KV62 és una de les tombes de la vall dels Reis, a la necròpolis tebana (Egipte). És coneguda sobretot per ser la tomba de Tutankamon, faraó de l'Imperi nou. Va ser descoberta el 1922 per Howard Carter, que no la va voler obrir fins a l'arribada del seu patrocinador i amic lord Carnarvon, que en aquella època era a Anglaterra. El descobriment de la tomba es va conèixer arreu com «el descobriment del segle» (). A la vall dels Reis, la nomenclatura de cada tomba individual va precedida per les sigles KV (Kings' Valley, vall dels Reis en anglès), per distingir-les de la resta de tombes d'altres zones d'Egipte.
La tomba a l'època de Tuthankamon miniatura|esquerra|100px|Placa de la tomba, amb la nomenclatura de la vall miniatura|La màscara funerària
La tomba és minúscula si es té en compte que es tractava d'un faraó de la XVIII dinastia; això i la joventut del rei fan pensar que la tomba estava destinada a algú altre, potser a alguns dels seus consellers principals, Ay o Horemheb, que més tard esdevindrien també faraons.
El pare de Tutankamon, Akhenaton, que havia abandonat una religió politeista per establir un culte monoteista dedicat al déu Aton, havia traslladat la capital de l'imperi de Tebes a Tell al-Amarna; allà, tota la família reial i els alts dignataris de la cort havien començat a construir-se les seves tombes. Aquells fets es considerarien més tard una gran heretgia. Tot allò va quedar abandonat quan Tutankamon, que havia accedit al tron entre els 7 i els 9 anys, va decidir restablir el culte a Amon i als altres déus i tornar a Tebes, la capital tradicional de la seva dinastia.
Aleshores, va haver de tornar a començar la construcció d'una tomba que trigaria molts anys a ser acabada (potser la KV23 o la KV25). La seva mort prematura, als 19 anys, devia provocar un gran trasbals a la cort, el faraó moria sense hereus i sense una tomba digna. Algú, possiblement Ay, el sacerdot successor de Tutankamon, devia oferir la seva tomba a mig construir, que va ser modificada i amb prou feines decorada segurament durant els 70 dies que duraven els rituals de momificació; Ay, a canvi, es va apropiar la tomba KV23 quan va esdevenir faraó.
Història moderna miniatura|esquerra|Tutankamon i Ay. Detall de la tomba miniatura|esquerra|Howard Carter després d'haver desmuntat les capelles i abans de començar a treure els sarcòfags
Howard Carter i el faraó perdut Carter havia estat investigant durant molts anys sobre l'antic Egipte i la vall dels Reis en particular. Havia treballat per a Theodore M. Davis i havia conegut molts dels grans egiptòlegs de l'època. També havia tingut accés a bona part de la documentació i de les troballes dels anys que es va passar a Egipte. Segons ell mateix, tenia la intenció de catalogar la vall dels Reis en una espècie de registre de la necròpolis reial de Tebes. Carter també tenia una cosa que molts dels altres no tenien: una gran amistat amb la gent de la zona, convivia amb ells i treballava amb ells, i va aconseguir molta informació directa i indirecta dels lladres de tombes autòctons.
Gran part de la informació que Carter tenia sobre Tutankamon era gràcies a les troballes dels diversos equips patrocinats per Davis. Durant la temporada 1905-1906, Ayrton va trobar una petita copa de ceràmica blava esmaltada que duia inscrit el nom del faraó; la troballa estava soterrada i aïllada.
El 1907, poc abans de descobrir la tomba d'Horemheb, la KV57, l'equip de Theodore Davis va trobar una petita cambra, per sobre de la tomba de Seti I, avui anomenada KV54, que contenia diversos objectes funeraris amb el nom de Tutankamon. Davis va creure que es tractava de la tomba del faraó i el 1912 va afirmar que "em sembla que la vall dels Reis està exhaurida".
Carter creia fermament que Davis s'equivocava, però Davis s'havia retirat i a Carter li mancava un patrocinador, algú que cregués fermament en ell i en les seves conviccions que encara quedava com a mínim una tomba per descobrir a la vall, la del nen faraó. La sort va venir quan va conèixer Carnarvon.
La tomba havia quedat sepultada possiblement ja abans de la construcció de la KV9, la tomba de Ramsès VI, que en queda per sobre. Sembla que els treballadors de la vall van aprofitar el forat de l'entrada de la KV62 per a llençar-hi runa d'altres tombes; és possible que ho fessin inspirats per algun despreniment a la zona. Després, un grup d'artesans de l'època ramèssida va construir unes cabanes a sobre i la tomba va quedar sepultada fins al descobriment de Howard Carter.
Descobriment miniatura|esquerra|Carter examina els sarcòfags miniatura|Barca solar A Carter li quedava poc de temps, lord Carnarvon havia decidit de no renovar la concessió de la vall dels Reis, perquè duien molts anys excavant, no n'havia sortit quasi res i començava a pensar que en Theodore Davis havia tingut raó a abandonar-la. Li va donar a Carter una última oportunitat durant aquell any, el 1922.
El 4 de novembre, un dels nois que col·laboraven amb l'equip de Carter va descobrir per casualitat un primer esglaó que s'endinsava en la terra. Va córrer a avisar l'egiptòleg, que va fer que tothom es posés a excavar en aquell lloc. Van començar a desenterrar més i més esglaons. Ara ja tenien clar que es tractava d'una tomba i Carter estava convençut que era la del faraó nen que tant havia buscat. Van continuar desenterrant-la fins a arribar a la primera porta i van descobrir que tenia el segell intacte. Carter va enviar un telegrama a Carnarvon explicant-li el descobriment i demanant-li que tornés d'Anglaterra immediatament:
El 26 de novembre, junt amb Carnarvon, la filla d'aquest, gent de l'equip i uns quants convidats, van assistir a l'obertura de la tomba: Carter va fer un forat a la primera porta i hi va ficar una espelma, va mirar i, quan Carnarvon neguitós li demanà: "Veus alguna cosa?", Carter li respongué amb la seva frase cèlebre: "Sí, coses meravelloses". Estava observant els objectes de l'anomenada avantcambra.
Howard Carter ho recolliria al seu diari d'excavació i Harry Burton, fotògraf del Metropolitan Museum de Nova York, n'immortalitzaria el procés d'obertura i els treballs de trasllat del tresor en les seves famoses fotografies.
Actualment, tota aquesta documentació (tota la col·lecció de fotografies de Burton i tots els dibuixos, diaris, fotografies... del mateix Carter) i molta d'altra pertany al Griffith Institute del Museu Ashmolean de la Universitat d'Oxford (veg. Ashmolean Museum).
La maledicció del faraó miniatura|esquerra|Estàtua de Tutankamon al temple de Karnak miniatura|Howard Carter i lord Carnarvon sortint de la tomba que acaben d'obrir, 1922 miniatura|Estàtua d'un dels guardians miniatura|esquerra|Detall d'un dels llits miniatura|Bumerangs del rei miniatura|esquerra|Cap de Nefertem, escultura del cap del faraó sobre una flor de lotus blau
La llegenda de la maledicció del faraó va començar quan, poc després d'haver obert la tomba, va començar a succeir una llarga llista de fets tràgics. La llegenda diu que tot aquell qui s'atreveixi a obrir la tomba del faraó en patirà les conseqüències.
Els motius pels quals es va estendre aquesta llegenda no estan clars, és possible que hi hagués algun periodista avorrit i mancat de notícies de primera plana que volgués treure suc a la fama del descobriment, ja que un cop passada la notícia inicial, els treballs es van allargar durant més de 10 anys i hi va haver poques notícies. No va ser fins al 1925 que es va fer la primera autòpsia a la mòmia.
De fet, l'única mort que podia tenir alguna relació directa amb les visites a la tomba va ser la de lord Carnavon, que va morir a Egipte mig any després per la mala salut que tenia i la picada d'un mosquit que se li va complicar i li va causar una infecció massiva. Segurament va ser a partir d'aquí que la gent va començar a inventar-se històries, com la de la mort sobtada del gos de Carnavon a Anglaterra pocs minuts després que el seu amo, després de llançar un lladruc esgarrifós. També van associar la picada del mosquit amb una possible picada d'insecte que sembla que tenia la mòmia a la galta.
És possible també que la gent sentís a parlar de les amenaces d'alguns faraons respecte a qui volgués violar una tomba, de fet eren amenaces reals però no esotèriques sinó de caràcter punitiu.
Taula desmitificadora La taula mostra una llista de persones que van entrar a la tomba i/o que van tenir una estreta relació amb els objectes de la tomba, les dades contradiuen l'existència d'una "maledicció".
Noms i cognoms Càrrecs durant l'expedició Nat el Mort el Edat Anys després del 1922 Lord Carnarvon Patrocinador 1866 1923 57 1 Howard Carter Director del projecte 1874 1939 65 17 Arthur C. Mace Col·laborador 1874 1928 54 6 Alfred Lucas Químic 1867 1945 78 23 Harry Burton Fotògraf 1879 1940 61 18 Arthur R. Callender Enginyer i dibuixant ? 1936 ? 14 Percy E. Newberry Egiptòleg 1869 1949 80 27 Alan H. Gardiner Egiptòleg filòleg 1879 1963 84 41 James Henry Breasted Egiptòleg historiador 1865 1935 70 13 Walter Hauser Arquitecte 1893 1959 66 37 Lindsley Foote Hall Arquitecte 1883 1969 86 47 Richard Adamson Policia 1901 1982 81 60
Arquitectura i mobiliari esquerra|miniatura|Plànol de la tomba: (1) cambra del tresor, (2) cambra del sarcòfag, (3) tercera porta d'accés, (4) avantcambra, (5) annex, (6) quarta porta d'accés, (7) segona porta d'accés, (8) passadís, corredor, (9) primera porta d'accés, (10) escala, (a) paret de guix, (b) paret massissa, (c) nínxol
La tomba té forma de "L" amb diferents nivells d'alçada dels terres. Consta d'una entrada amb escales que baixen i un passadís que du a la primera sala, que Carter anomenà avantcambra; darrere d'aquesta sala, en línia amb el corredor, n'hi ha una altra de més petita anomenada annex. Des de la primera sala, a la dreta, hi ha la cambra funerària o cambra del sarcòfag i, enfront, a la dreta de l'entrada i paral·lela al corredor, hi ha la cambra del tresor. En total, la tomba fa poc més de 100 metres quadrats i és la més petita de la vall. Uns sis metres per sobre del sostre de la tomba, aprofitant el desnivell de la vall, hi ha el terra de la rampa d'entrada i part del primer corredor de la KV9, la tomba de Ramsès V i Ramsès VI.
Accés i corredor miniatura|Perspectiva axonomètrica de la tomba A la tomba, s'entra pels graons que van descobrir Carter i el seu equip; comencen amb un petit replà o plataforma, a continuació hi ha els setze graons que menaven a la porta tapiada amb els "segells intactes" que va trobar Carter, segurament de l'època d'Horemheb. A continuació hi ha un corredor o passadís que baixa, amb uns 18º d'inclinació, cap on hi havia la segona porta tapiada. Tant a les escales com al corredor es van trobar restes de runa que havien deixat els assaltants (i que els funcionaris que van tornar-la a segellar no havien netejat) i alguns objectes de petites dimensions. L'eix va d'oest a est en línia recta.
Avantcambra És la sala més gran, amb uns 29 metres quadrats de superfície. S'hi accedeix des del corredor d'entrada i, a més de magatzem, fa de distribuïdor de la resta de cambres (excepte la del tresor). És la primera sala que es van trobar Carter i Carnarvon. La majoria d'objectes d'aquesta cambra (uns 700) estaven desordenats, però apilats amb cura. Molts estan relacionats amb la vida diària del faraó: hi havia llits, quatre carros desmuntats (un de guerra, un de caça i dos per a les cerimònies), també hi havia el tron d'or dissenyat amb l'estil d'Amarna, amb els rajos d'Aton il·luminant i protegint el faraó i la seva muller. També hi havia dues estàtues del rei representant dos guardians que protegien l'entrada tapiada de la cambra funerària (vegeu: Taula dels objectes de la tomba).
Annex