La txatxalaca oriental (Ortalis araucuan) és una espècie d'ocell de la família dels cràcids (Cracidae) que habita zones forestals de l'est del Brasil.
Taxonomia i sistemàtica Sovint és considerat una subespècie de l'Ortalis guttata. També se l'ha considera coespecificic amb la txatxalaca motmot (O. motmot) i la txatxalaca celluda.Remsen, J. V., Jr., J. I. Areta, E. Bonaccorso, S. Claramunt, A. Jaramillo, D. F. Lane, J. F. Pacheco, M. B. Robbins, F. G. Stiles, and K. J. Zimmer. Version 24 August 2021. A classification of the bird species of South America. American Ornithological Society. https://www.museum.lsu.edu/~Remsen/SACCBaseline.htm retrieved August 24, 2021del Hoyo, J., N. Collar, D. A. Christie, and G. M. Kirwan (2020). East Brazilian Chachalaca (Ortalis araucuan), version 1.0. In Birds of the World (J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D. A. Christie, and E. de Juana, Editors). Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. https://doi.org/10.2173/bow.specha2.01 retrieved September 30, 2021 És monotípic.
Descripció La txatxalaca oriental fa uns 50 cm de llargada. Té la capçada i el clatell de color vermellós apagat, les parts superiors marrons i la gropa vermellosa. La part inferior de la gola i el pit són de color marronós fosc, amb taques blanquinoses (femelles) o beix (mascles); la resta de les parts inferiors són blanques excepte la cloaca, ocre. El seu ull marró fosc està envoltat per una pell nua de color blau pissarra.
Distribució i hàbitat La txatxalaca oriental es troba en una franja força estreta de l'extrem oriental del Brasil, des de Rio Grande do Norte al sud fins a Espírito Santo i Minas Gerais. El seu hàbitat principal és el la mata atlàntica, però també inclou paisatges de boscos secundaris com la caatinga i restinga.
Referències
Categoria:Txatxalaques