Un gal·licisme, també anomenat francesisme, és un estrangerisme provinent de la llengua francesa. Quan no és acceptat normativament, especialment quan ja existeix un equivalent en la llengua que l'adopta, és considerat un barbarisme. A la Catalunya del Nord la influència del francès és directa, pel fet que la llengua francesa subjuga el català en aquell territori; mentre que a les localitats mallorquines de Sóller i l'Arracó, als parlars mallorquinitzants de la Marina i al parlar dels pieds-noirs valencians, balears i nord-catalans a Algèria de finals del , hi ha encara deixes lèxiques del francès. Generalment fan referència a l'alimentació (carrota pastanaga, beta-rave o betrava remolatxa), l'administració, la indumentària (jupa gonella, faldilla) i les tasques relacionades amb el camp. D'altres d'aquests són: arramassar (collir d'en terra), bullota, cornixó (cogombret), pantufles (plantofes), peixa (pesca), retreta (retirada), vatura/vu(a)tura (automòbil), memé/pepé (iaio, iaia), picura (picad(ur)a), mala (bagul). Els casos de Mallorca i dels pied-noirs valencians estan ben estudiats.
Gal·licismes en la llengua catalana Normatius amateur argot avantguarda ballet beix boutique bricolatge brioix bulevard cabaret capó carnet collage complot crep o crêpe croissant debut dossier entrecot foie gras fondue gofra gurmet maître menú mousse naïf ordinador paté peluix rol suflé suite tupè vals xalet xampany xef xofer xovinisme
Barbarismes frapar guixeta votura
Expressions i mots no acceptats boîte bouquet collage déjà vu eau de toilette garçon laissez-faire magret matinée ménage à trois première revue savoir-faire soirée tour vedette vis-à-vis
Vegeu també Castellanisme Anglicisme
Referències
Bibliografia Barri i Masats, Montserrat (1999): Aportació a l'estudi dels gal·licismes del català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
Categoria:Francès Categoria:Lexicologia Categoria:Tipus de paraules