La 21a Divisió Panzer (en alemany:21. Panzer-Division) va ser una divisió cuirassada alemanya, coneguda principalment pel seu paper en els combats de la campanya del nord d'Àfrica entre 1941 i 1943 durant la Segona Guerra Mundial, quan era una de les dues divisions cuirassades que formaven l'Afrika Korps.
Història La unitat va crear-se originalment com a 5a Divisió Lleugera o 5a Divisió Lleugera Afrika al nord d'Àfrica a inicis de 1941, a partir d'una munió d'unitats menors que van ser traslladades per donar suport a les forces italianes prop del col·lapse a Cirenaica. Entre els seus elements n'hi havia de la 3a Divisió Panzer, la unitat inicialment destinada al nord d'Àfrica a l'estiu de 1940.
La primera unitat incorporada va ser el 39è Batalló Panzerjager (antitanc). Era una unitat motoritzada amb camions aptes per arrossegar equipament pesant, incloent 9 canons PaK 36 de 3,7 cm I 2 PaK 38 de 5 cm. L'element cuirassat, el 5è Regiment Panzer, va ser traslladat de la 3a Divisió Panzer. Disposava de 20 tancs PzKpfw IV, 75 PzKpfw III, 45 PzKpfw II i 25 PzKpfw I Ausf B, a més de diversos Befehlspanzer (vehicles de comandament). Tot I aquests aparentment impressionants nombres, la unitat estava per sota del seu nivell. Les forces d'infanteria era el 200 Regiment (fusellers), i l'única unitat d'artilleria era un simple batalló del 75è Regiment d'Artilleria. L'estat major de la divisió, també provinent de la 3a Divisió Panzer, incloïa el cap de l'estat major, major Hauser, i l'oficial d'intel·ligència, capità von Kluge.
La formació va rebre el seu nom oficialment el 18 de febrer de 1941, i el seu primer comandant va ser el Generalmajor Johannes Streich, qui havia comandat el 15è Regiment Panzer durant la batalla de França el 1940. En aquell moment la major part de les seves unitats ja havien arribat a Trípoli, però els darrers tancs no van ser desplegats fins a l'11 de març, perdent-se les primeres batalles de l'ofensiva de la Cirenaica de Rommel.
La 5a Lleugera no va disposar de tots els tancs en el moment del seu desplegament. Disposava de només 150 tancs de tota mena, dels quals 130 eren models desfasats, i la resta eren vehicles de comandament i d'observació desarmats.
Malgrat la seva lenta posada en marxa, principalment a causa que la major part dels reforços del Heer eren enviats en el Front Oriental, al setembre de 1941 la 5a Divisió Lleugera assolí la força d'una divisió cuirassada, sent reanomenada 21a Divisió Panzer.
Durant la seva estada al desert, l'Afrika Korps pràcticament sempre va estar per sota de les seves necessitats, amb els homes i el material que hi havia disponibles.
1941 Encara coneguda com a 5a Divisió Lleugera, la unitat va tenir sort en les primeres batusses contra l'exèrcit britànic. El XIII Cos britànic havia conquerit Tobruk el 21 de gener de 1941, i el general Richard O'Connor va preparar-se per perseguir i destruir les forces italianes a Cirenaica i per avançar cap a Trípoli. La pèrdua d'aquesta base vital de subministraments hagués eliminat tota l'eficàcia de les forces de l'Eix al nord d'Àfrica.
Però la fortuna intervingué per a l'Eix quan O'Connor va rebre l'ordre del comandant en cap Archibald Wavell perquè les seves tropes descansessin, retardant l'avanç dues setmanes. Els britànics tornaren a l'ofensiva el 4 de febrer. Bengasi i Beda Fomm van caure el 7 de febrer malgrat una decidida resistència del 21è Cos Motoritzat italià. El Agheila va caure el 8 de febrer. Els intents britànics per netejar de tropes de l'Eix el nord d'Àfrica estaven sent ofegats pel seu propi govern, que respongué la petició d'ajut grega contra una possible invasió alemanya, retirant parts considerables de la força del desert per enviar-les a Grècia i suspenent les operacions a Líbia. Aquest respir donà temps als alemanys i als desmoralitzats italians a recuperar-se.
El 2 de març de 1941 els primers canons de 88 mm, hàbils tant com a arma antiaèria com antitanc, arribaren al nord d'Àfrica, donant una potència artillera molt necessària.
Tot i que Rommel tenia ordres estrictes de mantenir-se a la defensiva, el 31 de març ordenà atacar a la 5a Lleugera i a quatre divisions d'infanteria italianes, que es convertí en una gran ofensiva d'èxit, a mesura que els britànics començaven a retirar-se, arribant fins a Egipte després de recórrer 600 milles.Taylor
El desgavell de les tropes britàniques va augmentar per un canvi al comandament quan el comandant britànic a Cirenaica, el tinent general Philip Neame, un oficial amb una bona reputació però sense experiència en la guerra del desert va ser capturat amb el seu predecessor, el tinent general O'Connor, que havia estat enviat des de Cairo per Wavell per informar la situació. A més, l'experimentada 7a Divisió Cuirassada, que pràcticament no tenia tancs disponibles, s'havia retirat a Cairo per reavituallar-se, sent substituïda per la recentment formada 2a Divisió Cuirassada.
Després de ser reanomenada oficial 21a Divisió Panzer, la unitat no va tenir cap èxit particular durant la resta de l'any. Els britànics es reagruparen i es reforçaren fins a sumar 7 divisions organitzades en dos cossos (el XIII i el XXX Cos), formant el Vuitè Exèrcit, llançà l'operació Croat el 18 de novembre, que forçà a Rommel a retirar-se a El Agheila a finals de l'any, permetent que els britànics reconquerissin la Cirenaica. Malgrat això, la divisió, juntament amb la 15a Divisió Panzer, aconseguí una victòria notable sobre el XXX Cos (i en particular sobre la 7a Divisió Cuirassada) el 22 de novembre a Sidi Rezegh, i trencà cap a la frontera egípcia amenaçant la mateixa existència del Vuitè Exèrcit al nord d'Àfrica. Malgrat això, les sobre-esteses línies de subministrament i la necessitat urgent d'assistir les forces de l'Eix al voltant de Tobruk, on estaven sent presionades pel XII Cos, obligant-los a retirar-se. En tornar a Sidi Rezegh, la divisió va perdre el seu comandant, l'experimentat Major-General Johann von Ravenstein, que va ser capturat mentre que realitzava un reconeixement el 29 de novembre.
Tot i que s'uní l'Afrika Division (que rebé el nom de 90a Divisió d'Infanteria Lleugera el 27 de novembre de 1941), una unitat formada a partir de formacions menors a l'agost de 1941, les tropes alemanyes en aquest teatre eren vulnerables.
1942 Als primers mesos de 1942 la situació dels subministraments millorà, amb la fortalesa britànica de Malta patint un intens atac aeri, permetent que els combois de subministraments de l'Eix provinents d'Itàlia poguessin navegar.
L'operació Acròbata va ser iniciada per fer recular el Deutsches Afrikakorps fins a Trípoli (Líban), però una ràpida contraofensiva de Rommel va sorprendre els britànics i els va fer fora de la Cirenaica. Arribant a Darnah el 3 de febrer, la 21a Panzer era la unitat essencial de l'assalt. A finals de gener, el Major General Georg von Bismarck va ser nomenat nou comandant de la divisió.
Seguiren més èxits. El 5 de juny Gazala va ser conquerida, i durant un dur combat entre el 20 i el 21 de juny, la 21a Panzer, juntament amb la 90a Lleugera i la 15a Panzer, aconseguiren superar les línies britàniques a Tobruk, capturant prop de 35.000 presoners.Ellis De resultes, el Vuitè Exèrcit britànic va haver de recular. La lluita, però, va fer pagar el seu peatge a la divisió, i entre la 15a i la 21a Panzers només disposaven de 44 tancs entre les dues. Quatre cinquenes parts dels seus vehicles de transport havien estat capturats quan van penetrar a Egipte.
Els britànics prepararen una nova línia defensiva a Mersa Matruh el 26 de juny. Rommel, fent servir de nou la 21a Panzer com a punta de llança de l'atac, derrotà les defenses britàniques i les va fer recular fins a una nova línia defensiva a El Alamein.
El 3 de juliol, la resistència britànica aturà l'avanç de Rommel. Amb la 21a Panzer liderant l'avanç per sobrepassar les defenses britàniques el 31 d'agost durant la batalla d'Alam el Halfa, els alemanys van ser aturats. En una sèrie de combats en aquesta zona, el generalmajor Georg von Bismarck, comandant de la divisió, va ser mort per foc de morter a l'agost, i l'Oberst Karl-Hans Lungershausen va haver de prendre el comandament interinament fins a l'arribada del generalmajor Heinz von Randowel 18 de setembre.
El Alamein va ser l'inici del final dels èxits alemanys al desert. Ara enormement superat en xifres, la guerra es convertí en una guerra de desgast que els alemanys no podien guanyar. Els britànics estaven equipats amb els nous tancs M4 Sherman armats amb un canó de 75 mm d'alta velocitat, capaç de penetrar el blindatge dels vehicles alemanys.
El 23 d'octubre, s'inicià l'ofensiva britànica amb la Segona Batalla d'El Alamein. Els alemanys van ser superats, i la 21a Panzer va quedar reduïda a només 4 tancs el 7 de novembre. Durant la llarga retirada fins a Tunísia, la 21a Panzer portà a terme accions de rereguarda.
Per augmentar els problemes alemanys, els americans llançaren l'operació Torxa, desembarcant al Marroc i a Algèria, i el Panzerarmee Afrika s'enfrontà a l'anihilació, lluitant en dos fronts. El 21 de desembre morí un altre comandant de la divisió, el generalmajor Heinz von Randow.
1943 Per quan arribaren a Tunis, la 21a Panzer havia deixat d'existir com una unitat cohessionada i va ser dividida en dos grups de batalla (Kampfgruppen), el Pfeiffer i el Gruen; posteriorment anomenats Stenkhoff i Schuette
El darrer èxit operatiu a l'Àfrica per a les forces alemanyes va ser al febrer de 1943 quan aconseguiren una notable victòria contra les forces americanes al Pas de Kasserine.
El major General Heinrich-Hermann von Hülsen rendí les restes de la divisió el 13 de maig de 1943.
Renaixement El 15 de juliol de 1943 la divisió va ser reconstituïda a França, on seguí en rehabilitació i en tasques de guarnició fins al desembarcament de Normandia el 1944. El nou comandant de la divisió era l'Oberst Edgar Feuchtinger, que va ser promogut a generalmajor l'1 d'agost de 1943 i a generalleutenant un any després.
Formada majorment per tropes d'ocupació, va ser dissenyada com a unitat de ràpid moviment per fer front a l'exèrcit d'invasió, coneixent-se com a Schnelle Division West (Divisió Ràpida Oest). Estava equipada amb tancs, vehicles de mitja tracció, artilleria autopropulsada i camions, en molts casos vehicles capturats francesos.
L'única unitat especialitzada de la divisió era el 305è Batalló Antiaeri. El primer batalló d'aquesta unitat estava íntegrament equipat amb 4 companyies de canons de 88 mm, muntats en tractors, així com dues companyies de canons de 20 mm. Els batallons 2n i 3r estaven equipats amb Hummels de 150 mm. la divisió operà principalment amb tancs francesos capturats, que se suposava que havien de ser substituïts per 3 companyies de 22 per batalló i PzKpfw III una companyia de 22 PzKpfw IV. Aquests canvis no es realitzaren fins a les primeres setmanes de maig de 1944, i encara llavors els batallons només reberen.
Igual que al nord d'Àfrica, la unitat estava a les ordres del Generalfeldmarschall Erwin Rommel, ara responsable de totes les forces alemanyes entre els Països Baixos i el Loira.
1944 miniatura|Rommel inspeccionant la divisió al maig de 1944. Rommel creia que la invasió hauria de ser aturada a les platges, mentre que von Rundstedt o Guderian es mostraven en desacord. Hitler dubtava i els posà en una situació intermèdia, massa lluny per ser útils a Rommel, però massa a prop per von Rundstedt. Així, la 21a Panzer va ser situada prop de Caen, a la zona de desembarcament britànica. Les unitats de les SS que se suposava que havien de donar suport a la divisió no podien ser emprades llevat que Hitler personalment donés l'ordre.
La 21a Panzer disposava només de 4 PzKpfw II, 117 PzKpfw IV, 12 Flakpanzer 38(t), 2 Panzerbefehlswagen i 10 SturmgeschützJentz, p 178