Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust, més conegut com a Marcel Proust (barri d'Auteuil, París, 10 de juliol del 1871 - 18 de novembre del 1922),Marcel Proust (1871-1922). fou un important escriptor francès. La seva obra més coneguda és A la recerca del temps perdut, una col·lecció de set novel·les escrites entre 1908 i 1922 i publicades entre 1913 i 1927; de les set, les tres darreres són pòstumes. Treballà en l'obra fins a l'extenuació i morí d'esgotament a causa d'una bronquitis mal curada.
Va fer amistat amb Robert de Montesquiou, i gràcies a ell s'introdueix entre 1894 i 1900 en els cercles dels salons més aristocràtics. A partir de l'estiu del 1895, emprengué la redacció d'una novel·la amb el títol pòstum de Jean Santeuil, el nom del protagonista, un recull de fragments però no una obra acabada, en què evocà sobretot el cas Dreyfus, en el qual va prendre part activa.
L'any 1896, va publicar Els plaers i els dies, un recull de poemes en prosa, retrats i narracions en un estil decadentista. El llibre va passar gairebé desapercebut i va donar a Proust una reputació de mundà i diletant que no es va esvair fins a la publicació dels primers volums de l'obra A la recerca del temps perdut.
Estudià l'esteta anglès John Ruskin, intel·lectual que havia prohibit que en traduïssin els llibres en vida. En morir Ruskin el 1900, Proust es posà a traduir-lo al francès. Amb aquesta intenció, emprengué diversos "pelegrinatges ruskinians" al nord de França, a Amiens i sobretot a Venècia. Més endavant, es distanciaria d'ell tot afirmant que apreciar una obra perquè un determinat escriptor en parla és pervertir l'art: cal estimar l'obra en si mateixa.
En català ha estat traduït per Manel Pla, Jaume Vidal Alcover (amb Maria Aurèlia Capmany), Anna Casassas, Jaume Bofill i Ferro, Joan Casas, Josep M. Pinto i Valèria Gaillard.
Biografia Primers anys Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust va néixer al districte d'Auteuil (actualment, al districte 16), a la casa del seu besoncle matern, Louis Weil, al número 96 de la rue La Fontaine. Era fill d'un prestigiós professor de medicina, Adrien Proust, membre d'una família benestant, fill d'un comerciant d'Illiers (departament Eure i Loir), que li assegurà una vida fàcil i li permeté freqüentar els salons mundans; Adrien Proust fou professor de la Facultat de Medicina de París i va ser el primer gran higienista francès; fou nomenat conseller del govern per lluitar contra les epidèmies. La seva mare, Jeanne Weil, era filla d'un agent de canvi i borsa jueu, d'origen alsacià, que li va proporcionar una cultura rica i profunda; també l'envoltà d'un afecte que, de vegades, arribava a ser excessivament possessiu.
Marcel va ser batejat a l'església de Saint Louis d'Antin, a París. En aquells temps, els esdeveniments de la Comuna van fer estralls a París el maig del 1871.
Poc abans del naixement de Marcel Proust, durant la Comuna, el doctor Proust havia estat ferit de bala per un insurgent quan tornava de l'hospital Charité. La senyora Proust, embarassada, tot just es recuperà de l'ensurt que havia patit en assabentar-se dels perills dels quals havia escapat per ben poc el seu espòs. El nen que va donar a llum poc després va néixer tan feble que el seu pare temia que no fos viable. El va envoltar de cures i va donar senyals d'intel·ligència i sensibilitat precoç, però la seva salut es mantindria delicada...Georges Cattaui, "Proust", al Dictionnaire des auteurs Laffont-Bompiani, 1990, t. III, p. 793
Marcel tenia una salut fràgil i la primavera representava per a ell l'època més complicada. El pol·len alliberat per les flors en els dies primaverals li provocaven violentes crisis d'asma. Un dia, a les nou, quan tornava d'un passeig pel Bois de Boulogne amb els seus pares, s'ofegà i no recuperà una bona respiració; el seu pare el veia morir; però al final se salvà. Des d'aquest moment, aquesta és la gran amenaça per a l'infant i, més tard, per a l'home: que en un atac d'asma massa fort li produís la mort durant la següent primavera, al final d'un passeig, en qualsevol moment.
Estudis i joventut miniatura|Jean Béraud, La Sortie du lycée Condorcet Estudià inicialment en una petita escola de primària, Pape Carpentier, on tingué per company Jacques Bizet, fill del compositor Georges Bizet i de la seva dona, Geneviève Halévy, que participava en un saló a casa del seu oncle, on es reunien artistes; més endavant, Geneviève fou mestressa del seu propi saló quan es va tornar a casar el 1886 amb l'advocat Émile Straus, i en aquest cercle artístic hi seria també Marcel Proust. Després, a partir del 1882, assistí al Lycée Condorcet,George Painter, op. cité, p. 77, tome I.Aquesta escola es troba a deu minuts de casa, al número 9 del Boulevard Malesherbes. on es va fer amic de Lucien Daudet, fill de l'escriptor Alphonse Daudet; sovint no anava a classe a causa de la seva fràgil salut, però, tot i així, podia recitar de memòria Victor Hugo i Alfred de Musset.George Painter, op. cité, p. 79, tome I Apareix en el quadre d'honor de l'escola per primera vegada el desembre del 1884.
Va estudiar filosofia amb Alphonse Darlu i, en l'adolescència, compartí una amistat exaltada amb Jacques Bizet, fill del compositor Georges Bizet. També era amic de Fernand Gregh i Daniel Halévy (un cosí de Jacques Bizet), amb els quals va escriure en les revistes literàries de l'escola secundària. El primer amor de l'escriptor fou Marie de Bénardaky, filla d'un diplomàtic polonès, un ciutadà de l'Imperi rus,Més tard es va convertir en la princesa Michael Radziwill. amb qui va jugar als jardins dels Camps Elisis les tardes dels dijous; també amb Antoinette i Lucie Faure,Solia llegir-li a Antoinette, que tenia la mateixa edat que ell, els seus poemes preferits. les filles del futur president de la República, Félix Faure. Altres companys seus foren Léon Brunschvicg, Paul Bénazet i Maurice Herbette.George Painter, op. cité, p. 80, tome I Va deixar de veure Marie de Bénardaky el 1887; els primers assajos de què era estimar o ser estimat per algú que no fos la seva mare van finalitzar. Aquesta és la primera de les "noies" que tractaria d'anar trobant posteriorment, noies que havia "perdut".George Painter, op. cité, p. 88, tome I
Els primers intents literaris de Proust es remunten als darrers anys de l'escola secundària. Més tard, el 1892, Fernand Gregh va fundar una petita revista, Le Banquet, i els seus antics companys de classe del liceu Condorcet hi col·laboraren, especialment Proust, que en fou el principal contribuent assidu.I també hi col·laboren Robert de Flers, Jacques Bizet, Blum, Daniel Halévy, etc. Així va començar la seva reputació d'esnob, ja que s'introdueix en diversos salons literaris de París. El seu ascens social havia començat. Una mica més tard, inicià amistat amb Lucien Daudet, fill del novel·lista Alphonse Daudet, que era sis anys més petit que ell; l'adolescent estava fascinat pel futur escriptor. Es van retrobar l'any 1895.George Painter, op cité, p. 244, tome I
Proust va fer el seu servei militar els anys 1889 i 1890 a Orleans, al 76è Regiment d'Infanteria, que li deixà bons records.El seu full de serveis indica que feia 1,68 metres d'altura.Jean-Yves Tadié, op. cité, p. 469 Es va fer amic de Robert de Billy i, en aquesta època, conegué a París Gaston Arman de Caillavet, que es va convertir en un amic íntim i també li agradava la seva parella, Jeanne Pouquet, futura muller de Gaston. Aquesta relació l'inspirarà els personatges de Robert de Saint-Loup i de Gilberte Swann, que apareixen a la Recerca.George Painter, op. cité, p. 106-113, tome I També s'introdueix en el saló literari de la Sra.d'Albert Arman de Caillavet (nom de soltera, Léontine Lippmann),Tadié, 2022, vol. I, pàg. 176. amb qui romangué unit tota la vida i on conegué el primer famós escriptor de la seva vida, Anatole France, que serviria de model per al personatge de Bergotte de la Recerca.
De tornada a la vida civil el 1890, es va matricular alhora a la Facultat de Dret i a l'Escola Lliure de Ciències Polítiques, com era força habitual, seguint en aquesta darrera cursos d'història diplomàtica amb Anatole Leroy-Beaulieu i amb Albert Sorel (que el va considerar "ben intel·ligent" amb motiu de l'examen oral de diplomatura). Ja llicenciat en Dret i diplomat en Ciències Polítiques el1893, prosseguí els seus estudis a la Sorbona, on obtingué el 1895 una llicenciatura en filosofia.George Painter, obra citada, p. 237, volum I
Relació amb Henri Bergson Alguns autors han especulat sobre la possible influència d'Henri Bergson, filòsof eminent, sobre Proust. Les seves vides s'entrecreuaren el 7 de gener de 1892 quan Louise Neuberger, una segona cosina de Marcel per part de mare, celebrà les seves noces amb Henri Bergson, també d'ascendència jueva. Proust hi participa en qualitat de garçon d'honneur (grum d'honor), i des d'aleshores ambdós solien coincidir en trobades familiars. En el moment de les referides noces, Proust tenia 20 anys i Bergson 32.Tadié, 2022, vol. I, pàg. 236-239.
Certs analistes anglosaxons consideren que la reorientació de molts escriptors modernistes com ara Virginia Woolf o T.S. Eliot envers una nova representació de la consciència i el temps fou sobretot obra de la influència conjunta de Marcel Proust i d'Henri Bergson.Taunton, 2016. Tanmateix, no sembla que els mateixos protagonistes ni els intèrprets de les seves respectives aportacions s'hagin arribat a posar d'acord sobre les seves concordances i desavinences. En tot cas, allò que apropa ambdós autors és sens dubte la centralitat que per a ells té el tema de la duració i les dimensions del temps, tot i que potser això no sigui res més que la mera coincidència d'una preocupació.Megay, 1973.
Tot fa pensar que els dos cosins per afinitat mantingueren una relació més aviat distant i amb una escassa sintonia entre ells.Tadié,2022, vol. I, pàg. 237-239. En les darreres dècades, el debat se centra cada vegada més en la distinció entre memòria voluntària i involuntària, i segons el propi Proust, aquesta aportació original seva entra en contradicció amb la filosofia de Bergson.Fraisse, 2015. Es pot concebre la memòria involuntària com un fenomen psíquic i cultural que expressa la tensió entre la consciència i l'inconscient, el record i l'oblit, la vivència i l'experiència, la voluntat i l'involuntari i l'acció i la passió. En sintonia amb els psicoanalistes, però també amb els surrealistes, Proust s'interessà per la dimensió subjectiva que s'esquitlla a la voluntat, la raó o la consciència.Llorens, 2018.
Obra primerenca. Jean Santeuil
miniatura|Giovanni Boldini, Robert de Montesquiou La fortuna de la família li dona una vida de tranquil·litat i li va permetre freqüentar els salons literaris de la burgesia i de l'aristocràcia del Faubourg Saint-Honoré i del Faubourg Saint-Germain, respectivament. Va fer amistat amb Robert de Montesquiou, amb el qual, entre el 1894 i el 1900, s'introduí en els salons més aristocràtics, com el de la comtessa Greffulhe (cosina de Robert), la princesa de Wagram (nom de soltera, Rothschild), la comtessa Haussonville, etc.Marcel Proust pren unes poques línies a Madame Cambremer Emmagatzema el material necessari per a la construcció de la seva obra: una immersió en el si de la consciència, que recull de manera intacta tot el que en aquest temps va viure; i comença a reconstruir, i a donar vida a allò que redactà i signà. Un lent i minuciós treball de desxifrar, com si seguís un pla, un gènere únic que no tenia cap precedent i que no té descendents: una catedral del temps.