fou un compositor i mestre de capella italià actiu principalment a la ciutat de Bolonya durant l'època barroca.
Biografia Va néixer a Bolonya, d'una família originària de Crevalcore, a l'Emília-Romanya, i fou fill de Vincenzo Perti i Angiola Beccantini. Estudià cant, clavecí, violí i contrapunt (composició), de primer amb el seu oncle Lorenzo Perti, mestre de capella des de 1655, i posteriorment amb Rocco Laurenti i Petronio Franceschini. Durant aquest període estudia igualment gramàtica als jesuïtes.
Als disset anys compongué les seves primeres obres, un motet, una missa, i un magníficat. Poc després, el 1679, escrigué el tercer acte de l'òpera Atide i l'oratori Santa Serafina e Santa Sabina. El maig del 1681 va ser admès a la prestigiosa Acadèmia Filharmònica de Bolonya (Accademia dei Filarmonici), i a l'octubre es traslladà a Parma per a continuar-hi l'estudi del contrapunt i de la música religiosa amb Giuseppe Corso Celano.
El 1682 marxa cap a Mòdena on compongué el drama L'Oreste, i després continuà cap a Venècia el 1683 on escrigué el seu Coriolano. El 1690, va ser elegit per unanimitat Mestre de capella de la catedral de San Pietro, el càrrec que també havia tingut el seu oncle. Hi romangué durant seixanta anys. El 1696 esdevingué mestre de capella d'una altra església bolonyesa, la Collegiata di San Petronio, vacant per la defunció de Giovanni Paolo Colonna l'any precedent i en la qual fou succeït per Angelo Caroli. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 229. () Entre altres alumnes tingué als bolonyesos Luca Antonio Predieri, Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1123. () Giuseppe Maria Jacchini, Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 632. () Paolo Bedeschi (castrat),Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 1433 () Giuseppe Aldovrandini.Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 33 ()
Pèrti va ser escollit «Príncep de les Filharmòniques» (Principi de' Filarmonici, una funció honorífica anual) el 1687, 1693, 1697, 1705 i 1719.
Obres Giacomo Pèrti és reconegut principalment per la seva música sacra i les òperes; es dedicà gairebé exclusivament a la composició vocal, i deixà poques obres instrumentals. Va compondre una sèrie d'oratoris i cantates. La seva producció de música sagrada és considerable: més de 120 Salms, 54 motets, 28 misses, 83 versetti. Deixà prop de 150 cantates per a solista. Es considera que el seu estil musical fou influenciat per Giacomo Carissimi, Antonio Cesti i Luigi Rossi.
Música per a l'escena Atide, acte III, 1679 Marzio Coriolano, 1683 Oreste in Argo, 1685 L'incoronazione di Dario, 1686 La Flavia, 1686 La Rosaura, 1689 (ed. facsímil Nova York - Londres, Garland) Dionisio siracusano, 1689 Brenno in Efeso, 1690 L'inganno scoperto per vendetta, 1691 Il Pompeo, 1691 Furio Camillo, 1692 Nerone fatto Cesare, 1693 La forza della virtù, 1694 Laodicea e Berenice, 1695 Penelope la casta, 1696 Fausta restituita all'Impero, 1697 Perseo, amb diversos autors, 1697 Apollo geloso, 1698 Ariovisto (amb P. Magni i F. Ballarotti), 1699 La prosperità di Elio Sejano (amb A. Vanelli i F. Martinengo), 1699 Lucio Vero, actes II i III (acte I de M. Bitti), Villa de Pratolino, 1700 Astianatte, Pratolino, 1701 Dionisio, re di Portogallo, Pratolino 1707 Venceslao, ossia Il fratricida innocente, 1708 Ginevra, principessa di Scozia, Pratolino, 1708 Berenice, regina d'Egitto, Pratolino, 1709 Scipione nelle Spagne, acte II, Barcelona, 1709 Rodelinda, regina de' Longobardi, Pratolino, 1710 Il riso nato tra il pianto, amb diversos autors, 1710 Il più fedele tra i vassalli, 1710 Il Cortegiano, pròleg, 1739 Foca superbo Rosinda ed Emireno
Reelaboracions d'obres dramàtiques d'altres compositors L'eroe innocente, ovvero Gli equivoci nel sembiante (d'Alessandro Scarlatti), 1679 Teodora Augusta (de Domenico Gabrielli), 1687 Pompeo Magno (de Giovanni Domenico Freschi), 1687 Il Re infante (de Carlo Pallavicino), 1694 Faramondo (de Carlo Francesco Pollarolo), 1710
Oratoris Due gigli porporati nel martirio di Santa Serafia e Santa Sabina, Bolonya, 1679 Abramo vincitor de' proprii affetti, Bolonya 1683 (rev. Mòdena 1685; rev. Agar, Bolonya 1689; fou anomenada també Agar scacciata o Sara) Il Mosè conduttor del popolo ebreo, Mòdena, 1685 Oratori della Passione, Bolonya 1685 (rev. Gesù al sepolcro, 1703; ed. facsímil Bologne, Forni) La beata Imelde Lambertini bolognese, Bolonya 1686 Oratori a 6 veus, amb concertino, i gran concert (títol desconegut), Mòdena (?), 1687 (perdut) San Galgano Guidotti, Bolonya 1694 La Passione di Cristo, Bolonya 1694 (= Oratori sopra la passione del Redentore = Affetti di compassione alla morte del Redentor della Vita; en col·laboració amb deixebles) Christo al Limbo, Bolonya 1698 La morta del giusto, overo Il transito di San Giuseppe, Venècia, 1700 (perdut) La lingua profetica del Taumaturgo di Paola, Florència, 1700 La Morte delusa, Milà, 1703 (contribució a un pastitx -composició col·lectiva-; perdut) I trionfi di Giosuè, Florència 1704 (contribució a un pastitx; perdut) La sepoltura di Cristo, Bolonya 1704 San Petronio, Bolonya 1720 (pastitx) La Passione del Redentore, Bolonya 1721 I conforti di Maria Vergine addolorata per la morte del suo divin Figliuolo, Bolonya 1723 (també amb el títol L'Amor Divino) Il figlio prodigo, no datat Oratori della nascita del Signore, no datat San Francesco, no datat La sepoltura di Cristo, no datat (no és l'obra del mateix títol de Bolonya 1704; atribuïda a Perti, probablement fos una revisió d'una obra de Giacomo Cesare Predieri; rebé igualment el títol San Giovanni)
Referències
Categoria:Compositors bolonyesos Categoria:Compositors italians del Barroc Categoria:Violinistes italians Categoria:Morts a Bolonya Categoria:Compositors nascuts al segle XVII Categoria:Compositors morts al segle XVIII