miniatura|Formes de govern
Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional. Fa referència al model d'organització del poder constitucional que adopta un Estat en funció de la relació existent entre els diferents poders. La manera en què s'estructura el poder polític per exercir la seva autoritat en l'Estat, coordinant totes les institucions que el formen, fa que cada forma de govern necessiti uns mecanismes de regulació que li són característics. Aquests models polítics varien d'un estat a un altre i d'una època històrica a una altra. La seva formulació se sol justificar ludint a moltes diferents causes: estructurals o idiosincràtiques (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o conjunturals (períodes de crisi econòmica, catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molta diferent naturalesa, buits de poder, manca de consens o de lideratge, etc.), però sempre com plasmació política d'un projecte ideològic (ideologia política).
La denominacció corresponent a la forma o model de govern (a més de referències a la forma d'Estat, que indica l'estructura territorial) sol fins i tot incorporar-se al nom o denominació oficial de l'estat, amb termes de gran diversitat i que, tot i que proporcionen certa informació sobre el que proclamen, no responen a criteris comuns que permetin definir per si sols el seu règim polític. Per exemple: República del Perú, Mèxic, Veneçuela, Espanya, Principat d'Andorra, Luxemburg, Federació Russa, Nigèria, República Popular Democràtica de Corea, Unió dels Emirats Àrabs Units, Iran o Líbia. Entre els gairebé dos-cents estats, només hi ha divuit que no afegeixen cap paraula més al seu nom geogràfic, com per exemple: Jamaica, mentre que onze només indiquen que són "estats". La forma més comuna és "república", amb 132 casos de molt diferent tipus. Les monarquies són 33 (18 d'elles "regnes").
Tipus de classificacions Hi ha molt diverses nomenclatures per denominar les diferents formes de govern, des dels teòrics de l'Antiguitat fins a l'edat contemporània. En l'actualitat solen utilitzar-se de forma habitual tres tipus de classificacions:
1) El caràcter electiu o no de la direcció d'Estat defineix una classificació, entre repúbliques (electiva) i monarquies (no electiva).
2) El grau de llibertat, pluralisme i participació política defineix una altra classificació, entre sistemes democràtics, autoritaris, i totalitaris, segons permetin en major o menor grau l'exercici de la discrepància i l'oposició política o bé neguen més o menys radicalment la possibilitat de dissidència (establint un règim de partit únic, o diferents tipus de règims excepcionals, com les dictadures o les juntes militars); Al seu torn el sistema electoral pel qual en els sistemes participatius s'expressa la voluntat popular ha tingut molt diverses conformacions històriques (democràcia directa o assembleària, democràcia indirecta o representativa, sufragi censitari o restringit, sufragi universal masculí o d'ambdós sexes, diferents determinacions de la majoria d'edat, segregació racial, inclusió o no dels immigrants, i altres), així com molt diferents maneres d'alterar o desvirtuar (burg podrit, gerrymandering, frau electoral, tupinada).
3) La relació existent entre la direcció de l'estat, el govern i el parlament defineix una altra classificació més, entre presidencialisme i parlamentarisme (amb molts graus o formes mixtes entre un i altre).
Aquestes tres classificacions no són excloents, sinó que es complementen, de manera que una república pot ser democràtica (Estats Units o Sud-àfrica) o totalitària (la Xina o Cuba), una democràcia republicana pot ser parlamentària (Alemanya o l'Índia) o presidencialista (França o Argentina), i una monarquia pot ser democràtica i parlamentària (Regne Unit o Japó), no democràtica (Aràbia Saudita o Ciutat del Vaticà) o situar-se en posicions intermèdies (Marroc), molt habitualment qualificades de forma més o menys anacrònica amb termes propis de les formes històriques de la monarquia (monarquia feudal, monarquia autoritària, monarquia absoluta).
Classificació de les formes de govern segons l'estructura política actual Com a subdisciplina de les ciències polítiques, l'estudi de l'organització política i de les institucions polítiques és una ciència comparativa i especialitzada, i en constant actualització. No existeix una classificació fixa i exhaustiva de les diverses formes de govern atès llur variabilitat. La divisió tradicional dels governs ha estat la dicotomia entre "democràcia" i "dictadura" i no pas una topologia amb múltiples possibilitats. La majoria dels investigadors s'enfoquen en l'estudi especialitzat i comparatiu de dos o tres diferents tipus de règims. Els expertes en els sistemes electorals permeten definir i comparar els diversos sistemes d'elecció dels poders de govern d'un règim determinat o independentment del règim. Així, una altra dicotomia per classificar les formes de govern és "república" i "monarquia", independentment de la forma d'organització governamental nacional i regional, o del grau de democràcia dels estats.
Sistemes republicans Una república és una organització d'un estat en què tots els càrrecs públics són escollits democràticament. No obstant alguns governs dictatorials, unipartidistes sovint utilitzen el terme "república" per referir-se al règim de govern encara que els funcionaris públics no siguin elegits de manera democràtica. Les llistes següents inclouen a totes les repúbliques segons el seu règim intern constitucional independentment que s'hagin elegit democràticament o no.
Parlamentarisme El parlamentarisme és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança. El poder executiu dels sistemes parlamentaris prové i depèn del poder legislatiu; el cap de govern (anomenat "primer ministre") sovint és el líder del partit o coalició amb major representació en el parlament o cos legislatiu. Existeix també un cap d'Estat independent (anomenat "president") amb poders limitats, simbòlics o merament cerimonials. Els següents estats són repúbliques parlamentàries:
Europa Albània Alemanya Àustria Bulgària Croàcia Eslovàquia Eslovènia Estònia Finlàndia Grècia Hongria Irlanda Islàndia Itàlia República Txeca Letònia Lituània Macedònia del Nord Malta Polònia Portugal Suïssa Àsia Bangladesh Índia Iraq Israel Singapur Timor Oriental Turquia Àfrica Maurici Etiòpia Amèrica Dominica Trinidad i Tobago Oceania Fiji Vanuatu
Presidencialisme Els sistemes presidencialistes tenen una clara separació de poders de govern; l'executiu és elegit de manera independent de la branca legislativa, la qual sovint es coneix com a "congrés". El cap de govern és alhora cap d'estat (anomenat "president") i, per tant, no existeix el càrrec de primer ministre. Els següents estats són repúbliques presidencialistes:
Europa Belarús Montenegro Sèrbia Xipre Àsia Afganistan Armènia Azerbaidjan Filipines Geòrgia Indonèsia Kazakhstan República de Corea Kirguizstan Maldives Tadjikistan Turkmenistan Uzbekistan Àfrica Benín Botswana Burkina Faso Burundi Camerun Comores Costa d'Ivori Djibouti Guinea Equatorial Gabon Gàmbia Ghana Guinea Guinea-Bissau Kenya Libèria Madagascar Malawi Mali Mauritània Moçambic Namíbia Níger Nigèria Repúbl. Centreafricana Rep. Dem. del Congo República del Congo Ruanda Senegal Seychelles Sierra Leone Sudan Tanzània Togo Tunísia Txad Uganda Zàmbia Zimbàbue Amèrica Argentina Bolívia Brasil Colòmbia Costa Rica El Salvador Equador Estats Units Guatemala Hondures Mèxic Nicaragua Panamà Paraguai Perú República Dominicana Surinam Uruguai Veneçuela Xile Oceania Kiribati Illes Marshall Micronèsia Nauru Palau
Semipresidencialisme En els sistemes semipresidencialistes existeix un primer ministre i un president. A diferència dels sistemes parlamentaris el president no és una figura cerimonial, sinó que té alguns poders executius i s'encarrega d'algunes àrees del govern. El president sovint s'elegeix de manera separada de la branca legislativa. Les següents són repúbliques semipresidencialistes (s'hi inclouen governs de pobles que aspiren a la independència i que són reconeguts per la comunitat internacional):
Europa Bòsnia i Hercegovina França Moldàvia Romania Rússia San Marino Ucraïna Àsia Iemen Líban Mongòlia Pakistan Palestina Sri Lanka Taiwan Àfrica Algèria Angola Cap Verd Egipte Sàhara Occidental São Tomé i Príncipe Sud-àfrica Amèrica Guyana
Repúbliques unipartidistes i apartidistes Les repúbliques unipartidistes són estats no democràtics en què un partit únic té tot el poder de govern, o estats en què l'estructura del partit és alhora l'estructura del govern i que no permeten la creació d'altres partits (o si hi existeixen altres partits, tenen una representació molt limitada). Als estats apartidistes no es permet la creació de cap partit polític. Les següents són repúbliques unipartidistes:
Amèrica Cuba (Partit Comunista de Cuba) Àfrica Eritrea (Front Popular per la Democràcia i la Justícia) Àsia Corea del Nord (Partit dels Treballadors de Corea) Laos (Partit Popular Revolucionari) República Popular de la Xina (Partit Comunista de la Xina) Síria (Partit Àrab Socialista Ba'ath) Turkmenistan (Partit Democràtic de Turkmenistan) Vietnam (Partit Comunista de Vietnam)
Monarquies Les monarquies són sistemes de govern en què el cap d'estat no és elegit de manera democràtica (sovint és un càrrec hereditari).
Monarquies constitucionals En les monarquies constitucionals el monarca és el cap d'estat amb poders molt limitats o merament simbòlics o cerimonials que exerceix la seva autoritat per mitjà del cap de govern (anomenat «primer ministre» o, més rarament, «president del govern») el qual és el líder del partit o coalició amb major representació en el parlament o cos legislatiu electe democràticament. Per tant, les monarquies constitucionals no difereixen en res de les repúbliques parlamentàries, llevat del fet que el cap d'estat no és escollit de manera democràtica. Les següents són monarquies constitucionals o parlamentàries:
Europa Andorra Bèlgica Dinamarca Espanya Luxemburg Noruega Països Baixos Suècia Àsia Cambodja Japó Malàisia Tailàndia Àfrica Lesotho Oceania Samoa
Reialme del Commonwealth El Reialme del Commonwealth està integrat per tots els estats el cap d'estat dels quals és el rei Carles III del Regne Unit. Ell és el monarca de cada un dels estats i, per tant, en pren el títol corresponent (i.e. rei d'Austràlia, rei del Canadà, etc.). El rei designa un Governador-General per cada estat (llevat del Regne Unit) com a representant seu amb poders executius limitats i cerimonials. El primer ministre és el cap de govern de la branca executiva de cada un dels estats del Reialme del Commonwealth, el qual prové del cos legislatiu com a líder del partit o coalició amb més representació. Llevat de l'existència del Governador-General com a representant del cap d'estat, els estats que conformen el Reialme del Commonwealth són monarquies constitucionals i de fet sistemes parlamentaris. El Reialme del Commonwealth està integrat pels següents estats:
Europa Regne Unit Amèrica Antigua i Barbuda Bahames Barbados Belize Canadà Grenada Jamaica Saint Kitts i Nevis Saint Lucia Saint Vincent i les Grenadines Oceania Austràlia Nova Zelanda Papua Nova Guinea Salomó Tuvalu
Monarquies semi-constitucionals