La Llei Foral del Basc (en basc Euskararen Foru Legea) de 1986 regula l'estatus del basc o èuscar en les administracions públiques i en l'ensenyament en la Comunitat Foral de Navarra. La Llei va ser aprovada pel Parlament de Navarra i promulgada el 15 de desembre de 1986, desenvolupant l'article 9 de la Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra (l'equivalent navarrès del seu estatut d'autonomia):
Debat parlamentari El debat sobre els drets lingüístics a Navarra es va iniciar sense consens i amb retard si es compara amb altres comunitats autònomes amb llengua pròpia d'Espanya. El projecte va ser debatut en comissió del 12 al 20 de novembre de 1986. Amb la posició favorable inicial del Partit Socialista de Navarra (20 escons) i del Partit Nacionalista Basc (3 escons) (en realitat pertanyents a Eusko Alkartasuna per la recent escissió del PNB). La reticència a aquesta llei procedia d'Unió del Poble Navarrès (13 escons) i a Coalició Popular (composta per Alianza Popular, el Partit Demòcrata Popular i la Unió Liberal) (8 escons). Per la seva banda, Herri Batasuna (6 escons) no participava per decisió pròpia en les institucions i, per tant, no va participar en l'elaboració d'aquesta llei.Gregorio Monreal Zia. Origen de la Ley del Vascuence de Navarra.
Es va portar al ple del parlament el 2 de desembre que va donar la seva aprovació amb 29 vots a favor, 3 en contra i 11 abstencions dels 50 parlamentaris.
Objectius D'acord amb l'Amillorament del fur, considera cooficial al basc a les zones bascoparlants, remetent a aquesta Llei Foral del Basc. La Llei considera al basc, al costat del castellà, com llengua pròpia de Navarra en el seu article 2. El seu ús a tota Navarra és definit en els termes de la present llei. Com a objectius essencials de la llei es reconeixen els següents:
Per a aquests objectius es divideix al territori en tres zones, la qual cosa comporta uns drets dels seus habitants pel que fa a aquesta llengua. A la Zona bascòfona al basc és cooficial i se li confereix un estatus ampli en ús i aprenentatge, mentre que a la denominada zona mixta el basc no és oficial encara que gaudeix de cert grau de protecció i foment, inferior al de la zona bascòfona. No es preveuen mesures de foment a la zona no bascòfona.
Les varietats dialectals del basc a Navarra seran d'especial protecció (article 1). Encara que no s'especifiquen aquests dialectes, segons la classificació de Koldo Zuazo de 1998, a Navarra hi ha tres dialectes vius: alt-navarrès, navarrès-labortà i central i el baix navarrès, classificada aquesta en dues subvarietats: El salacenc, d'uns pocs centenars de parlants, i el roncalès, l'última parlant del qual va morir en 1991.
S'estableix que la institució consultiva oficial, a l'efecte de l'establiment de les normes lingüístiques, serà l'Euskaltzaindia (article 3).
Zonificació Zona bascòfona miniatura|Percentatge de persones que parlen bé el basc (2001). En blanc zones despoblades. Queda integrada pels termes municipals de: Abaurrea Alta, Abaurrea Baixa, Altsasu, Anue, Araitz, Arantza, Arano, Arakil, Arbizu, Areso, Aria, Aribe, Arruazu, Bakaiku, Basaburua, Vall de Baztan, Beintza-Labaien, Bertizarana, Betelu, Auritz, Ziordia, Donamaria, Etxalar, Etxarri-Aranatz, Elgorriaga, Eratsun, Ergoiena, Vall d'Erro, Esteribar, Ezkurra, Garaioa, Garralda, Goizueta, Uharte-Arakil, Imotz, Irañeta, Ituren, Iturmendi, Lakuntza, Lantz, Larraun, Leitza, Lesaka, Oitz, Olazti, Orbaizeta, Orbara, Roncesvalls, Saldias, Santesteve, Sunbilla, Ultzama, Urdazubi, Urdiain, Urrotz, Valcarles, Vera de Bidasoa, Vilanova d'Aezcoa, Igantzi, Zubieta i Zugarramurdi. Posteriorment s'afegirien dos més, procedents de la segregació de municipis pertanyents a aquesta zona: Lekunberri i Irurtzun.
En 2007 es trobaven censats en aquesta zona 57.334 habitants. Són 61 municipis petits, dels quals cap supera els 10.000 habitants i que representen, segons dades de 2001, el 47% dels bascoparlants de Navarra, al seu torn el 67,3% de la població total de la zona bascòfona.Eduardo Aldasoro Lecea. La evolución de la enseñanza en euskera en Navarra: una perspectiva pedagógica. Pág 5. En aquesta zona els topònims tindran una denominació oficial en basca, tret que existeixi denominació diferent en castellà, en aquest cas s'utilitzaran ambdues.
Els ciutadans en aquesta zona, poden escollir l'idioma d'interlocució amb les administracions navarreses, i si hi hagués diversos interlocutors, la que acordin entre si. En l'àmbit dels llocs de treball i oposicions l'administració especificarà les places per les quals sigui preceptiu el coneixement del basc. Per a la resta de places, aquest coneixement es considerarà com a mèrit qualificat.
Quant a l'ensenyament els alumnes rebran l'ensenyament en la llengua oficial que triï la persona que tingui atribuïda la pàtria potestat o tutela o, si escau, el mateix alumne. En els nivells educatius no universitaris serà obligatori l'ensenyament del basc i del castellà, de tal manera que els alumnes, al final de la seva escolarització bàsica, acreditin un nivell suficient de capacitació en ambdues llengües. S'eximeix de l'ensenyament del basc als quals hagin iniciat els seus estudis d'Educació General Bàsica fos de la zona o aquells que hi justifiquin degudament la seva residència no habitual.
Zona mixta Queda integrada pels termes municipals de: Abartzuza, Aranguren, Antsoain, Agoitz, Artzi, Atetz, Barañain, Burgui, Burlada, Ziritza, Zizur Zendea, Etxarri, Etxauri, Vall d'Egues, Ezkaroze, Espartza-Zaraitzu, Lizarra, Ezkabarte, Garde, Goñi, Gorza, Gesalatz, Uharte, Isaba, Itza, Itzaltzu, Jaurrieta, Juslapenya, Lezaun, Lintzoain, Otsagabia, Odieta, Olaibar, Oltza, Ollaran, Orontze, Orotz-Betelu, Pamplona, Puente la Reina, Roncal, Jaitz, Sartze, Urzainki, Uztarroze, Bidankoze, Bidaurreta, Atarrabia, Vall d'Ierri i Zabaltza. Posteriorment per segregació de municipis s'hi afegirien també: Berriobeiti, Berriozar, Orkoien i Zizur Major.
Es tracta de 49 municipis amb 337.471 habitants en 2007. En ella, segons dades del 2001, es troba el 47% de la població bascoparlant de Navarra, al seu torn el 18,4% de la població total de la zona mixta.
La denominació oficial serà l'existent en el moment de promulgar-se la llei (d'origen romanç o castellanitzat), tret que existeixi una denominació diferent, originària i tradicional en basca, en aquest cas s'utilitzaran ambdues. Aquest procés no ha estat senzill en tots els casos. Per exemple, Orcoyen la va modificar per adoptar la grafia basca Orkoien, encara que va caldre una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra per autoritzar la inscripció en basc.El Tribunal Superior de Justicia de Navarra autoriza el cambio de nombre del municipio de Orcoyen. El País. 4 d'agost de 2003.
En aquesta zona els ciutadans tenen dret a utilitzar el basc. L'administració podrà considerar en quins llocs de treball és preceptiu i si es considera com a mèrit per al lloc. En la pràctica no ha puntuat com a mèrit en la majoria de les oposicions des que es va promulgar la llei. D'altra banda, cal assenyalar que sí que puntua el coneixement del francès, anglès o alemany, com a llengües de treball de la Unió Europea (s'aplica a les tres zones).
S'impartirà l'ensenyament en basc pels qui ho sol·licitin expressament, implantant-se de forma gradual si hi ha demanda.
Zona no bascòfona Integrada pels termes municipals no pertanyents a les zones anteriors. Segons el cens de 2007, habiten aquesta zona 218.563 persones. Segons les dades de 2001, en aquesta zona s'hi troba el 6% de la població bascoparlant de Navarra, que representa el 6,8% de la zona no bascòfona.
Aquí els ciutadans tenen dret a dirigir-se en basc a les administracions públiques de Navarra, però aquestes podran requerir als interessats la traducció al castellà o utilitzar els serveis de traducció.
L'ensenyament del basc serà recolzat i, si escau, finançat totalment o parcialment pels poders públics amb criteris de la seva promoció i foment, d'acord amb la demanda. En aquesta zona no existeix ensenyament públic en basc i els alumnes que desitgen l'ensenyament en basc, a les zones properes a la mixta s'hi desplacen, mentre que en les més allunyades acudeixen a ikastolak, que estan concertades amb l'administració foral des de 2006.Educación legaliza las ikastolas de la zona no vascófona y las financiará. Diario de Noticias. 1 de juliol de 2006.
Mitjans de comunicació social En l'articulat de la llei (articles 27 i 28) s'expressa com a obligatori per al Govern de Navarra la promoció, ajuda econòmica i garantia d'una presència adequada del basc en els mitjans de comunicació social, ja sigui en televisió, ràdio o altres mitjans d'expressió cultural i artística.
Desenvolupament de la llei En la major part d'aquests anys, els responsables del seu desenvolupament han estat els governs d'Unió del Poble Navarrès (UPN), bé en solitari o en coalició amb Convergència de Demòcrates de Navarra (CDN). D'aquests, només durant quatre va estar sota la responsabilitat del Partit Socialista de Navarra (PSN), període precisament en el qual es va aprovar la llei, es va crear la Direcció general de Política Lingüística del Govern de Navarra i es van aprovar els models d'ensenyament bilingüe a Navarra (1988).
La posició d'UPN, com a responsable d'aquest desenvolupament, és la de suport al basc però garantint en tot moment la igualtat d'oportunitats en l'accés a les places, per la qual cosa propugnen que aquest no ha d'estar discriminat pel coneixement o desconeixement del basc.Nieves Ciprés. Nacionalismo y vascuence. 4 de juliol de 2008.
Com aquesta llei només considera cooficial al basc a la zona bascòfona el govern espanyol només va analitzar, en el seu informe sobre el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa, la zona bascòfona, deixant fos la zona mixta, en la qual existeix un nombre de parlants de basc inferior en percentatge però equiparable en nombre al de la bascòfona.
Legislació reguladora del basc miniatura|Oficialitat del basc als territoris on es parla Decret Foral 70/1994, de 21 de març. Aquest Decret regulava el mecanisme administratiu de l'ús del basc dels serveis centrals de la Comunitat Foral de Navarra. A més s'assignava a l'euskara un lloc institucional i es regulava la preceptivitat i valoració de l'euskara en l'accés als llocs de treball i l'acompliment dels mateixos tant a la zona bascòfona com a la mixta. Aquest decret no es va arribar a desenvolupar, ja que va ser substitutiu pel Decret Foral 135/1994, quatre mesos després. La causa va ser que membres del mateix partit que l'havia realitzat (UPN) considerava que tenia aspectes anticonstitucionals o contraris a l'ordenament jurídic, alguna cosa que no va ser confirmat per l'Assessoria Jurídica.
Decret Foral 135/1994, de 4 de juliol. Modificava l'anterior, rebaixant diverses disposicions. En la pràctica equiparava la zona mixta a la zona bascòfona. Establia els circuits administratius bilingües, la imatge institucional i l'exigència i valoració del basc per accedir a llocs de l'Administració. L'aprovació de tal decret va generar una àmplia polèmica suscitant rebuig fins i tot en el mateix partit que sostenia al Govern de Navarra per considerar-se que amb ell s'apostava per la generalització de la necessitat de comptar amb coneixement del basc per exercir llocs de treball en la funció pública seguint el model implantat en l'administració de la Comunitat Autònoma Basca privilegiant d'aquesta manera l'accés de la població *euskaldún a la funció pública en detriment de la població castellanoparlant fallint així la igualtat en l'accés a l'ocupació pública. Davant aquest rebuig ja pesar de no ser formalment derogat, la seva aplicació pràctica va ser congelada fins a ser substituït pel Decret Foral 372/2000.
Decret Foral 372/2000, d'11 de desembre.