miniatura|Perlodes sp. Els perlòdids (Perlodidae) constitueixen una família d'insectes pertanyent a l'ordre dels plecòpters.The Taxonomicon
Descripció Moltes de les seues espècies presenten un aspecte molt similar a les dels pèrlids (d'ací que comparteixin el mateix nom vulgar), tot i que són una mica més petites i no depassen els dos centímetres i mig de llargària total. No presenten mai brànquies a les bases de les coxes. Les larves tenen un cos aplanat, una llarga cua, elements de subjecció per a resistir els corrents i manquen de brànquies ramificades al tòrax. Les nimfes presenten patrons contrastats de coloracions clares i fosques.J. Ortiz i M. Ordeix (ed.), 2009: Espiadimonis, nàiades, sabaters i cuques de capsa. Els macroinvertebrats dels rius i zones humides de Catalunya. Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial. Manlleu i Vic. Pàg. 56.
Reproducció Es reprodueixen a raó d'una generació per any. En general, els adults emergeixen a partir de l'abril fins al juny. Moltes espècies tenen una diapausa durant els mesos càlids i això els permet de viure en ambients hostils com rierols que només tenen aigua de forma temporal.
Alimentació Com els pèrlids, són també depredadors actius de petits invertebrats, encara que menys agressius que aquells. També mengen matèria vegetal, especialment quan són joves.
Hàbitat i distribució geogràfica Viuen des dels petits rierols fins als grans rius de fons rocallosos i d'aigües netes amb sediments, plantes vasculars i detritus de les zones neàrtica, paleàrtica i indomalaia. Es troben a sota de les roques i també entre la matèria orgànica car hi troben moltes preses.Tree of Life GBIF
Gèneres Té una alta proporció de gèneres amb una única o unes poques espècies.
Afroperlodes Afroperlodes lecerfi Arcynopteryx Baumannella Baumannella alameda Besdolus Bulgaroperla Bulgaroperla mirabilis Bulgaroperla mirabilis mirabilis Bulgaroperla mirabilis nigrita Calliperla Calliperla luctuosa Cascadoperla Cascadoperla trictura Chernokrilus Chernokrilus misnomus Clioperla Clioperla clio Cosumnoperla Cultus Dictyo Diploperla Diura Filchneria Frisonia Frisonia picticeps Guadalgenus Guadalgenus franzi Hedinia Hedinia implexa Helopicus Hemimelaena Hemimelaena flaviventris Hydroperla Isogenoides Isogenus Isogenus nubecula Isoperla Kaszabia Kogotus Levanidovia Levanidovia mirabilis Malirekus Megarcys Mesoperlina Neofilchneria Oconoperla Oconoperla innubila Oroperla Oroperla barbara Osobenus Osobenus yakimae Ostrovus Perlinodes Perlinodes aurea Perlodes Perlodinella Pictetiella Protarcys Pseudomegarcys Pseudomegarcys japonicus Rauserodes Rauserodes epiproctalis Remenus Rickera Rickera sorpta Salmoperla Salmoperla sylvanica Setvena Skwala Sopkalia Sopkalia yamadae Stavsolus Susulus Susulus venustus Tadamus Yugus Zhiltzovaia Zhiltzovaia cachemiricaBioLib Catalogue of Life
Observacions En general, són una mica més resistents al dèficit d'oxigen que els pèrlids i poden viure perfectament en cursos fluvials amb poca o escassa turbulència, però són igualment molt sensibles a la contaminació i reben la puntuació màxima com a indicadors de la qualitat de l'aigua.
miniatura|center|800px|Isoperla sp
Referències
Bibliografia Baumann, R.W., 1982. Plecoptera. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill. Nova York: 389-393.
Merritt i Cummins, 1996: An Introduction to the Aquatic insects of North America. 3a edició. Kendall Hunt. Dubuque, Iowa. Stark, B. P. i S. W. Szczytko. Egg morphology and classification of Perlodinae (Plecoptera: Perlodidae). Ann. Limnol. 20: 99-104. Voshell, J.R., 2002: A Guide to Common Freshwater Invertebrates of North America. McDonald and Woodward. Blacksburg, Virgínia.