miniatura|Gravat que representa el segon atac en la batalla de Dreux, a les Guerres de religió a França. Tàctica Militar (del grec antik τακτικά) és el conjunt dels mètodes d'atac i defensa contra un enemic en la batalla. La tàctica s'ha de distingir de l'estratègia militar, que té a veure amb el pla general i els mitjans per a obtenir un resultat a llarg termini i l'art operacional, que és l'etapa intermèdia en què l'objectiu és convertir l'estratègia en tàctica. Contràriament, la tàctica se centra en la petita escala, és a dir, es limita al camp de batalla.
Fins al , l'estratègia militar es limitava en molts aspectes a la tàctica, és a dir, en la millor manera de manejar les unitats sobre el camp de batalla durant el combat a camp obert. Tanmateix, en el pensament militar d'avui en dia, hom distingeix perfectament les tàctiques de l'estratègia general de la guerra, incorporant l'ús de les forces que operen en situacions de combat diverses.
Descripció Les tàctiques militars engloben l'art d'organitzar i emprar forces de combat al camp de batalla o prop. Implica l'aplicació de quatre funcions del camp de batalla estretament relacionades: cinètica o potència de foc, mobilitat, protecció o seguretat i acció de xoc. Les tàctiques són una funció independent del comandament i control i la logística. En la ciència militar contemporània, les tàctiques són el més baix dels tres nivells de lluita, els nivells superiors són els nivells estratègic i operatiu. Al llarg de la història, hi ha hagut un equilibri canviant entre les quatre funcions tàctiques, generalment basat en l'aplicació de la tecnologia militar, que ha fet que una o més de les funcions tàctiques siguin dominants durant un període, generalment acompanyat del domini d'un braç de lluita associat desplegat al camp de batalla, com la infanteria, l'artilleria, la cavalleria o els tancs.
Evolució al llarg del temps El desenvolupament de la tàctica ha implicat un equilibri canviant entre les quatre funcions tàctiques des de l'antiguitat, i els canvis en la potència de foc i la mobilitat han estat fonamentals per a aquests canvis. S'han proposat diversos models per explicar la interacció entre les funcions tàctiques i el domini de les armes de lluita individuals durant diferents períodes. JFC Fuller va proposar tres "cicles tàctics" en cadascuna de les èpoques clàssica i cristiana. Per a aquesta darrera època, va proposar un cicle de "xoc" entre 650 i 1450, un cicle de "xoc i projectil" 1450–1850 i un cicle de "projectil" a partir de 1850, pel que fa a la guerra occidental i nord-americana. Durant la Segona Guerra Mundial, Tom Wintringham va proposar sis períodes cronològics, que alternen el domini entre forces no blindades i blindades i destaquen les tendències tàctiques en cada període.
El foc massiu de volea dels arquers va posar en primer pla la potència de foc de la infanteria en la guerra japonesa a la segona meitat del , abans de l'ascens de l'arc llarg anglès. La mobilitat i l'acció de xoc de l'exèrcit mongol d'Oirat a la batalla de Tumu el 1449 van demostrar que la cavalleria encara podia derrotar una gran força d'infanteria. Tant a les tradicions de guerra europees com orientals, l'adveniment de la pólvora durant els períodes de finals de l'Edat Mitjana i Moderna va crear un canvi implacable a la potència de foc d'infanteria convertint-se en "un braç decisiu, si no dominant" al camp de batalla, exemplificat. per l'impacte significatiu dels arcabusers massius a la batalla de Nagashino el 1575.
Llista de tractats militars Aquesta llista inclou tractats militars pròpiament dits i algunes obres relacionades amb el tema (expedicions o campanyes militars, descripcions de setges i altres). Sempre que sigui possible les referències inclouran la possibilitat de consultar l'obra original o una traducció completa.
Any 500 aC c496 aC. L'Art de la guerra. Sunzi. c411 aC. Història de la guerra del Peloponès. Tucídides
Any 400 aC 370 aC. Anàbasi. Xenofont. Tot i no tractar-se d'un tractat, "L'expedició dels deu mil" precisa molts aspectes d'una retirada militar d'aquella època. c 350 aC. Commentarius Poliorceticus. Enees Tàctic.
Any 300 aC c220 aC.Poliorcetica. Filó de Bizanci. A. de Rochas d'Aiglun: Traité de Fortification, d'Attaque et de Défense des Places par Philon de Bysance. Paris, 1872.PHILON DE BYZANCE. TRAITÉ DE FORTIFICATION. Tractat sobre les màquines de guerra: Belopoeica.Technē and Method in Ancient Artillery Construction: The Belopoeica of Philo of Byzantium. Mark J.Schiefsky.
Any 100 aC 58-49 aC. Juli Cèsar. De bello gallico. De bello civili. Hi ha altres obres atribuïdes a Cèsar d'autoria discutida De Bello Alexandrino. De Bello Africo. De Bello Hispaniensi. c 20 aC. De Architectura Libri X. Vitruvi.
Era cristiana c 67. Heró d'Alexandria. Liber de machinis bellicis. c 79. La guerra dels jueus. Flavi Josep. 84. Strategematicon Libri IV. Sext Juli Frontí.
Any 100 miniatura|Esquema d'un campament romà. c 110 dC. Liber de munitionibus castrorum. Hyginus Gromaticus.Hyginus Gromaticus. De munitionibus castrorum. 130 dC. Poliorcetica. Apol·lodor de Damasc. c160. Flavi Arrià. Escrigué dos tractats. Tàctica. Obra perduda. Ordre de batalla contra els alans.Arrian's Array against the Alans.
163. Poliè el Macedoni fou un escriptor grec autor d'una obra sobre estratègies de guerra (), Estratagemes, que s'ha conservat en la major part.
Any 300 c 378. De rebus bellicis.
Any 400 c480. Estratègicon de l'emperador romà d'Orient Maurici. Aquest manual indica l'ús del llaç escorredor per part dels soldats de cavalleria.
Any 500 c450. De Re Militari. Flavi Renat Vegeci.
Any 900 c 900. Tactica de Lleó VI el Savi. Traducció italiana.
c 950. Sylloge Tacticorum. The Sylloge Tacticorum.
c 970. Liber de velitatione bellica. Nicèfor II Focas.
Any 1000 c1078. Strategikon de Kekaumenos.Cecaumeni Strategicon.
Any 1100 1148. Setge i conquesta de Tortosa La informació que dona la crònica genovesa Annales Ianuenses, tot i ser migrada, és interessant de consultar.Belgrano, Luigi Tommaso; Imperiale di Sant'Angelo, Cesare, eds. (1901). Annali Genovesi di Caffaro e de'suoi continuatori, dal MCLXXIV al MCCXXIV
Any 1200 miniatura|Tenda reial amb Jaume I i alguns cavallers en el setge de Mallorca. 1229. Conquesta de Mallorca. Hi ha diversos documents que exposen detalls sobre la campanya: decisió, preparació, viatge per mar, desembarcament, campament dels cristians, màquines de guerra, minat de la muralla, entrada i conquesta de la ciutat. 1270. La crònica de la Vuitena Croada té interès militar. 1292 Ramon Llull en el seu projecte de Rex bellator va exposar un pla de reconquesta de la Terra Santa, considerant accions terrestres i marítimes i comparant les forces militars cristianes i musulmanes. Quomodo Terra Sancta recuperari potest (1292)
Any 1300 1328. Crònica de Ramon Muntaner. D'aquesta crònica cal destacar dos punts referents a la teoria dels combats: el paper dels ballesters de taula en la lluita entre galeres i la forma de combatre dels almogàvers (forces d'infanteria que derrotaven sovint a la cavalleria armada de l'època; fet pràcticament únic i, pràcticament, no repetit). c 1385. Francesc Eiximenis en el Dotzè del Crestià parlava de la guerra en general i de la guerra naval, i hi exposa la disciplina i ordre que cal observar en els vaixells.
Any 1400 1402. Setge i destrucció del castell cristià d'Esmirna per les forces de Tamerlà. 1434-35. Michele de Rodes. Fabrica di galere. Traducció parcial al castellà. És un tractat important sobre la construcció de les s galeres de combat que eren determinants en les operacions militars navals
1480. Obsidionis Rhodiæ urbis descriptio L'original llatí és una descripció relativament curta del setge de Rodes de 1480. Un estudi d'Albert G. Hauf I Valls permet la consulta del contingut en català.Una versió valenciana quatrecentista desconeguda de la «Obsidionis Rhodie» de Guillaume Caoursin Aquest estudi inclou el text original en llatí. El Liber Elegantiarum de Joan Esteve empra moltes frases de l'original llatí per a donar una traducció al valencià. L'estudi, esmentat més amunt, de A. Hauf i Valls presenta de manera molt clara les frases originals de Caoursin i la traducció de Joan Esteve.
Any 1500 1521. Dell'arte della guerra. Niccolò Machiavelli. 1547-1550. Stolonomie. Tractat francès sobre l'establiment d'un estol de galeres al Mediterrani.Stolonomie. 1552. Diálogos de la vida del Soldado, en que se quenta la conjuracion, y pacificacion de Alemana ... en los anos de 1546 y 1547- Diego Núñez Alba. 1555. Arte da guerra do mar. Fernão de Oliveira. 1555. Trattato della guerra, del Soldato, del Castellano, e come ha da essere uno generale di esercito. Lauro Gorgieri. 1565. El setge de Malta (1565) fou molt important des del punt de vista de la teoria militar i de la fortificació. Hi ha una obra que descriu el setge. 1575. De re et disciplina militari aureus tractatus. Julius Ferretti 1577. Theorica y practica de guerra. Bernardino de Mendoza. 1597. De iure & officijs bellicis, & disciplina militari, libri III. Baltasar Ayala.
Any 1600 miniatura|De ivre belli ac pacis, portada de la segona edició de 1631. 1608. Arte militare. Francesco Ferretti. 1608. Dell'arte militare libri cinque: ne' i quali si tratta il modo di fortificare, offendere, et diffendere vna fortezza. Girolamo Cattaneo 1620. Della disciplina militare antica e moderna . Imperiale Cinuzzi 1622. Ithier Hobier. De la construction d'une gallaire et de son equipage. 1625. Hugo Grotius escrigué una obra sobre la jurisprudència de les guerres. 1637. Syntagma de studio militari. Gabriel Naudé. 1640. Preludis Militars. Domènec Moradell. 1650. Walter Raleigh. Publicació de l'obra Excellent observations and notes concerning the Royal Navy and Sea-Service. Estava en contra dels vaixells massa grans. Segons Walter els espanyols deien: "Gran navío, gran fatiga". 1697. Dell'arte della guerra. Raimondo Montecuccoli.
Any 1700 1740. Mémoires contenant les maximes sur la guerre. Antoine de Pas de Feuquières. 1743. Elements de la guerre des sieges. Guillaume Le Blond. 1749. Art de la guerre par principes et par règles. Jacques F. Chastenet de Puysegur 1756. Traité de la difference entre la guerre offensive et défensive. 1757. Science de la marine: le service et l'art de la guerre sur mer. P. P. A. BARDET DE VILLENEUVE. 1772. Art militaire des chinois, ou recueil d'anciens traites sur la guerre, composés avant l'ere chrétienne, par différents généraux chinois. P. Amiot. 1776. Historia de la milicia española, desde las primeras noticias que se tienen por ciertas, hasta los tiempos presentes. 1796. Grundsätze der Strategie, erläutert durch die Darstellung des Feldzuges von 1796 in Deutschland.Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen). 1799. Geist des neuern Kriegssystems hergeleitet aus dem Grundsatze einer Basis der Operationen. Heinrich Dietrich von Buelow (Bülow).
Any 1800 1809. Nouveau dictionnaire historique des sièges et batailles mémorables et des combats maritimes les plus fameux. 1812. Pyrotechnie militaire, ou traité complet des feux de guerre et des bouches à feu. Claude Fortuné RUGGIERI. 1821. “Voyage du jeune Anacharsis en Grèce: vers le milieu du quatrième siècle avant l'ère vulgaire”. Jean Jacques Barthélemy. Aquest viatge imaginari té un capítol dedicat a les tropes d'Atenes: “Lleves, mostra i exercicis de les tropes atenenques”. 1823. Mémoires pour servir à l'histoire de France sous Napoléon. 1828. The Naval Battles of Great Britain: From the Accession of the Illustrious House of Hanover to the Throne to the Battle of Navarin. Charles Ekins. 1832. De la guerra. Carl von Clausewitz 1851. Dell'arte della guerra. Girolamo Ulloa Calà. 1853. The principles of war. Auguste Frédéric Lendy. 1855. Considerations on tactics and strategy. G. Twemlow.