, Vrysoula) Préveza (Flampoura, Michalitsi, Mytikas, Nicòpolis, Préveza) Zalongo (Cheimadio, Ekklissies, Kamarina, Kanali, Kryopigi, Myrsini, Nea Sampsounta, Nea Sinopi, Riza, Vrachos)
Història Antiguitat miniatura|esquerra|La Batalla naval d'Actium, per Lorenzo Castro (1672).
A l'antiguitat, l'àrea de Préveza estava habitada per la tribu grega del cassopis, que formaven part d'una tribu més àmplia, els thesprotis. La seva capital era la ciutat de Kassope (prop del poble actual de Kamarina. D'altra banda al districte de Luros existeix una antiga ciutat espectacular, la ciutadella de Trikastron, construïda en tres línies de muralles de defensa d'uns 9 metres d'alçada, posada al descobert el 2008.
Prop del lloc de la moderna Préveza el 290 aC el rei Pirros de l'Epir fundava la ciutat de Berenikia o Berenice, en honor de la seva sogra Berenice I d'Egipte.. P Plutarc, Life of King Pyrrhus, edicions Kaktos, Atenes Avui és àmpliament acceptat que la ciutat de Berenike es trobava als turons del poble anomenat Michalitsi, després de les excavacions de Sotirios Dakaris el 1965, i la recerca i publicacions de Harry Gouvas el 2006, i 2009.
El Golf d'Ambràcia prop de Berenikia i la part propera de la Mar Jònica fou el lloc de la batalla naval d'Actium, el 2 de setembre del 31 aC en la qual les forces d'Octavi (més tard August) derrotaren les de Marc Antoni i de la reina Cleòpatra VII d'Egipte. Nicòpolis de l'Epir antiga (Nikopolis "Νικόπολις" = "ciutat de la victòria") fou construïda allí prop per commemorar la victòria d'August,.. Plutarc: Vida de Marc Antoni, vol. III i avui es creu que tenia una població total de 150.000 habitants.Konstantinos Zachos: "Nicopolis antiga", Ministeri Grec de Cultura, 2003 L'antiga Nicòpolis hauria estat destruïda per una invasió dels uzes (ouzoi, oghuz?) el 1064-1065
Edat mitjana miniatura|esquerra|El Despotat de l'Epir (a l'esquerra, en vermell) vers 1204. Nicopolis va restar sota dominació romana i posteriorment romana d'Orient, i també va experimentar períodes breus de domini búlgar al (920-922, 977-983, 996-997). Segons una teoria, la Préveza moderna va créixer al voltant d'una posició militar (construïda al pels búlgars) després de la seva conquesta de Nicòpolis.Guia Bleu, Grècia, Hachette-Livre, 2000. p.680
La ciutat és esmentada per primer cop a la Crònica de Morea de 1292 quan fou ocupada pels genovesos aliats de l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg durant la guerra d'aquest contra el dèspota de l'Epir Nicèfor I.Isager Jacob. Foundation and destruction, Nikopolis and Northwestern Greece. Danish Institute at Athens, 2001, , p. 47 Tanmateix Hammond situa la fundació de Préveza en època molt posterior, al final del , possiblement per albanesos.
Després de 1204, va quedar sota domini del Despotat de l'Epir (1204-1230, 1241-1338, 1356-1358), del Segon Imperi Búlgar (1230-1241), de l'Imperi Serbi d'Esteve Dušan (1348-1356), i del Despotat d'Arta (1358-1401). El 1401 va caure en mans dels venecians fins a la conquesta otomana. miniatura|La torre del rellotge veneciana a Préveza.
Inicis del domini otomà La reconquesta turca de Préveza probablement ocorria en 1477 i Preveza era refundada pels otomans a finals del , amb un subsegüent enfortiment de les fortifications el 1495.Isager Jacob: "Foundation and destruction, Nikopolis and Northwestern Greece". Institut danès a Atenes, 2001, Isbn 9788772887340, pàg. 60
Durant el govern otomà fou la capital del sandjak de Karli Ili (que derivava el seu nom de Carles II Tocco, dèspota de l'Epir) i comprenia Etòlia i Acarnània), inicialment com a part del vilayat de Rumèlia (1499-1670) i després del vilayat de Yanina (Ioannina). Fou fortificada el 1495. En la guerra contra Venècia del 1499-1502, els venecians la van atacar però foren rebutjats. Encara que a vegades s'ha dit que fou ocupada per Venècia entre 1499 i 1500 i entre 1529 i 1530, sembla que no va ser així.
La Batalla naval de Préveza a les costes de la ciutat el 29 de setembre de 1538, va suposar una victòria de la flota otomana de Khair ed-Din Barba-rossa davant una flota cristiana aliada manada pel capità genovès Andreu Doria. Encara avui és dia de festa nacional a Turquia i també alguns submarins s'anomenen "Preveze".
La dominació otomana es va interrompre tres vegades per períodes de control venecià, el 1605, i durant la Guerra de Moreaque va durar del 1684 al 1718 (1684-1699)Francesco Morosini va ocupar la ciutat el 1684 i els turcs la va reprendre el 1699; altre cop a mans dels venecians els turcs la van recuperar el 1701 i entre 1717 i 1797.
El 1779, el missioner ortodox Kosmas d'Etòlia va visitar Préveza on es diu que va fundar una escola grega, que seria l'única escola de la ciutat durant el .Sakellariou M.V.: "Epirus, 4000 years of Greek history and civilization", Ekdotik Athnn, 1997, , pàg. 306 Al final del , Préveza es convertia en un centre de trànsit del comerç amb Europa occidental (especialment França), que ocasionava l'augment de la seva població a aproximadament 10.000-12.000 persones. A Mikropoulos Tassos: Elevating and Safeguarding Culture Using Tools of the Information Society: Dusty traces of the Muslim culture. Earthlab. , pàg. 313-315
Anys de la Revolució francesa, la conquesta d'Ali Paixà i la massacre Després del Tractat de Campo Formio, on Napoleó Bonaparte decretava la dissolució final de la República de Venècia, Préveza - com altres possessions venecianes a Grècia i Albània - passà a la França revolucionària. Les petites forces de l'exèrcit francès, que constaven d'aproximadament 280 granaders, arribaren a Préveza i reberen una amistosa benvinguda per part de la seva gent. Fins i tot en algunes cartes d'aquest període es pot veure que escrivien "ΠΕΑ" ("Πρώτο Ετος Απελευθέρωσης", o sigui Primer Any d'Alliberament). i formaren una milícia cívica profrancesa. (És notable que en aquest mateix moment el poeta Rigas Fereos combinava el suport per a les idees de la Revolució Francesa amb una crida a la revolta grega contra la dominació otomana, i fou interceptat i mort per les autoritats otomanes quan anava en ruta a conèixer Napoleó i directament a demanar la seva ajuda per a la causa grega).
Napoleon, tanmateix, centrava la seva atenció en una altra direcció: el llançament de la campanya francesa a Egipte i Síria, que posaria França en guerra contra l'Imperi Otomà i no considerava el destí de la petita guarnició de Préveza, exposada a la vora de territori otomà. L'octubre de 1798, el governador otomà local Alí Paixà Tepedelenli que tenia grans ambicions de fer-se un governant semiindependent, va atacar Préveza amb una força aclaparadora.
En la Batalla de Nicòpolis el 12 d'octubre de 1798 el 7000 soldats turcs i albanesos d'Ali Paixà i el seu fill Mukhtar aclapararen completament els 280 granaders francesos i els seus aliats locals (200 Guàrdies Civils de Préveza i 60 guerrers suliotes sota el comandament del capità Christakis.
Els dos següents dies, 13-14 octubre de 1798, va tenir lloc a Préveza i al Port Salaora (Golf d'Ambràcia) una massacre de les forces franceses i la població grega local que defensaven la ciutat, massacre que va començar abans que Ali Paixà no arribés a Preveza el 13 d'octubre, però que va continuar també en la seva presència.Katherine Elizabeth Fleming: The Muslim Bonaparte: Diplomacy and Orientalism in Ali Pasha's Greece. Edicions de la Universitat de Princeton, 1999. , pàg. 99 L'anomenada "Matança de Preveza" ("Χαλασμός; της Πρέβεζας") és encara recordada com a esdeveniment notori en la història grega.
El 14 d'octubre, Ali Paixà feia una crida als ciutadans de Préveza que s'havien escapat a les muntanyes d'Acarnània perquè retornessin a la ciutat, i els va dir que no corrien perill. Tanmateix, al seu retorn, 170 d'ells foren executats per l'espasa a la duana del Port Salaora.Nikos Karabelas: "Foreign travellers in Preveza", Diari Kathimerini, 28 de gener de 2001
Molts presos que sobrevisqueren a la massacre moriren per les dificultats de la ruta a Ioànnina. En el retorn i recepció de les seves tropes victorioses, que Ali Paixà va organitzar a Ioannina, als supervivents grecs i francesos se'ls atorgà el desagradable paper de caminar al cap de la processó, portant el caps tallats dels seus companys, sota els crits i esbroncades dels residents turcs i albanesos de Ioannina.
Nou granaders francesos de Ioannina foren capturats i dos oficials foren enviats encadenats a Istanbul per ser interrogats. Un d'ells, el capità Louis-Auguste Camus de Richemont, fou més tard alliberat, possiblement per mediació de la mare de Napoleó Bonaparte, Marie Letitsia Bonaparte, i finalment arribà a general. La tradició popular relaciona aquests fets amb el diamant de Kaşıkçı, un dels tresors principals del Palau de Topkapı.
Tot i que Préveza romangué sota domini otomà durant més d'un segle, aquests esdeveniments jugaren un paper important en el desenvolupament de nacionalisme grec cap a la Guerra d'independència de Grècia que esclataria tres dècades més tard.
Domini otomà al El període des de 1798-1822 s'anomena "segon període d'ocupació otomana", quan va quedar sota el govern d'Alí Paixà Tepedelenli que fou semi independent (en mig del 1800 al 1807 el control va estar en mans directes del govern otomà pel tractat russo-turc de 1800). Després de la seva mort tràgica el 1822 a Ioannina, Préveza entrava al "tercer període d'ocupació otomana", en que el domini del govern d'Istanbul fou més directe, i que va durar fins a 1912.
El 1835 l'activitat educativa a la ciutat es reanimava amb la fundació d'una nova escola grega, el Theophaneios, del nom del seu patrocinador, Anastassios Theophanis. En les dècades següents aquesta escola es convertiria en un centre d'educació en l'àrea circumdant i el 1851 també allotjaria una escola de noies i una escola d'ensenyament secundari.Sakellariou M. V: "Epirus, 4000 years of Greek history and civilization". Ekdotik Athnn, 1997, , pàg. 306
En la part final del , Préveza - com la totalitat de l'Epir - es va embolicar en les conflictives reclamacions de nacionalistes grecs i albanesos. Això arribava al punt culminant arran de la Guerra Russoturca de 1877-1878, quan els canvis territorials a les terres fins aquí otomanes dels Balcans, van entrar en l'agenda.