Matilde de la Torre Gutiérrez (Cabezón de la Sal, Cantàbria, 14 de març de 1884 - Mèxic, 19 de març de 1946) fou una escriptora, periodista i política socialista espanyola, una de les primeres diputades espanyoles.

Biografia Filla d'Eduardo de la Torre i d'Ana Gutiérrez Cueto, va pertànyer a una família hidalga de tradició liberal i classe mitjana. El seu pare era notari de Cabezón de la Sal. El seu avi va fundar el periòdic La Abeja Montañesa en 1856, i el seu oncle Enrique El Atlántico, el 1886. A més, era cosina-germana de la pintora santanderina María Blanchard.

Hereva, per tant, de l'afició per l'escriptura, es va estrenar al món de la literatura amb la publicació, el 1917, de la seva primera obra, homònima d'una pintura de María Blanchard, Jardín de damas curiosas: epistolario sobre feminismo. A partir de llavors, va començar a escriure diversos assajos, entre els quals destaquen Don Quijote, rey de España, de l'any 1928, o El Ágora, de 1930, en els quals elogiava el règim polític de la Restauració, el corrent del Regeneracionisme, i autors com José Ortega y Gasset.

En els anys vint, Matilde de la Torre va fundar l'Acadèmia Torre a Cabezón de la Sal, en la qual aplicava els principis de la Institución Libre de Enseñanza deducació integral. El 1924 va fundar les Voces Cántabras, un cor de cant i danses populars de Cantàbria, amb el qual va exercir una important labor de recopilació i recuperació de tradicionals danses i cançons de Cantàbria, com la Baila de Ibio o El romanç del Comte Lara. Va arribar a participar en el festival folklòric de la English Folk Dance el 1932, una experiència que recollí en una sèrie d'articles que va publicar amb el títol La Montaña en Inglaterra.

En acabar la dictadura de Primo de Rivera, es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol el 1931. El 1933 va ser escollida diputada del PSOE per Astúries a les eleccions a Corts, sent una de les cinc úniques diputades electes, d'un conjunt de 59 escons socialistes, encapçalats per Largo Caballero, que van sofrir una greu derrota davant del triomf de les dretes, agrupades entorn de les sigles de la CEDA de Gil Robles. Al 1936 hi tornarà, amb el triomf del Front Popular i la formació de govern a l'agost de 1936 va ser nomenada directora general de Comerç i Política Aranzelària. Periodísticament, en aquests anys va aconseguir el cim de la seva producció, amb col·laboracions a El Socialista i La Región, de Santander. Es va fer habitual en tota la premsa de l'entorn socialistaː Justicia Social, de Maó; La voz del trabajo, de Zamora; Avance i La Aurora Social, d'Oviedo; Lucha Obrera, de Múrcia; Córdoba Obrera... També d'aquesta època és la novel·la El banquete de Saturno, de l'any 1931.

No obstant això, la derrota del bàndol republicà en la Guerra Civil la va obligar a exiliar-se a França, a Marsella. Allí va publicar, l'any 1940, Mares en la sombra, en la qual relata la seva dramàtica visió de la guerra a Astúries. També va col·laborar a Norte, la revista editada per Julián Zugazagoitia que servia d'òrgan d'expressió als negrinistes.

Ell juliol d'aquest mateix any 1840, marxà a Mèxic des de Bordeus, on arribà amb el vaixell Cuba. Sis anys després, el 19 de març de 1946, va morir i fou enterrada en el panteó espanyol. Pertanyent a la facció negrinista del PSOE, va ser expulsada del partit a l'abril de 1946 junt amb altres partidaris de Negrín pertanyents al Cercle Jaime Vera de Mèxic (en el XXXVII congrés del PSOE celebrat al juliol de 2008 va ser readmesa simbòlicament a la disciplina del partit amb tots els efectes juntament amb 36 militants més, encapçalats per Juan Negrín). L'acte del lliurament de carnets es va celebrar el 24 d'octubre de 2009 a la seu central del PSOE a Madrid.Negrín y 35 viejos militantes socialistas, per Ángel Viñas, El País, 8 de juliol de 2008.

Referències

Bibliografia

Vegeu també Membres del Partit Socialista Obrer Espanyol rehabilitats el 24 d'octubre de 2009

Enllaços externs Biografia a Sociedad Cántabra de Escritores Mujeres en las organizaciones socialistas durante la Dictadura. Antecedentes en la Segunda República (al web de la UGT)

Categoria:Diputats càntabres al Congrés dels Diputats Categoria:Socialistes espanyols Categoria:Escriptors càntabres en castellà Categoria:Exiliats del franquisme a Mèxic Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Persones de Cabezón de la Sal Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX