A Chorus Line és un musical de Broadway, estrenat el 1975, sobre ballarins de Broadway en una audició per fer de coristes. El llibret va ser escrit per James Kirkwood, Jr. i Nicholas Dante, les lletres eren de Edward Kleban i la música de Marvin Hamlisch.
Amb 19 personatges principals, és situat en un escenari nu d'un teatre de Broaway, durant una audició per a un musical. El show deixa entreveure les personalitats dels actors i del coreògraf a mesura que descriu com van esdevenir ballarins.
La producció original de Broadway, dirigida i coreografiada per Michael Bennett, va ser un èxit de crítica i públic sense precedents, rebent 12 nominacions als Tonys, guanyant-ne 9, a més del Premi Pulitzer per Drama de 1976. Es representà en 6.137 funcions, convertint-se en la producció de més llarga durada de la història de Broadway en aquell moment. Actualment segueix sent l'espectacle de més llarga estada produït als Estats Units, i el cinquè entre els espectacles de Broadway. S'han realitzat produccions per tot el món i va reestrenar-se a Broadway el 2006.
Història de la producció El musical va crear-se a partir de moltes sessions de treball enregistrades amb ballarins de Broadway, coneguts com a "gypsies", incloent 8 que apareixerien al repartiment original. Les sessions eren inicialment dirigides pels ballarins Michon Peacock i Tony Stevens. La primera va tenir lloc al Nickolaus Exercise Center el 26 de gener de 1974. esperaven que podrien formar una companyia professional de ball per fer tallers per a ballarins de Broadway.
Michael Bennett va ser convidat a unir-se al grup inicialment com a observador, però ràpidament prengué el control dels procediments. Tot i que la participació de Bennett ha estat discutida, no hi ha cap mena de qüestió sobre l'autoria de Kirkwood i Dante. Als darrers anys, la seva demanda que A Chorus Line era idea seva resultà en diverses demandes.Those First in ‘Chorus Line’ Gain a Continuing Stake New York Times February 2, 2008 Durant les sessions de taller, diversos personatges serien escollits al final per a treballs al cor, resultant en una sorpresa genuïna entre el repartiment. Posteriors produccions, però, tenen els mateixos personatges aconseguint la feina.McKay, William. "Michael Bennett's A Chorus Line" Musicals101.com. 1998. Retrieved August 14, 2008. Marvin Hamlisch, que co-escriuria la partitura, recorda com en les primeres prèvies, el públic semblava que hi havia quelcom a la història que els desagradava. L'actriu Marsha Mason va dir a Bennet que Cassie (Donna McKechnie), que tot ho feia bé, hauria d'aconseguir ser triada i no ser rebutjada. Bennet ho modificà per tal que Cassie pogués guanyar el paper.
La producció original A Chorus Line s'estrenà a l'Off-Broadway el 15 d'abril de 1975 a The Public Theater ¸ però en aquells moments el Public no tenia prou diners per a finançar la producció."What They Did for Love." American Theatre. February 2007, Vol. 24 Issue 2, p15-16, 2p. Van haver de demanar un préstec de $1,6 milions per produir-lo. Va ser dirigit i co-coreografiat per Bennett, juntament amb Bob Avian.
El treball previ havia fet que hi hagués tal demanda d'entrades que tota la producció original esgotà les localitats. El productor Joseph Papp traslladà la producció a Broadway, estrenant-se al Shubert Theatre el 25 de juliol de 1975, on es representà 6.137 funcions fins al 28 d'abril de 1990. El repartiment original de Broadway estava format per:
Actor (en ordre alfabètic) Paper Premis Scott Allen Roy Renee Baughman Kristine Kelly Bishop Sheila Premi Drama Desk a l'Actriu Més Destacada en un Musical Premi Tony a la Millor Actriu de Repartiment de Musical Pamela Blair Val Wayne Cilento Mike Chuck Cissel Butch Clive Clerk Larry Kay Cole Maggie Ronald Dennis Richie Donna Drake Trisha Brandt Edwards Tom Patricia Garland Judy Carolyn Kirsch Lois Ron Kuhlman Don Nancy Lane Bebe Baayork Lee Connie Priscilla Lopez Diana Premi Obie a la Millor Actriu Premi Tony a la Millor Actriu de Repartiment de Musical Robert LuPone Zach Premi Tony al Millor Actor de Repartiment de Musical Cameron Mason Mark Donna McKechnie Cassie Premi Drama Desk a l'Actiu Més Destacada de Musical Premi Tony a la Millor Actriu Protagonista de Musical Don Percassi Al Michael Serrecchia Frank Michel Stuart Greg Thomas J. Walsh Bobby Sammy Williams Paul Premi Obie al Millor Actor Premi Tony al Millor Actor de Repartiment de Musical Crissy Wilzak Vicki
La producció va rebre 12 nominacions als Premis Tony, dels quals en guanyà 9: Millor Musical, Llibret de Musical, Partitura (Hamlisch i Kleban), Director, Coreografia, Actriu (McKechnie), Actor de Repartiment (Sammy Williams), Actriu de Repartiment (Bishop) i Il·luminació. A més, guanyà el Premi Pulitzer per Drama de 1976, un dels escassos musicals que han rebut aquest honor, i el Premi del Cercle de Crítics Teatrals de Nova York per la Millor Obra de la Temporada.
El 1976, diversos membres del repartiment original van anar a actuar a la producció de Los Angeles. Els papers buits van reomplir-se i l'obra va ser reanomenada com la "New" New York Company, que incloïa Ann Reinking, Sandahl Bergman, Christopher Chadman, Justin Ross (qui posteriorment apareixeria a la pel·lícula) i Barbara Luna.
En el moment de tancar, A Chorus Line era l'espectacle amb més representacions a Broadway,Rothstein, Mervyn. "After 15 Years (15!), 'A Chorus Line' Ends". The New York Times. April 30, 1990 record que aguantà fins al 1997 quan va ser superat per Cats; i després per Les Misérables i The Phantom of the Opera el 2002. El 29 de setembre de 1983, Bennett i 330 veterans de A Chorus Line es reuniren per realitzar una funció de celebració del musical que havia esdevingut el musical americà de més llarga estada a Broadway.Corliss, Richard. "The Show Must Go Under" . TIME. June 21, 2005. Retrieved August 14, 2008. A Chorus Line generà $ 277 milions en entrades i va tenir 6,5 milions d'espectadors."A Sensation's Final Bow" . TIME. March 5, 1990. Retrieved August 14, 2008.
Des de la seva concepció va tenir un munt de produccions arreu del món, tant professionals com d'aficionats, sent una gran font d'ingressos per a The Public Theater.
El 1991, quatre dels cinc creadors originals havien mort: Bennett, Kirkwood i Dante de complicacions relatives a la SIDA, i Kleban d'un càncer.
Produccions posteriors Des de 1976 començaren a realitzar-se produccions pels Estats Units i internacionals.
El 1976 s'estrenà al Theatre Royal Drury Lane del West End londinenc, representant-se diversos anys. Jane Summerhays i Geraldine Gardner interpretaren a Sheila a la producció londinenca.BroadwayWorld listing La producció guanyà el Premi Laurence Olivier a Millor Musical de 1976, el primer any en què es concedien els premis.
El revival de Broadway s'estrenà al Gerald Schoenfeld Theater el 5 d'octubre del 2006, tancant el 17 d'agost del 2008 després de 759 funcions i 18 prèvies. Costà $$8 milions de dòlars, inversió que es recuperà en només 19 setmanes.BWW News Desk. "A Chorus Lins Ends Run Tonight, August 17". Broadwayworld, August 17, 2008. La producció estava dirigida per Bob Avian, amb la coreografia refeta per Baayork Lee, que havia interpretat a Connie Wong a la producció original. El repartiment original incloïa a Paul McGill, Michael Berresse, Charlotte d'Amboise, Mara Davi, James T. Lane, Heather Parcells, Alisan Porter, Jason Tam, Jessica Lee Goldyn i Chryssie Whitehead.BWW News Desk. "A Chorus Line Announces Complete 2006 Cast", BroadwayWorld.com, April 26, 2006. Retrieved August 14, 2008. El 15 d'abril del 2008 Mario Lopez s'uní al repartiment com a Zach.BWW News Desk. "Mario Lopez Joins A Chorus Line on April 15", BroadwayWorld.com, March 4, 2008. Retrieved August 14, 2008. La producció rebé dues nominacions als Tony del 2007 per Actriu de Repartiment (Charlotte d'Amboise) i Revival."TonyAwards.com - The American Theatre Wing's Tony Awards - Official Website by IBM" , TonyAwards.com. Retrieved August 14, 2008. El contracte original de A Chorus Line preveia que els beneficis del show es compartissin amb els directors i ballarins que havien treballat als tallers originals. Però el contracte no especificava cap quantitat al revival del 2006; arribant-se a un acord al febrer del 2008.Robertson, Campbell. "Those First in Chorus Line Gain a Continuing Stake", New York Times, February 2, 2008
A Chorus Line – La pel·lícula El 1985 s'estrenà una adaptació cinematogràfica, dirigida per Richard Attenborough i protagonitzada per Michael Douglas, que no va tenir gaire èxit. Com posteriorment Kelly Bishop, la Sheila original remarcà: va ser appalling quan el director Richard Attenborough va anar a un programa d'entrevistes i va dir "és una història sobre joves que intenten entrar al show-business". Gairebé llenço el televisor per la finestra; quin BRÈTOL! És sobre ballarins veterans que busquen un darrer treball abans que sigui massa tard per tornar a ballar. No m'estranya que la pel·lícula naufragués!
Sinopsi A una audició per a una nova producció de Broadway, el formidable director Zach i el seu coreògraf assistent Larry indiquen als ballarins els passos que han de fer. Tots els ballarins estan desesperats per treballar ("I Hope I Get It"). Després del primer tall, en queden 17. Zach els diu que busca un cos de ball potent de 4 nois i 4 noies. Vol aprendre més d'ells, i demana als ballarins que es presentin. Amb dubtes, els ballarins mostren els seus passats. Les històries generalment progressen cronològicament des de les primeres experiències de la vida per l'adultesa i fins al final de la carrera.
El primer candidat, Mike, explica que és el petit de 12 germans. Recorda la seva primera experiència amb el ball, mirant la classe de dansa de la seva germana quan era pre-escolar ("I Can Do That"). Mike va ocupar el seu lloc un dia que ella no va voler anar a classe. Bobby intenta amagar la infelicitat de la seva infància fent bromes. Mentre que parla, la resta de ballarins mostren la seva estranyesa pel procés d'audició i el debat arriba a Zach ("And ..."), però com que tots necessiten la feina, la sessió contínua.
Zach s'enfada quan veu que la Sheila no es pren l'audició seriosament. Obrint-se, explica que la seva mare es casà molt jove i el seu pare ni l'estima ni se'n preocupà mai. Quan tenia sis anys va adonar-se que el ballet li donava una sortida a la seva família infeliç ("At the Ballet"), com li passà a Bebe i a Maggie. Kristine és sorda de to, i es lamenta que mai no pot cantar ("Sing!"), interrompuda pel seu marit Al, que acaba les seves frases a to.
Mark, el més jove dels ballarins, relata les seves primeres experiències amb fotos de l'anatomia femenina i el seu primer somni humit, mentre que altres ballarins comparteixen records d'adolescència ("Hello Twelve, Hello Thirteen, Hello Love"). Greg parla sobre el descobriment de la seva homosexualitat, i Diana recorda la seva horrible classe de drama a la universitat ("Nothing"). Don recorda el seu primer treball a un nightclub, Richie explica com gairebé va acabar sent professor a una llar d'infants, Judy parla sobre la seva problemàtica infantesa, i la baixeta Connie es lamenta dels problemes de la seva curta estatura. Finalment, la asiliconada Val explica que el talent no ho és tot per als directors de càsting, i que la cirurgia plàstica pot ajudar realment ("Dance: Ten; Looks: Three [Tits and Ass]").