Trematomus scotti és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.The Taxonomicon
Descripció Pot arribar a fer 16 cm de llargària màxima.FishBase Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Alimentació Menja principalment poliquets, eufausiacis, amfípodes i, en menor mesura, isòpodes.Pakhomov, E.A. i S.A. Pankratov, 1992. Feeding of juvenile notothenioid fishes of the Indian Ocean sector of the Antarctic. J. Ichthyol. 32(1):28-37.Pakhomov, Y.A., V.A. Bibik i V.V. Gerasimchuk, 1991. Data on krill (Euphausia superba, Dana) consumption by coastal fishes in Division 58.4.2 (Kosmonavtov and Sodruzhestva seas). P. 305-319. A: Selected Scientific Papers (SC-CAMLR-SSP/8). Scientific Committee for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources. CCAMLR, Hobart, Austràlia. 410 p.
Depredadors A l'Antàrtida és depredat per Cygnodraco mawsoni.FishBase Pakhomov, E.A., 1998. Diet of two Antarctic dragonfish (Pisces: Bathydraconidae) from the Indian sector of the Southern Ocean. Antarc. Sci. 10(1):55-61.
Hàbitat És un peix d'aigua marina, demersal i de clima polar (60°S-78°S) que viu entre 20 i 793 m de fondària.
Distribució geogràfica Es troba a l'oceà Antàrtic: les illes Shetland del Sud i Òrcades del Sud, els mars de Weddell i de Ross, la badia de Breid i la península Antàrtica.Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.Kellermann, A. i K.-H. Kock, 1984. Postlarval and juvenile notothenioids (Pisces, Perciformes) in the southern Scotia Sea and northern Weddell Sea during FIBEX 1981. Meeresforsch. 30:82-93.Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.Pakhomov, E.A., 1997. Feeding and exploitation of the food supply by demersal fishes in the Antarctic part of the Indian Ocean. J. Ichthyol. 37(5):360-380.
Observacions És inofensiu per als humans.
Referències
Bibliografia Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
Daniels, R.A., 1982. Feeding ecology of some fishes of the Antarctic Peninsula. Fish. Bull. 80(3):575-588. Ekau, W., 1991. Reproduction in high Antarctic fishes (Notothenioidei). Meeresforsch. 33:159-167.
Ozouf-Costaz, C., J.-C. Hureau i M. Beaunier, 1991. Chromosome studies on fish of the suborder Notothenioidei collected in the Weddell Sea during EPOS 3 cruise. Cybium 15(4):271-289. Pakhomov, E.A. i S.A. Pankratov, 1995. Food web of juvenile Antarctic fish. Oceanology 34(4):521-532. Prirodina, V.P., 1994. Review of karyotypic and taxonomic diversity in the suborder Notothenioidei (Perciformes). J. Ichthyol. 34(6):1-13. Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Enllaços externs
BioLib AQUATAB
scotti