Pedro Almodóvar Caballero (Calzada de Calatrava, Ciudad Real, 25 de setembre de 1949) és un director de cinema, guionista i productor espanyol., el que ha aconseguit més aclamació i ressonància fora d'Espanya en les últimes dècades des de Luis Buñuel. Ha rebut els principals guardons cinematogràfics internacionals, entre els quals dos premis Óscar, un Lleó d'Or, un premi Ariel i diversos Premis Goya. El 2017 va ser el president del jurat del Festival de Cannes.
Ostenta la condició de Cavaller de l'Ordre de la Legió d'Honor francesa (1997), a més d'haver obtingut la Medalla d'Or al Mèrit a les Belles Arts (1998).1 Va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Harvard el 2009, condecoració que també va rebre el juny de 2016 a la Universitat d'Oxford.
Inicis Va néixer en el si d'una família humil. Als vuit anys va emigrar a Extremadura, on va estudiar batxillerat a Càceres i on va començar a aficionar-se al cinema.
A setze anys es va traslladar a Madrid, però no es va poder matricular a l'Escola de Cinema, com era la seva intenció, ja que va ser clausurada pel general Franco. Va exercir diverses feines de manera temporal, fins que va aconseguir entrar a treballar d'auxiliar administratiu a la Compañía Telefónica Nacional de España, on va quedar-se dotze anys. Gràcies a aquesta feina es va poder comprar la primera càmera Súper 8, i va ser en aquesta època que es va iniciar en el teatre d'avantguarda com a membre del grup teatral Los Goliardos.
A final de la dècada del 1970 va escriure guions de còmic i va col·laborar en revistes contraculturals com Star, El Víbora i Vibraciones. El 1972 va començar a rodar els primers curtmetratges en Súper 8 i es va convertir en una de les figures capdavanteres de la movida madrileña quan va crear un duet de punk-glam rock paròdic amb Fabio McNamara. En la seva faceta d'escriptor va publicar, entre d'altres, una novel·la curta anomenada Fuego en las entrañas i una fotonovel·la pornogràfica: Toda tuya. També va col·laborar en diaris i revistes com El País, Diario 16 i La Luna.
El 1980 i amb 500.000 pessetes va aconseguir rodar la primera pel·lícula: Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón. Gràcies a l'èxit de les seves primeres pel·lícules l'any 1985 va fundar, juntament amb el seu germà Agustín Almodóvar, la productora cinematogràfica El Deseo, amb la qual, a més de produir les seves pel·lícules, ha ajudat tot un seguit de noms joves de la cinematografia espanyola: Álex de la Iglesia, Guillermo del Toro, Daniel Calparsoro, Mónica Laguna i Isabel Coixet, entre d'altres.
L'any 2003 Almodóvar es va convertir en un dels cineastes més actius de la plataforma No a la guerra, contrària a la Guerra d'Iraq. L'any 2006 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts i el 2007 amb el Premi Internacional Terenci Moix a la millor pel·lícula de l'any per Volver.
Obra musical Amb McNamara, ¡Como está el servicio... de señoras!, editat per Lollipop.
Obra cinematogràfica El cinema d'Almodóvar conrea un naturalisme que desconstrueix l'usual costumisme burgès del cinema espanyol. Sol representar, per contra, una realitat marginal i abunda en elements escandalosos i provocadors: policies corruptes, consum de drogues, maltractament, prostitució, nens precoços, gamarussos filosòfics, homosexualitat, etc., tot això sense renunciar a un humor irreverent i sense eludir el sexe explícit.
La funció de l'ocasional element escandalós i de mal gust que incorpora a les seves pel·lícules és, com en el cas dels surrealistes, épater le bourgeois (pertorbar els burgesos), però també els intel·lectuals. Amb el temps, no obstant això, va desenvolupant històries cada vegada més sofisticades, coloristes i properes al melodrama clàssic inspirat en Douglas Sirk, i va polint la seva escriptura fins a convertir-se en un formidable guionista, amo del ritme i l'estructura narrativa.
La seva experiència com a actor i cantant l'ha transformat en un gran director d'actors, especialment dels personatges femenins amb històries carregades de dramatisme. Amb el temps també ha aconseguit convertir-se en un gran guionista, amb una bona depuració estilística que no prescindeix de troballes formals ocasionals i brillants.
No es poden classificar les pel·lícules d'Almodóvar en etapes, però alguns parlen de:
Etapa punk: Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón i Laberinto de pasiones. Etapa amb una clara influència de Berlanga i Fellini: Entre tinieblas i ¿Qué he hecho yo para merecer esto?. Etapa clàssica-mestra: Matador, La ley del deseo, Mujeres al borde de un ataque de nervios, ¡Átame! i Tacones lejanos. Etapa experimental: Kika, La flor de mi secreto i Carne Trémula. Etapa refinada-avantguardista: Todo sobre mi madre, Hable con ella, La mala educación i Volver.
Antecedents pictòrics miniatura|En una escena de La piel que habito fa referència a l'obra Venus i Cupido de Tiziano. Pocs detalls dels plans d'Almodóvar s'escapen al seu ull perfeccionista. Com a director, té cura la composició fins a l'extrem i inspira moltes de les seves escenes en les creacions d'altres mestres. Ha utilitzat l'art pictòric a partir de diverses estratègies -des dels cartells de crèdit de les seves pel·lícules fins a la recreació d'escenes pertanyents a famoses pintures mitjançant la composició dels plans i la disposició dels seus personatges en les escenes -. Alguns d'aquests referents són Roy Lichtenstein, Mark Rothko, Edward Hopper, René Magritte, Piet Mondrian, Alfred Kubin, Jean Cocteau, Diego Velázquez, Nazario Luque, David Hockney, Ramon Masats, Louise Bourgeois, Salvador Dalí i Tiziano.
ELS COLORS
El cinema de Pedro Almodóvar predomina per una estètica acolorida i extravagant, creant l'atmosfera idònia per les seves històries melodramàtiques i provocatives. Tracta els colors com a expressió pura dels sentiments i les accions dels personatges. Contrasta els tons més càlids com el vermell, el groc, el taronja, tons marrons... amb els tons més freds com el blau o el verd. Tracta amb tons primaris i secundaris, però de manera molt saturada, per tal que tinguin molta presència i acompanyin en tot moment les accions de la trama.
Amb el color, Almodóvar potencia els sentiments: el blau com a color per representar l'amistat, la tranquil·litat, l'estabilitat; el groc com a color alegre, però també traïdor; el rosa, amb connotacions femenines; el verd, l'enveja, però també com a color associat a tot allò positiu, esperançador; el negre, com a mort, foscor, el que connecta amb el món de les ombres; i el vermell, el color que per Almodóvar ho engloba tot. El vermell és passió i amor, desig i sexe, seducció i bogeria; també és foc i violència, dolor i sang, per tant, també és mort, però també vida. Almodóvar tracta el vermell en totes les seves tonalitats, des de vermell ataronjat, que alleugereix, passant per vermell potent, que és passional, fins a vermell grana, que és dolor i violència. El vermell és tot allò extrem i exagerat i, per tant, s'escau perfectament amb el cinema que transmet Pedro Almodóvar.
Filmografia Filmografia principal: {| border="2" cellpadding=4 cellspacing=0 style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" |- align=center bgcolor="#b0c4de" !Any !Títol !style="width:60px;" | Director !style="width:60px;" | Guionista !style="width:60px;" | Música !style="width:60px;" | Actor !Notes |- | 1978 || ¿Qué hace una chica como tú en un sitio como éste? || || || || || Dir.: Fernando Colomo |- | 1978 || Salomé || || || || || |- | 1978 || Un hombre llamado Flor de Otoño || || || || || Dir.: Pedro Olea |- | 1980 || Arrebato || || || || || Dir.: Iván Zulueta. Veu |- | 1980 || Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón || || || || || |- | 1982 || Laberinto de pasiones || || || || || |- | 1983 || Entre tinieblas || || || || || |- | 1984 || ¿Qué he hecho yo para merecer esto? || || || || || |- | 1986 || Matador || || || || || |- | 1987 || La ley del deseo || || || || || |- | 1988 || Mujeres al borde de un ataque de nervios || || || || || |- | 1990 || ¡Átame! || || || || || |- | 1991 || Tacones lejanos || || || || || |- | 1993 || Kika || || || || || |- | 1995 || La flor de mi secreto || || || || || |- | 1997 || Carne trémula || || || || || |- | 1999 || Todo sobre mi madre || || || || || |- | 2002 || Hable con ella || || || || || |- | 2004 || La mala educación || || || || || |- | 2006 || Volver || || || || || |- | 2009 || Los abrazos rotos || || || || || |- | 2011 || La piel que habito || || || || || |- | 2013 || Los amantes pasajeros || || || || || |- | 2016 || Julieta || || || || || |- | 2019 || Dolor y gloria || || || || || |- | 2021 || Madres paralelas || || || || || |- |2024 |La habitación de al lado|
Nominacions i premis Nota: s'esmenten tant les nominacions que ha rebut personalment Pedro Almodóvar en la seva faceta de guionista i director, com les nominacions a millor pel·lícula Premis Goya Any Categoria Pel·lícula Resultat 1989 Millor pel·lícula Mujeres al borde de un ataque de nervios Millor director Millor guió original 1991 Millor pel·lícula ¡Átame! Millor director Millor guió original 1996 Millor director La flor de mi secreto 2000 Millor pel·lícula Todo sobre mi madre Millor director Millor guió original 2003 Millor pel·lícula Hable con ella Millor director Millor guió original 2005 Millor pel·lícula La mala educación Millor director 2007 Millor pel·lícula Volver Millor director Millor guió original 2010Millor guió originalLos abrazos rotos2012Millor guió adaptatLa piel que habitoMillor director2015Millor pel·lículaRelatos salvajes2017Millor directorJulietaMillor guió adaptat2020Millor guió originalDolor y gloriaMillor director2022Millor directorMadres paralelas
Oscar Any Categoria Pel·lícula Resultat 1989 Millor pel·lícula de parla no anglesa Mujeres al borde de un ataque de nervios 1998 Todo sobre mi madre 2002 Millor director Hable con ella Millor guió original
Globus d'Or Any Categoria Pel·lícula Resultat 1989 Millor pel·lícula de parla no anglesa Mujeres al borde de un ataque de nervios Nominat 1998 Millor pel·lícula de parla no anglesa Todo sobre mi madre Guanyador 2002 Millor pel·lícula de parla no anglesa Hable con ella Guanyador 2007 Millor pel·lícula de parla no anglesa Volver Nominat
Premis César Any Categoria Pel·lícula Resultat 1991 Millor pel·lícula estrangera ¡Átame! Candidata 1992 Millor pel·lícula estrangera Tacones lejanos Guanyador 1999 César Honorífic 2000 Millor pel·lícula estrangera Todo sobre mi madre Guanyador 2003 Millor pel·lícula de la Unió Europea Hable con ella Guanyador 2005 Millor pel·lícula de la Unió Europea La mala educación Candidata 2007 Millor pel·lícula estrangera Volver Candidata
Premi BAFTA Any Categoria Pel·lícula Resultat 1990 Millor pel·lícula de parla no anglesa Mujeres al borde de un ataque de nervios Candidata 1999 Millor pel·lícula de parla no anglesa Carne trémula Candidata 2000 Millor direcció Todo sobre mi madre Guanyador 2000 Millor guió original Todo sobre mi madre Candidat 2000 Millor pel·lícula de parla no anglesa Todo sobre mi madre Guanyador 2003 Millor guió original Hable con ella Guanyador 2003 Millor pel·lícula de parla no anglesa Hable con ella Guanyador 2005 Millor pel·lícula de parla no anglesa Volver Candidata 2005 Millor pel·lícula de parla no anglesa La mala educación Candidata
Festivals de Cinema Festival Internacional de Cinema de Berlín Any Categoria Pel·lícula Resultat 1990 Os d'Or ¡Átame! Candidata
Festival Internacional de Cinema de Canes Any Categoria Pel·lícula Resultat 1999 Millor direcció Todo sobre mi madre Guanyador 2006 Palma d'Or Volver Candidata 2006 Millor guió Volver Guanyador 2006 Palma d'Or Todo sobre mi madre Candidata
Festival Internacional de Cinema de Venècia Any Categoria Pel·lícula Resultat 2006 Osella al millor guió Mujeres al borde de un ataque de nervios Guanyador2024Lleó d'OrLa habitación de al ladoGuanyador
Referències
Enllaços externs