Aquesta és la llista dels còmics de Mortadel·lo i Filemó, de Francisco Ibáñez, ordenats per data de publicació. S'hi indica part de l'argument.

El sulfat atòmic

El sulfat atòmic (El sulfato atómico originalment en castellà) és la primera història llarga que va dibuixar Francisco Ibáñez sobre Mortadel·lo i Filemó (i de fet, qualsevol altre personatge seu). Va ser publicada serialitzada per Editorial Bruguera a la revista Gran Pulgarcito nº 1 a 23 de 27 de gener del 1969 al 30 de juny de 1969. El 1987 es va republicar en català en la col·lecció Mestres de l'Humor d'Edicions B.

El còmic es distingeix dels posteriors per tenir un estil de dibuix més detallista i per què la història és lineal i no dividida per capítols per així poder-la presentar millor en els lliuraments setmanals de les revistes. A més, té 46 pàgines en comptes de les 44 estàndards que tindran gairebé tota la resta. La distribució de vinyetes segueix un esquema típic de l'escola belga del còmic en què la majoria de pàgines es divideixen en quatre tires de vinyetes. Aquest esquema no seguirà en els còmics immediatament posteriors en què hi haurà una mitjana de cinc tires per pàgina.

Va ser en aquest còmic que va tenir lloc la primera aparició del Superintendent Vicent i del Professor Bacteri.

Argument El sulfat atòmic és un líquid que, segons el professor Bacteri, elimina les plagues del camp. Tanmateix, produeix just l'efecte contrari: engrandeix els animals, pel que representa un greu perill per a la humanitat.

Un dels pots que contenien aquest compost és robat per agents de la república de Tirania. Allí governa el dictador Bruteztrausen, que pretén dominar el món. La missió de Mortadel·lo i Filemó és anar a Tirània i recuperar el pot. Els dos agents, en la fugida, aconsegueixen provocar tal caos que aconsegueixen fins i tot derrocar el règim dictatorial, encara que després se sap que en Trencasostren ocupa el nou càrrec de dictador.

Contra la banda del Llardó

Contra la banda del Llardó (Contra el "gang" del Chicharrón originalment en castellà) és la segona història llarga que va dibuixar Francisco Ibáñez sobre Mortadel·lo i Filemó. Va ser publicat el 1969 a la revista Gran Pulgarcito nº 24 a 34. El 1987 es va republicar en català en la col·lecció Mestres de l'Humor d'Edicions B. A diferència de la història llarga anterior, en aquest cada pàgina es divideix en una mitjana de cinc tires de vinyetes, esquema que l'autor conserva durant els àlbums posteriors. El còmic està dividit en capítols de quatre pàgines per facilitar l'edició en publicacions setmanals d'aquest i cada capítol es presenta amb un títol en verset.

Argument Una banda d'espies internacionals, la "banda del Llardó", s'ha introduït al país. Intenten operar en punts claus i Mortadel·lo i Filemó hauran d'apressar la banda, cosa que fan d'un a un (per ordre): el "Metralleta", el "Paquiderm", Kin-Un el "Raquític", el "Motocicleta", el "Moro", el "Sangonera", el "Blancaneus", el Bescomte Godofred, el "Mongol" i Gedeó el "Llardó", que és el cap de la banda. En cada un dels deu primers capítols s'apressa a un membre diferent de la banda menys a l'últim i onzè en què juntament s'escapen tots de la presó per ser capturats de nou. Els diferents membres de la banda tornen a sortir en l'àlbum ¡Venganza cincuentona! en el que proven de venjar-se del parell d'investigadors. També apareixen a la historieta del Bruguera Equip de mitjans els anys 80 El crecepelo infalible.

Safari pels carrers

Safari pels carrers (Safari callejero originalment en castellà) és la tercera història llarga que va dibuixar Francisco Ibáñez sobre Mortadel·lo i Filemó. Va ser publicada setmanalment entre el 1969 i el 1970 a la revista Gran Pulgarcito nº 42 a 52. El 1990 es va republicar en català en la col·lecció Mestres de l'Humor d'Edicions B.

Argument Un lladre ha entrat a casa del professor Bacteri i ha provocat que tots els animals del seu laboratori s'escapin. Els animals estan sota els efectes d'un sèrum que els canvia el metabolisme i els costums. En Mortadel·lo i en Filemó els hauran de recuperar cercant-los per tota la ciutat.

Agafeu-lo per les banyes

Agafeu-lo per les banyes! (Valor y... ¡al toro! originalment en castellà) és la quarta història llarga que va dibuixar Francisco Ibáñez sobre Mortadel·lo i Filemó. Va ser publicada el 1970 a la revista Gran Pulgarcito nº 53 a 73. Es va republicar en català en la col·lecció Mestres de l'Humor d'Edicions B. L'estil de dibuix d'aquest còmic presenta algunes anormalitats degudes al moment. És un estil més detallat del que és habitual, i això destaca sobretot en les quatre primeres pàgines en què és molt semblant al d'El Sulfat Atòmic, amb quatre tires de vinyetes per article i uns decorats molt elaborats, a l'estil de l'escola belga del còmic. En canvi més endavant, tot i conservar un detallisme dels personatges més elaborat del que és habitual, el còmic torna a les cinc tires de vinyetes per pàgina habituals de l'època. La raó és que en una de les discussions habituals que va tenir amb l'Editorial Bruguera, l'Ibáñez va decidir treballar per una altra editorial, i com que no en tenia els drets d'autor va decidir de fer-ho amb uns personatges nous. Més tard, però, va poder arribar a un acord, i va reciclar les primeres pàgines que ja tenia fetes per fer una història llarga de Mortadel·lo i Filemó, per això hi ha casos en què sembla que el cap d'en Filemó no acabi d'encaixar en el dibuix. És també per això que passi el fet tan poc habitual de què la història comenci amb en Filemó i que la missió es dugui a terme sense intervenció del Súper.Si Valor y al toro fuera una aventura de Tintín ya tendríamos 10 libros analizándola

Argument En Mortadel·lo i en Filemó han de recuperar uns plànols robats per una banda que intenta abandonar la ciutat a bord d'un transatlàntic al que els dos investigadors embarquen per recuperar-los.

El cas del bacallà

El cas del bacallà ("El caso del bacalao", originalment en castellà) és la cinquena història llarga que va dibuixar Francisco Ibáñez sobre Mortadel·lo i Filemó.

La història té cinc capítols perfectament delimitats: un de 28 pàgines i quatre més de quatre. La raó d'aquesta anomalia és que primerament havia de ser una historieta de només 28 pàgines, en la que va deixar un final obert per si es podia acabar per fer un àlbum de 44 pàgines. El primer capítol es va publicar primerament en la revista Gran Pulgarcito en els números del 74 i 84 (del juny a l'agost del 1970) que va ser l'últim de la revista. Els altres capítols es varen publicar en la revista Mortadelo en els números del 0 al 4, aquest últim amb data del 14 de desembre.

En l'aspecte artístic destaca que el primer capítol està més elaborat que la resta i que el segon té una entitat que destaca entre els altres per la seva mala qualitat que crea la sensació que s'ha fet amb preses per part d'un aficionat.

L'argument vertebrador de la segona pel·lícula amb actors de Mortadel·lo i Filemó (Mortadelo y Filemón - Misión: Salvar la Tierra) està en gran part inspirada en el d'aquest àlbum.

Argument Algú està regalant el bacallà a tots els comerciants de la ciutat, que el venen a duro el quilo, provocant que totes les mestresses de casa el comprin per cuinar. Això provoca que la set s'estengui entre els habitants de la ciutat. Mentrestant, a la T.I.A., es descobreix que ha estat obra de Lucrecio Borgio, el rei de la Màfia, de manera que en Mortadel·lo i en Filemó han d'anar al seu amagatall per descobrir que rere aquesta aparent generositat s'amaga un pla maquiavèl·lic consistent en crear una gran quantitat de set per després tallar el subministrament d'aigua i vendre-la a preus desorbitats per enriquir-se. El pla fracassa quan en Mortadel·lo canta una dansa de la pluja i inunda del tot la ciutat. A causa d'això, en el segon capítol la ciutat ha quedat submergida i en el tercer enfangada. Mentrestant, en Mortadel·lo i en Filemó van capturant els membres de la banda.

Chapeau el "esmirriau"

Chapeau el "desnerit" (Chapeau el "esmirriau") és la sisena història llarga que va dibuixar Francisco Ibáñez sobre Mortadel·lo i Filemó. Va ser publicada entre el 1970 i el 1971.

El Súper deixa a càrrec d'en Mortadel·lo i en Filemó amb una moneda antiga i molt valuosa, però tot just l'han posada a la caixa forta que en Chapeau l'"esmirriau" la roba. Tots dos proven d'enfrontar-s'hi, però el seu barret amaga tot de mecanismes de defensa i atac que fan que els pugui esquivar sense esforçar-se.

El llibre està dividit en onze capítols de quatre pàgines, per facilitar la publicació setmanal, en els que proven d'aturar l'enemic, cosa que no aconsegueixen fins a l'últim en què descobreixen que la tan valuosa moneda només és un truc que fa servir el professor Bacteri per comprar tabac en una màquina expenedora que sempre li torna aquella moneda, aconseguint fumar de franc.

Aquest personatge torna a tenir un capítol dedicat en l'àlbum ¡Venganza cincuentona! en el que prova de venjar-se del parell d'investigadors.

La màquina de la canviada

La màquina de la canviada (La máquina del cambiazo en castellà) és la setena història llarga que va dibuixar Francisco Ibáñez sobre Mortadel·lo i Filemó. Es va realitzar en tres moments diferents. La primera part va néixer com una aventura curta el 1969 publicada a la revista Gran Pulgarcito en el seu Extra Verano 1969 amb el mateix títol La máquina del cambiazo, la segona part de dos episodis com una seqüela de l'anterior el 1970 a Super Pulgarcito nº2 i 3 amb els títols El malvado Jack Tortazo y la máquina del cambiazo i Otra racha de traspasos con la máquina del cambiazo, i la tercera part de cinc episodis es va publicar per lliuraments a la revista Mortadelo al llarg del 1971 amb els títols La máquina del cambiazo o la cosecha del porrazo, Y sigue la maquinita, fastidiando, la maldita, ¡Vaya un cambiazo, Jesús! ¡El súper por un obús!, La máquina, cual sardina, se mece en el mar de China, Con el chucho carcamal, la historia llega al final. Al completar-se es va publicar recopilat com a àlbum el mateix 1971 al número 9 de la col·lecció Ases del humor.

La màquina que dona peu a l'argument apareix en altres historietes: ¡La Maldita Maquinita! que és una seqüela directa d'aquest àlbum. El Quinto Centenario, en què la màquina ha estat adaptada per viatjar en el temps. Bajo el Bramido del Trueno!, en què també serveix per als viatges en el temps. La cámara calorífera, historieta curta publicada en un especial de Nadal. La màquina està adaptada per cercar llocs frescos. La cámara busca fresquito, historieta curta publicada en un especial d'estiu. La màquina està adaptada per trobar llocs frescs.

El professor Bacteri ha inventat La máquina del cambiazo. És una màquina que serveix per canviar de posició a la gent. S'hi introdueix una persona, s'hi indiquen unes coordenades i la persona que hi sigui a dins apareixerà en les coordenades indicades, substituint a qui hi hagués en aquell lloc, que apareixerà a la màquina sense saber com ni per què. La TIA vol aprofitar l'invent per capturar a diversos delinqüents. En Mortadel·lo i en Filemó són els encarregats de posar-s'hi per canviar-se de posició amb els criminals.

La caixa dels deu panys

La caixa dels deu panys ("La caja de diez cerrojos", originalment en castellà) és la vuitena història llarga que va dibuixar Francisco Ibáñez sobre Mortadel·lo i Filemó. Va ser publicada el 1971.

Argument