Leonardo Vinci (1690- 27 de maig de 1730), va ser un compositor de música del Barroc italià, conegut sobretot per les seves òperes. Ja pels volts del 1720 escrivia òperes bufes en dialecte napolità i després va aconseguir també èxits amb el gènere seriós, com en la seva Didone abbandonata (1726), sobre text de Metastasio. La seva mort prematura va tallar una carrera en ple ascens.
Biografia Vinci va néixer el 1691 a Strongoli, poble de la província de Crotona, Calabria, Itàlia. A primerenca edat, possiblement el 1708 va ingressar al Conservatori dels pobres de Jesús de Nàpols on va estudiar amb Gaetano Greco.
El seu reconeixement com a compositor es va iniciar el 1719 amb l'estrena de l'opera buffa El cecato fauzo, amb llibret en napolità, molt celebrada en el Teatro dei Fiorentini, primer esglaó del gènere. Per a aquest mateix teatre Vinci va escriure moltes obres similars, de les quals l'última d'elles, Le Zite 'n Galera (1722) és generalment reconeguda com la millor i constitueix d'altra banda l'òpera bufa més antiga de la qual es conserva la partitura completa.
La fama de Vinci com a autor d'òpera bufa li va obrir les portes per a fer una incursió en el gènere dramàtic, i la seva òpera seriosa Publio Cornelio Scipione va ser també reeixida. A partir de llavors, li van ploure encàrrecs d'altres ciutats, especialment Roma i Venècia.
A la mort d'Alessandro Scarlatti el 1725, Vinci va ser nomenat el seu successor com a mestre de la capella reial de Nàpols. En aquesta època la seva fama va transcendir fins i tot lluny d'Itàlia: se sap que Händel va presentar a Londres un Pasticcio sobre temes presos d'àries de Vinci.
El febrer de 1728 Vinci va anar empleat per l'ordre del Rosari, convertint-se en el mestre de capella del Conservatori i de l'Església de Santa Catalina. Per uns quants mesos va ser en conseqüència professor de Giovanni Battista Pergolesi. Després de pocs mesos, va delegar aquest treball en Francesco Durante a fi de tenir més temps per continuar component òperes. La seva amistat amb el poeta Pietro Metastasio el va proveir d'innombrables llibrets per a les seves obres, amb textos utilitzats per molts altres compositors al llarg del .
Algunes de les seves obres, com l'òpera bufa Lo barone de Crocchia van ser compostes per a la interpretació d'un llegendari cantant castrato de l'època, el cavaliere Carlo Broschi, anomenat Farinelli. La seva òpera Medo, va ser estrenada a Parma el 1728 per Farinelli i el seu col·lega i amic de tota la vida, Bernacchi.
La seva sobtada mort, probablement no natural, mai no va poder ser totalment aclarida. Es creu que va ser enverinat com a conseqüència d'una controvèrsia amorosa.
Obra Opera bufa Aquestes comèdies musicals de l'època no gaudien de bona fama entre els cercles acadèmics. Tanmateix, Vinci va assolir el reconeixement de Nàpols amb elles, i li van obrir les portes del reconeixement a tot Itàlia i fins i tot a l'estranger. Totes les obres van ser compostes en l'esmentada ciutat, i estrenada en el Teatro dei Fiorentini. Lo cecato fauzo, 1719 Lo scagno, 1720 Lo Scassone, 1720 Lo barone de Crocchia, 1721 Le Zite 'n Galera,1722 La festa del Bacco, 1722 Lo castello sacchieato, 1722 Lo laberinto, 1723 La mogliera fedele, 1724
Òpera dramàtica Des de 1722 fins a la seva mort, Vinci es va dedicar de ple a la composició d'òperes dramàtiques, la majoria ambientades en l'antiga Roma. Dinou obres en menys de vuit anys, donen una idea de l'èxit del gènere, complint els creixents encàrrecs dels teatres de les principals ciutats d'Itàlia. S'indica en cada cas el lloc i any d'estrena:
Publio Cornelio Scipione, Nàpols, 1722 Sila dictador, Nàpols, 1723 Fornace, Roma, 1724 Eraclea, Nàpols, 1724 Ifigenia en Tauride, Venècia, 1725 Rosmira fedele, Venècia, 1725 El triunfo de Camila, Parma, 1725 Asianatte, Nàpols, 1725 Siroe, re di Persia, Venècia, 1725 Dido abandonada, Roma, 1726 Ermelinda, Nàpols, 1726 Segismundo, rey de Polonia, Roma, 1727 La caduta de' decemviri, Medo, Parma, 1728 Catone in Utica, Roma, 1728 Flavio Antico Oliario, Roma, 1728 Alessandro nell'Indie, Roma, 1729 Semiramide riconosciuta, Roma 1729 Partenope, Venècia, 1724 o 1725 Artajerjes, Roma el 4 de febrer de 1730.
Cantata La condesa de los gnomos (1729)
Oratoris La glòria del Santíssim Rosari, 1722, Nàpols La protecció del Rosari, 1720 La Verge dolorosa, 1731
Referències i notes
Bibliografia Helmut Hucke : Article "Vinci" a: Die Musik in Geschichte und Gegenwart Reinhard Strohm : Italienische Opernarien deis frühen Settecento''
Enllaços externs
Biografia Òpera de l'estat de Viena: Producció dArtaserses
Categoria:Compositors italians del Barroc Categoria:Compositors de l'escola napolitana Categoria:Persones de la província de Crotona Categoria:Morts a Nàpols Categoria:Compositors calabresos Categoria:Compositors nascuts al segle XVII Categoria:Compositors morts al segle XVIII