Douglas Nöel Adams (Cambridge, 11 de març de 1952 - Santa Barbara, Califòrnia, 11 de maig de 2001) fou un escriptor, humorista i dramaturg anglès, autor de la famosa saga de la Guia galàctica per a autoestopistes (1979).
També va escriure Dirk Gently's Holistic Detective Agency (1987) i The Long Dark Tea-Time of the Soul (1988), i va ser coautor de The Meaning of Liff (1983), Last Chance to See (1990), i tres capítols de la sèrie de televisió Doctor Who. El 2002, es va publicar una recopilació pòstuma de la seva obra, que incloïa una novel·la inacabada, amb el nom de The Salmon of Doubt.
Adams va ser conegut com a ecologista, amant dels cotxes esportius, les càmeres, la innovació tecnològica i els Apple Macintosh. Era ateu radical, i va fer famosa la seva analogia del bassal conscient, que es desperta un matí i pensa: «en quin món més interessant estic -em trobo en un forat ben interessant- hi cabo perfectament, oi? De fet, és sorprenent que bé que hi cabo, segur que l'han fet perquè jo m'hi estigui!», per demostrar la fal·làcia de l'argument de l'«univers fet a mida» per l'existència de Déu.Adams 1998; Dawkins 2003, p. 169. El biòleg Richard Dawkins, gran amic seu, li va dedicar el seu llibre The God Delusion (2006), i quan es va morir va escriure que «la ciència ha perdut un amic, la literatura ha perdut una llumenera, el goril·la de muntanya i el rinoceront negre han perdut un galant defensor».
Biografia Primers anys de vida Adams va néixer a Cambridge l'11 de març de 1952, fill de Christopher Douglas Adams (1927–1985), consultor de gestió i venedor d'ordinadors, antic oficial de llibertat condicional i professor de tècniques de teràpia de grup de prova i la seva mare Janet (1927–2016), de soltera Donovan, que era infermera.Hitchhiker: A Biography of Douglas Adams, M. J. Simpson, Justin, Charles & Co., 2004, p. 7Webb 2005b La família es va traslladar pocs mesos després del seu naixement a l'East End de Londres, on va néixer la seva germana, Susan, tres anys més tard. Els seus pares es van divorciar el 1957; Douglas, Susan i la seva mare es van traslladar llavors a un refugi d'animals RSPCA a Brentwood, Essex, dirigit pels seus avis materns.Webb 2005a, p. 32. Cadascun es va tornar a casar, donant a Adams quatre mig germans. Un besavi va ser el dramaturg Benjamin Franklin Wedekind.Hitchhiker: A Biography of Douglas Adams, M. J. Simpson, Justin, Charles & Co., 2004, pàgines 7–8
Educació Adams va anar a l'escola primària Primrose Hill a Brentwood. Als nou anys, va aprovar l'examen d'accés a l'escola Brentwood. Va anar a l'escola preparatòria de 1959 a 1964, després a l'escola principal publicaven els seus poemes i novel·les, en un inici, anònimament sota noms masculins, però els seus contes van atraure ràpidament l'atenció, no sempre per a bones crítiques. Tanmateix, només la Charlotte i la seva obra Jane Eyre aconsegueix èxit. Adams feia 1,8 m als 12 anys i va deixar de créixer quan va arribar als 1,98 m. El seu mestre, Frank Halford, va dir que l'alçada d'Adams l'havia fet destacar i que l'havia fet ser conscient de l'impacte de la seva presència.Botti, Nicholas. La seva capacitat per escriure contes el va fer molt conegut a l'escola. Adams es va convertir en l'únic estudiant al que Halford va atorgar un deu sobre deu en escriptura creativa, cosa que va recordar durant la resta de la seva vida, sobretot quan en alguns episodis de la seva vida es va sentir bloquejat com a escriptor.
Alguns dels seus primers escrits es van publicar a l'escola, com un informe sobre el seu club de fotografia a The Brentwoodian el 1962, o crítiques en firma de parodia a la revista escolar Broadsheet, editada per Paul Neil Milne Johnstone, que més tard es va convertir en un personatge de The Hitchhiker's Guide. També va dissenyar la portada d'un número del Broadsheet i va publicar una carta i una història curta al Eagle, un còmic per a joves, el 1965. A principis de 2014, es va ser descobrir en un armari de l'escola un poema titulat «Una dissertació sobre la tasca d'escriure un poema sobre una espelma i un relat d'algunes de les dificultats relacionades amb això», escrit per Adams el gener de 1970 a l'edat de 17 anys.Flood, Alison (March 2014).
Gràcies a la qualitat d'un assaig sobre poesia religiosa en què parlava dels Beatles i de William Blake, se li va concedir el 1971 una beca per a estudis de filologia anglesa al St John's College de Cambridge (on el seu pare també havia estat estudiant). Volia unir-se al Footlights, un club de comèdia estudiantil al que només s'hi podia accedir per invitació i que ha actuat com un viver de talents còmics. No va ser elegit immediatament com havia esperat, i va començar a escriure i actuar en revistes amb Will Adams (sense parentiu) i Martin Smith; van formar un grup anomenat «Adams-Smith-Adams». Es va convertir en membre dels Footlights el 1973. Tot i fer molt poca feina –recorda haver fet tres assaigs en tres anys– es va graduar el 1974 amb un 2:2 en literatura anglesa.
Carrera Escriptura Després de deixar la universitat, Adams es va traslladar a Londres, decidit a entrar a la televisió i la ràdio com a escriptor. Una versió editada de la Footlights Revue va aparèixer a la televisió BBC2 el 1974. Una versió de la Revue interpretada en directe al West End de Londres va fer que Adams fos descobert per Graham Chapman de Monty Python. Els dos van formar una breu associació d'escriptura, guanyant a Adams un crèdit d'escriptura a l'episodi 45 de Monty Python per un esbós anomenat «Pacient Abuse». La parella també va coescriure l'esbós «Marilyn Monroe» que va aparèixer a l'àlbum de la banda sonora de Monty Python and the Holy Grail. Adams és una de les dues úniques persones que no són dels membres originals de Python a obtenir un crèdit d'escriptura (l'altre és Neil Innes).
Adams va tenir dues breus aparicions a la quarta sèrie de Monty Python's Flying Circus. Al començament de l'episodi 42, The Light Entertainment War, Adams es troba amb una màscara de cirurgià (com el doctor Emile Koning, segons els subtítols de la pantalla), posant-se guants, mentre Michael Palin narra un esbós que presenta una persona després un altre però no comença mai. Al començament de l'episodi 44, Mr. Neutron, Adams carrega un míssil en un carro conduït per Terry Jones, que demana ferralla («Qualsevol ferro vell...»). Els dos episodis es van emetre el novembre de 1974. també van intentar projectes que no fossin Python, inclosos Out of the Trees.
En aquest punt, la carrera d'Adams es va estancar; el seu estil d'escriptura no s'adaptava a l'estil actual de la comèdia de ràdio i televisió.Webb 2005b Per arribar a final de mes va agafar una sèrie de feines ocasionals, com ara com a porter d'hospital, constructor de graners i netejador de galliners. Va ser emprat com a guardaespatlles per una família de Qatar, que havia fet fortuna amb petroli.Webb 2005a, p. 93.
Durant aquest temps Adams va continuar escrivint i enviant esbossos, encara que pocs van ser acceptats. El 1976 la seva carrera va tenir una breu millora quan va escriure i interpretar Unpleasantness a Brodie's Close al festival Fringe d'Edimburg. Per Nadal, la feina s'havia tornat a assecar i un Adams deprimit es va traslladar a viure amb la seva mare.Webb 2005b La manca de treball d'escriptura el va afectar molt i la poca confiança es va convertir en una característica de la vida d'Adams; «Tinc períodes terribles de falta de confiança [... ] Vaig fer breument teràpia, però després d'un temps em vaig adonar que era com un granger queixant-se del temps. No pots arreglar el temps - només has de seguir endavant».
Uns quants dels primers treballs radiofònics d'Adams van incloure esbossos per a The Burkiss Way el 1977 i The News Huddlines. També va escriure, de nou amb Chapman, l'episodi del 20 de febrer de 1977 de Doctor on the Go, una seqüela de la sèrie de comèdia de televisió Doctor in the House. Després que la primera sèrie de ràdio de The Hitchhiker's Guide tingués èxit, Adams es va convertir en productor de ràdio de la BBC, treballant a Week Ending i una pantomima anomenada Black Cinderella Two Goes East.Roberts, Jem. Va marxar després de sis mesos per convertir-se en l'editor de guions de Doctor Who.
El 1979, Adams i John Lloyd van escriure guions per a dos episodis de mitja hora de Doctor Snuggles: The Remarkable Fidgety River i The Great Disappearing Mystery (episodis vuit i dotze). John Lloyd també va ser coautor de dos episodis de la sèrie de ràdio Hitchhiker original (Fit the Fifth i Fit the Sixth, també conegut com Episode Five i Episode Six), així com The Significat de Liff i el significat més profund de Liff.
Treballa a Doctor Who Adams va enviar el guió del programa pilot de ràdio HHGG a l'oficina de producció de Doctor Who el 1978, i va rebre l'encàrrec d'escriure The Pirate Planet. També havia intentat prèviament presentar un guió de pel·lícula potencial, anomenat Doctor Who and the Krikkitmen, que més tard es va convertir en la seva novel·la La vida, l'univers i tot (que al seu torn es va convertir en la tercera sèrie de ràdio de la Guia de l'autoestopista). Adams va passar a ser editor de guions al programa per a la seva dissetena temporada el 1979. En total, va escriure tres sèries de Doctor Who protagonitzades per Tom Baker com el Quart Doctor:
The Pirate Planet (la segona sèrie de l'arc Key to Time, a la temporada 16) City of Death (amb el productor Graham Williams, d'una història original de l'escriptor David Fisher. Va ser transmès sota el pseudònim de «David Agnew») Shada (només parcialment filmat; no televisat a causa de disputes de la indústria, però més tard es va completar amb animació per a les escenes inacabades i es va emetre com a Doctor Who: The Lost Episode a la BBC America el 19 de juliol de 2018)
Els episodis escrits per Adams són alguns dels pocs que no es van novel·lar originalment, ja que Adams no permetria que ningú més els escrigués i va demanar un preu més alt del que els editors estaven disposats a pagar. Shada va ser adaptada posteriorment com a novel·la per Gareth Roberts el 2012 i City of Death i The Pirate Planet de James Goss el 2015 i 2017 respectivament.
Elements de Shada i City of Death es van reutilitzar a la novel·la posterior d'Adams Dirk Gently's Holistic Detective Agency, en particular, el personatge del professor Chronotis. Big Finish Productions finalment va tornar a fer Shada com una obra d'àudio protagonitzada per Paul McGann com el Doctor. Acompanyat d'il·lustracions parcialment animades, es va emetre per web al lloc web de la BBC el 2003, i posteriorment es va publicar com a conjunt de dos CD més tard aquell any. Una edició omnibus d'aquesta versió es va emetre a l'emissora de ràdio digital BBC7 el 10 de desembre de 2005.
A l'episodi de Nadal de Doctor Who 2012 Els ninots de neu, l'escriptor Steven Moffat es va inspirar en una història que Adams va presentar anomenada The Doctor Retires.
La guia de l'autoestopista de la galàxia The Hitchhiker's Guide to the Galaxy va ser un concepte per a una sèrie de ràdio de comèdia de ciència-ficció presentada per Adams i el productor de ràdio Simon Brett a BBC Radio 4 el 1977. Adams va idear un esquema per a un episodi pilot, així com algunes altres històries (reimpresos al llibre de Neil Gaiman Don't Panic: The Official Hitchhiker's Guide to the Galaxy Companion) que es podrien utilitzar a la sèrie.
miniatura|Towel Day 2005 a Innsbruck, Àustria, on Adams va tenir per primera vegada la idea de The Hitchhiker's Guide. A les novel·les, una tovallola és el més útil que pot tenir un viatger espacial. El Dia de la Tovallola (25 de maig) es va celebrar per primera vegada l'any 2001, dues setmanes després de la mort d'Adams. Segons Adams, la idea del títol se li va ocórrer mentre jaia borratxo en un camp d'Innsbruck, Àustria, mirant les estrelles. Portava una còpia de la Guia de l'autoestopista d'Europa, i se li va ocórrer que «algú hauria d'escriure una Guia de l'autoestopista a la galàxia».