La síndrome d'Asperger (SA), coneguda també com a Asperger, és un trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD) caracteritzat, igual que altres formes d'autisme, per importants dificultats en la interacció social i la comunicació no verbal, juntament amb els interessos limitats i conductes repetitives.Autism Spectrum Disorder, del National Institute of Mental Health (septembre 2015)
És el trastorn més lleu de l'espectre autista (TEA)Trastorno del Espectro del Autismo 299.00 (F84.0). Criterios diagnósticos i es diferencia dels altres trastorns d'aquest espectre en el fet que no hi ha retard en l'aparició del llenguatge o dèficit intel·lectual. Tot i que no s'utilitzen per al diagnòstic, són freqüents una manca de destresa física i un ús atípic del llenguatge. Els signes generalment comencen abans dels dos anys i en general duren per a tota la vida.
Aquesta síndrome va ser anomenada pels treballs del pediatre austríac Hans Asperger el 1944, on va descriure els nens als quals mancava la comunicació no verbal, tenien l'empatia limitada i eren físicament maldestres. Aquests treballs no van ser revelats fins al 1981 per la psiquiatra britànica Lorna Wing, que va crear la concepció moderna de la síndrome d'Asperger. Se’n va fer un diagnòstic normalitzat a principis de 1990. El 1991 se’n va iniciar un període de divulgació quan la psicòloga alemanya Uta Frith va traduir a l'anglès els treballs d'Asperger. Posteriorment, aquests treballs van tenir una àmplia cobertura mediàtica.
La causa o les causes exactes de la síndrome d'Asperger són desconegudes. Com els altres trastorns de l'espectre autista, se suggereixen components genètics, però no s'han determinat de manera concloent. Es creu que els factors ambientals també hi tenen un paper. Les investigacions neurològiques han revelat característiques en el funcionament del cervell que originen dèficits selectius d'empatia.
El diagnòstic de la síndrome d'Asperger es va retirar el 2013 de la cinquena edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), i actualment les persones amb aquests símptomes s'inclouen dins del trastorn de l'espectre autista (TEA), juntament amb l'autisme i el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (PDD-NOS, pervasive developmental disorder not otherwise specified). Es manté dins de la desena edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10, capítol V; F84) des del 2015.
No hi ha un tractament únic; quan s'ha establert el diagnòstic es pot proposar un enfocament multidisciplinari. L'eficàcia de certes intervencions és difícil d'estimar perquè les dades són escasses. Les teràpies conductuals se centren a millorar les deficiències específiques: habilitats pobres de comunicació, rutines obsessives i repetitives, i manca de destresa física. Les intervencions poden incloure l'entrenament en habilitats socials, teràpies cognitivoconductuals (tcc), fisioteràpia, logopèdia, formació dels pares, i els medicaments per als problemes associats, com ara l'estat d'ànim o ansietat. La majoria dels nens milloren quan es converteixen en adults, però les dificultats socials i de comunicació persisteixen. A més, les persones amb Asperger són vulnerables a molts dels trastorns de l'estat d'ànim, especialment l'ansietat i la depressió.
En 2015, prop de 37,2 milions de persones a tot el món tenien aquesta síndrome.
Es mantenen moltes preguntes i controvèrsies sobre els aspectes de la síndrome. Alguns investigadors, com Simon Baron-Cohen, i les persones amb Asperger han qüestionat si la síndrome s'ha de considerar com una diferència en comptes d'una discapacitat que s'ha de tractar o curar. Les limitacions paralitzants, especialment en societat, estan associades amb una singularitat que de vegades és excepcional.
L'any 2006 es va declarar l'Any Internacional de la Síndrome d'Asperger, per complir en aquest any el centenari del naixement de Hans Asperger i el 25è aniversari del moment en què la psiquiatra Lorna Wing va donar a conèixer internacionalment el trastorn. A partir de l'any 2007, el dia 18 de febrer se celebra el Dia Internacional Asperger, en record del naixement de Hans Asperger.
La fascinació per aquesta síndrome es tradueix en nombroses representacions de la cultura popular.
Identificació i classificació
Tots els trastorns relacionats amb l'autisme són difícils de definir. La seva classificació sovint és objecte de debats multidisciplinaris. La síndrome d'Asperger és generalment reconeguda com un dels trastorns de l'espectre autista (TEA), un grup de trastorns del neurodesenvolupament amb característiques semblants i difícils de separar (d'aquí l'ús del terme «espectre autista»). Són diferenciats dins d'aquest espectre amb els noms: trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (PDD-NOS) autisme infantil, típic o de Kanner síndrome d'Asperger (SA) autisme d'alt funcionament o atípic (AAF) Es caracteritzen per problemes de comunicació i les interaccions socials, que interrompen el desenvolupament de l'individu. S'acompanyen de comportaments i interessos limitats o comportaments repetitius. Hi ha moltes similituds entre l'autisme greu i la síndrome d'Asperger, que són considerats com els que estan situats en els dos extrems d'aquest espectre. L'autisme «típic» (autisme infantil, conegut també com a «autisme de Kanner») és distingeix de la síndrome d'Asperger principalment pel retard en l'aparició del llenguatge. A més, en l'autisme típic pot haver-hi un retard mental, mentre que no n'hi ha cap en la síndrome Asperger. Entre els trastorns generalitzats del desenvolupament, l'autisme infantil i la síndrome d'Asperger reuneixen les característiques clàssiques de la tríada autista: comunicació, interacció social, i comportament repetitiu o interessos limitats. La síndrome de Rett i el trastorn desintegratiu infantil, més rars, comparteixen punts comuns amb l'autisme, però tenen causes específiques o diferents desenvolupaments. Es pot fer un diagnòstic de trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat si un dels criteris del TGD no es compleix.
Queden moltes qüestions sobre la identificació i la classificació de la síndrome d'Asperger. No sempre és considerada com una entitat diferent, cosa que planteja la qüestió de la seva mateixa existència, en particular a causa dels dubtes sobre la necessitat de distingir-lo de l'autisme d'alt funcionament (high functionning autism, HFA).Autisme i síndrome d'Asperger, de la web Autisme i síndrome d'Asperger La psicoanalista Maria Rhode va dir que la distinció entre la síndrome d'Asperger i l'autisme és recent; per a ella, cada persona amb Asperger és única i l'Asperger podria ser un espectre autista per si mateix.
La desena edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10), publicat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1993, va qüestionar la validesa nosològica d'aquesta síndrome. La quarta edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV) va d'incloure la síndrome d'Asperger al grup dels trastorns generalitzats del desenvolupament. La següent edició (DSM-5), publicada el 2013, va eliminar el diagnòstic de síndrome d'Asperger per integrar-lo dins d'un nou diagnòstic de trastorn de l'espectre autista, i li assigna una escala de gravetat (greu, moderat o lleu).«299.80 Asperger's Disorder», DSM-5 Development de la American Psychiatric Association (1994)
Característiques Com el TGD, la síndrome d'Asperger es caracteritza per un conjunt de símptomes que inclouen els relacionats amb les interaccions socials i els interessos. L'ús atípic del llenguatge i manca de destresa física són també símptomes comuns, encara que no sempre són tinguts en compte en els criteris de diagnòstic.
Els nens sovint són conscients de la seva diferència entre els sis i vuit anys, i comencen a desenvolupar estratègies de compensació. Poden tenir dificultats per fer amics, organitzar-se, estar atents i adquirir autonomia. No obstant això, com ha dit Daniel Tammet (entre d'altres), la visió de la síndrome d'Asperger és distorsionada per la imatge que es dona en la cultura popular (per exemple, en la pel·lícula Rain Man, que presenta un savi autista amb una discapacitat greu). Hi ha moltes formes d'autisme però cap d'elles és «típica».
De la mateixa manera, la magnitud dels símptomes varia; per al psicòleg, Tony Attwood,
El psiquiatre Laurent Mottron adverteix que la síndrome d'Asperger queda molt invalidada si no es reconeguda i si no es dona un suport adequat, i que el DSM l'avalua amb la mateixa gravetat que l'autisme.
Per al psicòleg Peter Vermeulen:
Les relacions socials
Les persones amb Asperger generalment tenen menys problemes socials que altres persones autistes. Tenen poques amistats, juguen poc amb nens de la seva edat i prefereixen l'isolament.
En no tenir la capacitat innata de comprendre les comunicacions interpersonals i el llenguatge no verbal, presenten un retard en la maduresa social (dos anys de mitjana en l'adquisició del concepte de l'amistat) i en l'empatia, així com dificultats per controlar les seves emocions. Mentre que els nens neurotípics comprenen molt bé els codis socials i l'expressió dels sentiments a partir dels cinc anys, els Asperger perceben el món físic (i s'interessen en ell) abans que el món social.
Diversos estudis han demostrat que els estímuls socials (somriure, la cara del nadó...) no activen les emocions positives de l'autista i de l'Asperger. Pateixen un «dèficit específic en el reconeixement d'emocions», especialment per al reconeixement facial i l'ús de senyals no facials (gestos, context...), fet que explica que miren poc als ulls dels seus interlocutors, empren pocs gestos i presenten una cara poc expressiva o sense expressió.
Els Asperger poden comunicar-se verbalment però sense veure els senyals socials. Poden començar un llarg monòleg sobre la seva àrea d'interès, sense entendre ni veure el cansament del seu interlocutor, la voluntat de canviar el tema o acabar la conversa. Aquesta incapacitat per respondre a les interaccions socials es pot interpretar com un menyspreu del benestar i dels sentiments dels altres o com un egocentrisme extrem, que fan passar a les persones Asperger per insensibles. Està estesa la idea que els Asperger no tenen empatia. Tony Attwood (entre d'altres) matisa:
El que li succeeix a un individu Asperger no es pot aplicar als altres. Alguns mostren un mutisme selectiu; no parlen gens amb la majoria de la gent, però poden parlar excessivament amb persones específiques. Ells trien parlar només amb les persones que els agrada. Molts aprenen els codis socials per imitació, per compensar. En situacions de contacte social, els Asperger sovint es concedeixen un temps de reflexió abans de respondre. Les seves dificultats augmenten amb el nombre de persones amb les que interactua i del seu grau d'estrès:
Aquestes dificultats afecten tant la incapacitat per interpretar les seves pròpies emocions com les dels altres. A causa d'aquestes limitacions, els Asperger tenen dificultats per resoldre els conflictes. Són poc diplomàtics i poc convincents, es mostren perfeccionistes i no els agrada admetre els seus errors, i eviten les peticions dels altres. Són propensos a informar d'errors i espifiades sense sentir vergonya. Sovint, aquestes observacions estan mal interpretades pels altres, que els veuen com a hostils i crítics. Tony Attwood cita l'exemple d'adolescents que assenyalen un error del seu professor davant de tota la classe, concloent que «el desig de corregir l'error té preferència al respecte al mestre». Els Asperger poden desenvolupar una preocupació per la imatge que donen i la por a «ficar la pota». També poden mostrar dificultats per percebre l'engany i la mentida, i poden ser ingenus en la seva relació amb els altres, fent que siguin molt sovint persones fonamentalment honestes i sinceres.