miniatura|upright=0.8|Stolperstein al Palà de Torroella Els Stolpersteine en català, llambordes de memòria, són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. En pocs anys, va esdevenir el memorial més gran del món; a Europa, el desembre de 2025 n'hi havia unes 116.000, distribuïdes a més 1.860 poblacions de trenta-un països. La primera pedra a la península Ibèrica es va posar el 2015 a Navàs. Són un petit monument d'admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure d'una víctima del nacionalsocialisme, abans que l'arrestessin o deportessin. Segons l'artista, el qui ho mira s'ha d'inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:
Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 cm per 10 cm i coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal en la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis.Web del projecte, Start El juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests buròcrates no acceptaven les creacions com a obres d'art, amb un IVA del 7 per cent, sinó que els consideraven productes industrials per als quals cal pagar el 19 per cent d'IVA. El 2011 el conflicte encara no s'havia resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no hauria de pagar un suplement per als llambordins fets els darrers set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda."Stolperstein"-Künstler hat Ärger mit dem Finanzamt, dpa a l'Hamburger Abendblatt, 17 de juny de 2011 (traducció: Gunter Demnig, l'artista dels Stolpersteine té problemes amb l'administració fiscal)
El 2012 també es va crear una aplicació mòbil i un web per facilitar la identificació i la localització de totes les pedres.
Llambordes Stolpersteine als Països Catalans
A Catalunya, Gunter Demnig va instal·lar les primeres plaques commemoratives a Navàs i el Palà de Torroella, el 9 d'abril del 2015. Posteriorment, per iniciativa del Memorial Democràtic de Catalunya, l'any 2017 s'instal·laren 21 llambordins a Manresa, 10 a Igualada i 5 a Castellar del Vallès. El 2018 s'estaven instal·lant 73 noves llambordes: 3 més a Manresa, 1 als Guiamets, 13 a Olesa de Montserrat, 11 a la Segarra, 7 a Granollers, 16 a Girona i Sabadell, que amb 61 llambordes col·locades era la població dels Països Catalans i de l'Estat espanyol que en tenia més.
Hi ha un projecte per posar-ne per recordar els vuit olotins deportats, dels quals quatre van sobreviure, 33 persones a diversos municipis de l'Alt Empordà, així com a Sant Feliu de Guíxols. Al novembre de 2018 començà la col·locació a Palma, on se n'havien identificat unes deu víctimes. El mes de febrer de 2021, amb el projecte Stolpersteine/Pedres de la Memòria es començaren a col·locar a diferents pobles de Mallorca algunes de les 97 noves peces, que incloïen també a les víctimes del franquisme. Les ubicacions d'aquesta nova remesa de peces eren també a Menorca, Eivissa, Formentera, Barcelona i Madrid.
Després de la Guerra Civil espanyola, grans grups de republicans espanyols van fugir a França a conseqüència de la victòria del general insurrecte Francisco Franco. Quan a principis del 1940 les tropes alemanys van ocupar França, molts d'aquests refugiats van ser arrestats pel règim de Vichy o pels nazis a la zona ocupada i deportats, entre d'altres, al camp de concentració de Mauthausen. Prop de 7.000 espanyols van ser arrestats i condemnats a treballs forçats. Més de la meitat van ser assassinats pel règim nazi. El règim de Franco va treure la nacionalitat als supervivents, cosa que els va convertir en apàtrides. Malgrat la transició democràtica, se'ls ha negat qualsevol tipus de reconeixement com a víctimes i forma de restitució. miniatura|65x65px FotoNomBiografiaMunicipiLlocDataManuel Alfonso OrtellsVa néixer el 20 de setembre de 1918 a Barcelona. Va viure molts anys als barris de la Marina i de la Torrassa a l'Hospitalet de Llobregat. D'ideologia anarquista, quan va esclatar la guerra es va allistar a la Columna Durruti sense dir res a la seva família. Va combatre al front d'Aragó, i l'any 1938 va ser ferit en un peu i va estar recuperant-se durant un temps. Es va exiliar a França juntament amb els seus companys.
A Mauthausen va aconseguir entrar a l'oficina cartogràfica (baüburo), on feia els plànols de construcció de diferents instal·lacions o obres del camp.
El 13 de desembre de 1940 va ser deportat a Mauthausen i en va ser alliberat el 5 de maig de 1945L'Hospitalet de LlobregatCarrer del Progrés, 14623 de novembre de 2023Eugeni Querol PuyoVa néixer a Barcelona el 25 de juny de 1916. Va acudir com a voluntari al front i va combatre en la 224a Brigada Mixta de la 60a Divisió, on va aconseguir el grau de tinent. L'any 1938, va participar en la batalla de l'Ebre cobrint juntament amb els seus companys l'espai situat entre Corbera d'Ebre i Vilalba dels Arcs. Va emprendre la retirada amb la seva unitat.
El 13 de desembre de 1940 va ser deportat a Mauthausen, posteriorment a Gusen, el 20 d'octubre de 1941, on va morir el 24 de gener de 1942 amb 26 anys.L'Hospitalet de LlobregatCarretera de Collblanc, 7523 de novembre de 2023Miguel Iriarte UribeVa néixer el 17 de juliol de 1905 a Altsasu (Navarra). Després d'anar al front va partir a l'exili. A França formà part d'una CTE fins que va ser capturat pels alemanys i enviat al stalag polonès II-B. Va arribar el 27 de setembre de 1940 al camp de concentració de Mauthausen, posteriorment va anar al camp de concentració de Gusen, on va arribar el 29 de març de 1941. Allà va morir 10 de juliol de 1942.L'Hospitalet de LlobregatCarrer de Can Trias, 4923 de novembre de 2023Manuel Fernández TorresVa néixer el 5 de juliol de 1907 a Cóbreces (Cantábria). Durant els anys de la República ja vivia a l’Hospitalet juntament amb la seva parella, Rosa Deu. Quan va començar la guerra va ser mobilitzat i va lluitar a la 93a Brigada Mixta, on va ascendir tres graus fins a convertir-se en capità, un dels graus superiors d'oficialitat al qual podia aspirar un soldat no professional.
Manuel va combatre fins i tot a la Batalla de l'Ebre. En aquesta conjuntura, Manuel i Rosa van tenir un fill i es van casar. Mentre que Manuel va marxar a l'exili, la seva esposa fou detinguda per ser membre de la FAI i reclosa a la presó de dones de les Corts.
Va arribar al camp de concentració de Mauthausen el 27 de setembre de 1940, posteriorment va anar al camp de concentració de Gusen, on va arribar el 29 de març de 1941. Allà va morir el dia de nadal del mateix any.L'Hospitalet de LlobregatPlaça Europa, 6