. Aquella va ser l'última temporada que els motors de MotoGP eren de 800 cc i també l'última en què es disputà el campionat de 125cc, ja que a partir del 2012 el límit de cilindrada de MotoGP es va apujar als 1.000 cc i la categoria de 125cc es va substituir per la nova de Moto3 per a motos de quatre temps i 250 cc.
La temporada es va veure marcada per la mort de Marco Simoncelli al , penúltima cursa del campionat, quan l'italià va caure enmig de la pista i va ser atropellat per Colin Edwards i Valentino Rossi. A data de , la mort de Simoncelli a Sepang continuava sent la darrera d'un pilot de MotoGP en un Gran Premi, tot i que va haver-n'hi encara dues més de pilots d'altres categories: Lluís Salom (Moto2) el i Jason Dupasquier (Moto3) el .
Resum de la temporada Aquella temporada es va produir un intercanvi de pilots als dos principals equips de MotoGP: Després de set temporades amb l'equip Factory Racing, Valentino Rossi va deixar la marca japonesa i va fitxar per l'equip de fàbrica de Ducati. Casey Stoner, al seu torn, va deixar l'equip de Ducati després de quatre anys i va fitxar per Repsol Honda.
Al seu primer any amb Honda, Casey Stoner es va proclamar campió de MotoGP al , a dues curses del final del campionat, després de la seva novena victòria de la temporada. Stoner, que ja havia estat campió de la categoria el amb Ducati, va acabar 16 de les 17 curses del calendari entre els tres primers –igualant el rècord que ostentaven Valentino Rossi i Jorge Lorenzo– amb un total de deu victòries. Aquesta va ser l'última vegada (a data de 2024) que el campió de MotoGP no era europeu i també l'única temporada de la dècada del 2010 que el campió no era ni Jorge Lorenzo ni Marc Márquez.
miniatura|esquerra|Marc Márquez va estar a punt de guanyar el títol de Moto2 en el seu debut El títol de Moto2 es va decidir a l'última cursa de la temporada, el , on Stefan Bradl va esdevenir el primer campió del món de motociclisme alemany des que Dirk Raudies havia guanyat el títol de 125cc de . El campionat va ser molt disputat i tant Bradl com Marc Márquez, campió de 125cc l'any anterior i debutant a Moto2, mantingueren opcions al títol fins a l'últim moment. Márquez es va haver de perdre la darrera cursa a Xest a causa dels problemes de visió que arrossegava des de la seva caiguda als entrenaments de Malàisia, lliurant així el títol a Bradl.
El títol del darrer campionat de 125cc de la història va ser per al valencià Nico Terol, que es proclamà campió en acabar segon a l'última cursa de la temporada, a Xest, on el seu únic rival pel títol, Johann Zarco, va caure durant les primeres fases de la cursa. Nico Terol, que havia acabat tercer al campionat el i subcampió darrere de Márquez el 2010, va acabar el campionat del 2011 amb 40 punts d'avantatge sobre Zarco. El tercer classificat va ser Maverick Viñales, 14 punts darrere de Zarco, que va guanyar les dues últimes curses de la temporada.
Campions del món Pilots
125ccMoto2MotoGP Nico Terol Stefan Bradl Casey Stoner
Constructors 125ccMoto2MotoGP Honda
Equips MotoGP Repsol Honda Team Grans Premis Sistema de puntuació
Calendari El calendari de la temporada 2011, de 18 curses, es va publicar el 30 de setembre del 2010. El GP del Japó, inicialment previst per al 24 d'abril, fou ajornat al 2 d'octubre degut als efectes del tsunami de Sendai i l'accident nuclear de Fukushima I. CursaDataGran PremiCircuit 1 20 de març Gran Premi de Qatar ‡ Losail 2 3 d'abril Gran Premi d'Espanya Jerez 3 1 de maig Gran Premi de Portugal Estoril 4 15 de maig Gran Premi de França Le Mans 5 5 de juny Gran Premi de Catalunya Catalunya 6 12 de juny Gran Premi de Gran Bretanya Silverstone 7 25 de juny Dutch TT †† Assen 8 3 de juliol Gran Premi d'Itàlia Mugello 9 17 de juliol Gran Premi d'Alemanya Sachsenring 10 24 de juliol Gran Premi dels Estats Units † Laguna Seca 11 14 d'agost Gran Premi de la República Txeca Brno 12 28 d'agost Gran Premi d'Indianapolis Indianapolis 13 4 de setembre Gran Premi de San Marino Misano 14 18 de setembre Gran Premi d'Aragó Motorland Aragón 15 2 d'octubre Gran Premi del Japó Motegi 16 16 d'octubre Gran Premi d'Austràlia Phillip Island 17 23 d'octubre Gran Premi de Malàisia ††† Sepang 18 6 de novembre Gran Premi de la Comunitat Valenciana València † = Només categoria MotoGP †† = Cursa en dissabte ††† = Cursa de Moto2 i 125cc només; L'organització cancel·là la cursa de MotoGP després del fatal accident de la segona volta. ‡ = Cursa nocturna
Guanyadors Cursa Gran Premi 125cc Moto2 MotoGP Resultats 1 Gran Premi de Qatar Nicolás Terol Stefan Bradl Casey Stoner Resultats 2 Gran Premi d'Espanya Nicolás Terol Andrea Iannone Jorge Lorenzo Resultats 3 Gran Premi de Portugal Nicolás Terol Stefan Bradl Dani Pedrosa Resultats 4 Gran Premi de França Maverick Viñales Marc Márquez Casey Stoner Resultats 5 Gran Premi de Catalunya Nicolás Terol Stefan Bradl Casey Stoner Resultats 6 Gran Premi de Gran Bretanya Jonas Folger Stefan Bradl Casey Stoner Resultats 7 Dutch TT Maverick Viñales Marc Márquez Ben Spies Resultats 8 Gran Premi d'Itàlia Nicolás Terol Marc Márquez Jorge Lorenzo Resultats 9 Gran Premi d'Alemanya Hèctor Faubel Marc Márquez Dani Pedrosa Resultats 10 Gran Premi dels Estats Units - Casey Stoner Resultats 11 Gran Premi de la República Txeca Sandro Cortese Andrea Iannone Casey Stoner Resultats 12 Gran Premi d'Indianapolis Nicolás Terol Marc Márquez Casey Stoner Resultats 13 Gran Premi de San Marino Nicolás Terol Marc Márquez Jorge Lorenzo Resultats 14 Gran Premi d'Aragó Nicolás Terol Marc Márquez Casey Stoner Resultats 15 Gran Premi del Japó Johann Zarco Andrea Iannone Dani Pedrosa Resultats 16 Gran Premi d'Austràlia Sandro Cortese Alex de Angelis Casey Stoner Resultats 17 Gran Premi de Malàisia Maverick Viñales Thomas Lüthi Cancel·lada Resultats 18 Gran Premi de la Comunitat Valenciana Maverick Viñales Michele Pirro Casey Stoner Resultats
Accident mortal Marco Simoncelli es va morir arran d'un accident a la cursa de MotoGP del Gran Premi de Malàisia.
Galeria
Debutants de l'any Des del 2011, el premi al Debutant de l'Any s'atorga també en la categoria de Moto2, a més de la de MotoGP, en què s'atorgava des del 2002. Moto2MotoGP Marc Márquez Cal Crutchlow
Classificació dels pilots Les rondes marcades en blau es van córrer sobre pista mullada o van ser aturades per la pluja. Els pilots marcats en blau optaven al premi Debutant de l'any.
MotoGP (Llegenda) (En negreta - Pole; En cursiva - Volta ràpida)
Pos Pilot Moto QAT ESP POR FRA CAT GBR NED ITA GER USA CZE INP SM ARA JPN AUS MAL VAL Pts 1 Casey Stoner Honda 1 Ret 3 1 1 1 2 3 3 1 1 1 3 1 3 1 C 1 350 2 Jorge Lorenzo Yamaha 2 1 2 4 2 Ret 6 1 2 2 4 4 1 3 2 NVC 260 3 Andrea Dovizioso Honda 4 12 4 2 4 2 3 2 4 5 2 5 5 Ret 5 3 C 3 228 4 Dani Pedrosa Honda 3 2 1 Ret 8 1 3 Ret 2 2 2 1 4 C 5 219 5 Ben Spies Yamaha 6 Ret Ret 6 3 Ret 1 4 5 4 5 3 6 5 6 NVC C 2 176 6 Marco Simoncelli † Honda 5 Ret Ret 5 6 Ret 9 5 6 Ret 3 12 4 4 4 2 C† 139 7 Valentino Rossi Ducati 7 5 5 3 5 6 4 6 9 6 6 10 7 10 Ret Ret C Ret 139 8 Nicky Hayden Ducati 9 3 9 7 8 4 5 10 8 7 7 14 Ret 7 7 7 C Ret 132 9 Colin Edwards Yamaha 8 Ret 6 13 NVC 3 7 9 10 8 8 7 13 13 8 5 C 109 10 Hiroshi Aoyama Honda 10 4 7 8 Ret 9 8 11 15 10 9 9 11 11 9 Ret C 12 98 11 Héctor Barberá Ducati 12 6 Ret 9 11 11 12 7 11 9 10 Ret 9 8 Ret C 11 82 12 Cal Crutchlow Yamaha 11 8 8 Ret 7 NVC 14 Ret 14 Ret Ret 11 10 9 11 Ret C 4 70 13 Álvaro Bautista Suzuki NVC 13 12 12 5 11 13 7 Ret Ret 6 8 6 Ret Ret C Ret 67 14 Karel Abraham Ducati 13 7 Ret 10 10 7 Ret 12 12 11 Ret Ret 12 Ret NVC 10 C 8 64 15 Toni Elías Honda Ret 9 11 11 13 8 10 15 16 13 11 13 15 Ret Ret 8 C 10 61 16 Randy de Puniet Ducati Ret Ret 10 Ret Ret 12 Ret 14 13 NVC 12 8 14 12 10 6 C Ret 49 17 Loris Capirossi Ducati Ret 11 12 Ret 9 10 NVC 12 13 Ret Ret Ret 9 C 9 43 18 Katsuyuki Nakasuga Yamaha C 6 10 19 Josh Hayes Yamaha 7 9 20 Kousuke Akiyoshi Honda 13 12 7 21 John Hopkins Suzuki 10 NVC C 6 22 Shinichi Itoh Honda 13 3 Sylvain Guintoli Ducati 17 0 Damian Cudlin Ducati Ret NVC 0 Ben Bostrom Honda Ret 0 Pos Pilot Moto QAT ESP POR FRA CAT GBR NED ITA GER USA CZE INP SM ARA JPN AUS MAL VAL Pts † - Indica que el pilot es va morir durant el cap de setmana de curses
Moto2