Hans Rott (Braunhirschengrund, suburbi de Viena, 1 d'agost de 1858 - Viena, 25 de juny de 1884) va ser un compositor i organista austríac.
Company d'estudis de Gustav Mahler i Hugo Wolf i alumne predilecte d'Anton Bruckner, és autor d'un bon grapat d'obres, entre acadèmiques i visionàries. La seva primerenca mort va truncar una prometedora carrera com a compositor, que havia d'aconseguir, fins i tot, el nivell dels seus companys d'estudi. La seva música és poc coneguda en l'actualitat, encara que en el seu temps va ser lloada per músics tan meritoris com Mahler i Bruckner.
Biografia La seva mare Maria Rosalia (1840 - 1872, de soltera Lutz) va ser actriu i cantant. El seu pare Carl Mathias Rott (cognom de naixement, Roth, nascut el 1807, casat el 1862) era un actor còmic molt conegut a Viena que, el 1874, patí una lesió arran d’un accident a l’escenari i morí dos anys més tard. Hans va perdre als seus pares sent un estudiant, el que podia haver condicionat els seus estudis al Conservatori de Viena. Afortunadament, la seva habilitat i la necessitat financera van ser reconegudes, i se li va eximir de pagar la quota. Va estudiar piano amb Leopold Landskron i Josef Dachs, harmonia amb Hermann Graedener, contrapunt i composició (igual que Mahler) amb Franz Krenn.
Les seves habitacions esdevingueren un punt de reunió per a nombrosos companys d’estudi i amics, entre els quals hi havia els músics Rudolf Krzyzanowski, Gustav Mahler i Hugo Wolf, el filòleg i arqueòleg Friedrich Löwy (des de 1887 Löhr) i també el germanista Joseph Seemüller.
A més, va estudiar orgue amb Anton Bruckner, començant el 1874 i graduant-se amb honors en el 1877. Bruckner va reconèixer a Rott com un molt bon intèrpret de Bach, i fins i tot com un meravellós improvisador (un alt elogi, ja que el mateix Bruckner va ser un gran improvisador). Rott no va trigar a rebre la influència de la música de Richard Wagner, assistint a la primera edició del Festival de Bayreuth el 1876. Anton Bruckner intentà sense èxit aconseguir una plaça d’organista a St. Florian o a Klosterneuburg per al seu «alumne predilecte». A partir de 1878, Rott es guanyà la vida fent classes particulars de música i rebé suport econòmic dels seus amics.
Durant aquest temps, Rott va treballar com a organista a l'església pietista Maria Treu de Viena. En el seu últim any d'estudiant, 1878, Rott va presentar el primer moviment de la seva Simfonia en mi major a un concurs de composició. Els membres del jurat -a excepció d'Anton Bruckner- es van burlar del treball. Després d'acabar la simfonia el 1880, Rott la va presentar a Johannes Brahms i a Hans Richter amb la intenció que la interpretessin. Els seus esforços van fallar. A Brahms no li va agradar que Bruckner hagués exercit tanta influència entre els estudiants del Conservatori, i fins i tot va dir a Rott que no tenia cap mena de talent i que havia d'abandonar la música. Una altra de les seves esperances també es veié frustrada: el director de l’Òpera de la Cort, Hans Richter, malgrat mostrar interès a interpretar la simfonia amb l’Orquestra Filharmònica de Viena, no volgué comprometre-s’hi. Lamentablement, Rott mancava de la voluntat interior de Mahler, i mentre que aquest va aconseguir superar molts obstacles al llarg de la seva vida, Rott va ser destruït per la malaltia mental.
miniatura|Tomba de Han Rott
L’octubre de 1880, una successió d’infortunis que li provocaren una forta tensió psíquica desencadenà en Rott una bogeria fins aleshores latent. En un trajecte en tren cap a Mulhouse, a l’Alsàcia, on havia acceptat una plaça de director musical i mestre de cor, arribà a amenaçar amb una pistola un altre passatger per impedir-li encendre un cigar al crit de: «Brahms ha omplert de dinamita el tren!». Després de l'incident, el febrer de 1881, Rott va ser traslladat de l'Hospital Psiquiàtric de l'Hospital General de Viena al Manicomi Provincial de la Baixa Àustria.
El diagnòstic va ser «bogeria al·lucinatòria, mania persecutòria obsessiva». Va continuar component al manicomi, però amb el temps desenvolupà una profunda depressió i destruí algunes de les seves obres. Després de diversos intents de suïcidi, morí finalment de tuberculosi el 25 de juny de 1884, quan encara no havia complert els 26 anys. Algunes persones, entre ells Bruckner, van acudir al seu enterrament en el Zentralfriedhof de Viena.
Obres (selecció) Hans Rott va deixar enrere un gran nombre de música vocal i instrumental. En el curs de la seva malaltia, va destruir part de la seva obra. Per sobre de tot, és ben coneguda la seva tasca com a compositor simfònic. La seva música instrumental està formada per obres orquestrals, música de cambra i obres per a instruments individuals.Hans Rott - Werkverzeichnis Website über Hans Rott. Abgerufen am 4. Juni 2020.
Música de cambra DACHS-Studie per a quintet de corda en re major, en homenatge a Josef Dachs Fuga per a quartet de corda en re major Pater Noster per a baix o baríton, quartet de corda i contrabaix en sol major Moviment de quartet en do major Moviment per a quartet de corda en sol major op. I Moviment per a quartet de corda en do major op VII Quartet de corda en do menor
obres de piano Andantino in F-Dur Fuge in C-Dur Fuge zu 4 Händen in c-Moll Idylle in D-Dur Menuett in Des-Dur (1875) Scherzo in a-Moll Szene aus Schillers "Glocke"
obres orquestrals Orchestervorspiel in E-Dur (1876) Hamlet-Ouvertüre in a-Moll (1876) Vorspiel zu "Julius Cäsar" in B-Dur (1877) Suite für Orchester in B-Dur (1877) Pastorales Vorspiel für Orchester in F-Dur (1877–1880) Simfonia núm. 1 en mi major (1878–1880) Symphonie Nr. 2 (1880) Suite in E-Dur Symphonie für Streichorchester in As-Dur (1874–1875, Fragment) Symphonie-Finale in F-Dur (1876, Fragment) Marsch der Scharwache für Orchester (1876, Fragment)
Simfonia núm. 1 en mi major La Simfonia en mi major de Rott, com les seves altres obres a la Biblioteca Nacional d'Àustria des de 1950, es va publicar als anys vuitanta en un arranjament de Paul Banks http://www.hans-rott.de/vdhd.htm i es va estrenar el 1989 a Cincinnati, Ohio als EUA per la Cincinnati Philharmonia Orchestra. Es tracta d'una obra d'aspecte modern que anticipa elements de les simfonies de Gustav Mahler i que recorda fortament a Bruckner a través del seu mètode d'orquestració organista (especialment en els moviments exteriors).
La composició va ser composta al mateix temps que la primera versió de la cantata de Mahler Das klagende Lied i nou anys abans de l'estrena de la seva primera simfonia. Mahler va ser el company de Rott a la classe de composició de Krenn; coneixia i valorava l'obra de Rott i –segons els records de Natalie Bauer-Lechner– la va situar de manera conscient i agraïda en el context de la seva pròpia obra. Totes les composicions de Rott són obres pòstumes que van quedar inèdites durant la seva vida. Mentre que Mahler va poder retirar-se o editar els seus estudis o primers treballs quan era gran, Hans Rott no va tenir aquesta oportunitat abans de la recepció posterior.
Enregistraments 1989: Hans Rott – Symphonie E-Dur, Cincinnati Philharmonia Orchestra, Gerhard Samuel, Hyperion CDA 66366; Neuauflage: 2004, Helios CDH 55140 1992: Hans Rott – Symphonie E-Dur, Norrköping Symphony Orchestra, Leif Segerstam, BIS CD-563 1997: Hans Rott – Symfonie in E, Radio Filharmonisch Orkest, Jac van Steen, ZOC9702 2002: Hans Rott – Symphonie E-Dur / Pastorales Vorspiel, Radio-Symphonieorchester Wien, Dennis Russell Davies, cpo 999 854-2 2002: Hans Rott – Symphonie in E-Dur, Philharmonia Hungarica, Christoph Campestrini 2003: Hans Rott – Symphonie E-Dur, Orchestre National de Montpellier, Friedemann Layer, AT 2001 2004: Hans Rott – Symphonie Nr. 1 E-Dur / Orchestervorspiel E-Dur / Ein Vorspiel zu "Julius Cäsar", Münchner Rundfunkorchester, Sebastian Weigle, ARTE NOVA Classics 82876 57748 2 2004: Hans Rott – Symphonie Nr. 1 E-Dur, Philharmonisches Orchester des Staatstheaters Mainz, Catherine Rückwardt, acousence ACO-CD20104 2005: Hans Rott – Suite in E-Dur / Gustav Mahler – »Titan«, Philharmonisches Orchester Hagen, Antony Hermus, acousence ACO-CD 20305 2005: Hans Rott – Symphonie für Streichorchester / Streichquartett c-Moll, Philharmonisches Orchester des Staatstheaters Mainz, Enrico Delamboye, Mainzer Streichquartett, acousence ACO-CD 20205 2012: Hans Rott – Sinfonie Nr. 1 in E-Dur, Suite für Orchester in B-Dur, hr-Sinfonieorchester, Paavo Järvi, Rca Red Seal (Sony Music) 2014: Hans Rott – Balde ruhest du auch! (Orchesterfassung von Enjott Schneider), Sinfonie in E-Dur, Münchner Symphoniker, Hansjörg Albrecht, Oehms Classics (OC 1803) 2016: Hans Rott – Sinfonie Nr. 1 E-Dur, Mozarteumorchester Salzburg, Constantin Trinks (Profil Edition Hänssler, PH15051) 2020: Hans Rott – Orchestral works vol.1, Gürzenich-Orchester, Christopher Ward (Capriccio C5408) 2021: Hans Rott – Orchestral works vol.2, Gürzenich-Orchester, Christopher Ward (Capriccio C5414)
Bibliografia Ingvar Hellsing Lundqvist: "Wie man ein Genie tötet." Roman, aus dem Schwedischen von Jürgen Vater. Picus Verlag Wien 2019, . Uwe Harten: Rott (eig. Roth), Familie. In: Oesterreichisches Musiklexikon. Online-Ausgabe, Wien 2002 ff., ; Druckausgabe: Band 4, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Wien 2005, . Uwe Harten (Hrsg.): Hans Rott (1858–1884). Biographie, Briefe, Aufzeichnungen und Dokumente aus dem Nachlaß von Maja Loehr (1888–1964). Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Wien 2000, . Uwe Harten: Rott, Hans. In: Neue Deutsche Biographie (NDB). Band 22, Duncker & Humblot, Berlin 2005, , S. 136 f. (Digitalisat). Uwe Harten, Johannes Volker Schmidt (Hrsg.): "Die Sache, für die mein Leben einsteht." Studien zu Leben und Werk des Wiener Komponisten Hans Rott. Olms, Hildesheim / Zürich / New York 2014, . Helmuth Kreysing, Frank Litterscheid: Mehr als Mahlers Nullte! Der Einfluß der E-Dur-Sinfonie Hans Rotts auf Gustav Mahler. In: Heinz-Klaus Metzger, Rainer Riehn (Hrsg.): Gustav Mahler – Der unbekannte Bekannte (= Musik-Konzepte 91). Edition Text und Kritik, München 1996, , S. 46 ff. Heinz-Klaus Metzger, Rainer Riehn (Hrsg.): Hans Rott – Der Begründer der neuen Symphonie. Mit Beiträgen von Helmuth Kreysing, Frank Litterscheid und Maja Loehr (= Musik-Konzepte 103/104). Edition Text und Kritik, München 1999, . Erich Wolfgang Partsch: Vom Weiterleben des Künstlers durch Kunst oder: Die wundersame Auferstehung des Hans Rott in Gustav Mahlers Zweiter Symphonie. In: Ute Jung-Kaiser, Matthias Kruse (Hrsg.): "Was mir die Engel erzählen…" Mahlers traumhafte Gegenwelten (= Wegzeichen Musik 6). Olms, Hildesheim / Zürich / New York 2011, , S. 169–177. Johannes Volker Schmidt: Hans Rott – Leben und Werk (= Studien und Materialien zur Musikwissenschaft, Band 59). Olms, Hildesheim/Zürich/New York 2010, . Johannes Volker Schmidt: "Hier ich immer halten muss…" Zur Bedeutung Hans Rotts für die Werke Gustav Mahlers. In: Musicologica Austriaca, 30 (2011), ISSN 1016-1066, S. 73–108.
Referències
Enllaços externs al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya Thomas Leibnitz:Leibnitz és el cap de la col·lecció de música de la Biblioteca Nacional d'Àustria a Viena
Categoria:Compositors austríacs del Romanticisme Categoria:Organistes austríacs Categoria:Compositors vienesos Categoria:Alumnes de la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena Categoria:Morts a Viena Categoria:Morts de tuberculosi Categoria:Compositors austríacs nascuts al segle XIX Categoria:Compositors austríacs morts al segle XIX