miniatura|Mapa dels Alps proposat per la SOIUSA. SOIUSA són les sigles de Suddivisione Orografica Internazionale Unificata del Sistema Alpino (en català: Subdivisió Orogràfica Internacional Unificada del Sistema Alpí). És una explícita proposta per a una normalització i estandardització dels diferents sistemes nacionals de classificació dels massissos alpins en una perspectiva internacional, dissenyat per Sergio Marazzi, un investigador italià autor de l'Atles Orogràfic dels Alps SOIUSA amb la col·laboració i patrocini del Club Alpí Italià i nombrosos col·laboradors.
Història La SOIUSA és una interpretació moderna del complex terreny dels Alps, i una proposta innovadora de cara a una actualització per a superar la subdivisió italiana tradicional dels Alps (Partició dels Alps), introduïda a Itàlia el 1926, que ja està obsoleta, i que necessita una revisió adequada conforme amb la literatura geogràfica actual a Europa.A Itàlia Enciclopedia Treccani Roma 1929 vol 2 et vol 9 S. Saglio (a cura di), Da rifugio a rifugio (13 vol.), TCI-CAI, Milano, 1939-61. Guida dei monti d'Italia (60 vol.), TCI-CAI, Milano 1936-97. Partizione delle Alpi (in 220 gruppi), Tipografia Alzani, Pinerolo, 1980. Conoscere le Alpi (6 vol.), Istituto Geografico De Agostini, Novara, 1992. A França: Guides touristiques (13 vol.), Didier-Richard, Grenoble, 1971-87. L. Devies, P. Henry, G. BuscainiI, Guide Vallot, La Chaîne du Mont Blanc (4 vol.), Arthaud, Paris, 1975-79. L. Devies, F. Labande, M. Laloue, Le Massif des Écrins (4 vol.), Arthaud, 1976-78. A Suïssa : Clubführer Berner Alpen (5 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1975-91. M. Kurz, Guides Alpes valaisanes (5 vol.), Club Alpin Suisse, Bern, 1970-89. M. Brandt, Voralpen-Clubführer (4 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1981-91. Clubführer Bündner Alpen (10 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1956-89. Clubführer Zentralschweiz (5 vol.), Schweizer Alpen-Club, Bern, 1963-89. A Àustria i a Alemanya : Franz Grassler: Alpenvereinseinteilung der Ostalpen (AVE) AV-Jarhbuch 1984 Deutscher und Österreichischer Alpenverein, München Alpenvereinsführer (48 vol.), Bergverlag Rudolf Rother, München, 1976-88. Das große ADAC Alpenbuch, ADAC Verlag-Mairs Geographischer Verlag, München- Stuttgart, 1980. Kleiner Führer (14 vol.), Bergverlag Rudolf Rother, München, 1976-82 Reinhard Mang: Geographische Raumgliederung Österreich, bundesministerium fûr landesverteidigung, Wien, 1984 A Eslovènia: Anton Melik: Planine v julijskih Alpah, Dela Instituta za Geografijo, Ljubljana, 1950 Planinski Vodnik (5 voll.), Planinska zveza Slovenije, Ljubljana, 1973-79. A. Melik, Slovenski alpski svet, Geografski opis, Ljubljana, 1954.
Estructura miniatura|Piràmide Soiusa, subdivisió segons la SOIUSA. La SOIUSA adopta el concepte de bipartició del sistema alpí (Alps occidentals i Alps orientals) que substitueix la divisió tripartida (Alps occidentals, Alps centrals i Alps orientals) per una jerarquia piramidal multinivell sobre la base d'escales i normes idèntiques.
Grups de muntanya de nivell superior: fraccionat amb referències morfològiques i altimètriques, tenint en compte les regions històriques i geogràfiques dels Alps.
2 grans parts: (PT) (de:Teile; fr:grandes parties; it:parti; sl:dela) Alps occidentals Alps orientals 5 grans sectors, (SR) (de:Sektoren; fr:grands secteurs; it:settori; sl:velikih sektorjev) que s'obtenen dividint la part occidental en dues zones de sud a nord i en tres zones (nord, centre i sud) l'oriental: Alps del nord-oest, part nord dels Alps occidentals Alps del sud-oest, part sud dels Alps occidentals Alps del nord-est, part nord dels Alps orientals Alps centrals de l'est, part central dels Alps orientals Alps del sud-est, part sud dels Alps orientals 36 seccions (SZ) (de:Sektionen; fr:sections; it:sezioni; sl:sekcij) 132 subseccions (STS) (de:Untersektionen; fr:sous-sections; it:sottosezioni; sl:podsekcij)
Grups de muntanya de nivell inferior, dividits amb criteris alpinístics: 333 supergrups (SPG) (de: supergruppen; fr: super-groupes; it: supergruppi; sl: nadgrupa) 870 grups (GR) (de: Gruppen; fr:groupes; it: gruppi; sl: skupine) 1.625 subgrups (STG) (de: Untergruppen; fr: sous-groupes; it: sottogruppi; sl: podskupine)
Les grans parts, grans sectors, seccions i subseccions s'individualitzen tenint en compte o bé els criteris morfològic, altimètric, fitogeogràfic, o bé les regions històricogeogràfiques alpines. Els supergrups, grups i subgrups s'individualitzen segons criteris alpinístics.
A la classificació de vegades s'hi inclouen sectors intermedis entre les agrupacions: 31 sectors de secció (SR de SZ) 30 sectors de subsecció (SR de STS) 18 sectors de supergrups (SR de SPG) 7 sectors de grup (SR de GR) 409 sectors de subgrups (SR de STG)
Les seccions successives d'aquest article segueixen el següent esquema: Denominació secció (màxima elevació) Denominació subsecció (denominacions dels supergrups)
L'abreviatura i.s.s. significa en italià in senso stretto (en el sentit estricte) i serveix per distingir la denominació d'una subsecció de la secció homònima (que ha d'entendre's aleshores i.s.a.', in senso ampio, en sentit ampli).
A títol d'exemple, els paràmetres SOIUSA del Mont Blanc, per exemple, quedarien de la següent manera: Gran part: Alps occidentals Gran sector: Alps del nord-oest Secció: Alps de Graies Subsecció: Alps del Mont Blanc Supergrup: Massís del Mont Blanc Grup: Grup del Mont Blanc Subgrup: Mont Blanc Codi: I/B-7.V-B.2.b
Alps occidentals miniatura|Les seccions dels Alps occidentals segons la SOIUSA. Els Alps occidentals van des de la línia Savona - Bocchetta di Altare - Montezemolo - Mondovì a la línia Rin - Pas de l'Spluga - Llac de Como - Llac de Lecco. Es subdivideixen en dos grans sectors: Alps del sud-oest i Alps del nord-oest.
Alps del sud-oest 1. Alps Lígurs (Punta Marguareis, 2.661 m) Prealps Lígurs Alps del Marguareis
2. Alps Marítims i prealps de Niça (Mont Argentera, 3.297 m) Alps Marítims Prealps de Niça
3. Alps i Prealps de la Provença (Tête de l'Estrop, 2.961 m) Alps de la Provença Prealps de Digne Prealps de Grasse Prealps de Vaucluse
4. Alps Cozie (Monviso, 3.841 m) Alps de Monviso Alps de Montgenèvre Alps de Mont Cenis
5. Alps del Delfinat (Barre des Écrins, 4.102 m) Alps de les Grandes Rousses i de les Aiguilles d'Arves Cadena de Belledonne Massís dels Ècrins Massís del Taillefer Massís del Champsaur Massís d'Embrunais Muntanyes orientals de Gap
6. Prealps del Delfinat (Grande Tête de l'Obiou, 2.790 m) Prealps del Devoluy Prealps occidentals de Gap Prealps del Vercors Prealps del Diois Prealps de les Baronnies
Alps del nord-oest 7. Alps de Graies (Mont Blanc, 4.810 m) Alps de Lanzo i de l'Alta Moriana Alps de la Vanoise i del Grand Arc Alps de la Grande Sassière i del Rutor Alps del Gran Paradiso Alps del Monte Blanc Alps del Beaufortain
8. Prealps de la Savoia (Haute Cime des Dents du Midi, 3.257 m) Aiguilles Rouges Prealps del Giffre Prealps de Chablais Prealps de Bornes Prealps de Bauges Prealps de la Chartreuse
9. Alps Penins (Monte Rosa, 4.634 m) Alps del Grand Combin Alps del Weisshorn i del Cervino Alps del Monte Rosa Alps Bielleses i Cusians Alps del Mischabel i del Weissmies
10. Alps Lepontins (Monte Leone, 3.552 m) Alps del Monte Leone i del San Gottard Alps Ticineses i del Verbano Alps d'Adula
11. Prealps de Lugano (Pizzo de Gino, 2.245 m) Prealps Comascs Prealps Varesins
12. Alps Bernesos (Finsteraarhorn, 4.274 m) Alps d'Uri Alpes Bernesos en sentit estricte Alps de Vaud
13. Alps de Glaris (Tödi, 3.620 m) Alps d'Uri-Glaris Alps de Glaris, stricto sensu
14. Prealps helvètics (Schilthorn, 2.970 m) Prealps de Vaud i Friburg Prealps bernesos Prealps de Lucerna i d'Unterwald Prealps de Schwyz i d'Uri Prealps d'Appenzell i de San Galo
Alps orientals miniatura|Les seccions dels Alps orientals segons la SOIUSA. Els Alps orientals van des de la línia Rin - Pas de l'Spluga - Llac de Como - braç est del llac de Como (també conegut com el Llac de Lecco) a la línia de Viena - Llac de Neusiedl - Graz - Maribor - Zagreb. Es subdivideixen en tres grans sectors: Alps centrals de l'est, Alps del nord-est i Alps del sud-est.
Alps centrals de l'est 15. Alps Rètics occidentals (Piz Bernina, 4.049 m) Alps del Platta Alps de l'Albula Alps del Bernina Alps de Livigno Alps de Val Müstair Alps del Silvretta, del Samnaun i del Verwall Alps del Plessur Rhäticon
16. Alps Rètics orientals (Wildspitze, 3.772 m) Alps d'Ötztal Alps de l'Stubai Alps de Sarntal
17. Alps del Tauern occidentals (Großglockner, 3.798 m) Alps de Zillertal Hohe Tauern Alps Pustereses Grup del Kreuzeck
18. Alps del Tauern orientals (Hochgolling, 2.863 m) Tauern de Radstadt Tauern de Schladming i de Murau Tauern de Wölz i de Rottenmann Tauern de Seckau
19. Alps d'Estíria i Carintia (Eisenhut, 2.441 m) Alps de Gurktal Muntanyes de Klagenfurt
20. Prealps d'Estíria (Ameringkogel, 2.184 m) Prealps nord-occidentals d'Estíria Prealps sub-occidentals d'Estíria Prealps centrals d'Estíria Prealps orientals d'Estíria
Alps del nord-est 21. Alps calcaris del Tirol septentrional (Parseierspitze, 3.040 m) Alps de Lechtal Muntanyes de Lechquellen Muntanyes del Mieming i del Wetterstein Muntanyes del Karwendel Alps de Brandenberg Muntanyes del Kaiser
22. Alps Bavaresos (Großer Krottenkopf, 2.657 m) Prealps de Bregenz Alps d'Algovia Alps d'Ammergau Alps del Wallgau Alps del Mangfall Alps del Chiemgau
23. Alps esquistosos del Tirol (Lizumer Reckner, 2.884 m) Prealps del Tux Alps de Kitzbühel
24. Alps septentrionals de Salzburg (Hochkönig, 2.941 m) Muntanyes del Stein Alps esquistosos de Salzburg Alps de Berchtesgaden
25. Alps del Salzkammergut i de l'Alta Àustria (Hoher Dachstein, 2.993 m) Muntanyes de Dachstein Muntanyes de Salzkammergut Muntanyes Totes Prealps de l'Alta Àustria
26. Alps septentrionals d'Estíria (Hochtor, 2.369 m) Alps d'Ennstal Alps del nord-est d'Estíria
27. Alps de la Baixa Àustria (Hochstadl, 1.919 m) Alps de Türnitz Alps de Ybbstal Prealps orientals de la Baixa Àustria
Alps del sud-est Els Alps del sud-est es divideixen en nou seccions (que a la vegada es subdivideixen en vint-i-cinc subseccions i 65 supergrups): 28. Alps Rètics meridionals (Ortles, 3.905 m) Alps de l'Ortles Alps de Val di Non Alps de l'Adamello i de la Presanella Dolomites de Brenta 29. Alps i Prealps de Bèrgam (Pizzo di Coca, 3.052 m) Alps Orobies Prealps de Bèrgam 30. Prealps de Brescia i Garda (Monte Baldo, 2.218 m) Prealps de Brescia Prealps de Garda 31. Dolomites (Marmolada, 3.342 m) Dolomites de Sesto, de Braies i de Ampezzo Dolomites de Zoldo Dolomites de Gardena i de Fassa Dolomites de Feltre i de Pale di San Martino Dolomites de Fiemme 32. Prealps de Véneto (Col Nudo, 2.472 m) Prealps Vicentins Prealps de Belluno 33. Alps Càrnics i del Gail (Monte Coglians, 2.780 m) Alps Càrnics Alps del Gail Prealps Càrnics 34. Alps i Prealps Julians (Monte Tricorno, 2.863 m) Alps Julians Prealps Julians 35. Alps de Caríntia i Eslovènia (Grintovec, 2.558 m) Karavanke Alps de Kamnik i de la Savinja 36. Prealps Eslovens (Porezen, 1.630 m) Prealps Eslovens occidentals Prealps Eslovens orientals Prealps Eslovens del nord-est
Referències
BibliografIa
Joseph Moriggl: Ratgeber fûr Alpenwanderer, deutscher und Österreichischer Alpenverein, München, 1924, (1928-2 ed.). Comitato geografico nazionale italiano "Nomi e limiti delle grandi parti del sistema alpino" l'Universo anno VII n°9 settembre 1926 istituto geografico militare, Firenze. L. Purtscheller, H. Hess, Der Hochtourist in den Ostalpen (8 voll.), Bibliogr. Institut, Leipzig, 1925-30. Les Alpes françaises Librairie Armand Colin, Paris, 1941 Les Alpes occidentales (7 vol.), Arthaud, Paris, 1938-56 de Raoul Blanchard.