Oriol (del diminutiu llatí aureolus, daureus) és un nom usat tant com a nom propi com a cognom. També es pot trobar Uri o Ori com a variant diminutiva del nom propi.
Originalment era un nom de persona que a l'alta edat mitjana es troba com a nom únic,Vegeu Jordi Bolòs / Josep Moran i Ocerinjàruregui, Repertori d'antropònims catalans (RAC) I, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 1994 d'aquí passà a ser un cognom patronímic, però va tornar a usar-se com a nom de pila fent honor a Sant Josep Oriol; sense poder comptabilitzar les persones inscrites com Josep Oriol que haurien utilitzat només Oriol en la vida quotidiana, la inscripció d'infants amb el nom Oriol s'estengué particularment a partir de la dècada dels 1980.Dades de l'IDESCAT: 15 infants amb aquest nom entre 1960 i 1969, 62 (1970-1979), 274 (1980-1989) i 2.094 (1990-1999). El la dècada 2000-2009, amb 3.268 infants inscrits, era el 48è nom més popular i en la de 2000-2018, amb 4.215, el 31è nom més popular
Etimologia El nom d'Oriol prové de l'adjectiu llatí aureolus, que al seu torn deriva d'aureus ("daurat").
Personatges Persones amb aquest nom han marcat un abans i un després en la història, com és el cas de Sant Josep Oriol (un capellà que diuen feia miracles).
Referències
Categoria:Prenoms masculins Categoria:Prenoms llatins