El Molt Honorable Consell Privat de Sa Majestat, habitualment conegut com el Consell Privat és un cos formal de consellers del sobirà del Regne Unit. Els membres són majoritàriament polítics d'alt rang que són (o han estat) membres o de la Cambra dels Comuns o de la Cambra dels Lords.
El Consell Privat, successor actual del Consell Privat d'Anglaterra i del Consell Privat d'Escòcia. Antigament va ser una poderosa institució, però actualment les seves decisions polítiques es troben exclusivament en mans d'un dels seus comitès, el Cabinet. Formalment, el Consell aconsella al Sobirà sobre l'exercici de la Prerrogativa Reial, i conjuntament fan servir els instruments executius coneguts com a Ordres en Consell, que són emprades per fer Regulacions. El Consell per si mateix també té una autoritat delegada per publicar Ordres de Consell, que són sobretot emprades per regular certes institucions públiques. El Consell també adverteix el Sobirà sobre la concessió de Cartes Reials, emprades per garantir un estatus als cossos incorporats. En octubre de 2025, hi havia 738 membres al consell.
Certes funcions judicials també són realitzades per la Reina en Consell, tot i la pràctica tota la tasca d'escoltar i decidir els casos recau exclusivament en el Comitè Judicial del Consell Privat. Aquest consisteix en els jutges suprems nomenats com a Consellers Privats: els Magistrats de la Cort Suprema del Regne Unit, els jutges de la Cort d'Apel·lació d'Anglaterra i Gal·les, jutges de la Cort d'Apel·lació d'Irlanda del Nord, els jutges de la Cambra Interior de la Cort de Sessions (el tribunal suprem civil a Escòcia), i jutges de diversos estats membres de la Commonwealth. El Consell antigament era un tribunal suprem d'apel·lació per tot l'Imperi Britànic (diferent de l'existent al mateix Regne Unit), i continua escoltant apel·lacions de les Dependències de la Corona, dels Territoris Britànics d'Ultramar i de diversos membres de la Commonwealth.
Història El witenagemot va ser un equivalent primerenc del Consell Privat. Durant els regnats dels reis normands, la Corona Anglesa rebia consell de la cort reial o Curia Regis, que consistia en magnats, eclesiàstics i alts oficials. El cos inicialment s'ocupava d'aconsellar al Sobirà sobre legislació, administració i justícia. Posteriorment, diferents cossos nous assumirien les diverses funcions cortesanes. Les corts de justícia s'ocuparen de dispensar justícia, mentre que el Parlament esdevingué la suprema legislatura del reialme. Malgrat això, el Consell retingué el poder d'escoltar les disputes legals, tant en primera instància com en l'apel·lació. A més, les lleis fetes pel Sobirà sota admonició del Consell, més que no el del Parlament, eren acceptats com a vàlid.Gay, p. 2. Els reis poderosos sovint els cos per circumvalar les corts i el Parlament. Per exemple, a un comitè del Consell, que després esdevindria la Cort de la Cambra Estrellada, durant el se li va permetre realitzar qualsevol càstig llevat de la pena de mort, sense estar lligat al procediment normal de la cort.Maitland, p. 262–3. Durant el regnat d'Enric VIII, el Sobirà, sota el suggeriment del Consell, se li permeté publicar lleis per la mera proclamació. La preeminència legislativa del Parlament no es restaurà fins a la mort d'Enric VIII.Maitland, p. 253. Encara que el Consell Reial va retenir les seves responsabilitats legislatives i judicials, esdevingué principalment un cos administratiu.Goodnow, p123 El Consell estava format per quaranta membres el 1553,Maitland, p. 256. però el Sobirà descansava en un comitè menor, que finalment es convertiria en el Govern actual.
A final de la Guerra Civil Anglesa s'aboliren la monarquia, la Cambra dels Lords i el Consell Privat. L'altra cambra del Parlament, la Cambra dels Comuns d'Anglaterra, instituí un Consell d'Estat per executar lleis i dirigir la política administrativa. Els 41 membres del Consell eren elegits entre els Comuns; el cos estava presidit per Oliver Cromwell, el dictador militar de facto de la nació. El 1653 però, Cromwell esdevingué Lord Protector, i el Consell va ser reduït a entre 13 i 21 membres, elegits pels Comuns. El 1657 els Comuns van donar a Cromwell encara més poders, alguns dels quals eren reminiscències dels que anteriorment havien gaudit els monarques. El Consell va passar a ser conegut com el Consell Privat del Protector; i els seus membres eren nomenats pel Lord Protector, subjectes a l'aprovació del Parlament.
El 1659, poc abans de la restauració de la monarquia, el Consell Protector va ser abolit. Carles II restaurà el Consell Privat reial, però, igual que els monarques estuards, escollí descansar en un petit comitè de consellers.Warshaw, p. 7. Sota el regnat de Jordi I es concedí més poder a aquest comitè. En aquest moment començaren a trobar-se en absència del Sobirà, comunicant-li les seves decisions en finalitzar les trobades. Amb tot, el Consell Privat Anglès, com a unitat, deixà de ser un cos de consellers confidencials pel Sobirà; la seva funció passà a un comitè del Consell, ara conegut com el Cabinet.Gay and Rees, p. 2–3.
Origen del terme D'acord amb el Diccionari d'anglès d'Oxford, la definició del terme privat al "Consell Privat" és un significat obsolet de «que pertany exclusivament a una o diverses persones en particular, la pròpia»; i, per tant, el consell és personal del Sobirà. Està estretament relacionat amb el mot "privat".
Composició El Sobirà, quan actuà sota el suggeriment del Consell, és conegut com a "Rei en Consell" ( King-in-Council) o "Reina en Consell" (Queen-in-Council). Els membres del Consell són conegut col·lectivament com "Els Lords del Molt Honorable Consell Privat de Sa Majestat" (The Lords of Her Majesty's Most Honourable Privy Council);e.g. a vegades "Els Lords I altres de " (The Lords and others of).e.g. El cap del cos és el Lord President del Consell, que és el quart màxim Gran Funcionari de l'Estat, un membre del Cabinet,H. Cox, p. 388. i normalment, el Líder tant de la Cambra dels Lords o de la Cambra dels Comuns del Regne Unit . Un altre important funcionari és el Secretari, la signatura del qual s'adjunta a totes les ordres del Consell.Brazier, p. 199, note 109.
En anglès, els seus membres poden ser referits com a "Privy Counsellor" o com a "Privy Councillor". D'ambdós, el preferit és el primer, car posa l'èmfasi en l'ús anglès del terme "Counsellor" com a "qui dona consell", en oposició a "membre d'un consell". D'un Conseller es diu que "està jurat de" quan hi assisteix per primera vegada.
El Sobirà pot nomenar a qualsevol com a Conseller Privat,Blackstone, I. 174. però a la pràctica aquests nomenaments són fets només sota consell del Govern, i generalment consisteixen només en els als membres del Parlament, l'Església o del poder judicial. No hi ha límit de membresGay, p. 3. (al gener del 2012 hi havia 600 membres); però els membres no tenen dret a assistir a totes les reunions del Consell Privat, i només alguns són citats per a cada trobada (a la pràctica a discreció del Primer Ministre).
Els tres bisbes superiors de l'Església d'Anglaterra (els arquebisbes de Canterbury i de York i el bisbe de Londres) són fets Conselles Privats en el moment del seu nomenament. Els membres superiors de la Família Reial també poden ser nomenats (el Príncep Felip és membre, el més veterà en termes de servei i és l'únic membre present que no ha estat nomenat per la Reina, sinó que va ser nomenat membre del consell per Jordi VI). El Secretari Privat del Sobirà sempre és nomenat des del Consell, com ho és el Lord Camarlenc, el Portaveu de la Cambra dels Comuns i el Lord Portaveu.
Diversos membres superiors del poder judicial (els Magistrats de la Cort Suprema del Regne Unit, els jutges de la Cort d'Apel·lació d'Anglaterra i Gal·les, els jutges de la Cort d'Apel·lació d'Irlanda del Nord i els jutges de la Inner House of the Court of Session (el tribunal suprem a Escòcia)) són també nomenats pel Consell Privat.
El gruix del Consell Privat, però, són polítics. El Primer Ministre, els ministres del cabinet i el Cap de l'Oposició són nomenats membres del Consell Privat en el moment del seu nomenament. Els líders dels grans partits de la Cambra dels Comuns,e.g. Nicholas Clegg, Líder dels Liberal-Demòcrates els Primers Ministres d'assamblees descentralitzades, i alguns ministres superiors de fora del Cabinet,e.g. David Hanson, un Ministre d'Estat, i a vegades, Parlamentaris superiorse.g. Jeffrey Donaldson, MP són nomenats Consellers Privats. Com a Consellers Privats, estan obligats pel seu jurament a mantenir el secret sobre els afers discutits en les reunions del Consell, el nomenament de Cap de l'Oposició també automàticament comporta ser nomenat membre del Consell Privat, podent compartir informació confidencial "pels termes del Consell Privat". Això habitualment només té lloc en circumstàncies especials, com en qüestions de seguretat nacional. Per exemple Tony Blair es trobà amb el Líder de l'Oposició Iain Duncan Smith i el líder dels Liberal Demòcrates Charles Kennedy sota els termes del consell privat per discutir les proves sobre les armes de destrucció massiva iraquianes.
Tot i que el Consell Privat és primàriament una institució britànica, funcionaris provinents d'altres reialmes de la Commonwealth també formen part del cos. El 2000, la instància més notable era Nova Zelanda, on el Primer Ministre, polítics superiors, Magistrat en Cap i membres del Tribunal d'Apel·lació són habitualment són convencionalment Consellers Privats. Malgrat això, els nomenaments dels membres neozelandesos no són sempre. El Primer Ministre, el Portaveu, el Governador General i el Magistrat en Cap de Nova Zelanda encara reben el prefix Right Honourable (Molt Honorable), però sense ser membres del Consell. Fins a la darrera part del , els primers ministres del Canadà i Austràlia són també nomenats Consellers Privats. Els Primers Ministres d'altres països de la Commonwealth que segueixen tenint la Reina com a sobirana continuen sent nomenats Consellers Privats.
Jurament del Consell Privat Antigament el Consell Privat considerava com a criminal, i possiblement com a traïció, revelar el jurament fet pels Consellers en prendre el càrrec. Però, finalment, el jurament va ser fet públic oficialment en una resposta escrita per un parlamentari el 1998, tal com segueix:
original en anglès You do swear by Almighty God to be a true and faithful Servant unto the Queen's Majesty, as one of Her Majesty's Privy Council. You will not know or understand of any manner of thing to be attempted, done, or spoken against Her Majesty's Person, Honour, Crown, or Dignity Royal, but you will lett and withstand the same to the uttermost of your Power, and either cause it to be revealed to Her Majesty Herself, or to such of Her Privy Council as shall advertise Her Majesty of the same. You will, in all things to be moved, treated, and debated in Council, faithfully and truly declare your Mind and Opinion, according to your Heart and Conscience; and will keep secret all Matters committed and revealed unto you, or that shall be treated of secretly in Council. And if any of the said Treaties or Counsels shall touch any of the Counsellors, you will not reveal it unto him, but will keep the same until such time as, by the Consent of Her Majesty, or of the Council, Publication shall be made thereof. You will to your uttermost bear Faith and Allegiance unto the Queen's Majesty; and will assist and defend all Jurisdictions, Pre-eminences, and Authorities, granted to Her Majesty, and annexed to the Crown by Acts of Parliament, or otherwise, against all Foreign Princes, Persons, Prelates, States, or Potentates. And generally in all things you will do as a faithful and true Servant ought to do to Her Majesty. So help you God.
en català