Les llengües del Regne Unit són un total de 14, de les quals dues han reviscolat els darrers cent anys. Tot i que al Regne Unit no hi ha una llengua oficial, de facto ho és l'anglès http://www.direct.gov.uk/en/Governmentcitizensandrights/LivingintheUK/DG_10012519 The Commonwealth que és la llengua única parlada per gairebé el 95% dels habitants del Regne Unit.Languages – Languages. BBC. Consusltat el 17-3-2011. El gal·lès és la segona llengua més parlada al Regne Unit. http://www.statistics.gov.uk/hub/people-places/people/language
Llista de llengües del Regne Unit A les Illes Britàniques hom pot comptar 14 idiomes nadius, dels quals dos han reviscut en els darrers 100 anys, el còrnic i el manx. Hi ha les llengües celtes de Gal·les, Escòcia i Irlanda i les llengües d'oïl de les Illes Anglonormandes. També hi ha les parles dels gitanos nòmades residents al Regne Unit.
Idioma Família Parlat a Nombre de parlants Anglès Germànic oriental Anglaterra: tot el paísIrlanda del Nord: la major part del país,també la major segona llengua a Escòcia, Gal·les,l'Illa de Man i les Illes Anglonormandes 59,6 milions Irlandès (Gaeilge) Goidèlic República d'Irlanda: tot el país,algunes petites parts d'Anglaterra 1,7 milions Scots (Scots, Lallans) Germànic oriental Escòcia: Lowlands, Caithness, Orkney, ShetlandUlster: Down, Antrim, Derry, Donegal est. 1 milió Gal·lès (Cymraeg, y Gymraeg) Celtic Gal·les: tot el país, també a parts d'Anglaterra vora la frontera amb Gal·les 760.000 Gaèlic escocès (Gàidhlig) Celtic Escòcia: Barvas, Lewis i Harris, TireeSkye, North Uist, South Uist, i moltes altres àrees dels Highlands 59.000(92.000 tenen certa habilitat) Francès de Jersey dialecte del Francès Illes Anglonormandes: Jersey 17.000 Shelta Gammon Parlada pels nòmades irlandesos República d'IrlandaAlguns a Anglaterra 6.000 Còrnic (Kernowek) Celtic Anglaterra: Cornualla 2.000 amb fluïdesa(3.500 tenen capacitat) Jerseiès Normand Illes Anglonormandes: Jersey, alguns a Sark 2.000 amb fluïdesa(3.500 tenen capacitat) Manx Celtic Illa de Man: gairebé tota l'illa 1.700 Guernseiès Normand Illes Anglonormandes: Guernsey 1.300 Sercquiès Normand Illes Anglonormandes: Sark 15 amb fluïdesa(una dotzena més el pot entendre)
També hi ha sis llengües ja extintes: auregnès, romaní, norn, picte, cúmbric i yola
País de Gal·les El gal·lès està protegit oficialment per Llei del gal·lès de 1993 i per la Llei del Govern de Gal·les de 1998, i des del 1998 és normal trobar a gairebé tots els departaments del govern britànics impresos i pàgines web en anglès i gal·lès. Tant l'anglès com el gal·lès tenen el mateix estatut legal a Gal·les i el desembre de 2010 l'Assemblea Nacional de Gal·les va aprovar per unanimitat una legislació que feia al gal·lès llengua oficial a Gal·les amb mesures addicionals per a promocionar la llengua, i que va entrar en vigor en 2011.
D'acord amb el cens britànic de 2001, aproximadament el 20% de la població de Gal·les és capaç de parlar gal·lès (uns 600.000 parlants). No obstant això, existeix certa controvèrsia sobre el nombre real que persones que parlen gal·lès, algunes estadístiques optar per incloure a les persones que han estudiat gal·lès a la GCSE, i no a tots se'ls podria considerats com a parlants fluids de la llengua. Per contra, alguns dels que el parlen com a primera llengua podrien optar per no declarar-se parlants, a diferència de gaèlic escocès, que de vegades és vist com una llengua regional, fins i tot a la mateixa Escòcia en si, el gal·lès ha estat fortament associat al nacionalisme. Aquests fenòmens, també s'observa amb altres llengües minoritàries fora del Regne Unit, fan que sigui difícil establir una xifra exacta i imparcial per a la quantitat de persones que el parlen amb fluïdesa. A més, en el cens de 2001 no es va preguntar pel coneixement del gal·lès als habitants de fora de Gal·les, sense tenir en compte que hi ha un nombre important de parlants de gal·lès als comtats anglesos veïns i emigrats a les grans ciutats.
Escòcia miniatura|Senyal bilingüe anglès-gaèlic escocès a l'estació de Partick, Glasgow Segons el cens de 2001, hi ha 58.652 parlants de gaèlic escocès (gairebé l'1% de la població d'Escòcia). Un total de 92.400 persones majors de tres anys declaraven tenir algun coneixement de gaèlic el 2001"News Release – Scotland's Census 2001 – Gaelic Report" al web del General Registrar for Scotland, 10 d'octubre de 2005. Consultat 27 de desembre de 2007 Segons una estimació de l'Oficina del Registre General per a Escòcia de 1996, el 30% de la població escocesa parla scots (aproximadament 1,5 milions de parlants).
Irlanda del Nord A Irlanda del Nord, un 7% de la població parla irlandès segons el cens de 2001 (uns 110,000 parlants) i el 2% parla escocès de l'Ulster, vist per alguns com una llengua diferent de l'anglès i per altres com un dialecte de l'anglès, segons el Northern Ireland Life and Times Survey de 1999 (uns 30.000 parlants).
Cornualla El còrnic, llengua cèltica molt propera al gal·lès, és parlat per unes 3.500 persones com a conseqüència d'un moviment de reviscolament iniciat per Henry Jenner el 1903. Des de 2002 el còrnic ha estat reconegut pel govern britànic com a minoria lingüística del Regne Unit a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa.UK | England | Cornish gains official recognition. BBC News (2002-11-06). Consultat el 2011-03-17.
Altres llengües Arreu del Regne Unit, molts ciutadans poden parlar o comprendre si més no (a un nivell que ells podrien tenir una conversa amb algú que parlés aquell idioma) una segona o fins i tot una tercera llengua en educació secundària, educació primària o fins i tot en classes particulars. El 23% dels britànics poden parlar/entendre el francès, el 9% pot parlar/entendre l'alemany i el 8% es pot parlar/entendre l'espanyol. http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/ebs/ebs_243_en.pdf
En general, el 38% dels ciutadans del Regne Unit es declaren capaços de parlar almenys un idioma diferent de l'anglès. El 18% dels ciutadans britànics afirmen ser capaços de parlar dos idiomes endemés de l'anglès i el 6% declara que pot parlar tres idiomes endemés de l'anglès. El 62% dels ciutadans britànics només saben parlar anglès. Aquestes xifres inclouen els que descriuen el seu nivell d'habilitat en la llengua estrangera com a "bàsic".
Estatut legal Algunes nacions i regions del Regne Unit tenen un marc de protecció per a la seva llengua autòctona. A Gal·les, la Llei del gal·lès de 1993 estableix que anglès i gal·lès gaudiran del mateix tracte al sector públic. A Escòcia la Llei del gaèlic de 2005 dona al gaèlic escocès el seu primer estatut legal; i la regió escocesa de les Western Isles té una política de promoció lingüística. A Irlanda del Nord, irlandès i escocès de l'Ulster gaudeixen d'un ús limitat al costat de l'anglès (sobretot en traduccions al públic per encàrrec). Endemés, el govern britànic ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries pel que fa al còrnic, gal·lès, scots, gaèlic escocès, irlandès i escocès de l'Ulster.
Segons la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (que no és jurídicament vinculant, però que requereix que els estats adoptin les mesures legals adequades per l'ús de les llengües regionals o minoritàries) el govern del Regne Unit s'ha compromès amb el reconeixement de certes llengües regionals i la promoció de certes tradicions lingüístiques. El Regne Unit ha ratificatList of declarations made with respect to treaty No. 148 , Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, Status as of: 17/3/2011 per al nivell més alt de protecció (Secció III), previst per la Carta en relació amb el gal·lès, el gaèlic escocès i l'irlandès. El còrnic, scots i escocès de l'Ulster (en aquest últim territori reconegut oficialment com a escocès de l'Ulster o Ullans, però anomenat simplement escocès o scots) estan protegits pel nivell inferior (Secció II). El govern del Regne Unit també ha reconegut la Llengua de Signes Britànica com una llengua de ple dretHansard, 18 de març de 2003 del Regne Unit. miniatura|Departament responsable de la política cultural a Irlanda del Nord amb nom en anglès, irlandès i ullans S'han establit diversos organismes per a supervisar la promoció de les llengües regionals. A Escòcia, el Bòrd na Gàidhlig supervisa el gaèlic escocès, el Foras na Gaeilge té un mandat transfronterer per al gaèlic arreu d'Irlanda, i Tha Boord o Ulstèr-Scotch està destinat a complir una funció similar per a l'escocès de l'Ulster. A Gal·les, el Consell de la Llengua Gal·lesa (Bwrdd yr Iaith Gymraeg) té la funció legal d'acordar els plans per a la llengua gal·lesa amb els organismes oficials. L'Associació de la Llengua Còrnica és un organisme que representa als principals grups culturals i defensors del còrnic i les necessitats lingüístiques del govern local. Rep fons del govern del Regne Unit i de la Unió Europea i és el regulador de la llengua en forma escrita estàndard, acordada el 2008.
Controvèrsies Llengua vs dialecte No hi ha criteris universalment acceptats per a distingir els idiomes dels dialectes, encara que hi ha una sèrie de paradigmes acceptats, a vegades ofereixen resultats contradictoris. La diferència exacta és, doncs, subjectiva, depèn de l'estructura dels usuaris de referència. (Vegeu dialecte)
El gaèlic escocès i l'irlandès són generalment vistos com a idiomes de ple dret en lloc dels dialectes d'una llengua única, però a vegades són intel·ligibles entre si en un grau limitat - especialment entre els dialectes del sud d'Escòcia i el del nord d'Irlanda (es fan programes en ambdues varietats a BBC Radio nan Gàidheal i a RTÉ Raidió na Gaeltachta), però la relació entre scots i anglès és menys clara, ja que la intel·ligibilitat mútua sol ser parcial.
Ja que hi ha un nivell molt alt d'intel·ligibilitat mútua entre els parlants actuals de scots a Escòcia i a l'Ulster (Ulster Scots), i fins ben entrat el segle XX han tingut una forma escrita comuna, les dues varietats han estat considerades com a dialectes d'una sola llengua en lloc de llengües de ple dret; la forma escrita s'han anat distanciant en el segle XXI. El govern del Regne Unit "reconeix que scots i scots de l'Ulster compleixen amb la definició de la Carta d'una llengua regional o minoritària". Si això implica el reconeixement d'una llengua regional o minoritària o dues és una qüestió d'interpretació. L'escocès de l'Ulster es defineix en la legislació (La cooperació Nord/Sud, (organismes d'aplicació) Ordre d'Irlanda del Nord de 1999) com a la varietat de la llengua escocesa que s'ha utilitzat tradicionalment en algunes parts d'Irlanda del Nord i al comtat irlandès de Donegal.Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries(arxivat a l'original el 2005-05-14), Consell d'Europa.
Mentre que a l'Europa continental idiomes i dialectes estretament relacionats poden obtenir reconeixement i suport oficial, al Regne Unit hi ha una tendència a considerar estretament relacionat els vernacles com un sol idioma. Fins i tot el llenguatge de signes britànic és considerat erròniament com una forma d'"anglès" per alguns, en lloc de ser el llenguatge de ple dret, amb una gramàtica clara i vocabulari propi. Els límits no sempre són ben definits i poden conduir a problemes en l'estimació del nombre de parlants.
Hostilitat