va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principi del , un precursor del moviment del Noucentisme. Va treballar principalment a Girona on comptava amb una sòlida clientela entre la nova burgesia del primer quart de . Va tenir un compromís molt marcat amb el catalanisme i va ser regidor de l'Ajuntament de Girona amb la Lliga Regionalista entre 1920 i 1923. De la mà de l'industrial emprenedor Josep Ensesa i Pujades va dissenyar i construir, a final de la dècada dels anys vint, la urbanització de S'Agaró, potenciant un racó idíl·lic de la Costa Brava amb una arquitectura moderna i harmònica.
Va complementar la seva activitat professional d'arquitecte amb la d'escriptor d'articles i poemes. Com a poeta va resultar guardonat en diverses convocatòries de Jocs Florals. A la seva Girona nadiua, estava relacionat amb el grup d'intel·lectuals format per Xavier Montsalvatge, Prudenci Bertrana, Carles Rahola o Miquel de Palol. Durant els seus estudis a Barcelona, va entrar en contacte amb Josep Carner, Guerau de Liost o Emili Vallès, un nucli literari implicat en el canvi de moviment: del Modernisme cap al Noucentisme.
Biografia miniatura|Casa natal de Masó a GironaVa néixer a la Casa Masó de Girona, on s'havien instal·lat els seus pares, Rafael Masó i Pagès i Paula Valentí i Fuster després de casar-se el 1877. La finca era propietat de la família Valentí.
Rafael Masó era el segon d'onze germans: Santiago, Rafael, Artur, Joan, Francesc de Paula, Àngela, Josep, Alfons, Narcís, Maria i Paula. Dels onze germans, Artur, Josep i Alfons varen morir quan eren infants, i Francesc de Paula Masó a l'adolescència. Els Masó Valentí van créixer en una família conservadora, catòlica, catalanista i il·lustrada, dins d'un ambient culte, propiciat pels interessos literaris i artístics del seu pare, fundador del Diario de Gerona. Allà varen viure de prop diverses iniciatives culturals, als que se sumen l'amor a la ciutat i les seves tradicions. Aquestes influències van marcar la personalitat i la trajectòria de l'arquitecte. D'altra banda, l'ocupació del seu pare com a procurador dels tribunals, va afegir la voluntat d'intervenció a la vida pública entre els valors que va rebre d'ell, junt amb la profunda religiositat.
Rafael Masó va morir a Girona el 13 de juliol del 1935, a l'edat de 54 anys. L'estudi i investigació de la seva obra han estat decisius per a la sensibilització i la recuperació del patrimoni arquitectònic de la ciutat.
Primers estudis i joventut Els estudis de batxillerat els va cursar al col·legi dels Maristes de Girona. Va tenir una educació religiosa rigorosa en el context d'una Girona costumista i patint encara les conseqüències econòmiques de les guerres napoleòniques. Aquestes circumstàncies varen forjar en ell una atenció especial a les tradicions populars, fet que va reflectir en els seus poemes El meu carrer, De la llar, Cançons d'infants, El pessebre dels infants.
Un cop finalitzat el batxillerat el 1895, va estudiar unes assignatures pel curs preparatori d'Arquitectura: Ampliació de física i química general (1895 - 96), Anàlisi matemàtica I i zoologia (1896 - 97), Anàlisi matemàtica II, geometria general, mineralogia i botànica (1897 - 98), Geometria analítica i geometria descriptiva (1898 - 99), i Càlcul diferencial i integral i mecànica racional (1899 - 1900). També va realitzar l'assignatura de dibuix lineal i de figura (1898 - 99), on realitzava dibuixos de còpies de guix, flora i de detalls arquitectònics.
Mentre estudiava el curs preparatori d'arquitectura, entrà en contacte amb la Joventut Catalanista i amb la Congregació Mariana dels Jesuïtes, dues institucions que marcarien el seu estil i compromís catalanista, des de seccions especialitzades d'aquestes organitzacions, com ara l'Agrupació Catalanista d'Esport (1900) o l'Agrupació d'Arts i Lletres (1900), A Girona, aquests joves, que es reunien per parlar d'art i literatura, fundaren la revista Gerunda (1900 - 1901) una revista publicada quinzenalment de ciències, arts i literatura, que conviuria amb les tendències de La Renaixensa i de La Veu de Catalunya, altres revistes destacades de l'època. Començà també a escriure col·laboracions al Diario de Gerona, l'Enderroch (1902) i la revista Vida (1902 - 1903, 34 números publicats) promoguda per Francesc i Antoni Viver, Santiago, Rafael i Joan Masó, Joan Roquet i Rafael Gay de Montellà, i amb diferents col·laboradors especials com Narcís Verdaguer, Raimon Casellas o Prudenci Bertrana. Eren revistes culturals dedicades a l'art i la literatura, amb tendències diverses.
Quan encara no s'havia destacat en la política, es va trobar implicat en uns aldarulls i va ser detingut junt amb el seu germà Santiago Masó i Xavier Montsalvatge, per defensar els resultats electorals de 1901 obtinguts pel Centre Catalanista de Girona, un efímer partit creat al voltant dels ideals nacionalistes.
Estudis d'arquitectura a Barcelona Rafael Masó inicià els estudis d'arquitectura a Barcelona l'any 1900. Sis anys més tard, el 1906, va tornar a la seva Girona natal amb el títol d'arquitecte, en la mateixa promoció dels seus col·legues i amics: Josep M. Pericas i Josep M. Jujol. Amb aquests compartia, a més, l'admiració per Antoni Gaudí, amb qui havia coincidit al Cercle Artístic de Sant Lluc, a Barcelona. Rafael Masó, al costat d'altres artistes, escriptors i intel·lectuals barcelonins, protagonitzà l'evolució del Modernisme vers una alternativa que acabaria esdevenint el Noucentisme.
L'octubre del 1900 Masó es traslladà a Barcelona i es matriculà com a alumne oficial a l'Escola d'Arquitectura. En els projectes realitzats durant els seus estudis, ja es veuen definides la seva personalitat i la seva admiració per Antoni Gaudí. El seu projecte de final de carrera, dedicat a una Llotja de Contractació, va provocar polèmica entre el professorat, per la seva evident inspiració gaudiniana,
Masó considerava Gaudí com el millor representant dels ideals del grup al qual ell pertanyia, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest grup, inspirat per Josep Torras i Bages, es basava en els ideals de la religió catòlica i el catalanisme. A més a més, durant els seus anys d'estudi a Barcelona, Masó va exercir de catequista a la Sagrada Família, coincidint amb la els primers anys de seva edificació.
Durant els seus estudis a l'Escola d'Arquitectura, va forjar una amistat amb Josep Maria Pericas, relació que va durar tota la vida. Tots dos estudiants d'arquitectura varen coincidir a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i a la Congregació Mariana.
Una altra institució amb la que va tenir contactes va ser l'Acadèmia de Llengua Catalana, vinculada a Torras i Bages, on al voltant de Josep Carner hi trobà un grup de joves intel·lectuals que es feien anomenar els cal·ligeneics (bella generació), que seran el nucli fundacional del Noucentisme: Guerau de Liost, Emili Vallès, Joan Alzina i Melis, Francesc Sitjà i Pineda, i Josep M. López-Picó. Durant els seus estudis a Barcelona, Masó no tan sols no deixà les seves activitats als cercles culturals gironins, sinó que engrescà als seus nous amics a col·laborar a la vida cultural de la seva ciutat.
També col·laborà a la revista Montserrat, del grup de Carner, i Vida, escissió de la revista Gerunda; amb el seu germà Santiago, Rafael Gay de Montellà i Prudenci Bertrana, entre altres col·laboradors. Des de Vida es volia dinamitzar la vida a la ciutat, a través d'una crítica decadentista de la Girona morta, titllada de provinciana i avorrida. Aquesta imatge de Girona es reflecteix en els poemes de Rafael Masó escrits en aquella època i en alguns dels treballs de Josep Carner com la seva Evocació mortuòria, un cru retrat de la Girona del canvi de segle.
L'actitud cívica, el catalanisme i el caràcter modernitzador i europeista que propugnava el Noucentisme van fer que Masó desplegués una intensa activitat com com a poeta, urbanista, polític i promotor de l'art i l'arquitectura.
Activitat professional miniatura|esquerra|Interior de la farmàcia Masó, ara Saguer Un cop obtingut el títol d'arquitecte el 1906, Masó tornà a Girona amb la voluntat de intervenir i modernitzar la seva ciutat. Aquest projecte de transformació estava estretament relacionat amb la seva vida personal, professional, cultural i ciutadana.
Les dificultats que l'arquitecte trobà al llarg del seu projecte de canvi, varen causar-li disgusts i desencisos, especialment durant els primers anys, tot i amb això va trobar l'essència del veritable art que cercava en el seu arrelament al món tradicional, familiar i cultural, elements que la ciutat de Girona li oferia.
La seva activitat com a arquitecte va viure la crisi del modernisme i la formulació d'un estil nou a partir d'un cert neopopularisme i de les experiències d'avantguarda de l'arquitectura europea. S'interessà especialment per la domèstica anglesa de Voysey i la Sezession Vienesa representada per Josef Hoffmann, Olbrich i Adolf Loos. Aquests interessos i relacions els va cultivar a través de contactes i lectures de revistes europees, i molt especialment durant el llarg viatge de noces que va fer per Europa el 1912. Amb aquest bagatge i experiències Rafael Masó va contribuir al canvi de gust cap al Noucentisme que es va viure a Girona ara fa cent deu anys.
En el treball de Masó hi trobem també referent de l'arquitectura modernista de Domènech i Montaner, Gaudí, Puig i Cadafalch i Gallissà, entre molts altres.
Masó volia fer per a Girona una arquitectura moderna i inspiradora com era Barcelona, tot i que era conscient de la limitació sociològica i econòmica que afrontava.
L'estudi de la seva arquitectura es concreta en tres períodes:
1906-1911. Les obres d'aquests primers anys són d'una gran diversitat. Més que treballs d'arquitectura, hi predominen projectes d'arts aplicades; mobles, interiors, casulles, banderes, objectes diversos i treballs d'art gràfic, on hi descobrim els seus referents. Per Masó, aquestes obres menors tenien la mateixa importància que les obres d'arquitectura més prestigioses, perquè contribuïen a forjar l'ambient noucentista que estava sorgint. Alguns dels encàrrecs més destacats d'aquest període són la reforma del menjador del Mas El Soler (1906 - 1907) de Sant Hilari, la Farmàcia Masó (1908), actual Farmàcia Saguer, la Casa Batlle (1909), la Farinera Teixidor (1910), el magatzem Ensesa (1911), la Casa Salieti (1910 - 1911) i la primera reforma de la Casa Masó (1910 - 1912), totes a la ciutat de Girona. Com a complement a la seva arquitectura, el 1908, va organitzar juntament amb J. B. Coromina i Ricard Guinó, lExposició d'Artistes Gironins, on es mostraven treballs d'arquitectura de Masó, de pintura de Coromina i d'escultura d'en Guinó. Amb aquesta exposició, Masó presentava la seva feina com una obra d'art més i la relligava a la projecció dels artistes de la ciutat.