El Castell de Bratislava (en eslovac ,) se situa al centre històric de la ciutat del mateix nom, la capital d'Eslovàquia.
A la part alta d'un turó rocós, en una posició dominant sobre el riu Danubi, es va començar a construir al . Des d'ell s'ofereix un magnífic panorama de Bratislava. Actualment el Castell alberga el Museu Nacional Eslovac. Dins dels límits del castell es troba també l'edifici que alberga actualment la residència oficial del president de la República Eslovaca.
Les seves quatre torres laterals són considerades com el símbol de la ciutat.
Història miniatura|esquerra|El castell i la ciutat de Bratislava en una imatge del segle XV. miniatura|esquerra|El 1811, un enorme incendi va arrasar el castell de Bratislava, destruint el palau principal i més de 70 cases properes.
El turó on actualment es troba el castell ha estat habitat des de l'Edat de Pedra i va ser un assentament celta i romà important. Al segle IX, durant l'època de la Gran Moràvia, s'hi va construir una fortificació eslava. Al segle X, després de la incorporació de la regió al Regne d'Hongria, s'hi va erigir una fortalesa de pedra. Al llarg dels segles XII–XIV, el castell es va ampliar i reforçar, arribant a ser seu de reis i centre administratiu del regne.
Al segle XVI, després que arran de la batalla de Mohács (1526) Buda caigués en mans dels turcs, Bratislava es va convertir en la capital del Regne d'Hongria i el castell va passar a ser residència reial. La reina Maria Teresa d'Àustria en va ordenar la renovació en estil barroc al segle XVIII, transformant-lo en un palau elegant.
El 1783, la cort es va traslladar a Viena i el castell va ser abandonat. El 1811, un incendi devastador (provocat accidentalment per soldats napoleònics) el va reduir a ruïnes. Durant més d'un segle va romandre en aquest estat fins que a mitjans del segle XX se'n va iniciar la restauració.
Restauració miniatura|Ruïnes del castell, abandonat, a mitjans del segle XIX. miniatura|Vista aèria del complex del castell de Bratislava. miniatura|Vista sud-est del castell de Bratislava.
Ja al segle XIX van aparèixer els desitjos de salvació de les ruïnes del castell, la majoria de vegades, tanmateix, de forma aïllada. A més d'una mera reconstrucció, es sentien veus que es qüestionaven el seu ús posterior. Després de la proposta per utilitzar el palau del castell com a arxiu de l'administració o per a les facultats de la Universitat Comenius de Bratislava, entre els anys 1936 i 1937 va aparèixer l'interès per demolir el castell i construir-hi al seu lloc l'edifici de l'administració de la regió política d'Eslovàquia. Totes aquestes activitats es van frustrar amb la desintegració de la república Txecoslovaca a causa de la invasió alemanya l'any 1939 i la creació de dos estats diferenciats: el Protectorat de Bohèmia i Moràvia i la República Eslovaca.
Els habitants de la ciutat tenien por de la destrucció del castell, que hauria significat la ruïna del traç característic del panorama de la ciutat. La pressió del públic per fi va desembocar l'any 1942 en un concurs internacional d'arquitectura. La majoria dels arquitectes va estar d'acord amb la idea d'eliminar la ruïna i substituir-la per una còpia oberta o arquitectura nova.
Tots els dissenys es van quedar només sobre el paper i la majoria aclaparant de les discussions especialitzades es va inclinar per salvar el castell. Malgrat els nombrosos esforços que diferien qualitativament de la simple salvació de les ruïnes del castell, un pas tan seriós no es va poder emprendre fins al final de la Segona Guerra Mundial. Les ruïnes contrastaven fortament amb la ciutat viva i vibrant sota seu.
L'estudi de l'acròpoli del castell el va emprendre l'any 1953 el llavors cap de la càtedra d'arquitectura de la facultat d'enginyeria civil SVŠt, Alfréd Piffl. Els treballs es van concentrar en principi en l'eliminació dels ensorraments, la neteja de l'àrea i la classificació del material. Piffl va esbrinar que la mamposteria continuava en bon estat i va presentar una proposta per a la seva correcció. També va fer un projecte de reconstrucció, però imposar-lo no era fàcil. Finalment, ho va aconseguir amb l'ajuda del pintor Janko Alexy.
Es va decidir completar la reconstrucció del castell. Havia de tenir un aspecte similar al de l'època en què va ser reconstruït per última vegada al segle XVIII. El 1956, Alfréd Piffl, Dušan Martinček i els seus col·legues es van adherir al projecte de reconstrucció, juntament amb la investigació arqueològica i arquitectònica. L'objectiu principal de les obres es va concentrar en el palau, que s'utilitzaria per a l'exposició del Museu Nacional Eslovac, decisió que es va formalitzar el 1964.
La reconstrucció del palau va acabar l'any 1968. La seva estètica va provenir de la seva primera reconstrucció teresiana del segle XVIII, juntament amb addicions d'elements antics i moderns. Els treballs es van prolongar fins als anys 1980.
Actualitat El 2008 es va iniciar una reconstrucció integral que es preveia que duraria cinc anys i costaria entre 1500 i 2000 milions de corones eslovaques (entre 47,06 i 62,75 milions d'euros).Bratislavský hrad čaká miliardová rekonštrukcia at SME (in Slovak)
El castell s'utilitza per a les exposicions del departament d'història del Museu Nacional Eslovac. Els habitants i visitants de Bratislava aprofiten l'espai de l'àrea del castell per passejar-hi, amb la possibilitat de tenir bones vistes del centre de la ciutat històrica, del Danubi i de part del districte de Petržalka. El castell de Bratislava va ser, pel seu indiscutible aportament històric i arquitectònic, un dels primers monuments històrics d'Eslovàquia declarat el 1961 monument nacional cultural número u.
Referències
Enllaços externs
Castell de Bratislava a SlovakHeritage.org Castell de Bratislava a Castles.sk Restauració del castell (lloc web oficial)
Categoria:Edificis de Bratislava Bratislava