Es denomina crisi per l'abdicació a una sèrie de conflictes polítics i legals que tingueren lloc a l'Imperi britànic el 1936, causats per la decisió del rei Eduard VIII de casar-se amb Wallis Simpson, una celebritat social estatunidenca que s'havia divorciat del seu primer marit i que estava en procés de divorciar-se per segona vegada.
Al matrimoni s'hi van oposar els governs del Regne Unit i dels dominis de la Commonwealth. Es van plantejar objeccions religioses, jurídiques, polítiques i morals. Com a monarca britànic, Eduard era el cap nominal de l'Església d'Anglaterra, que llavors no permetia que la gent divorciada es casés per segon cop per l'església si el seu ex-cònjuge encara estava viu. Per aquesta raó, la creença general era que Eduard no podia casar-se amb Simpson i romandre al tron. Simpson era percebuda com una possible reina consort inadequada políticament i socialment a causa dels seus dos matrimonis fallits. Lestablishment estava convençut que no estimava el rei sinó que la movien raons econòmiques o d'aspiracions de posició social. Tot i la forta oposició, Eduard declarà que l'estimava i que tenia intenció de casar-s'hi tan bon punt finalitzés el seu segon divorci.
La resistència general a acceptar Wallis Simpson com a consort del rei, i la negativa del rei a abandonar-la van portar a l'abdicació d'Eduard el desembre de 1936.El 2002, l'Església d'Anglaterra va decidir que la gent divorciada es pogués tornar a casar per l'església sota certes condicions. Segueix sent l'únic monarca britànic que ha renunciat voluntàriament al tron des de l'Anglaterra anglosaxona. Va ser succeït pel seu germà Albert, que va prendre el nom de Jordi VI. Eduard va rebre el títol de Sa Altesa Reial el duc de Windsor després de la seva abdicació i es va casar amb la senyora Simpson l'any següent. Van romandre casats fins a la mort d'ell, 35 anys més tard.
Context miniatura|esquerra|Eduard el 1945 Eduard VIII del Regne Unit va succeir al seu pare, Jordi V, com a rei-emperador de l'Imperi Britànic el 20 de gener de 1936. Era solter, però en els anys anteriors havia estat acompanyat sovint en esdeveniments socials privats per Wallis Simpson, la dona americana d'Ernest Aldrich Simpson, un executiu navilier britànic. El Sr. Simpson va ser el segon marit de Wallis, el seu primer matrimoni, amb Earl Spencer Winfield, Jr, un pilot de la Marina dels Estats Units d'Amèrica, havia acabat en divorci el 1927. El 1936, la senyora Simpson va assistir als actes oficials com a convidada del rei i, encara que el seu nom apareix regularment al Court Circular, el nom del seu marit n'estava visiblement absent.Broad 1961: p.37 L'estiu del mateix any, el Rei va evitar la perllongada estada tradicional a Balmoral, optant en el seu lloc per vacances amb la senyora Simpson a la Mediterrània Oriental a bord del iot de vapor Nahlin. El creuer va ser àmpliament cobert a la premsa nord-americana i d'Europa continental, però la premsa britànica va mantenir un silenci autoimposat sobre el viatge del Rei. No obstant això, els britànics expatriats i els canadencs, que tenien accés als informes d'estrangers, es van escandalitzar per la cobertura.Broad 1961: p.47
A l'octubre, es rumorejava en l'alta societat i en l'estranger que Eduard tenia la intenció de casar-se amb la senyora Simpson, tan aviat com fos lliure.Beaverbrook: p.28-33Windsor: p.314Ziegler: p.292-295 A finals de mes, la crisi va arribar agreujar-se quan la senyora Simpson va demanar el divorci i la premsa americana va anunciar que el matrimoni entre ella i el rei era imminent.Broad 1961: p.56Williams: p.85 El 13 de novembre, Alec Hardinge, el secretari privat del rei va adreçar-se-li advertint que: El silenci de la premsa britànica sobre el tema de la seva amistat amb Majestat i la senyora Simpson no es mantindrà ... A jutjar per les cartes dels súbdits britànics que viuen en països estrangers on la premsa ha estat oberta, l'efecte serà desastrós.Broad 1961: p.71 Ministres britànics sabien que Hardinge havia escrit al rei i potser el van ajudar a redactar la carta.Williams: p.93-94
El dilluns següent, el 16 de novembre, el Rei va convidar Stanley Baldwin, Primer Ministre del Regne Unit, al Palau de Buckingham i li va informar que tenia la intenció de casar-se amb la senyora Simpson. Baldwin va dir-li en resposta que aquest matrimoni no seria acceptable per al poble, dient: ... la reina es converteix en la reina del país, per tant en l'elecció d'una reina de la veu del poble ha de ser escoltada,Broad 1961: p.75 opinió que va ser compartida per l'australià Alt Comissionat a Londres, Stanley Bruce, anterior Primer ministre d'Austràlia. El mateix dia que Hardinge va escriure al Rei, Bruce es va reunir amb Hardinge i va escriure a Baldwin expressant el seu horror per la idea d'un matrimoni entre el rei i la senyora Simpson.Williams: p.101 John Buchan, Governador general del Canadà no tan sols va transmetre al Palau de Buckingham i Baldwin l'afecte dels canadencs pel Rei, sinó també el seu puritanisme, i que tant catòlics com protestants s'indignarien si Eduard es va casés amb una dona divorciada
No obstant això, la premsa britànica va romandre en silenci sobre el tema, fins que Alfred Blunt, bisbe de Bradford, va donar un discurs a la seva Conferència Diocesana l'1 de desembre, en el que fa referència a la necessitat d'un rei amb gràcia divina dient: Esperem que sigui conscient de la necessitat que alguns de nosaltres valorem que hagi donat senyals més positius de la seva consciència.".Williams: p.134 La premsa va entendre-ho com el primer comentari públic d'una persona notable sobre la crisi i es va convertir en notícia de primera plana l'endemà. Quan més tard se li va preguntar, el bisbe va dir que no havia sentit parlar de la senyora Simpson en el moment en què va escriure el discurs.Williams: p.146
Amb l'assessorament del personal d'Eduard, la senyora Simpson va sortir del Regne Unit al sud de França el 3 de desembre en un intent d'escapar de la intensa atenció de la premsa. Tant ella com el rei van estar devastats per la separació. En un trist comiat, el Rei li va dir: "Mai et rendeixis."Williams: p.149-151
Oposició L'oposició al rei i el seu matrimoni van arribar des de diverses direccions.
Oposició social El desig d'Eduard VIII era modernitzar la monarquia i fer-la més accessible, idea popularWilliams: p.8-11 però temuda per l'establishment britànic.El duc de Windsor, p.136 Eduard va notar un cert malestar en l'aristocràcia pel tractament de les seves tradicions i cerimònies, i molts es van sentir ofesos per l'abandonament de les normes socials i els costums acceptats.Windsor: p.301Beaverbrook: p.14Williams: p.70-71
Oposició religiosa Eduard VIII va ser el primer monarca britànic a proposar casar-se amb una dona divorciada o casar-se després del divorci. Encara que Enric VIII separés l'Església d'Anglaterra de l'Església Catòlica Romana per tal obtenir l'anul·lació del seu primer matrimoni, els matrimonis es van anul·lar però no es va divorciar.Tres dels sis matrimonis d'Enric van ser declarats en Dret Canònic nuls i sense efecte. El matrimoni d'Enric amb Caterina d'Aragó va ser anul·lat per incest, doncs Caterina havia estat casada anteriorment amb Artur de Gal·les, germà gran d'Enric. El matrimoni d'Enric amb Anna Bolena va ser declarat invàlid després de la mort de Caterina i la condemna d'Anna per traïció. El matrimoni d'Enric amb Anna de Cleves no es va consumar i es va anul·lar sis mesos després del casament amb el pretext que Anna havia estat promesa a un altre. Per contra, els divorcis de la senyora Simpson van ser interrupcions legals de matrimonis vàlids legalment en Dret civil. Mentre que una persona amb una anul·lació no s'ha casat, una persona amb un divorci sí que s'ha casat. En aquell moment, l'Església d'Anglaterra no permetia que els divorciats tornessin a casar-se a l'església mentre l'excònjuge encara era viu. El consens sostenia que Eduard no podia romandre en el tron, si es casava amb Wallis Simpson, una divorciada que aviat tindria dos exmarits, ja que entraria en conflicte amb el seu paper com a Governador Suprem de l'Església d'Anglaterra
Legal El primer divorci de Wallis als Estats Units, per raons dincompatibilitat emocional no va ser reconegut per l'Església d'Anglaterra i, en cas d'impugnació en els tribunals Anglèsos, no podrien haver estat reconeguts pels dret anglesos. En aquell moment, l'església i la llei angleses, consideraven que adulteri era l'únic motiu per al divorci, i segons aquest argument, la seva segona (i tercera) parella matrimonial haurien estat bígames, i no vàlides.Bradford, p.241
Moral Els ministres del rei i la seva família trobaven el comportament de la senyora Simpson inacceptable per una reina. Els rumors i les insinuacions sobre ella circulaven per la societat.Williams: p.40 La reina mare va dir fins i tot que la senyora Simpson podria haver tingut algun tipus de control sexual sobre Eduard, perquè mitjançant pràctiques apreses en un bordell xinès,Ziegler: p.236 ella l'hauria alliberat d'una disfunció sexual indefinida, opinió compartida parcialment per Alan Campbell Don, capellà de l'Arquebisbat de Canterbury, qui va escriure que sospitava que el Rei "és sexualment anormal cosa que pot donar compte del control que la sra. S té sobre ell".Howarth, p.61 Fins i tot el biògraf oficial d'Eduard VIII, Philip Ziegler, va assenyalar que: "Ha d'haver algun tipus de relació sadomasoquista... (Eduard) va assaborir el menyspreu i l'assetjament que li va atorgar".
Detectius de la policia van informar que després que la senyora Simpson es relacionés amb Eduard, va tenir altres relacions sexuals, amb un mecànic i venedor casat anomenat Guy Trundle.Williams: p.96-97 D'això es va fer coneixedor figures destacades en l'establiment, inclosos els membres de la família reial.Vickers, p.163 Un tercer amant també va sorgir, el duc de Leinster. Joseph Kennedy, l'ambaixador dels Estats Units, la va descriure com una "pastís" (literalment "tart", mot col·loquial per referir-se a una dona de moral sexual laxa o a una prostituta),Vegeu :en:wikt:tart i la seva esposa, Rose Kennedy es va negar a sopar amb ella.Vickers, 185 Eduard, però, estava al corrent d'aquestes acusacions i va preferir ignorar-les.
La Sra. Wallis era percebuda com buscant Eduard pels seus diners.Ziegler: p.234 El futur primer ministre Neville Chamberlain va escriure al seu diari que era "una dona totalment sense escrúpols que no està enamorada del rei, i l'usa per als seus propis propòsits. Ella ja ho ha arruïnat tot amb diners i joies..."Ziegler: p.312
Polític Quan Eduard va visitar els pobles miners gal·lesos deprimits, va fer un comentari que "alguna cosa s'ha de fer"Windsor: p.338 generant preocupació entre els polítics electes que pogués interferir en assumptes polítics, tradicionalment evitats pels monarques constitucionals. Ramsay MacDonald, Lord President del Consell, va escriure sobre els comentaris del rei: "Aquestes aventures s'han de limitar. Són una invasió en el camp de la política i han de ser vigilats per la Constitució."Williams: p.60 El Príncep de Gal·les, Eduard s'havia referit públicament als polítics d'esquerra com "sonats"Windsor: p.253 i pronunciava discursos en contra de la política governamental.Beaverbrook: p.20 Durant el seu regnat com a rei, la seva negativa a acceptar consells dels ministres va continuar: es va oposar a la imposició de sancions a Itàlia després de la invasió d'Abissínia, es va negar a rebre el deposat Emperador d'Etiòpia, i no donar suport a la Societat de Nacions.Ziegler: p.271-272