, nom complet Stephen Edwin King, és un escriptor estatunidenc, conegut per les seves novel·les de terror, fenòmens sobrenaturals, suspens, ciència-ficció i fantasia. Els seus llibres solen ser supervendes, i ha arribat a vendre més de 350 milions d'exemplars.
Les històries de Stephen King tenen com a protagonistes personatges de classe mitjana, un nen, o la majoria de vegades, un escriptor. Els personatges viuen la seva vida normal, però els fets sobrenaturals i circumstàncies estranyes canvien el curs de la història. King manifesta un coneixement ambiciós del gènere del terror, tal com mostra en el seu llibre de no ficció anomenat Danse Macabre, que registra un ordre cronològic de nombroses dècades de treballs notables sobre literatura i cine. Escriu a més llibres que no podrien ser catalogats en el gènere del terror, com les novel·les The Body i Rita Hayworth and Shawshank Redemption (adaptades posteriorment a la pantalla gran com a Stand By Me i The Shawshank Redemption respectivament), igual que The Green Mile.
Stephen King va escriure sota el nom de Richard Bachman en molts dels seus llibres on la història estava basada en un terror més mental que físic. The Long Walk n'és un exemple.
És un dels autors més traduïts, segons l'Index Translationum.
Biografia Stephen King va néixer a Portland, Maine, és d'ascendència escocesa. Quan tenia dos anys el seu pare va abandonar l'illa. Ruth (mare de Stephen King) el va criar junt amb el seu germà gran David, durant algunes èpoques travessant problemes econòmics. La família es va traslladar a Durham (Maine), poble on va néixer Ruth, però també van passar una temporada a Scarborough (Maine), Chicago (Illinois), Croton-on-Hudson (Estat de Nova York), West De Pere (Wisconsin), Fort Wayne (Indiana), Malden (Massachusetts), i Stratford (Connecticut).Rogak, Lisa. Haunted Heart: The Life and Times of Stephen King . St. Martin's Publishing Group, 2010, p. 15. . [Accedit el 21-02-2021].Spignesi, Stephen J. The Shape Under the Sheet: The Complete Stephen King Encyclopedia . Popular Culture, 1991, p. 31–38. Va estudiar a "Durham Elementary School" a Durham, i a "Lisbon Falls High School" a Lisbon Falls (Maine).«StephenKing.com, the Official Website: The Author» (en anglès), Tabitha King, actualitzat per Marsha DeFilippo. StephenKing.com. Arxivat de l'original el 16 d'agost 2019. [Accedit el 21-02-2021].
King va començar a escriure des de molt jove. A l'escola escrivia històries basades en pel·lícules que havia vist recentment i les venia als seus amics. El negoci no va ser ben vist pels seus professors, que el van obligar a tornar els seus guanys quan el van descobrir. Les històries eren escrites amb la mateixa màquina que el seu germà usava per publicar el seu diari anomenat "Dave's Rag". Aquest treballava amb temes locals, i King contribuïa la majoria de vegades al projecte. Als tretze anys va descobrir a casa de la seva tieta una caixa molt vella amb llibres del seu pare, la majoria de terror i ciència-ficció. Aquests gèneres li van cridar l'atenció des del primer moment.
Entre 1966 i 1971, King va estudiar anglès a la Universitat de Maine, a Orono i va escriure una columna anomenada "King's Garbage Truck" a la revista de la universitat. Treballant a la biblioteca de la universitat, va conèixer Tabitha Spruce i es van casar el 1971. King va agafar feines a mig temps per poder-se pagar els estudis, fins i tot en una tintoreria. Va usar la seva experiència per escriure la història The Mangler. La seva vida a la universitat es veu clarament representada a Hearts in Atlantis.
Després d'acabar els seus estudis universitaris amb una llicenciatura d'art en anglès i d'obtenir un certificat per poder ensenyar a secundària, King va ensenyar anglès a Hampden Academy (Hampden). Durant aquest període, ell i la seva família van viure en una rulot. Va escriure històries curtes (la majoria publicades a revistes per homes) per poder satisfer les necessitats de la seva família. Segons diu la introducció de Carrie, si un dels seus fills tenia un constipat, Tabitha hauria dit bromejant, "Vinga Steve, pensa en un monstre". King va començar a tenir problemes d'alcoholisme durant una dècada.
Durant aquest període va començar a escriure un gran nombre de novel·les. Una de les seves idees va ser la d'un jove amb poders psíquics. Tot i així, es va sentir desanimat i la va llençar.
Tabitha va rescatar-li el treball i el va animar a acabar-lo. Després de finalitzar la novel·la, la va titular Carrie i la va enviar a la companyia Doubleday perquè li edités. Va passar el temps i es va oblidar del llibre. Més tard va rebre una oferta de compra per 2.500 dòlars d'avançat (no un gran avanç per una novel·la, fins i tot aquest temps). Poc temps després, el valor de Carrie amb els drets dels manuscrits van ser venuts per 400.000 dòlars (200.000 dels quals van ser per a l'editor). Després del seu llançament, la seva mare va morir de càncer uterí, però va aconseguir llegir la novel·la abans de morir.
Després de la publicació de The Tommyknockers la família i amics de King van decidir ajudar-lo a combatre els seus vicis, li van ensenyar la seva pròpia brutícia perquè s'adonés del nivell d'addicció a què havia arribat: hi havia llaunes de cervesa, cigarretes, cocaïna, xanax, vàlium, nyquil i moltes més coses. Va demanar ajuda i va abandonar completament l'alcohol i les drogues a finals dels anys 80.
Els personatges dels llibres de King han hanat evolucionant amb el pas dels anys:
Els seus primers treballs (Carrie, The Shining, The Stand), mostraven famílies de classe treballadora que havien de lluitar contra problemes econòmics. A finals dels anys 1980, els seus treballs presentaven persones de classe mitjana, com professors o autors. A finals dels anys 1990, els personatges eren pilots d'avions, escriptors o altres oficis semblants.
Accident de cotxe L'estiu de 1999, King es trobava a la meitat d'una novel·la anomenada On Writing: A Memoir of the Craft. En aquest període, havia acabat la secció de memòries i havia abandonat el llibre per uns divuit mesos, a causa de la inseguretat de com continuar o si molestaria a tercers. King relata que va ser el primer llibre que va haver d'abandonar des que va escriure The Stand dècades abans. Havia pres la decisió de continuar amb el llibre, el 17 de juny, va escriure una llista de preguntes que li havien fet amb freqüència sobre la seva forma d'escriure, al mateix temps que altres que li hauria agradat que li haguessin fet; el 18 de juny, va escriure quatre pàgines de l'esmentat llibre.
El 19 de juny, a les 4:30 de la tarda aproximadament, King caminava pel voral dret de la ruta 5 de North Novell. El conductor Bryan Smith, distret per un rottweiler incontrolat que es movia a la part posterior del seu cotxe marca Dodge Caravan de 1985, va atropellar King, que va aterrar en una rasa d'uns 4 metres de profunditat del paviment de la carretera de la ruta 5.
L'ajudant del comissari del comtat d'Oxford, Matt Baker, va gravar una cinta en la qual els testimonis deien que el conductor no conduïa massa ràpid ni amb imprudència. Baker també va informar King que havia estat atropellat per l'esquena. A la pàgina web oficial de Stephen King es comenta que això no és veritat, ja que King caminava de cara al trànsit.
King estava prou conscient per donar els nombres de telèfon de la seva família a l'ajudant del comissari per a poder contactar amb ells, tot i que estava patint un dolor considerable. L'escriptor va ser portat a l'Hospital Northern Cumberland per a portar-lo des d'allà a l'Hospital Central de Maine amb helicòpter. Les seves ferides -el pulmó dret col·lapsat, múltiples fractures a la cama dreta, laceració del cuir cabellut i un maluc trencat- el van mantenir a l'hospital fins al 9 de juliol, gairebé tres setmanes ingressat.
Aquest mateix any, King va acabar la major part de From a Buick 8, novel·la on un dels protagonistes resulta mort en un accident de cotxe. De les terrorífiques semblances amb el seu propi accident, King diu que va intentar "donar massa importància al fet". La novel·la Misery, escrita el 1987, també tracta d'un escriptor que es fereix de gravetat en un accident de cotxe, tot i que la novel·la tracta sobre la malaltia mental d'un fan de l'escriptor.
Després de cinc operacions en deu dies i teràpia física, King va poder reprendre la novel·la On Writing que havia hagut de deixar a mitges a causa de l'accident, tot i que encara patia dolors al maluc i només podia seure durant quaranta minuts fins que el dolor es fes insuportable. El seu estat físic ha millorat des d'aleshores.
L'advocat de King i dues persones més van comprar la furgoneta de Smith per 1.500 dòlars per impedir que fos subhastada per Internet. Smith, un operari de la construcció amb baixa laboral va morir el setembre de l'any 2000 mentre dormia, a l'edat de 43 anys.
Estil Al llibre On Writing: A Memoir of the Craft, King descriu el seu estil d'escriptura de gran longitud i profunditat. Creu que per fer una bona història s'ha de crear una petita llavor i deixar que la història creixi i es desenvolupi a partir d'aquí. Generalment comença les seves històries sense saber com acabaran.
És conegut per la seva qualitat de detalls, continuïtat i referències internes; moltes de les seves històries es veuen lligades per personatges secundaris, pobles ficticis o fets de llibres passats.
Els seus llibres contenen referències a la història i cultura dels Estats Units, particularment a la part més fosca i horrorosa d'aquesta. Les referències estan plasmades amb històries dels personatges, en les quals s'expliquen alguns dels seus temors. Algunes referències inclouen el crim, la guerra (especialment la del Vietnam), i el racisme.
King utilitza un estil de narració bastant normal, referint-se als seus fans com a "lectors constants" o "amics i veïns". El seu estil contrasta els temes obscurs amb les històries.
Stephen King té una senzilla fórmula per poder escriure bé: "Llegeix quatre hores al dia i escriu quatre hores al dia. Si no trobes temps per fer-ho no et podràs convertir en un bon escriptor".
Visió del món Les novel·les de King estan construïdes basant-se en una visió constant del món, descrita més clarament a Insomnia i The Dark Tower. En aquesta visió, descriu l'existència metafòrica d'una torre fosca, ubicada en un paisatge de flors vermelles. En aquesta torre hi ha diversos nivells, amb entitats a cada un. Algunes són hostils, altres bones. Moltes de les seves novel·les prenen lloc en aquest univers fictici, i alguns personatges es relacionen amb fets d'altres històries.
Aquest concepte està basat en el pensament de Lovecraft i els seus mites.
Actualment El 1996, King va guanyar el premi 0. Henry Award per la seva història "The Man in the Black Suit". El 2003, King va ser honorat amb el premi a la trajectòria de National Book Awards, que va causar un avalot entre la comunitat literària per l'elecció de l'escriptor, especialment per part del crític literari Harold Bloom.
Stephen King va escriure sis llibres amb el pseudònim de Richard Bachman. King va fer un enterrament fals per Bachman després que el secret fos descobert, la qual cosa va inspirar el llibre The Dark Half. King va escriure una història curta sota el nom de John Swithen, The Fifth Quarter, que es va tornar a publicar el 1993 sota el nom de Stephen King
El 2002, King va anunciar que deixaria d'escriure, motivat aparentment per la frustració de les seves lesions, que l'incomodaven i li reduïen l'energia. Des d'aleshores ha escrit alguns llibres però a un ritme menor que abans.
Des del 2003, King ha donat el seu punt de vista sobre la cultura popular en una columna de l'última pàgina de la revista Entertainment Weekly, normalment cada tres setmanes. La columna es titula The Pop Of King, una referència a The King of Pop ("el rei del pop" en anglès), Michael Jackson.