miniatura|Exhumació, per part de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, d'una fossa de represaliats de la Guerra Civil a Tejedo del Sil (El Bierzo). LAssociació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, també coneguda per les seves sigles ARMH, és una associació espanyola constituïda al desembre de 2000.ARMH Pàgina oficial de l'ARMH El seu objectiu principal és la localització de víctimes de la repressió durant la Guerra Civil espanyola a la zona controlada pels revoltats. Entre les mateixes es troben persones que van ser assassinades, generalment per paramilitars de Falange, i els cossos de les quals, habitualment enterrats a fosses comunes, no van poder ser recuperats pels seus familiars.Justicia cierra el mapa informático de fosas sin las comunidades del PP, El País, 29/4/2010]Justicia finaliza el mapa de la memoria histórica y registra 1.793 fosas hasta ahora, El País, 29/4/2010]

Origen de l'associació L'origen de l'Associació fou l'exhumació d'una fosa l'octubre de 2000, a la localitat lleonesa de Priaranza del Bierzo. El seu fundador i un dels principals artífexs fou l'escriptor i periodista del Bierzo Santiago Macías, actualment, també (octubre de 2008), vicepresident de l'Associació. L'altre cofundador fou el també periodista Emilio Silva Barrera, net d'un dels assassinats a Priaranza, i president de l'Associació.

L'associació es troba organitzada en agrupacions territorials distribuïdes per províncies i comunitats autònomes.

Llei de Memòria Històrica L'embranzida definitiva a les activitats de l'associació es va produir el 31 d'octubre de 2007, amb l'entrada en vigor de la Llei de Memòria Històrica, que incloïa el reconeixement de totes les víctimes de la Guerra Civil, les víctimes de la dictadura, l'obertura de fosses comunes en les quals encara jaguessin restes de represaliats pels revoltats en la Guerra Civil, fins llavors realitzades per l'ARMH.La ley de memoria se aprueba entre aplausos de invitados antifranquistas, El País, 1/11/2007

Després de denúncies presentades per l'ARMH al desembre de 2006, i després d'haver-se declarat competent per investigar als desapareguts del franquisme, el jutge de l'Audiència Nacional d'Espanya, Baltasar Garzón, va autoritzar l'exhumació de 19 fosses comunes, inclosa la del poeta Federico García Lorca, "més totes aquelles que puguin resultar". Posteriorment, Garzón va traslladar la investigació d'aquests enterraments als jutjats provincials de les províncies en què es trobessin les fosses.

Investigacions i exhumacions Des de la seva creació l'ARMH ha dut a terme nombroses excavacions de fosses comunes aconseguint identificar la majoria de les restes.Mike Elkin - "Opening Franco's Graves" (Archaeology, Septembre/octubre de 2006) Per comunitats autònomes, aquestes són algunes de les més importants:

Andalusia Huelva A principis de novembre de 2008 es va dur a terme l'exhumació d'una fossa en el cementiri de la localitat de Calañas a la província de Huelva. Després de començar a exhumar una fossa de 1937, en la qual es van trobar les restes de 4 cossos sencers i parts d'altres dues, es van extreure d'un nínxol les restes d'altres 5 cossos, que probablement van ser dipositats allí el 1943 pels familiars d'un dels represaliats que en treure de la fossa les restes del seu parent (que podrien ser els de l'alcalde republicà d'El Cerro de Andévalo, Agustín González) els van treure juntament amb ell.

Màlaga Durant els anys 2007 i 2008 es va dur a terme l'exhumació de la Fossa comuna del cementiri de San Rafael, a la ciutat de Màlaga, la més gran trobada fins avui. S'estima que conté les restes d'unes 4.000 persones, havent-se recuperat fins a agost de 2008 els de 2.200, amb un 20% de dones, algunes d'elles embarassades.Diario Sur, 23 de juliol de 2008. A tota la província es comptabilitzen 82 fosses comunes, amb una estimació de 6.500 víctimes.

Altres L'associació ha localitzat l'existència d'una important fossa al cementiri d'Almeria, 70 a la província de Còrdova, 47 a la de Granada (on destaquen les víctimes del cementiri de Granada i la situada a Órgiva, amb més de 2.000 cadàvers), 118 a la província de Huelva, a Jaén s'han localitzat un total de 26 fosses que alberguen unes 3.000 persones. A la província de Sevilla, amb les investigacions encara poc avançades, s'han detectat 60, però el treball és ingent. A la província de Cadis s'han comptabilitzat 106, destacant una a Jerez de la Frontera amb restes de més de 100 persones.El País: Mapa de libertades enterradas

Aragó Osca La fossa comuna d'Agüero va ser localitzada el 7 de juliol de 2007 a la localitat oscenca d'Agüero i, exhumada durant aquest any, albergava les restes de 12 veïns de Murillo de Gállego, inclosos l'alcalde i tres regidors assassinats el 1936.

Saragossa A l'interior del cementiri d'Illueca (Saragossa), l'ARMH va finalitzar al novembre de 2007 els treballs d'exhumació de la fossa d'Illueca, on van aparèixer les restes de 18 veïns de Jarque, assassinats el 28 d'agost de 1936.Terra: Exhumación de fosa común en Illueca (Zaragoza) recupera restos 18 personas

Terol A la localitat de Singra (província de Terol) es va exhumar la fossa de Singra, on es van trobar les restes de 36 soldats de l'Exèrcit Popular Republicà que van morir el febrer de 1938, en els combats de la zona del riu Alfambra.Exhuman los restos de 36 soldados de una fosa común del cementerio de Singra a 20 Minutos Després de l'exhumació, es va esbrinar que les restes pertanyien a combatents de tots dos bàndols i es troben abandonats en les dependències de l'Ajuntament, ja que l'associació que va promoure l'exhumació no se'n fa càrrec al no ser les persones que buscaven.

Astúries miniatura|Monument i fossa comuna del cementiri d'Oviedo, on es troben uns 1.316 cadàvers identificats. La Universitat d'Oviedo va concloure en 2007 un estudi en el qual localitzava 70 fosses comunes que alberguen una xifra propera a les 21.000 víctimes (10.000 pertanyents al mateix conflicte bèl·lic). Les més importants són la fossa d'Oviedo, amb les restes de 1.316 persones identificades, i la del cementiri de Gijón, amb unes altres 1.300. concejos com Quirós, Ayer i Ḷḷena presenten un elevadíssim nombre d'enterraments.El Comercio: La Universidad localiza 70 fosas comunes donde estima que hay 21.000 víctimas de la Guerra Civil.

Illes Balears L'ARMH de Mallorca va sol·licitar autorització, a l'octubre de 2008, per a l'obertura de dues fosses comunes al municipi de Porreres, en una de les quals es creu que es troben les restes de 86 persones, i d'altres al municipi de Calvià, totes elles situades al costat dels cementiris d'aquestes localitats. Unes 2.000 persones foren assassinades per la repressió franquista a l'illa de Mallorca.ARMHM: Llistat dels 86 desapareguts.

Al costat del cementiri de Palma, a la fossa comuna de Palma, hi ha les restes d'unes 500 persones, de les quals més de 200 no han pogut ser identificades.Foro por la memoria: La Asociación de Memoria Histórica pide al Ayuntamiento de Palma eliminar símbolos franquistas y reconocer la Fosa Común.

Illes Canàries Experts en memòria històrica de les illes Canàries indiquen que en l'arxipèlag es van produir 1.000 assassinats a Tenerife, 20 a La Gomera, 50 a La Palma i uns 600 en Gran Canària. L'única exhumació practicada per l'ARMH a les illes ha estat a La Palma, on van ser extrets les restes de 13 veïns de Fuencaliente. Altres fosses comunes conegudes es troben a Las Cañadas del Teide i al costat del cementeri de La Laguna.El Día: Las fosas de la memoria.

Cantàbria El principal jaciment és la fossa de Ciriego, localitzada a la zona de Ciriego, dins del terme municipal de Santander, on s'han identificat 850 de les 1.300 persones enterrades, afusellades en la Presó Provincial.El Diario Montañés: Los nombres de republicanos enterrados en fosas comunes, en el Registro.

Castella i Lleó La seu de l'ARMH de Castella i Lleó es troba en Carrer Real, s/n. 2a Travessia San Cristobal de Valdueza (Lleó).

Burgos La fossa comuna d'Estepar, situada a Estepar, prop de la ciutat de Burgos (Burgos). Conté les restes de diversos centenars de republicans assassinats al juliol i octubre de 1936. Es tractaven de presoners de la presó de Burgos a qui se'ls va donar "el passeig".

La fossa comuna de Villamayor, a Villamayor de los Montes (Burgos) contenia les restes de 46 republicans assassinats el 14 de setembre de 1936. Aquesta exhumació va ser objecte d'un reportatge fotogràfic titulat "Dark is the Room Where We Sleep", i exposada en el "International Center of Photography" de Nova York.

Fosses de La Andaya, a la forest de La Andaya, vora de Lerma (Burgos). Entre 2006 i 2007 s'obriren 4 fosses comunes amb restes de 85 republicans, entre ells l'alcalde i cinc regidors d'Aranda de Duero. Foren assassinats per les forces franquistes l'agost de 1936, durant la Guerra Civil espanyola.Artículo Setenta años en busca de un esqueleto con reloj, en El País, 24-08-2007

Endemés, a BurgosLlista d'exhumacions fins a 2009 a la província de Burgos, www.rmhburgos.org s'han fet exhumacions a Adrada de Haza,«La Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica exhumará mañana dos fosas comunes en Adrada de Haza (Burgos)», Europa Press, 29 d'agost de 2009 Altable, Aranda de Duero (Monte Costaján i La Lobera), Berlangas de Roa, Caleruega, Covarrubias, La Horra, Olmedillo de Roa, Sedano, Vadocondes (Barranco de Valladar), Valdenoceda, Villanueva de Odra i Villasana de Mena.

L'última exhumació duta a terme a Burgos per la Coordinadora Provincial per la Recuperació de la Memòria Històrica de Burgos ha estat la de Carcedo de Bureba, en la que s'exhumaren les restes de dues persones, treballadors del Santander - Mediterráneo a l'andana que es troba vora l'indret, on foren trobades les restes.

Lleó miniatura|Exhumació, per part de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, d'una fossa de represaliats de la Guerra Civil a Balboa (El Bierzo). A la fossa de Priaranza del Bierzo (El Bierzo) es van trobar les restes de 13 civils assassinats el 16 d'octubre de 1936. La fossa va ser oberta per desig de la família d'un dels assassinats, Emilio Silva Faba, de trobar les seues restes. Un grup d'arqueòlegs, antropòlegs físics i metges forenses va treballar en l'excavació, que va ser la primera d'aquestes característiques que van dur a terme experts arqueològics. Com a resultat, Emilio Silva Faba es va convertir uns mesos després en la primera víctima d'aqueixa guerra que ha sigut identificada mitjançant la prova d'ADN.

En l'anomenada fossa comuna de los Estudiantes, localitzada a la localitat lleonesa d'Izagre, van ser trobats al setembre de 2008 les restes d'11 estudiants de la Universitat de Lleó, afusellats l'agost de 1936.20 minutos: Localizan los restos de once estudiantes de Veterinaria y Magisterio fusilados en 1936