miniatura|Falgueres arborescents a Mont Kinabalu, Borneo Una selva nebulosa o bosc de boira, en anglès cloud forest o fog forest, és generalment un bosc montà tropical o subtropical de fulla persistent, que es caracteritza -de manera persistent, freqüent o estacional- per presentar un baix nivell dels núvols. Normalment la capa de núvols o boira es troba a l'alçària de la capçada dels arbres. Aquests boscos nebulosos poden tenir moltes molses cobrint la terra i la vegetació, i en aquest cas s'anomenen boscos molsosos. Els boscos molsosos normalment es troben a les parts de les muntanyes on la humitat és retinguda de manera més efectiva.Clarke, C.M. 1997. Nepenthes of Borneo. Natural History Publications (Borneo), Kota Kinabalu, p. 29.

Distribució i clima miniatura|esquerra|Santa Elena, Costa Rica Segons el clima de cada lloc, afectat també per la distància al mar, l'exposició i latitud, l'altitud d'aquest bosc nebulós pot variar entre els 500 i els 4.000 metres msnm; de fet, el rang d'altitud on es desenvolupa el bosc nebulós, en un lloc determinat, és estret. Els núvols i la boira redueixen la radiació solar directa i, per tant, l'evapotranspiració. Dins d'aquests boscos, una gran part de la pluja és en forma de pluja de boira que es condensa sobre les fulles dels arbres i degoteja cap al sòl.

Les selves nebuloses tropicals s'estenen entre les latituds 23°N to 25°S.(Häger, 2006; Hamilton et al., 1995) La precipitació anual va de 500 a 10.000 mm i la temperatura mitjana entre 8 a 20 °C.(Häger 2006; Hamilton et al., 1995)

La definició de selva nebulosa pot ser ambigua; segons els països, es pot dir selva afromuntana i selva plujosa sobremuntana (upper montane rain forest), o temes més localitzats com la Yunga de Bolívia i la laurisilva de les illes de l'Atlàntic (Macaronèsia),(García-Santos et al, 2009)(García-Santos, 2007) i algunes vegades boscos subtropicals i fins i tot temperats on es donen condicions meteorològiques similars a les de les considerades selves nebuloses.

Només l'1% dels boscos del món estan coberts per selves nebuloses.(Häger, 2006)

Hi ha zones importants amb selves nebuloses a l'Amèrica central i del Sud, Àfrica central i de l'Est, Indonèsia, Malàisia, Filipines, Papua-Nova Guinea i el Carib. (vegeu la llista a://www.unep-wcmc.org/forest/cloudforest/].)

Hi ha selves nebuloses tropicals i subtropicals en aquests països:

Angola Argentina Austràlia Bangladesh Belize Bolívia Brasil Brunei Burundi Cambodja Camerun Xina Colòmbia Costa Rica República Democràtica del Congo Dominica Equador El Salvador Fiji Gabon Guatemala Guyana (Pakaraima) Hispaniola (Massís de la Hotte) Hondures Índia Iran Indonèsia Jamaica (Parc Nacional Blue i John Crow Mountains)Blue and John Crow Mountains National Park - UNESCO World Heritage Centre Retrieved 2008/03/26 Kenya La Réunion (França) Madagascar Malàisia Mèxic Micronèsia Moçambic Myanmar Nicaragua Oman Pakistan Panamà Papua Nova Guinea Perú Filipines Portugal (Madeira) Ruanda Samoa Espanya (Illes Canàries) Sri Lanka Taiwan Tanzània Trinidad i Tobago Estats Units (Hawaii i Puerto Rico) Veneçuela Vietnam

Boscos nebulosos temperats Encara que no tothom accepta que aquests siguin veritables boscos nebulosos, hi ha diversos boscos temperats amb característiques acusadament similars a les de les selves nebuloses tropicals.

miniatura|Bosc nebulós temperat a La Palma, Illes Canàries

Distribució dels boscos nebulosos temperats Argentina - Catamarca i Tucumán Austràlia - Parc Nacional Lamington (Queensland) Xile (Parc Nacional del Bosque de Fray Jorge) Xina - Altiplà de Yunnan Japó - parts de Yakushima Nova Zelanda - parts de Fiordland, Mount Taranaki i Mount Cargill, prop de Dunedin. Portugal - Açores i Madeira Sud-àfrica Espanya - Illes Canàries (laurisilva) Taiwan- Reserva natural de Chiantianshan, Reserva Natural del Llac Yuanyang Estats Units - Redwood Coast

Característiques miniatura|esquerra|Molsa penjant a Budawang National Park, Austràlia Comparades amb les selves nebuloses tropicals, els boscos nebulosos temperats tenen mides dels arbres més baixes amb més densitat de tiges i generalment menys biodiversitat de plantes llenyoses.(Hamilton et al., 1995; Häger, 2006) El nombre d'endemismes de plantes pot ser molt alt.

Hi ha l'anomenada pluja horitzontal causada per la intercepció de la humitat dels núvols i boira per la vegetació. Aquesta pluja horitzontal també rep el nom de pluja oculta perquè no queda registrada per pluviòmetres normals, però pot ser una contribució important en el cicle hidrològic.(Hamilton et al., 1995)

En aquests sòls tan rentats l'aciditat és molt alta.(Hamilton et al., 1995; Van Steenis, 1972 and Grubb and Tanner, 1976)

Referències

Foster, P., 2001, The potential negative impacts of global climate change on tropical montane cloud forests, Elsevier Science/ Earth-Science Review* Bubb, P., May, I., Miles, L., Sayer, J., 2004, Cloud Forest Agenda, UNEP-WCMC, Cambridge, UK, http://www.unep.wcmc.org/resouces/publicashions/UNEP_WCMC_bio_series/20.htm García-Santos, G., Marzol, M. V., and Aschan, G. (2004) Water dynamics in a laurel montane cloud forest in the Garajonay National Park (Canary Islands, Spain), Hydrol. Earth Syst. Sci., 8, 1065-1075. http://www.hydrol-earth-syst-sci.net/8/1065/2004/hess-8-1065-2004.html Häger, A., 2006, Einfluss von Klima und Topographie auf Struktur, Zusammensetzung und Dynamik eines tropischen Wolkenwaldes in Monteverde, Costa Rica, Göttingen: Disssertation Georg August Universität Göttingen. García-Santos, G. (2007). An eco-hydrological and soils study in a montane cloud forest in the National Park of Garajonay, La Gomera (Canary Islands, Spain). PhD Dissertation, Amsterdam: VU University. http://dare.ubvu.vu.nl/handle/1871/12697. García-Santos, G., Bruijnzeel, L.A. and Dolman, A.J. (2009). Modelling canopy conductance under wet and dry conditions in a subtropical cloud forest. Agricultural and Forest Meteorology, 149 (10), 1565-1572 doi:10.1016/j.agrformet.2009.03.008.

Categoria:Boscs