miniatura|Hilarriak del tipus estela discoïdal al cementiri d'Ainhoa (Lapurdi) El mot basc hilarri (dhil 'mort' i harri 'pedra'), de vegades escrit illarri –i anomenat illargi a la regió de Sara–, és l'equivalent del català 'tomba, sepultura, làpida'. Al País Basc, els hilarriak (plural del mot) tan poden ser el lloc físic d'enterrament (la sepultura) com el sepulcre o estela funerària associada. Generalment és una pedra llarga col·locada al damunt d'una tomba, tot i que hi ha exemples més recents en forma de creu i altres d'antropomorfs amb una secció superior discoïdal. Aquests darreres es coneixen com a esteles discoïdals i, en alguns llocs del País Basc, com a gizonak ('els homes') o harri gizonak ('els homes de pedra').
L'estela discoïdal basca és un monument integrat en un sistema de creences, mites i costums que han arribat fins als nostres dies des de l'antiguitat. Aquestes creences s'integren en una societat on la mort es concep com una transició d'una forma de vida a una altra, on els morts tenen una vida després de la mort comparable a la dels vius, on romanen a la casa on vivien (cf. etxajaun), on la creença en les aparicions dels difunts és universalment acceptada (cf. gerixeti, zuzidun txakurra), i on les efígies i representacions dels avantpassats cobren vida i es comporten de vegades com ho haurien fet els que representen.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Estela discoïdal Argizaiola Lauburu
Categoria:Cultura del País Basc Categoria:Ritus cristians Categoria:Tombes