Robert Walser (15 d'abril de 1878 a Biel/Bienne, Suïssa - 25 de desembre de 1956 a Herisau, Suïssa) fou un escriptor suís en llengua alemanya.
Se'l considera un dels màxims exponents de la literatura suïssa del , amb una obra que s'endinsa en la quotidianitat i en els petits detalls de la vida, amb una expressió formal innovadora que ha atret l'atenció d'autors com ara Franz Kafka, Elias Canetti, Susan Sontag, John Maxwell Coetzee, Claudio Magris, W. G. Sebald, Elfriede Jelinek o Enrique Vila-Matas. Destaquen especialment les novel·les de temàtica autobiogràfica: Els germans Tanner, L'ajudant i Jakob von Gunten, escrites respectivament el 1907, 1908 i 1909, quan Walser vivia a Berlín. D'obra mestra pot qualificar-se La passejada, escrita el 1917.Enciclopèdia Espasa Volum A-Z, pàg. 1452. ()
Vida i obra Infància i joventut (1878-1897) Setè dels vuit fills del matrimoni format per Adolf Walser (1833-1914) i Elisabeth Marti (1839-1894), Robert Walser va néixer en el municipi de Biel/Bienne, una ciutat bilingüe (Biel n’és el nom alemany, i Bienne, el francès), situada al cantó de Berna, però molt pròxima a la comarca francòfona d'aquest territori (Berner Jura). El fill més gran de la família, Adolf, va morir per malaltia a quinze anys, quan Robert en comptava sis. El pare era enquadernador i propietari d'una papereria. El declivi progressiu d'aquest negoci va causar el descens social dels Walser, circumstància que, al seu torn, va agreujar la malaltia psíquica de la mare. Atesa la situació econòmica de la família i malgrat ser un estudiant excel·lent, Robert Walser va haver de deixar l'escola a catorze anys per posar-se a treballar d'aprenent al Banc Cantonal de Berna. El 1894 va morir la seva mare, amb qui tenia una relació «simbiòtica». L'any següent, en acabar el període d'aprenentatge al banc i després de passar uns mesos a Basilea, Walser va marxar a Stuttgart, on vivia el seu germà Karl, pintor, il·lustrador i escenògraf. A la capital suàbia Robert Walser va treballar d'oficinista en dues editorials. Afeccionat al teatre des de ben jove, va intentar obrir-se camí com a actor, sense èxit. L'octubre de 1896 Walser va retornar a Suïssa caminant. En arribar a Zuric, s'hi va empadronar i va treballar de manera irregular com a auxiliar en diverses oficines. D'aquesta experiència en va deixar constància en diversos textos al llarg de la seva vida, com ara un dels seus primers poemes publicats, «Im Bureau», escrit probablement entre 1897 i 1898.Walser, Robert: Die Gedichte. A cura de Greven, Jochen. Suhrkamp, Zuric i Frankfurt del Main 1986, pàg. 7. Es considera Walser un dels primers autors en llengua alemanya que elabora literàriament el món dels empleats.
Inicis literaris (1898-1905) El 1898 el crític literari Josef Victor Widmann (1842-1911), un dels més influents a Suïssa en el seu temps, va publicar un recull de poemes de Robert Walser en el suplement dominical del diari bernès Der Bund, acompanyat d'una breu presentació del jove poeta. Més endavant, entre 1902 i 1903, el crític va procurar promocionar-lo incloent en el mateix suplement d'altres obres de Walser, entre elles El quadern de Fritz Kocher (Fritz Kochers Aufsätze), que hi va aparèixer en tres entregues. En aquestes publicacions es va fixar Franz Blei (1871-1942), escriptor austríac i redactor de la important i exclusiva revista literària muniquesa Die Insel, a la qual va recomanar l'autor suís. Com a resultat d'aquest contacte, Walser es va desplaçar reiteradament a la capital bavaresa; en aquesta època va prendre la decisió de dedicar-se professionalment a l'escriptura. A partir de 1899, doncs, Die Insel, de tendència modernista i esteticista, va publicar poemes, proses i els primers Dramolette o drames breus de Walser. Va ser també l'editorial Insel de Leipzig, lligada a la revista esmentada, la que va treure El quadern de Fritz Kocher (Fritz Kochers Aufsätze, 1905) en format de llibre.
Fins al 1905, Walser va viure sobretot a Zuric, tot i que va residir per temporades a Thun, Solothurn, Winterthur, Múnic i també a Täuffelen, a casa de la seva germana Lisa. Les intenses i ambivalents relacions de l'escriptor amb alguns dels seus germans van quedar reflectides en diversos textos, entre altres la primera novel·la de Walser, Els germans Tanner (Geschwister Tanner, 1907), que va escriure en només tres mesos. El 1903 Walser va fer la instrucció militar i el setembre d'aquell any es va convertir en ajudant de l'enginyer i inventor Carl Dubler. L'estada a casa de la família Dubler a Wädenswil vora Zuric va proporcionar a Walser bona part de les experiències que es troben en la base argumental de la seva segona novel·la, L'ajudant (Der Gehülfe, 1908).
Època de Berlín (1905-1912) El 1905 Walser va retornar a la seva ciutat natal per poc temps. Aquell any, l'autor suís va traslladar-se a Berlín a casa del seu germà Karl, que entretant s'havia obert camí en el món teatral i artístic de la capital alemanya. Al poc d'arribar-hi es matricula en una escola per a empleats domèstics i, en acabar-hi la formació, entra a formar part del servei al castell de Dambrau, a l'Alta Silèsia, durant uns mesos. El tema de servir esdevé important en l'obra de Walser, especialment en la seva tercera novel·la, Jakob von Gunten (1909).Malkmus, Bernhard: “3.3.3 Jakob von Gunten (1909)”. Dins: Robert Walser Handbuch, op. cit., pàg. 116-129. L'anomenat període berlinès de Walser va ser inicialment molt fructífer i prometedor. Fou aleshores que van sortir a la llum les tres novel·les publicades en vida seva, a més d'un bon nombre de proses breus que van aparèixer en publicacions periòdiques de tota mena, que al llarg de tota la seva vida van constituir el gruix de la seva producció literària. Més endavant molts d'aquests textos van quedar recollits en els volums Aufsätze (1913) i Geschichten (1914). Les novel·les van contribuir en gran manera a donar a conèixer Walser i li van permetre establir-se en el món literari de l'època. També ho va facilitar el fet que el seu germà Karl gaudís d'una posició consolidada en l'àmbit artístic, circumstància que va proporcionar a Walser bons contactes. Va ser un autor molt apreciat literàriament per escriptors rellevants com ara Walter Benjamin, Franz Kafka, Hermann Hesse, Robert Musil o Kurt Tucholsky. El poeta Christian Morgenstern, lector entusiasta de Walser i corrector d'estil a l'editorial Cassirer, va comparar Els germans Tanner amb Els germans Karamàzov, de Fiódor Dostoievski.Carta de Christian Morgenstern a Bruno Cassirer, 8 d'abril de 1906. Dins Walser, Robert: Briefe. Nachwort und Anhang. (BA, vol. 3). A cura de Stocker, Peter i Echte, Bernhard. Suhrkamp, Berlin 2018, pàg. 96. Tanmateix, cap al final de la seva estada a Berlín, Walser es va retirar considerablement de l'esfera pública i va reduir el nombre de publicacions en revistes. La vivència de la gran ciutat havia proporcionat a l'escriptor suís, però, l'ocasió d'articular-hi, tant formalment com quant a contingut, la seva relació amb la modernitat. Entre el 1910 i el 1912 va treballar de secretari per a la propietària de l'habitatge on vivia, a canvi d'allotjament i menjar.Zihlmann, Franziska: “Zeittafel”. Dins: Robert Walser Handbuch, op.cit., pàg. 9.
Època de Biel/Bienne (1913-1921) El 1913 Robert Walser va decidir tornar a Suïssa, i de nou ho va fer a peu. Durant la primavera d'aquell any va viure amb la seva germana Lisa, que feia de mestra als fills i filles del personal que treballava a la clínica psiquiàtrica de Bellelay. Allà Robert Walser va fer amistat amb Frieda Mermet, bugadera i planxadora. L'escriptor va mantenir correspondència amb ella durant gairebé trenta anys.
Walser es va instal·lar a la ciutat on havia nascut. Després de fer estada a casa del seu pare, va llogar una habitació a les golfes de l'hotel Blaues Kreuz, on es va estar fins al 1920. Aviat va patir pèrdues personals: el pare va morir el 1914, i un dels germans de Robert, Ernst, ingressat des del 1898 en la clínica psiquiàtrica de Waldau per «dementia praecox», el 1916. El 1919 va suïcidar-se un altre germà, Hermann.
A Biel/Bienne, Walser s'hi sentia com a casa, però alhora com un foraster. En aquest període la seva escriptura sembla redescobrir la calma de la natura i la vida tranquil·la de la ciutat petita, que contrasta amb la dispersió i el ritme frenètic berlinès. En la producció literària d'aquests anys la tendència a l'idíl·lic és marcada, però Walser també la relativitza, contraposant-hi una vegada i una altra la consciència que tot idil·li és fràgil i efímer. Traspua un sentiment d'amenaça, nodrit probablement per l'experiència de la Gran Guerra, en què es troben immersos els països veïns i, més endavant, per la crisi existencial i creativa que tot just es comença a manifestar al final d'aquesta etapa. Suïssa, com a país neutral que era, defensava les seves fronteres, i entre l'agost de 1914 i el març de 1918, Walser va ser mobilitzat militarment sis vegades. Tanmateix, el temps passat a Biel/Bienne fou extremament productiu. Tret dels llibres ja esmentats en l'apartat anterior, Walser va publicar diversos volums de proses breus en editorials suïsses degut als restringits contactes entre Suïssa i Alemanya a causa de la guerra: Kleine Dichtungen (1914; impressum 1915), Prosastücke (1917), Kleine Prosa (1917), Poetenleben (1917; impressum 1918) i Seeland (1920; impressum 1919). A banda d'això, més d'un centenar de textos seus, no inclosos en cap d'aquest llibres, van aparèixer en una vintena llarga de revistes i diaris, tant alemanys com suïssos.Jochen Greven els publica pòstumament amb el títol de Träumen. Walser, Robert: Träumen. Prosa aus der Bieler Zeit 1913-1920. (SW, vol. 16). Suhrkamp, Zuric i Frankfurt del Main 1985. Menció especial mereix la nouvelle La passejada (Der Spaziergang, 1917), que primer surt publicada aïlladament i que dos anys més tard és inclosa per Walser en el volum Seeland en una nova versió. En acabar la guerra l'editor berlinès Bruno Cassirer publica a Berlín dos reculls amb textos en vers, la majoria escrits bastants anys abans: Komödie i una segona edició de Gedichte (tots dos de 1919). Cap al final d'aquesta etapa passada a Biel/Bienne, Walser havia reprès la poesia. Vivia una vida força aïllada i, tot i dedicar-se intensament a la literatura, patia greus dificultats econòmiques.
Època de Berna (1921-1929)