miniatura|Escut de Navarra abans del miniatura|Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.
En 1979, durant la transició espanyola, es va establir el Parlament de Navarra com a ens de representació electa prèvia a l'autonomia, la composició de la qual i atribucions actuals es van reglamentar en 1982, amb la Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra. El Parlament té com a segona denominació Cortes de Navarra.
Tres estats L'aparició d'aquesta institució en la baixa edat mitjana a Navarra no era un organisme completament original. A Europa, en la mateixa època, sorgien estructures similars. Va ser una evolució de la Cúria o Cort del rei, convocada pel monarca, amb interaccions de les assemblees, juntes i germanors amb intencions més o menys sedicioses.
No tenien una seu fixa, però predominaven Pamplona i Olite com a llocs on es realitzaven les reunions, en menor mesura Tafalla i ocasionalment Estella-Lizarra, Sangüesa i Tudela. Així i tot van existir altres punts de reunió esporàdics.
La denominació de Tres Estats és d'origen francès. Està recollida l'any 1319, però es generalitzaria pel . Es refereix als tres estaments que, després del rei, estaven presents en les Corts Generals, segons la seva influència de poder. L'estament Militar corresponent a la classe dels homes rics; L'estament Eclesiàstic corresponent a l'Església; i les Universitats que correspon a les Bones Viles.
A més, en la societat navarresa i seguint de dalt a baix existien altres estaments, no presents en les Corts: El dels camperols pecheros que ha de pagar pechas sense dret a estar a les Corts però sí a ajuntaments i concejos. Els collazos són camperols lligats a la terra, de servitud, encara que evolucionarien a ser arrendataris. Finalment, en l'escalafó social estaven les minories religioses de jueus, moros i els grups marginals.
Cada estament deliberava per separat i després exposaven les seves decisions a la resta dels estaments.
L'estat de la noblesa o braç militar Dins de la noblesa navarresa del existien tres graons. Rics-homes o barons amb grans patrimonis i amb vinculació amb el monarca pels seus serveis militars. Participaven en les rendes del mateix i eren habituals en la Cúria o Cort règia. Cavallers, també prestaven serveis militars amb les seves prebendes, però eren de segon grau. Infantons, d'escàs patrimoni, amb escasses rendes. Desplaçats del poder i de les funcions militars. Amb Sanç el Fort, ocasionalment apareixen en l'entorn sobirà.
Al principi la presència era a títol personal, però posteriorment eren representatius. Els infanzones van ser especialment actius al , formant una Junta, amb autorització real, per defensar els seus interessos. Amb Teobald I es va crear una comissió per fixar per escrit els deures i drets de la noblesa. Donada l'actitud rebel dels infanzones, freqüentment no eren convocats, i al final seran prohibits per Joana I de Navarra i Felip III Evreux. En les reunions solemnes eren entre vint i trenta-cinc membres, però en altres convocatòries acudien un nombre menor.
L'estat eclesiàstic o dels prelats Era el menys nombrós dels estats. Oscil·laven entre els 6 i 14 membres. Prèviament a les Corts, la presència d'algun prelat en la Cúria règia era habitual. El bisbe de Pamplona era el més habitual, però també altres bisbes, doncs parteix del territori de Navarra pertanyia a altres diòcesis, com Tarassona, Calahorra, Baiona i Dax. Així mateix participaven altres priores (Sant Joan de Jerusalem i de Roncesvalles) i abats del regne (Iratxe, la Oliva, Leire, Iranzu i Urdazubi). Inicialment a títol personal i després com a representació de tota el clergat. A partir de 1328 la seva presència es va fer habitual. Al capdavant es trobava el bisbe de Pamplona, i a partir del segle XV el prior de Roncesvalles dirigia als prelats en absència del bisbe.
L'estat de les universitats o bones viles Aquest estament estava format per nuclis de població amb un estatut particular per mitjà de furs. Inicialment es van agrupar en germanors de les bones viles. L'evolució va ser la següent: Sembla que les primeres van ser el burg de San Cernín, Estella-Lizarra, Sangüesa, Olite, Los Arcos i Puente la Reina que són les sis viles que el monarca agrupa en el moment de nomenar jutges. Tot i això la primera Germanor coneguda és en 1274 que a més dels sis anteriors es van agrupar la població de San Nicolás que estava unida al burg de San Cernín, Viana, Laguardia, Donibane Garazi i Burguete que eren francs i no depenien de cap senyor, sense càrregues senyorials, amb llibertat de comprar i vendre propietats, amb normatives pròpies i autoritats com a alcalde, prebost o almirall i jurats.
Posteriorment es van ser incorporant uns altres com Tudela en 1283; Villafranca en 1294; Larrasoaina, Villava i Monreal en 1297; San Vicente, Lumbier, i un efímer desdoblament de Puente la Reina, Zubiurrutia el 1298; després de la mort de la reina Joana I de Navarra es van sumar Corella i Aguilar de Codés, mentre que no participaven San Juan i Zubiurrutia.
Successivament en 1328 per a la successió de Carles I de Navarra es despenjava alguna de les prèvies i es van ser afegint unes altres en les quals si hi havia dependència d'un senyor i pagament de pechas fins i tot va haver-hi representants de nuclis de pagesos. Això va provocar tensions que va portar a l'exclusió dels nuclis dels pagesos durant el regnat de Carles II. La modificació de les viles participants era habitual en cada període, exceptuant el nucli principal.
Les bones viles participaven en les Corts a través de representants anomenats procuradors, mandaderos, missatgers i a vegades ambaixadors, al que se'ls atorgaven plens poders per acordar.
Història Sorgiment La presència d'elements burgesos en els estaments de poder és molt antiga. Ja amb Alfons el Bataller, hi havia presència d'esporàdica i a títol personal d'alguns membres de comunitats urbanes en la cort reial.
Al primera intervenció coneguda de representants de les bones viles en un assumpte polític va ser en el regnat de Sanç VII el Fort, quan el rei els va fer jurar un pacte amb Jaume I d'Aragó, que suposava decidir sobre la successió en la corona.
Els diferents grups socials havien format diverses juntes, germanors o unitats amb la finalitat de defensar el seu estatus jurídic i incrementar la seva acció política. Les primeres juntes van deure ser la que agrupaven als infanzones, per defensar-se dels rics-homes. Amb la dinastia Xampanya aquestes juntes van evolucionar i reivindicaven els seus drets enfront del monarca, que desconeixia els costums del regne. En aquesta conjuntura, també les comunitats burgeses van començar a agrupar-se. Probablement amb Teobald I es van agrupar les sis principals bones viles.
Després de la mort de Teobald I en 1253 les bones viles es van unir amb els diversos al costat d'infanzones, rics-homes i l'alt clergat, per exigir al monarca un jurament que garantís els seus privilegis. Fent-ho en una magna assemblea similar a una Cúria General, és a dir una cort ampliada. Encara que aquesta denominació de Cúria General no apareixerà en la documentació fins a 1274. Donant lloc a un pacte entre el rei i el regne.
A partir d'aquest moment són bastant freqüents les reunions de la Cúria General convocada pel rei o pel seu lloctinent amb assistència de nobles, representants de bones viles i en alguns casos prelats. Fins a 1328 va haver-hi almenys setze reunions, entre altres els conflictes successoris de 1305, 1316 i 1328 en absència dels monarques de la dinastia dels Capet. Encara que la Junta d'Infanzones i la Germanor de bones viles actuaven per separat, a vegades s'agrupaven i al seu torn amb els rics-homes i prelats perquè es tinguessin en compte els seus furs, usos, privilegis i franqueses. Eren assemblees irregulars però els monarques havien de tenir-les en compte. La culminació va ser en 1328 quan rics-homes, cavallers i els representants de bones viles van decidir destituir al governador per guardar el regne per qui hagi de regnar i uns dies després sumant-se els representants del clergat i de comunitats vilanes van proclamar els drets al tron de Joana II i el seu espòs Felip III Evreux. Aquests van haver de negociar la fórmula de jurament.
Període de consolidació (1329-1441) Amb els nous reis en 1329 es van prohibir les juntes i assemblees i la participació es va canalitzar a través de la Cort General o Corts, quedant, probablement llavors, articulada en Tres Estats: Eclesiàstics: pel bisbe de Pamplona a més de *priores i abats que eren amos d'amplis dominis. Nobiliari: per rics-homes i cavallers i escuders lligats per serveis militars a la corona que eren convenientment pagats. Bones viles. Representants dels nuclis de població franca.
Tenia atribucions judicials i vetllava per la conservació dels furs i privilegis de cada grup i el jurament que havien fet els sobirans. En aquest període les Corts es van ser consolidant amb convocatòries periòdiques, amb un ritme com a poc anual. Una de les funcions principals era la de sufragar despeses dels monarques, que com a representació del regne, atorgaven al mateix, la major part de les vegades sense oposar resistència. No suposava una fiscalització dels ingressos de la monarquia, ni s'encarregaven del cobrament, que ho realitzaven els funcionaris del rei. Però si era una forma, com els sobirans en alguna ocasió van haver de reconèixer, que aquesta aportació no era obligatòria, sinó donatius. Les aportacions es realitzaven de dues formes. Una per les casernes és a dir ajudes directes per foc, per casa. L'altre tipus era la imposició, una quantitat proporcional pel preu de venda. Inicialment el pagament era de tots els súbdits, però posteriorment els reis van ser concedint excepcions, primer a alguns nobles, després a l'alt clergat i a algunes viles.
També els reis i els seus hereus juraven als Tres Estats a l'inici, com va fer Carles II en 1350, Carles III en 1390, Blanca i Joan en 1429.
En la mateixa també es presentaven reclamacions contra actuacions dels monarques o dels seus lloctinents. Els greuges havia de reparar-los el rei mitjançant ordenances corresponents.
Quan el Cisma en el Concili de Constança de 1416 es van enviar ambaixadors navarresos investits dels poders dels Tres Estats, i fins llavors se li va obligar el monarca a mantenir-se al costat del papa d'Avinyó. Quant a les guerres, la petició de consell, sembla que era monetaris.
Guerra Civil (1441-1512)
La mort de Blanca I va portar al fet que el rei consort Joan II es quedés para si la corona, en lloc de cedir-la al seu fill Carles de Viana iniciant-se en 1451 una llarga Guerra civil. En aquest clima Joan II i el Príncep van convocar a les Corts, però a elles només acudien els corresponents a cada bàndol. En trenta-vuit anys es van reunir almenys seixanta-nou cops. Després de la mort de Joan II en 1479 els Tres Estats en algunes ocasions es reunien per separat però en unes altres s'ajuntaven representants d'ambdues faccions. Llavors les reunions en comptes de durar uns dies van començar a allargar-se durant setmanes.
Van seguir guardant els furs i privilegis, però amb un millor aparell burocràtic que tenia un secretari al capdavant, i els reis van seguir jurant davant elles com va ser en 1479 per Magdalena d'Orleans com regent de Francesc I de Foix, aquest mateix quan es va coronar en 1481, i els reis Caterina i Juan en 1494.
El nombre de reclamacions va fer que es creés al figura del síndic en 1508.
Conquesta i Edat Moderna