1057

miniatura|Durant l'agost de 1057 comença el pontificat del papa Esteve IX miniatura|El 28 de juliol traspassa el papa Víctor II miniatura|L'1 de setembre comença el regnat de l'emperador de Roma Isaac I Comnè L'any 1057 és un any comú començat en dimecres. És el vuitè any de la dècada del 1050 i el cinquanta-setè any del i del segon mil·lenni. miniatura|El 15 d'agost mor el rei Macbeth d'Escòcia Durant l'any 1057 comença el pontificat del papa Esteve IX; neix Hug I de Borgonya i traspassen Eduard l'Exiliat, el rei Macbeth d'Escòcia, el papa Víctor II i l'escultor japonès Jocho.

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1057 són Enric IV el Sali; els papes Víctor II i Esteve IX; Isaac I Comnè, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Lulach d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides (que havia conquerit l'imperi buwàyhida; i Farrukn-Zad, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.

Esdeveniments Països catalans i Occitània 26 de desembre: l'Emir de Dénia Ali ibn Mugàhid vincula els mossàrabs cristians de la seva taifa i les seves esglésies al Bisbat de Barcelona.de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.

Resta de la Península ibèrica Beira, Regne de Lleó: Ferran I de Castella pren Lamego i Viseu de mans de nobles cristians aliats de la Taifa de Silves.

Europa i Imperi Romà d'Orient miniatura|Estela commemorativa de la batalla de Varaville que va enfrontar les tropes del duc de Normandia Guillem amb les del rei Enric I de França el 22 de març de 105722 de març - Varaville, ducat de Normandia: batalla de Varaville fou una enfrontament militar a Varaville, Regne de França, a una vintena de quilòmetres al nord-oest de Caen, entre les tropes de Guillem I d'Anglaterra, duc de Normandia i les del rei Enric I de França. El rei francès, que l'any 1047 havia ajudat a Guillem contra els seus nobles rebels a la batalla de Val-ès-Dunes, es comença a inquietar degut a l'augment del poder del duc de Normandia, que s'ha aliat amb el comte de Flandes mitjançant amb la seva esposa amb Matilde de Flandes. Llavors Enric I canvia de bàndol i pren partit pels barons normands contraris a Guillem des de l'any 1053. Després d'haver patit dues derrotes contra Guillem en els anys 1053 i 1054 i d'haver abandonat la coalició contra el duc, Enric signa la pau amb ell. Però posteriorment Jofré II Martell i rei francès emprenen noves expedicions militars contra Normandia i penetren a la Baixa Normandia. En el mes de febrer de 1057 l'exèrcit franco-angeví assalta Exmes, la capital del vescomtat de Bessin i crema les ciutats i viles que travessen de camí cap a Bayeux i Caen. Finalment, el duc enfronta les tropes enemigues a Varaville. En aquesta batalla hi va haver una veritable massacre al costat d'una llacuna. Una parti molt important de les tropes franco-angevines van morir ofegats quan, en la fugida després de la derrota, el pont de fusta que travessava la llacuna es va trencar. La conseqüència de la derrota franca fou que el Ducat de Normandia es va independitzar durant molt de temps de la corona francesa. Enric acabarà signant la pau amb Guillem l'any 1059. I Guillem, després de la batalla, va començar la conquesta normanda d'Anglaterra. Agost - riu Dives, Normandia: Guillem I d'Anglaterra venç l'armada franco-angevina en la batalla de Varaville. 8 de maig - Roma: darrer ús del papir per als documents papals.

10 de maig: primera insurrecció de la pataria a Milà. Els patarins, reclutats entre els cercles populars, són partidaris de la reforma del clergat que persegueixen els clergues simoniacs i casats, s'oposen a l'alt clargat i ajuden a la recuperació del clergat entre els anys 1045 i 1085. Agost - Mezzogiorno: Robert Guiscard és elegit com a cabdill principal dels normands del sud d'Itàlia i comte de Pulla i Melfi després de la mort del seu germà Onofre d'Hauteville.Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 et 1969 , p. 265 2 d'agost - Roma: Esteve IX succeeix a Víctor II com a papa de Roma. El seu pontificat dura fins a l'any 1059. El clargat reformador aprofita la mort de l'emperador Enric III per elegir com a papa el cardenal Frederic de Lorena sense l'assentiment de l'Imperi. 15 d'agost - Lumphanan, Aberdeen: hi té lloc la batalla de Lumphanan entre Macbeth i el futur Malcom III, amb victòria d'aquest darrer. En la batalla, el fill del rei Duncan I d'Escòcia, el futur Malcolm III d'Escòcia mata al rei Machbeth. Això significa l'inici del regnat del seu germanastre, Lulach, que durarà fins al març de l'any següent. Andreu II d'Hongria fa coronar el seu fill de cinc anys, Salomó d'Hongria, en detriment del seu germà Béla I d'Hongria. Roger I de Sicília arriba al sud d'Itàlia.

Imperi Romà d'Orient 30 de març, Pasqua de Resurrecció: l'emperador romà d'Orient Miquel VI l'Estratiòtic trenca amb els principals caps de l'exèrcit d'Àsia als quals havia rebut en audiència, Miquel Bourtzès, Constantí X, Jean Doukas, Isaac I Comnè, Catacaló Cecaumen i amb el Patriarca de Constantinoble, Miquel Cerulari. els quals han tramat un complot per enderrocar-lo. Aquests generals havien intentat obtenir el suport de Bryenna, estratega dels exèrcits macedonis de Capadòcia per coronar a Isaac Comnè com a nou emperador.Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 et 1969 , p. 256-258, Aquesta revolta va fracassar i Bryenna fou capturada, cegada i enviada a Constantinoble. 8 de juny: Isaac Comnè és proclamat emperador a Gomaria, Paflagònia i es va unir als líders rebels al juliol. 20 d'agost: Batalla de Pètroe, tots els temes asiàtics reconeixen a Isaac Comnè com emperador i l'exèrcit marxa cap a Constantinoble infligint una derrota moral a les tropes europees, que havia enviat l'emperador Miquel, a Nicea. 24 d'agost: Miquel VI envia a Psel·los i a diversos senadors per pactar amb Comnè, a qui promet el títol de cèsar si dissol el seu exèrcit. 30 d'agost: Isaac rep l'ambaixada imperial a Nicomèdia i accepta les propostes de l'emperador. Però quan estan retornant, a Constantinoble esclata un aldarull, i el patriarca fingeix acceptar la proclamació de Comnè i envia una delegació de metropolitans a Miquel VI perquè abdiqui i es retiri en un monestir. Aquest no s'hi resisteix. 1 de setembre: comença el regnat del nou emperador Isaac Comnè que durarà fins el 25 de desembre de 1059.Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 et 1969 , p. 260-261, Poc després de la seva proclamació, Isaac comença a ser impopular degut a que ha de pujar els impostos perquè el tresor imperial estava buit a causa del malbaratament de l'antic emperador Constantí IX Monòmac. A més, Isaac es començarà a distanciar del patriarca Miquel Cerulari, que pretenia controlar-lo. Els enemics de l'imperi aprofitaran aquestes crisis i li prendran molts territoris. Entre els anys 1057 i 1071 l'Imperi perd tots els territoris italians, els seljúcides conquereixen Àsia Menor i els hongaresos travessen el Danubi.Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 et 1969 , p. 264 Octubre: els seljúcides ataquen l'Imperi Romà d'Orient a Armènia. Hi ha una ràtzia turcmena contra la regio de Malatya.

Àfrica Magrib 1 de novembre: Kairuan, Ifríqiya (actual Tunísia): els Banu Hilal prenen la ciutat i la dinastia Zírida es veu obligada a traslladar la capital a Mahdia i al regne hammadita. Les ciutats que es van escapar del saqueig hilalià van formar estats aristocràtics. Per satisfer les seves necessitats, els zírides es va convertir en pirates i van assolar les costes dels regnes cristians. Van intentar reconquerir Sicília. Les tribus nòmades van destruir sistemàticament les infraestructures agrícoles d'Ifriqiya. La ramaderia itinerant va substituir l'agricultura. A manca de reg, els camps de blats i les hortes es van convertir en estepa. Per això, els agricultors es van veure obligats a buscar refugi a les ciutats o a les muntanyes. Suz, Alt Atles: Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí i Abu-Bakr ibn Úmar ibn Talakakín conquereixen la regió. miniatura|El futur rei d'Anglaterra Guilllem II Rufus neix aproximadament durant l'any 1057Els almoràvits conquereixen Aghmat, al Marroc entre el març de 1057 i el febrer de 1058.

Àsia 9 de gener: el general turc dissident Al-Bassassirí, que havia estat expulsat d'Iraq el 1055, va derrotar els seljúcides a Sinjar. Va capturar Mossul, on va reconèixer la sobirania fatimita. L'any 059 conquerirà Bagdad. 19 de gener: Toghril Beg I abandona Bagdad i, amb reforços de Persia, torna a ocupar Mossul, on hi deixa com a governador el seu cosí Ibrahim Inal abans de tornar a Bagdad al desembre. Birmània: El rei Anawrahta destrueix Thaton i Thayekhettaya. Myanmar és unificat sota el govern del Regne de Pagan. Imperi Song, Xina: s'hi creen graners reguladors o benèfics per frenar la fam i l'especulació amb el gra.Jean Duché, L'histoire du monde, vol. 2, "Flammarion", 1960

Naixements Europa i Imperi Romà d'Occident Edith de Mèrcia, reina consort d'Anglaterra (m.1066). Hug I de Borgonya (m.1093), duc de Borgonya entre els anys 1076 i 1079. Després d'abdicar, esdevé monjo a Cluny, d'on va arribar a ser prior.Bouchard, Constance Brittain (1987). Sword, Miter, and Cloister: Nobility and the Church in Burgundy, 980–1198. Cornell University Press, p. 128-129 i 154 miniatura|Hug I de Vermandois neix l'any 1057Hug de Vermandois, el primer comte de Vermandois de la Dinastia Capet (m.1101).Guibert of Nogent (1996). Huygens, R.B.C. (ed.). Dei gesta per Francos. Vol. 7. Turnhout, . 313 Serà un dels líders de la Primera Croada. Gal·les: Rhygyfarch (m. 1099), bisbe de Sant David's des del 1091. Va escriure la hagiografia de sant David de Gal·les. Ducat de Normandia: (vers) Guillem II d'Anglaterra, el Roig (m. 1100), de la dinastia normanda. Serà rei d'Anglaterra i duc de Normandia entre els anys 1087 i 1100. També converteix en vassall el regne d'Escòcia i exten el seu control a Gal·les. Era el tercer fill de Guillem I d'Anglaterra.

Àsia Fujiwara no Kenshi (m. 1084), emperadriu consort del Japó pel seu matrimoni amb l'emperador Shirakawa des del 1074 a la seva mort. Serà la mare de l'emperador Horikawa. miniatura|El príncep anglès Eduard l'Exilat mor el 19 d'abril de 1057Fujiwara no Nakazane, noble i poeta yamato-uta en japonès de finals del període Heian. Jerusalem: Ibn Tahir, acadèmic, teòleg, canonista, historiador i tradicionalista àrab que va viure al Califat Abbàssida. Fou un dels principals compiladors de l'Al-kútub as-Sitta (els sis llibres) de l'islam sunnita després de l'Alcorà.

Necrològiques Països catalans i Occitània Bernat de Gurb (n. 1022) va ser senyor de Santa Coloma i de Queralt, fill de Sendred de Gurb i Ermengarda, casat amb Quixol.

Ermessenda de Montsoriu, vescomtessa de Girona. Sant Miquel del Fai: Guillem I d'Osona (n. 1028) fou comte d'Osona des del 1035 fins el 1054. Era fill de Berenguer Ramon I i Guisla de Lluçà i germà de Ramon Berenguer I.

Resta de la Península Ibèrica miniatura|Sant Énnec d'Oña, abat del monestir d'Oña, al regne de Pamplona, mor l'1 de juny de 1057. Aquesta pintura és atribuida a Francisco Goya1 de juny - Sant Salvador de Oña, Regne de Pamplona: sant Énnec d'Oña (n. vers 1000), monjo benedictí aragonès, abat del monestir de San Salvador d'Oña. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Europa i Imperi Romà d'Orient