Pere de Palol i Salellas (Girona, 25 de gener de 1923 - Barcelona, 4 de desembre de 2005) fou un arqueòleg català, fill de l'escriptor Miquel de Palol i Felip, net del poeta i periodista Pere de Palol i Poch i pare de Miquel de Palol i Muntanyola.
Va estudiar a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Pericot i Garcia, Martín Almagro Basch i Francesc Riuró Llapart, tot col·laborant en les excavacions d'Empúries, i es va doctorar a la Universitat de Madrid. La seva vinculació al règim va permetre la seva designació com a director en funcions del Museu Arqueològic de Girona, fins que el 1956 va aconseguir la plaça de catedràtic d'arqueologia i prehistòria a la Universitat de Valladolid i a partir de 1970 fou catedràtic d'arqueologia paleocristiana a la Universitat de Barcelona. És considerat la principal autoritat espanyola en arqueologia paleocristiana i des de 1964 fou fundador i president de les Reunions d'Arqueologia Cristiana Hispànica,
Va ser director de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de Barcelona entre els anys 1977 i 1983. El 1978 fou nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans juntament amb Joan Maluquer de Motes, i de 1990 a 1995 en presidí la Secció Historicoarqueològica, i el 1982 fou assessor del Consell d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Va ingressar el 2000 a la Pontificia Academia Romana di Archeologia, i el 2002 va rebre la Pàtera d'Honor d'Arqueologia Catalana.
Va realitzar nombroses excavacions i estudis arqueològics, entre altres en el castrum visigòtic del Puig Rom a Roses, la necròpoli d'Agullana, en la ciutat romana de Clunia, al temple paleocristià i l'hàbitat profà del Bovalar, a Seròs (Segrià), als temples paleocristians de Fornells i Son Bou (Menorca) i Son Peretó (Manacor), a la vila romana d'Almenara-Pures i la basílica visigoda de San Juan de Baños entre d'altres.
Guardons Premi Martorell d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona (1962) Premis Duseigneur de l'Académie des Inscriptions et Belles Letres de París (1968 i 1987) Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1989) Doctor Honoris causa per l'Institut Pontifici d'Arqueologia Cristiana de Roma (2000)
Obres La necrópolis de Agullana, Bronces hispano-visigodos de origen mediterráneo (1950) Tarraco hispano-visigoda (1953) Spanienkunst der frühen Mittelalters (1965) Arte hispánico de la época visigoda (1967) Arqueología cristiana de la España visigoda (1967) Arte paleocristiano (1969) El tesoro de áureos imperiales de Clunia (1974) La villa romana de la Olmeda de Pedrosa de la Vega (1982) La conversion de l'Aristocratie de la Péninsule Ibérique du IV siècle (1983) El tapís de la creació de la catedral de Girona (1986) El Bovalar. Conjunt d'època paleocristiana i visigoda (1989) Clunia. Historia de la ciudad y guía de las excavaciones (1994)
Enllaços externs "Pere de Palol: una vida dedicada a l'arqueologia ". Homenatge al Dr. Palol i consulta del seu fons bibliogràfic i documental custodiat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) des de l'any 2006. Pere de Palol i Salellas, necrològica publicada per l'IEC
Referències
Categoria:Premis Narcís Monturiol Categoria:Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona Categoria:Escriptors gironins contemporanis en castellà Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC Categoria:Alumnes de la Universitat de Madrid Categoria:Doctors honoris causa Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Professors de la Universitat de Valladolid Categoria:Historiadors gironins contemporanis Categoria:Arqueòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors gironins contemporanis en català Categoria:Docents del Gironès Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX