Llei de 26 de gener de 1940 sobre Unitat Sindical fou una llei dictada durant la dictadura franquista, posterior al Fuero del Trabajo de 1938 i que fou la clau de l'organització sindical franquista i en definitiva del sindicalisme vertical, expressat en la Llei de Bases de l'Organització Sindical de 6 de desembre de 1940.
La declaració no va permetre dubtes, unia de forma automàtica i obligatòria en l'única Confederació Nacional de Sindicats a tots els espanyols en la seva condició de "productors".
Dirigida a acabar amb l'autonomia que havien mantingut fins llavors les organitzacions catòliques agràries i promoguda pel llavors Delegat Nacional de Sindicats Gerardo Salvador Merino, un camisa vieja amb passat esquerrà que durant la Guerra Civil espanyola va ser Cap Provincial a La Corunya, on s'havia guanyat fama d'obrerista. Salvador pretenia crear un potent aparell sindical autònom i capaç d'enquadrar les masses obreres.
Referències Comentari a la Llei Rupturas y continuidades en las relaciones laborales del primer franquismo 1938-1958
Categoria:Lleis franquistes Categoria:1940 Categoria:Sindicalisme