Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, princesa d'Astúries (Caserta 1784 - Palau d'Aranjuez 1806). Princesa de les Dues Sicílies amb l'habitual tractament d'altesa reial dels membres d'aquesta casa sobirana.
Nascuda al Palau de Caserta el dia 14 de desembre de 1784. Filla del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria. Neta del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia per via paterna, era neta per via materna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria.
Educada en l'ambient de la Cort de Nàpols, Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies va rebre una excel·lent educació intel·lectual, a l'estil de la Cort austríaca, d'on procedia la mare, Maria Carolina d'Àustria.
Diversos esdeveniments polítics van afectar el regne de Nàpols en vida seva, com la ruptura de relacions amb Espanya, l'aliança política amb Anglaterra, la creació de la República Partenopea després de la invasió francesa, i l'exili de la família real de Nàpols, primer a Sicília i després a Viena, on la reina buscà matrimonis avantatjosos per a les seves joves filles, un període que també fou de formació i especialment feliç per a Maria Antònia.
La princesa Maria Antònia es casà amb qui seria després el rei Ferran VII d'Espanya el dia 16 d'agost de 1802, a Nàpols, per poders, i la unió fou confirmada a la Catedral de Barcelona el dia 6 d'octubre del mateix any. Alhora també se celebrava la unió entre el duc de Calàbria i futur rei Francesc I de les Dues Sicílies amb la infanta Maria Isabel d'Espanya, unions que tenien la voluntat d'aproximar les dues branques de la Casa de Borbó.
Maria Antònia, que sorprengué a la cort espanyola per la seva àmplia cultura i domini d'idiomes, contrastà amb la immaduresa i escassa preparació intel·lectual del seu espòs, l'hereu al tron espanyol, que en aquell moment era ocupat pel rei Carles IV d'Espanya. Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies esdevingué aleshores per matrimoni princesa d'Astúries.
Políticament parlant fou molt activa en favor de la causa del seu marit en contra de la reina Maria Lluïsa i del seu privat, Manuel Godoy. Maria Antònia i Maria Lluïsa mai tingueren una relació fàcil. La princesa napolitana, de gran caràcter i gens manejable, no permeté que la reina entrés en els seus afers privats i aquesta relació personal afectà i enrarí les relacions en el si de la Cort amb una profunda divisió entre el bàndols dels reis i del seu privat en contra del que capitanejaven els prínceps d'Astúries.
La princesa Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies morí al Palau d'Aranjuez el dia 21 de maig de 1806 com a conseqüència d'una tuberculosi. La parella no tingué fills, tot i que patiren dos avortaments, el 1804 i el 1805.
Referències
Categoria:Prínceps de les Dues Sicílies Categoria:Casa Borbó-Dues Sicílies Categoria:Infants d'Espanya Categoria:Persones de Caserta Categoria:Morts a Aranjuez Categoria:Morts de tuberculosi Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX